Edició de «Salvador Martínez Cubells»

[[File:Salvador Martínez Cubells.jpg|thumb|250px|Salvador Martínez Cubells]]

'''Salvador Martínez Cubells''' ([[Valéncia, cap i casal|Valéncia]], [[9 de novembre]] de [[1845]] - † [[Madrit]], [[21 de giner]] de [[1914]]), fon un [[pintor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. 

Fon fill del també pintor, restaurador i acadèmic, [[Francesc Martínez Yago]]. Son pare, qui també fon mestre d’atres ilustres pintors valencians com Domingo Marqués, Ferrandis, [[Joaquim Agrasot Juan|Agrasot]] i [[Ignaci Pinazo|Pinazo]], l’inicià en la pintura i, posterioment, continuà els seus estudis en  l’[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]].

Martínez Cubells destaca pel seu traç precís, metòdic, laboriós, centrat en el costumisme. Pronte destacà en obres com La visita del nóvio i Ball de llauradors, les quals adquirí el [[Marqués de Campo]].

La segona d’estes obres la presentà en l’[[Exposició Nacional]] de l’any [[1864]]. També són dignes de destacar La tornada del torneig, la qual és possible admirar en el [[Museu de Belles Arts Sant Pio V]] de Valéncia; Guzmán el Bo reballant la seua daga en el sege de Tarifa, Museu d’Art Contemporàneu de Madrit; La ferida de Don Jaume en la conquista de Valéncia, Palau de la Generalitat (propietat de la [[Diputació de Valéncia]], i en la que va concórrer a l’Exposició Aragonesa de l’any [[1868]]; i Los Carvajales, la qual envià al ‘Exposició Nacional de [[1867]].

Junt a la vertent creativa també destacà com a restaurador, conseguint per oposició, en l’any [[1869]], la plaça de primer restaurador del [[Museu del Prado]].

El valencià destacà en intervencions com la del llenç de [[Murillo]], Sant Antoni de Pàdua, abordada en l’any [[1874]]. Esta obra havia segut sostreta de la catedral de [[Sevilla]] i recuperada en [[Nova York]]. El procés de recuperació fon tan satisfactori que l’Acadèmia de Sant Ferrando li concedí la Medalla d’Or a les Belles Arts i la ciutat de Sevilla el nomenà Fill Adoptiu. 

També restaurà algunes obres de [[El Greco]], les quals formen part de l’actual Casa-museu de l’autor, la qual pot ser visitada en [[Toledo]]. No obstant, el major reconeiximent com a restaurador prové del trasllat a llenç, per mig del  strappo, de les Pintures Negres de [[Goya]].

A lo llarc de sa vida, segons les distintes fonts consultades, va fer més entre 1400 i més de 3000 restauracions. La faceta de restaurador es compatibilisà en la creació a lo llarc de sa vida. En l’any [[1909]] guanyà la medalla d’[[or]] de l’Exposició Internacional de Múnich, certamen en el que ya havia guanyat dos segones medalles en els anys [[1876]] i [[1879]]. 

Fon membre de l’Associació d’Escritors i Artistes Espanyols, acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Sant Ferrando de Madrit i professor de l’Escola d’Arts i Oficis de la mateixa ciutat. 
Rebé abundants distincions en vida com  la Gran Creu de la Real Orde d’[[Isabel la Catòlica]], el títul de Cavaller i Comanador de la Real Orde de Carles III, Cavaller de la Real Orde de Sant Miquel de Baviera i la Medalla d'[[Argent]] d’[[Alfons XIII]].  

La seua obra es pot contemplar en l’edifici del Senat, la Real Acadèmia de Sant Ferrando, el Museu del Prado, ademés de les institucions prèviament nomenades. 

== Referències ==
* [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/08141630969725362977857/031738_0040.pdf «Cervantesvirtual.com - El culto a los Santos: Devoción, vida, arte y cofradías»]
* Periódico El Globo, Madrid, 26 de julio de 1875. Artículo titulado: "Los frescos de Goya"
* José Santiago Garnelo y Alda, «Necrología: Excmo. Sr. D. Salvador Martínez-Cubells», Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, n.º 32, Madrid, 1914

== Bibliografia ==
* Teixidor, Carlos. «Fotografías de Laurent en la Quinta de Goya.» Descubrir el Arte, nº 154, diciembre de 2011
* Tramoyeres Blasco, Luis. ''Salvador Martínez Cubells'', s/l, 1915

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Salvador Martínez Cubells}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Pintors]]
[[Categoria:Pintors valencians]]