Edició de «Retrat de Benito Pérez Galdós»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
== Anàlisis del quadro == | == Anàlisis del quadro == | ||
| − | De format horisontal i en posada en escena i pose poc ortodoxes, tímidament innovadores, habituals en la galeria de retrats de Sorolla, el de Galdós va ser un dels primers homenages pictòrics al grup de regeneracionistes espanyols, "l'aristocràcia de l'esperit" (segons definició de Ramón Pérez d'Ayala). El retrat —en especial cap i mans— està construït en cert to tenebriste, seguint els models espanyols del [[sigle XVII]] (i inclús de la llectura que de Velázquez va fer Edouard Manet); encara que en menys evidència que en els retrats de Cajal o el pintor Aureliano de Beruete. | + | De format horisontal i en posada en escena i pose poc ortodoxes, tímidament innovadores, habituals en la galeria de retrats de Sorolla, el de Galdós va ser un dels primers homenages pictòrics al grup de regeneracionistes espanyols, "l'aristocràcia de l'esperit" (segons definició de Ramón Pérez d'Ayala). El retrat —en especial cap i mans— està construït en cert to tenebriste, seguint els models espanyols del [[sigle XVII]] (i inclús de la llectura que de Velázquez va fer Edouard Manet); encara que en menys evidència que en els retrats de Cajal o el pintor Aureliano de Beruete. |
== Vore també == | == Vore també == | ||