Edició de «Riu Bergantes»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''riu Bergantes''' és un riu de la [[Comunitat Valenciana]] i [[Aragó]] que naix en la comarca de [[Els Ports|Els Ports de Morella]] en la [[província de Castelló]], uns 12,5 km en llínea recta al SE de [[Morella]]. La seua conca inclou l'única part de la Comunitat Valenciana que pertany a la conca de l'[[Riu Ebre|Ebre]]. Desaigua en el [[riu Guadalope]], un dels afluents de l'Ebre. | El '''riu Bergantes''' és un riu de la [[Comunitat Valenciana]] i [[Aragó]] que naix en la comarca de [[Els Ports|Els Ports de Morella]] en la [[província de Castelló]], uns 12,5 km en llínea recta al SE de [[Morella]]. La seua conca inclou l'única part de la Comunitat Valenciana que pertany a la conca de l'[[Riu Ebre|Ebre]]. Desaigua en el [[riu Guadalope]], un dels afluents de l'Ebre. | ||
| − | Encara que el seu curs no és molt llarc (uns 60 km aproximadament) i la seua conca és relativament reduïda, el seu cabal és abundant durant l'[[hivern]], principalment per la major plujositat de la zona montanyosa de les capçaleres, que s'orienta cap al nort, és dir, cap a les ales d'umbria, a on l'evaporament de les aigües és molt menor. Seria molt més llarc si consideràrem com el verdader Bergantes al [[riu | + | Encara que el seu curs no és molt llarc (uns 60 km aproximadament) i la seua conca és relativament reduïda, el seu cabal és abundant durant l'[[hivern]], principalment per la major plujositat de la zona montanyosa de les capçaleres, que s'orienta cap al nort, és dir, cap a les ales d'umbria, a on l'evaporament de les aigües és molt menor. Seria molt més llarc si consideràrem com el verdader Bergantes al [[riu Cantavieja]] i, sobretot, el [[riu Calders]] (abdós rius procedents de la [[província de Terol]]), pero el nom dels rius (com nos ho mostren els casos del Miño o del Mississippi) no és una qüestió de llongitut dels afluents, sino de simple toponímia, com també ho afirma [[Cavanilles]] en la seua magnífica obra de [[1795]]: |
{{Cita|''Tres de aquellos rios baxan por los rumbos de oriente, mediodía y poniente á unirse al norte de la villa (Forcall), y desde allí juntos en un solo cauce continúan la via del norte hasta salir del reyno. El de poniente baxa de Aragon por los términos de Cantavieja y Mirambel, entra después en el reyno de Valencia por la Mata, y en el Forcall se junta con el rio Caldés, que desde la Iglesuela forma la rambla de Sellumbres. Baxa esta hácia el norte, recibe el riachuelo de Cinc-Torres, baña las inmediaciones de Forcall y forma un ángulo agudo con el río de Cantavieja. Dexan los rios entre sí bastante espacio para los edificios y hermosa plaza de la villa, como también para varias huertas y campos que adornan útilmente las cercanías. El tercer rio en fin es el Bergantes, que como he dicho viene de Morella, y aunque inferior á los otros en caudal, da nombre al conjunto de las aguas, que adelante forman un río respetable, que baña el reyno por espacio de quatro horas.''|Antoni Josep Cavanilles}} | {{Cita|''Tres de aquellos rios baxan por los rumbos de oriente, mediodía y poniente á unirse al norte de la villa (Forcall), y desde allí juntos en un solo cauce continúan la via del norte hasta salir del reyno. El de poniente baxa de Aragon por los términos de Cantavieja y Mirambel, entra después en el reyno de Valencia por la Mata, y en el Forcall se junta con el rio Caldés, que desde la Iglesuela forma la rambla de Sellumbres. Baxa esta hácia el norte, recibe el riachuelo de Cinc-Torres, baña las inmediaciones de Forcall y forma un ángulo agudo con el río de Cantavieja. Dexan los rios entre sí bastante espacio para los edificios y hermosa plaza de la villa, como también para varias huertas y campos que adornan útilmente las cercanías. El tercer rio en fin es el Bergantes, que como he dicho viene de Morella, y aunque inferior á los otros en caudal, da nombre al conjunto de las aguas, que adelante forman un río respetable, que baña el reyno por espacio de quatro horas.''|Antoni Josep Cavanilles}} | ||