Edició de «Rosa (flor)»

[[File:Roses al jardí de l'hospital de València.JPG|thumb|250px|Rosers en el jardí de l'antic hospital de [[Valéncia]]]]

[[File:Belles fleures 2.JPG||thumb|250px|Roses]]

La '''rosa''' és la flor del roser . També és un gènero de plantes en  flor de la família Rosaceae. Hi ha al voltant de 100 espècies salvages de roses, la majoria originàries de zones temperades de l'hemisferi nort. Les espècies formen un grup d'arbusts, generalment espinosos.

Hi ha una gran varietat de roses cultivades de diferents colors, formes i aromes. Els criadors de roses del [[sigle XX]] varen accentuar la grandària i color, produint les flors grans, atractives en poca o gens d'olor. Moltes roses salvages i "passades de moda", per contra, tenen una olor dolça i forta.

Les roses estan entre les flors més comunes venudes pels floristes, aixina com un dels arbusts més populars de jardí. Les roses són de gran importància econòmica tant com a collita per a l'us dels floristes com per la fabricació de perfums.
Les roses salvages tenen cinc pétals (alguna espècie en té deu) i un gran número d'estams (el que els botànics nomenen número indefinit). En les roses domèstiques alguns verticils corresponents a estams es desenrollen com a pétals, conseguint un número gran de pétals, que sempre és múltiple de cinc.


== Descripció ==

Els rosers són arbusts o trepadores (a voltes colgants), generalment espinosos, que alcancen de dos a cinc metros d'altura, en ocasions, poden aplegar als 20 m trepant sobre atres plantes.

Tenen el tall semilenyós, casi sempre erectes, alguns de textura rugosa i escamosa. Presenten notables formacions epidérmiques persistents, ben desenrollades i de formes variades, conegudes com a espines.

Els fulls poden ser perennes o caduques, peciolades en cinc a nou folíols de vora serrada i estípules basals. És freqüent la presència de glándules anexes, odoríferes o no, sobre els màrgens.

Les flors, generalment aromàtiques, s'agrupen en inflorescències racimoses, formant corimbes. Són flors completes, hermafrodites, regulars, en simetria radial. El periant està ben desenrollat. El hipanto o receptàcul floral prominent en forma d'urna (tàlem cóncau i profunt).


El cáliç és dialisépal, de cinc peces de color vert. Els sépals poden ser simples o, a voltes, de forma complexa en lobulacions laterals estilisades. Corola dialipétala, simètrica, formada per cinc pétals regulars (o múltiples de 5), a voltes escotades, i de variats colors cridaners o només blancs. La corola sol ser «doble» o «plena» per transformació dels estams en pétals, açò ocorre majoritàriament en cultivares.

L'androceo està compost per numerosos estams disposts en espiral, generalment en número múltiple dels pétals (5x).
El gineceo (compost per varis pistils separats). Nectario present, que atrau insectes per a favorir la polinisació predominantment entomófila. Perigina (ovari mig), numerosos carpelos uniovulats (un primordio seminal per cada carpelo), aixina cada carpelo produïx un aquenio.

El frut és conegut com escaramujo, que correspon a un tipo d'infrutescència denominada cinorrodón. Està compost per múltiples fruts secs chicotets o aquenios, separats i tancats en un receptàcul carnos i de color rojós vistós quan està madur.

== Mitologia ==

En la tradició [[Antiga Grècia|grega]], la rosa és una de les flors dels deus, naixcuda d'una gota de [[sanc]] de Venus, en punchar-se el [[peu]] en una espina. Un atra versió dins la [[mitologia]] grega la concep com a inicialment [[blanc|blanca]], i es va tenyir de [[roig]] degut a la sanc d'Adonis (en alusió al pas de la llum blanca de l'alba a la rosada de l'aurora). D'igual manera que a Venus i Flora, les estàtues de les quals s'adornaven en roses, esta flor era també consagrada a Dionís.

En algunes llegendes italianes, la rosa és símbol de virginitat. contràriament, les cortesanes de [[Antiga Roma|Roma]] celebraven la seua festa el dia [[23 d'abril]], consagrat a Venus Ericina, i es mostraven adornades de roses i [[murta|murtes]].

== Galeria fotogràfica ==
Diferents tipos de roses:
<gallery>
<center>
File:Rosa Red Chateau01.jpg
File:Rosa 'About Face'.JPG
File:Rosa 'Valencia' IMG 4404.jpg
File:Rosa 'Jaltinskij Suvenir' kz02.jpg
File:International Rose Test Garden, Portland, Oregon (2022) - 167.jpg
File:Rosa Asagumo 1.jpg
File:Rosa blanca rosa hybrida.jpg
File:Rosa. Rode cultivar (actm) 02.jpg
File:Rosa 'Rote Czárdás' Walter Berger 1964 01.jpg
File:Rosa Gold Glow 2 small noblue.png
File:Hybrid Tea Rose Moon Shadow (3586567509).jpg
File:Rosa Acropolis 2021-06-09 8559.jpg

</center>
</gallery>

== Referències ==
* [https://web.archive.org/web/20160402170322/http://crescentbloom.com/plants/Genus/R/O/Rosa.htm Crescent Bloom. «Rosa». The Compleat Botanica (en inglés). Sebastopol]
* [https://web.archive.org/web/20150923184409/http://www.bgbm.org/IOPI/GPC/PTaxonDetail.asp?NameCache=Rosa  International Organization for Plant Information. «Details for: Rosa - 12 different source(s)»]
* [http://www.theplantlist.org/browse/A/Rosaceae/ Rosaceae en The Plant List]

== Bibliografia ==
* Diccionario Enciclopédico Popular Ilustrado Salvat (1906-1914)
* Loghmani-Khouzani, H.; Sabzi Fini1, O.; Safari, J. (2007)
* [http://www.jolube.es/Editorial_Jolube/Rosas_Aragon.php Montserrat, Pedro; Gómez García, Daniel; Ferrández Palacio, José Vicente; Bernal Gálvez, Manuel (2015). Rosas de Aragón y tierras vecinas. Jaca, Huesca: Jolube Consultor Botánico y Editor. p. 324. ISBN 978-84-941996-9-1.]
* [http://www.etimo.it/?term=rosa&find=Cerca  Pianigiani, O. (1907). Vocabolario etimologico della lingua italiana (en italiano) (vol. 1 edición). Roma, Milano: Società editrice Dante Alighieri di Albrighi, Segati e C. p. 1539. ISBN 8840367179]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Roses by color}}
{{Wikispecies|Rosa}}
{{DGLV|Rosa}}

[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Plantes ornamentals]]
[[Categoria:Plantes aromàtiques]]
[[Categoria:Flors]]
@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 Les roses salvages tenen cinc pétals (alguna espècie en té deu) i un gran número d'estams (el que els botànics nomenen número indefinit). En les roses domèstiques alguns verticils corresponents a estams es desenrollen com a pétals, conseguint un número gran de pétals, que sempre és múltiple de cinc.
-== Etimologia ==
-En [[castellà]] —i en atres llengües romançades també—, el terme «rosa» prové directament i sense canvis del [[llatí]] rosa, en el significat que coneixem: «la rosa» o «la flor del roser»; devingut del vocable previ rodia [ródja] —per canvi similar com en: Clausus per Claudius—. Este últim arcaisme llatí és, a la seua volta, prestat —a través de l'osco— del grec antic ρόδον [rhódon] «la rosa», «la flor del roser» o millor rhodéa, «el talle de la rosa», «el sosten de la flor».
 == Descripció ==