Edició de «Ricardo de la Cierva»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografia|
+
{{Biografio
| nom = Ricardo de la Cierva y Hoces
+
|imago            = Ricardo de la Cierva i Hoces
| image = [[File:(de la Cierva) Adolfo Suárez ofrece una rueda de prensa junto al ministro de Trabajo en el Congreso de los Diputados (cropped).jpg|200px]]
+
|imago_tamany    =  
| peu =  
+
|imago_descriptio =  
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
+
|naiximent        = Madrit, 9 de novembre de 1926
| ocupació = Historiador, escritor i polític.
+
|mort            = Madrit, 19 de novembre de 201
| data_naix = [[9 de novembre]] de [[1926]]
+
|nacionalitat    = Espanyola
| lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]]
+
|ocupacio        = Historiador i politic
| data_mort = [[19 de novembre]] de [[2015]]
 
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 
 
}}
 
}}
'''Ricardo de la Cierva y Hoces''' ([[Madrit]], [[9 de novembre]] de [[1926]] - Madrit, [[19 de novembre]] de [[2015]]) va ser un historiador, escritor i polític espanyol, catedràtic en les universitats de [[Granada]] i [[Alcalà d'Henares]], i ministre de Cultura en [[1980]], durant la [[Transició Espanyola]].  
+
Ricardo de la Cierva i Hoces (Madrit, 9 de novembre de 1926-Madrit, 19 de novembre de 2015) va ser un historiador i polític espanyol, catedràtic en les universitats de [[Granada]] i [[Alcalà d'Henares]], i ministre de Cultura en 1980, durant la [[Transició Espanyola]].  
  
 
==Biografia==
 
==Biografia==
  
Naixcut en Madrit el 9 de novembre de 1926, era net de Juan de la Cierva i Peñafiel, ministre de vàries carteres en [[Alfons XIII]]. El seu tio fon [[Juan de la Cierva]], inventor del ''autogiro''. El seu pare, Ricardo de la Cierva i Codorníu, advocat i membre d'Acció Popular, el partit de [[José María Gil-Robles|Gil Robles]], va ser assessinat en Paracuellos del Jarama despuix d'haver segut capturat en Barajas per la delació d'un colaborador, quan tractava de fugir a [[França]] per a reunir-se en la seua dòna i els seus sis fills chicotets. Era germà del primer espanyol premiat en un Óscar, Juan de la Cierva i Hoces.
+
Naixcut en Madrit el 9 de novembre de 1926, era net de Juan de la Cierva i Peñafiel, ministre de vàries carteres en Alfons XIII. El seu tio va ser Juan de la Cierva, inventor del ''autogiro''. El seu pare, Ricardo de la Cierva i Codorníu, advocat i membre d'Acció Popular, el partit de Gil Robles, va ser assessinat en Paracuellos del Jarama despuix d'haver segut capturat en Barajas per la delació d'un colaborador, quan tractava de fugir a França per a reunir-se en la seua dòna i els seus sis fills menuts. Era germà del primer espanyol premiat en un Óscar, Juan de la Cierva i Hoces.
  
Ricardo de la Cierva es va doctorar en Ciències Químiques i Filosofia i Lletres en l'Universitat de Madrit. En l'any [[1975]] va ser nomenat professor agregat d'Història Contemporànea en l'Universitat Complutense de Madrit. Va ser nomenat en [[1979]] catedràtic d'Història Moderna i Contemporànea de l'Universitat de Granada per a més tart obtindre el lloc de catedràtic d'Història Contemporànea Universal i d'Espanya en l'Universitat d'Alcalà d'Henares.
+
Ricardo de la Cierva es va doctorar en Ciències Químiques i Filosofia i Lletres en l'Universitat de Madrit. En 1975 va ser nomenat professor agregat d'Història Contemporànea en l'Universitat Complutense de Madrit. Va ser nomenat en 1979 catedràtic d'Història Moderna i Contemporànea de l'Universitat de Granada per a més tart obtindre el lloc de catedràtic d'Història Contemporànea Universal i d'Espanya en l'Universitat d'Alcalà d'Henares.
  
És autor de numerosos artículs en la prensa diària i especialisada i ha publicat diversos llibres sobre l'història del [[sigle XX]] en [[Espanya]], en especial sobre el tema de la [[Guerra Civil espanyola]].
+
==Obres==
 
 
Va pertenéixer a l'afamat ''[[Club Siglo XXI]]''. Fon premiat en el premi ''Luca de Tena''.
 
 
 
==Cites==
 
 
 
{{Cita|''Millones de españoles, fuera del [[Regne de Valéncia|Reino de Valencia]], ignoran que durante el siglo XX se ha desencadenado, y ahora ruge con más fuerza que nunca, una campaña para una nueva reconquista de Valencia, denominada ya, aviesamente, país valenciano; una reconquista aviesa y falsaria porque jamás hubo conquista en ese contexto: una invasión, de momento cultural, del Reino de Valencia y hasta el alma de Valencia por las nuevas mesnadas del pancatalanismo rampante, que se empeñan en convertir al reino ancestral, que nos revitalizó y nos legó el rey don Jaime el Conquistador, en nombre de no se qué inexistentes y ficticios Paises Catalanes.''|''Misterios de la Historia'' (Cap. IX. Madrid, 1991. Cap. IX) per Ricardo de la Cierva}}
 
 
 
{{Cita|''En 1932, los valencianistas caen en una bien preparada trampa de los pancatalanistas. El [[Institut d'Estudis Catalans]] convoca a los valencianos a una reunión, que se celebró en Castellón, para discutir y aprobar la unidad ortográfica del valenciano y catalán según patrones catalanistas''.|''Misterios de la Historia'' (Cap. IX. Madrid, 1991. Cap. IX) per Ricardo de la Cierva}}
 
 
 
{{Cita|''Un político muy original, el presidente de las Cortes Valencianas declaraba: Hay que dejarse de banderitas y de invasiones catalanas y hablar de los duros. Pero el frente pancatalanista no se rindió ante la sentencia de la Audiencia y organizó una manifestación para la normalización del uso del catalán en la Universidad... mientras la Universidad de Barcelona expresaba su solidaridad con el rector [[Ramón Lapiedra Civera|Lapiedra]] en un comunicado por el que pedía la intervención de las demás universidades españolas y calificaba la decisión de la Audiencia como grave atentado a los derechos fundamentales de los pueblos.''|''Misterios de la Historia'' (Cap. IX. Madrid, 1991. Cap. IX) per Ricardo de la Cierva}}
 
 
 
{{Cita|Entre los años 1984 y 1986 el comando pancatalanista instalado en la Universidad de Valencia planeó un asalto general para instaurar la lengua catalana en el venerable centro, del que prentendían expulsar prácticamente al castellano. Un grupo juvenil, [[Alternativa Universitaria]], del que seguramente forman parte los futuros líderes del centro-derecha en el Reino de Valencia, se opuso clarividentemente a la intentona, y contó para ello con el apoyo verdaderamente emocionante de la opinión pública más sana de la ciudad.|''Misterios de la Historia'' (Cap. IX. Madrid, 1991. Cap. IX) per Ricardo de la Cierva. Arreplegada la cita en el llibre ''[[Judes valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}
 
 
 
{{Cita|''El Reino de Valencia se llama así desde el siglo XIII, es una barbaridad que se haya politizado este nombre, me parece una chorrada lo de país valenciano''.|Ricardo de la Cierva}}
 
 
 
{{Cita|''¿Qué opinión le merece el afán de conquista del Gobierno catalán sobre Valencia? El cuento de los països catalans es otra mentira, esa tesis catalanista actual acerca de la Gran Cataluña. Aquello de que incluyen a las Islas Baleares, la Comunidad Valenciana e incluso el Reino de Murcia es degradante. Valencia no es catalana. Fue conquistada por [[Jaume I|Jaime I]], que ni siquiera era catalán.''
 
 
 
''En cuanto al idioma, el valenciano no es catalán. Se trata de lenguas romances distintas, pero parecidas. La gente que no vive allí no distingue el acento, pero claro que son distintas. Zapatero afirma que no se diferencian en nada, pero también nos demostró en su día cómo habla francés. Vamos, que a los valencianos no se les ocurriría que su lengua es como el catalán.''|Entrevista a Ricardo de la Cierva per Julia Urgel (Revista ''Época'')}}
 
  
{{Cita|''Tras hacer un breve y esquemático recorrido histórico-cultural del Reino de Valencia, Ricardo de la Cierva hace un análisis de la campaña pancatalanista en este territorio de la que dice 'no se ha dado cuenta aún la opinión pública española'. Campaña iniciada en 1907. Esta comienza en 1907, cuando Prat de la Riba crea en Barcelona el Institut d'Estudis Catalans, uno de cuyos objetivos es la normalización de la lengua catalana [...] Fué un químico cubano metido a filólogo, Pompeyo Fabra, quien establece un criterio para la lengua catalana y adopta en 1913 el Institut d'Estudis Catalans. Mosén Alcover, que al principio colaboró con la idea, dimitió de su trabajo y regresó a la isla de Mallorca, 'disconforme con las arbitrariedades de Fabra', y contra 'el centralismo lingüístico de Fabra, que pretendía imponer en todas partes [a mosatros, tambe] no ya el habla de Cataluña, sino el de Barcelona, con talante dogmático y con arbitraria eliminación de las formas que se asemejaban al castellano'.''|'Misterios de la Historia' (Cap. IX). Recollida la cita en el llibre ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}
 
 
{{Cita|''Los socialistas del Reino de Valencia, increiblemente, se rindieron a la presión catalanista y el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana está escrito no en valenciano, sino en catalán... La lamentable división del centro-derecha en Valencia ha influido negativamente en el gobierno y la orientación cultural de la nueva comunidad... El frustrado presidente del primer Consell autonómico, el socialista Albiñana, famoso por sus extravagancias, adoptó la bandera catalana''.|[[Ricardo de la Cierva]] en el seu llibre ''Misterios de la Historia'' (Cap. IX). Arreplegada la cita en el llibre titulat ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}
 
 
==Obres==
 
 
* Cien libros básicos sobre la guerra de España (1966)
 
* Cien libros básicos sobre la guerra de España (1966)
 
* Bibliografía general sobre la guerra de España (1936-1939) y sus antecedentes históricos. Fuentes para la historia contemporánea de España (1968)
 
* Bibliografía general sobre la guerra de España (1936-1939) y sus antecedentes históricos. Fuentes para la historia contemporánea de España (1968)
Llínea 52: Llínea 27:
 
* España, la sociedad violada (1989)
 
* España, la sociedad violada (1989)
 
* El diario secreto de Juan Pablo I (1990)
 
* El diario secreto de Juan Pablo I (1990)
* Misterios de la Historia (1991)
 
 
* Mujeres esenciales de la historia (1993)
 
* Mujeres esenciales de la historia (1993)
 
* Los años mentidos: falsificaciones y mentiras sobre la historia (1993)
 
* Los años mentidos: falsificaciones y mentiras sobre la historia (1993)
Llínea 86: Llínea 60:
 
* Prieto, el cerco de la fe (2009)
 
* Prieto, el cerco de la fe (2009)
  
== Enllaços externs ==
+
Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Ricardo_de_la_Cierva
 +
 
 +
Enllaços externs:
  
*[https://es.wikipedia.org/wiki/Ricardo_de_la_Cierva Ricardo de la Cierva en Wikipedia]
+
http://www.elmundo.es/cultura/2015/11/19/564ddb9f268e3e6b188b45cb.html  
*[http://www.elmundo.es/cultura/2015/11/19/564ddb9f268e3e6b188b45cb.html Artícul sobre Ricardo de la Cierva - El Mundo]
 
*[http://www.libertaddigital.com/cultura/historia/2015-11-20/pedro-fernandez-barbadillo-ricardo-de-la-cierva-la-soledad-de-la-verdad-77323/ Artícul en Libertad Digital]
 
*[http://www.lecturalia.com/autor/1090/ricardo-de-la-cierva Biografia i obres de Ricardo de la Cierva - Lecturalia]
 
  
[[Categoria:Biografies]]
+
http://www.libertaddigital.com/cultura/historia/2015-11-20/pedro-fernandez-barbadillo-ricardo-de-la-cierva-la-soledad-de-la-verdad-77323/
[[Categoria:Historiadors]]
 
[[Categoria:Historiadors espanyols]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
 
[[Categoria:Polítics]]
 
[[Categoria:Polítics espanyols]]
 

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: