Edició de «Revolució anglesa»

[[Archiu:Battle of Naseby.jpg|250px|thumb|derecha|La victòria del [[New Model Army|Eixèrcit Parlamentari]], liderat per Sir [[Thomas Fairfax]] i Oliver Cromwell, sobre el monàrquic, comandat pel [[Ruperto del Rin|Príncip Ruperto]], en la [[Batalla de Naseby]] ([[14 de juny]] de [[1645]]) va marcar un punt decisiu en la Revolució Anglesa.]]

La '''Revolució anglesa''' (''English Civil War'' en [[Idioma anglés|anglés]]) és el periodo de l'història del [[Regne Unit]] que comprén des de [[1642]] fins a [[1689]]. S'estén des del fi del regnat de [[Carlos I d'Anglaterra]], passant per la [[Mancomunitat d'Anglaterra|República britànica]] i el [[El Protectorat|Protectorat anglés]] de [[Oliver Cromwell]] i finalisa en la [[Revolució Gloriosa]], que destituïx a [[Jacobo II d'Anglaterra|Jacobo II]].

== Regnat de Carlos I d'Anglaterra (1625–1649) ==
{{AP|Carlos I d'Anglaterra#Regnat de Carlos I|l1=Regnat de Carlos I}}
[[Archiu:Anthonis van Dyck - Equestrian Portrait of Charles I - National Gallery, London.jpg|thumb|250px|Retrat eqüestre de Carlos I d'Anglaterra, per [[Anthony van Dyck]].]]

En l'any [[1603]] mor [[Isabel I d'Anglaterra]] sense descendents. [[Jacobo I d'Anglaterra|Jacobo I]], fill de [[María I d'Escòcia]], puja al tro com el primer rei [[Casa de Stuart|Stuart d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda]]. La situació política canvia: la seua falta de tacte en el Parlament —per la seua idea del dret diví dels reis— desemboca en un llarc conflicte que s'agudisarà en la successió en el tro del seu fill [[Carlos I d'Anglaterra|Carlos I]], que el seu [[absolutisme]] va fer que mantinguera relacions molt tenses durant el seu regnat en el Parlament anglés, que pretenia controlar les seues arbitràries creacions d'imposts i el seu reformisme religiós. Durant este regnat se succeïxen dos guerres civils entre els partidaris del rei i els del Parlament. Carlos I va ser víctima del radicalisme polític sent sentenciat a [[pena de mort]] per alta traïció a l'Estat en [[1649]].

Ya des del començ del regnat, en [[1625]], la boda del rei Carlos en [[Enriqueta María de França]], va provocar l'ira dels seus súbdits [[protestant]]s perque la reina era [[catòlica]]. Carlos creïa, com el seu pare, en el dret diví dels reis i en l'autoritat de la [[Iglésia d'Anglaterra]]. Estes creències li varen enfrontar en el Parlament, que despuix va dissoldre reiteradament unes tres voltes, governant aproximadament uns onze anys sense ell, en el periodo nomenat «Onze anys de tirania». Quan les arques del govern varen escomençar a buidar-se, i les necessitats tant internes com a externes (conflictes bèlics en [[Escòcia]], en tractar d'impondre la llitúrgia catòlica) s'incrementaven cada volta més, Carlos, es va vore forçat a reunir lo que es va denominar el «Parlament llarc» en la finalitat de recaptar fondos, pero a canvi, els parlamentaris li exigien certes garanties polítiques. Despuix de certes disputes polítiques, el Parlament es va dividir entre els que estaven a favor del rei, i els que no ho estaven, esclatant d'esta manera una [[guerra civil]] en [[1642]].

=== Primera guerra civil anglesa (1642–1646) ===
L'enfrontament entre el poder [[parlamentari]] i el poder real es va saldar a favor del primer, moderant el rei la seua política absolutista i veent-se controlat pel Parlament. Va ser llavors quan este va aprovar numeroses lleis anti-absolutistes. Per eixemple, es va eliminar la Cort de la [[Cambra estrelada]], es va retirar el poder al rei de dissoldre el parlament i es va condenar a mort a [[William Laud]], arquebisbe de [[Canterbury]] i al [[Thomas Wentworth, comte de Strafford|comte de Strafford]], gran aliat del rei.

Dos anys abans, [[Oliver Cromwell]], havia tornat al  Parlament despuix del seu retir en [[1629]]. Quan va esclatar la guerra civil en [[1642]], va reunir un regiment de cavalleria, per a combatre en favor de la causa parlamentària. En este contingent va conseguir un enorme prestigi com a militar durant la primera fase de la revolució.

=== Segona guerra civil anglesa (1648–1649) ===
{{AP|Segona guerra civil anglesa}}
Les disputes entre els partidaris del rei Carlos I que es trobava encarcerat per les forces parlamentàries i els del «Parlament llarc» varen persistir. No obstant els escassos respals monàrquics entre els propis parlamentaris varen cessar quan el rei va escapar, es va aliar en els escocesos i va desencadenar de nou la guerra civil en [[1648]]. Cromwell va reprimir una rebelió en [[Gales]] i va derrotar als escocesos en [[Preston]] ([[agost]] de 1648). De nou es va posar de part de l'Eixèrcit en contra del Parlament, que intentava recomençar les negociacions en Carlos. En el més de [[decembre]], va autorisar l'expulsió de l'oposició, deixant a soles a uns pocs membres que estaven d'acort en la designació d'una comissió que jujara al Rei per [[traïció]]. Va ser una guerra [[cavaller|caballeresca]], que Oliver Cromwell va terminar vencent en el seu [[Batalló dels Sants]] (''Ironsides''), als promonàrquics. El fi de l'enfrontament va supondre l'enjuïciament per alta traïció del rei i el seu posterior [[decapitació]], tenint com a conseqüència la proclamació de l'única república en la [[història anglesa]].

== Interregne o República (1649–1660) ==
{{AP|Interregne anglés}}
La república representava les aspiracions de la burguesia, d'una societat mercantilista puritana. La política passaria a ser en gran mesura imposta pels interessos comercials al Govern. Va significar el triumf de la burguesia, l'acceptació de la seua moralitat, del principi de que els hòmens tenen dret a fer lo que se'ls antoixe en lo que és seu, que el benefici del capitaliste és també el benefici de la societat.

=== Tercera guerra civil anglesa (1649–1651) ===
{{AP|Tercera guerra civil anglesa}}
[[Archiu:Oliver Cromwell by Samuel Cooper.jpg|thumb|Oliver Cromwell, nomenat Lord Protector, durant l'Interregne o República.]]
La primera tasca de Cromwell durant la [[República]] -proclamada despuix de l'eixecució de Carlos el [[30 de giner]] de [[1649]]- va ser la [[conquista d'Irlanda per Cromwell|pacificació d'Irlanda]] i [[Escòcia]] front a les forces realistes que recolzaven al successor llegítim, el futur [[Carlos II d'Anglaterra]]. Els seus principals objectius eren conseguir un govern estable i tolerància per a totes les sectes puritanes. Cromwell va esclafar als partidaris monàrquics en Irlanda i Escòcia i va controlar Anglaterra.

=== Protectorat dels Cromwell (1653–1659) ===
{{AP|El Protectorat}}
La necessitat de que l'eixèrcit controlara la situació va provocar pronte que la República es convertira en una dictadura militar comandada per Cromwell baix el [[puritanisme]] intransigent. Va abolir la [[Cambra dels Lores]] i va centrar el seu poder en l'eixèrcit i la [[Cambra (Anglaterra)|Cambra]]. Una de les lleis més significatives d'este periodo varen ser les [[Actes de Navegació (Anglaterra)|Actes de Navegació]]. L'èxit de Cromwell es va deure a que va saber mantindre la pau i l'estabilitat, i a que va proporcionar els mijos necessaris per a la tolerància religiosa de grups no catòlics. Per això, els [[judeus]], que havien segut expulsats d'Anglaterra en [[1390]], varen poder retornar en [[1655]]. L'enèrgica política exterior de Cromwell i els èxits del [[Eixèrcit]] i l'[[Royal Navy|Armada]] varen otorgar a Anglaterra un gran prestigi en l'estranger. Els anglesos, en aliança en [[França]], varen arrebatar [[Dunkerque]] a [[Espanya]] en [[1658]], obtenint aixina una plaça forta en el continent des d'a on invadir [[Calais]], ciutat que Anglaterra havia perdut feya 100 anys.

No obstant la situació política va seguir inestable, lo que va enfrontar al [[Lord Protector]] en el Parlament restringit del [[Protectorat]], que tractaven d'alterar els principis de la [[Constitució]] escrita. En [[1657]] va acceptar la [[Humil Petició i Consell]]: petició de crear una segona cambra parlamentària i potestat de nomenar al seu successor, pero no va acceptar el títul de rei. Despuix de la mort d'Oliver Cromwell en [[1658]] li va succeir el seu fill, [[Richard Cromwell]], qui no posseïa el carisma i el liderage que el seu pare, per lo que va acabar renunciant. Aixina, el Parlament Llarc es va reunir i, baix l'impuls del general [[George Monck]], es va declarar rei d'Anglaterra a [[Carlos II d'Anglaterra|Carlos II]], terminant aixina la República i restaurant la monarquia.

[[Archiu:Charles II of England.png|thumb|250px|Carlos II restaura en el tro la dinastia Stuart.]]

== Restauració dels Stuart (1660–1688) ==
En [[1660]], [[Carlos II d'Anglaterra|Carlos II]] restablix la monarquia i la dinastia Stuart en [[Gran Bretanya]], mantenint una relativa tranquilitat despuix de terminada la guerra civil.

[[Jacobo II d'Anglaterra|Jacobo Stuart]] (germà de Carlos II) va passar a ser lord almirant suprem d'Anglaterra. En [[1672]] Jacobo va anunciar públicament la seua conversió a la fe catòlica en mig d'un clima anticatólic recolzat pel Parlament i estés a la societat. A l'any següent, el Parlament anglés va aprovar el [[Acta de Prova]], per la que els catòlics quedaven inhabilitats per a l'eixercici de càrrecs públics, i Jacobo va dimitir com [[almirant]] suprem. En [[1679]], la Cambra va tractar d'excloure a Jacobo del tro, sense èxit.

A la mort de Carlos en [[1685]], Jacobo es va convertir en rei. Va apartar a molts dels seus seguidors en les seues severes represàlies, sobretot com a conseqüència d'una série de juïns repressius coneguts pel nom de «Juïns Sanguinosos». Jacobo va tractar de guanyar-se el respal dels dissidents i dels catòlics en [[1687]], posant fi a les restriccions religioses, pero a soles va conseguir aumentar les tensions. El naiximent del seu fill, Jacobo [[Francisco Eduart Stuart]], el [[10 de juny]] de [[1688]], va semblar garantisar la successió catòlica. Poc despuix, els líders de l'oposició varen invitar al gendre de Jacobo, [[Guillermo III d'Anglaterra|Guillermo d'Orange]], més tart Guillermo III d'Anglaterra, a fer-se en el tro anglés, desencadenant aixina la [[Revolució Gloriosa]].

[[Categoria:Anglaterra dels Stuart]]
[[Categoria:Història del lliberalisme]]
[[Categoria:Guerra civil anglesa]]