Edició de «Ser viu»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:EscherichiaColi NIAID.jpg|thumb|180px|Esta cèlula d'''[[Escherichia coli]]'' és un eixemple de [[microorganisme]] [[procariota]].]]
 
[[Image:EscherichiaColi NIAID.jpg|thumb|180px|Esta cèlula d'''[[Escherichia coli]]'' és un eixemple de [[microorganisme]] [[procariota]].]]
 
[[Image:Ericoid mycorrhizal fungus.jpg|thumb|right|180px|Un fongo [[micoriza]] ericoid]]
 
[[Image:Ericoid mycorrhizal fungus.jpg|thumb|right|180px|Un fongo [[micoriza]] ericoid]]
−
En [[biologia]], un '''ser viu''' o '''organisme''', és un conjunt d'[[àtoms]] i [[molècules]] que formen una estructura material molt organisada i complexa, en la qual intervenen sistemes de comunicació molecular, que es relacionen en el [[mig ambient]] en un intercanvi de [[matèria]] i [[energia]] d'una forma ordenada i que eixercix les funcions bàsiques de la [[vida]] que són la [[nutrició]], la [[relació]] i la [[reproducció]], de tal manera que els organismes actuen i funcionen per si mateixos sense perdre el seu nivell estructural fins a la seua mort.<ref> K. H. Nealson; P. G. Conrad (1999). [http://journals.royalsociety.org/content/7r10hqn3rp1g1vag/ "Life: past, present and future"], ''Philosophical Transactions of the Royal Society B'', Vol. 354, núm. 1392, p. 1923-1939, DOI: 10.1098/rstb.1999.0532.</ref>Tot ser viu o organisme és capaç de nàixer, créixer, poder reproduir-se i morir. La [[cèlula]] és l'unitat estructural i funcional de tots els sers vius que pot ser [[procariota]] o [[eucariota]]. El terme organisme prové del [[grec antic]] ''ὄργανον'' - ''organon'' "organ, instrument".
+
En [[biologia]], un '''organisme''', a sovint associat i nomenat '''ser viu''', és un conjunt d'[[àtoms]] i [[molècules]] que formen una estructura material molt organisada i complexa, en la qual intervenen sistemes de comunicació molecular, que es relaciona en el [[mig ambient]] en un intercanvi de [[matèria]] i [[energia]] d'una forma ordenada i que eixercix les funcions bàsiques de la [[vida]] que són la [[nutrició]], la [[relació]] i la [[reproducció]], de tal manera que els organismes actuen i funcionen per si mateixos sense perdre el seu nivell estructural fins a la seua mort.<ref> K. H. Nealson; P. G. Conrad (1999). [http://journals.royalsociety.org/content/7r10hqn3rp1g1vag/ "Life: past, present and future"], ''Philosophical Transactions of the Royal Society B'', Vol. 354, núm. 1392, p. 1923-1939, DOI: 10.1098/rstb.1999.0532.</ref>Tot ser viu o organisme és capaç de nàixer, créixer, poder reproduir-se i morir. La [[cèlula]] és l'unitat estructural i funcional de tots els sers vius que pot ser [[procariota]] o [[eucariota]].  
 +
El terme organisme prové del [[grec antic]] ''ὄργανον'' - ''organon'' "organ, instrument".
  
 
La [[matèria]] que compon els organismes està formada en un 95% per quatre [[àtoms]] que són el [[carbono]], [[hidrogen]], [[oxigen]] i [[nitrogen]], a partir dels quals es formen les [[molècules]] biològiques:<ref name="Lehninger">David L. Nelson; Michael M. Cox (2001) ''Lehninger. Principios De Bioquímica'', Ediciones Omega, ISBN: 9788428212083.</ref><ref>[http://www.upo.es/depa/webdex/biocel/ Apuntes del Área de Biología Celular], Universidad Pablo de Olavide, Consultat el 28-01-2008.</ref>
 
La [[matèria]] que compon els organismes està formada en un 95% per quatre [[àtoms]] que són el [[carbono]], [[hidrogen]], [[oxigen]] i [[nitrogen]], a partir dels quals es formen les [[molècules]] biològiques:<ref name="Lehninger">David L. Nelson; Michael M. Cox (2001) ''Lehninger. Principios De Bioquímica'', Ediciones Omega, ISBN: 9788428212083.</ref><ref>[http://www.upo.es/depa/webdex/biocel/ Apuntes del Área de Biología Celular], Universidad Pablo de Olavide, Consultat el 28-01-2008.</ref>
 
* Molècules orgàniques o [[biomolècula|biomolècules]]: [[àcit nucleic|àcits nucleics]], les [[proteïna|proteïnes]], els [[glúcit]]s i els [[lípit]]s.
 
* Molècules orgàniques o [[biomolècula|biomolècules]]: [[àcit nucleic|àcits nucleics]], les [[proteïna|proteïnes]], els [[glúcit]]s i els [[lípit]]s.
−
* [[Molècula inorgànica|Molècules inorgàniques]]: [[Aigua]], [[sals minerals]] i [[gas|gasos]].
+
* [[Molècula inorgànica|Molècules inorgàniques]]: [[Aigua]], [[Sals minerals]] i gasos.
 +
 
 +
Estes molècules es repetixen constantment dins dels sers vius, pel que l'orige de la vida procedix d'un antecessor comú fa molts millons d'anys aparegut sobre la [[Terra]]. Seria molt improvable que hagen aparegut independentment dos sers vius en les mateixes molècules orgàniques.<ref>Doolittle, W. Ford (2000). [http://shiva.msu.montana.edu/courses/mb437_537_2004_fall/docs/uprooting.pdf "Uprooting the tree of life"]. ''Scientific American'', febrer de 2000, 282 (6): 90–95. {{pdf}}</ref><ref>[http://130.14.29.110/Taxonomy/Utils/wprintgc.cgi?mode=c NCBI: "The Genetic Codes", Recull d'Andrzej (Anjay) Elzanowski i Jim Ostell]</ref> S'han trobat biomarcadors en roques que indicaven una antiguetat de fins a 3.500 millons d'anys, de manera que la vida podria haver sorgit sobre la Terra fa, aproximadament, entre 3.800 i 4.000 millons d'anys.<ref name="schopf2006">J. William Schopf (2006) [http://gs.wustl.edu/publications/elements/e2_4/e2_4_art_schopf.pdf "The First Billion Years: When Did Life Emerge?"], ''Elements'', Vol. 2; núm. 4; p. 229-233; DOI: 10.2113/gselements.2.4.229 {{pdf}}</ref><ref name="cavalier-smith2006">Thomas Cavalier-Smith; Martin Brasier; T. Martin Embley (2006) [http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1626534 "Introduction: how and when did microbes change the world?"], ''Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci'', Vol. 361(1470), p. 845–850, DOI: 10.1098/rstb.2006.1847.</ref><ref name="allwood2006">A.C. Allwood; M.R. Walter; B.S. Kamber; C.P. Marshall; I.W. Burch (2006), [http://www.nature.com/nature/journal/v441/n7094/abs/nature04764.html "Stromatolite reef from the Early Archaean era of Australia"], ''[[Nature]]'' 441, 714-718.</ref><ref name="brasier2006">M. Brasier; N. McLoughlin; O. Green; D. Wacey (2006) [http://physwww.mcmaster.ca/~higgsp/3D03/BrasierArchaeanFossils.pdf "A fresh look at the fossil evidence for early Archaean cellular life"], ''Phil. Trans. R. Soc. B'', No. 361, p. 887-902, DOI: 10.1098/rstb.2006.1835. {{pdf}}</ref>
  
 
== Orige ==
 
== Orige ==
 
[[File:Aiguablava (2) 21-10-2004 - panoramio.jpg|thumb|left|190px]]
 
[[File:Aiguablava (2) 21-10-2004 - panoramio.jpg|thumb|left|190px]]
−
Estes molècules es repetixen constantment dins dels sers vius, pel que l'orige de la vida procedix d'un antecessor comú fa molts millons d'anys aparegut sobre la [[Terra]]. Seria molt improvable que hagen aparegut independentment dos sers vius en les mateixes molècules orgàniques.<ref>Doolittle, W. Ford (2000). [http://shiva.msu.montana.edu/courses/mb437_537_2004_fall/docs/uprooting.pdf "Uprooting the tree of life"]. ''Scientific American'', febrer de 2000, 282 (6): 90–95. {{pdf}}</ref><ref>[http://130.14.29.110/Taxonomy/Utils/wprintgc.cgi?mode=c NCBI: "The Genetic Codes", Recull d'Andrzej (Anjay) Elzanowski i Jim Ostell]</ref> S'han trobat biomarcadors en roques que indicaven una antiguetat de fins a 3.500 millons d'anys, de manera que la vida podria haver sorgit sobre la Terra fa, aproximadament, entre 3.800 i 4.000 millons d'anys.<ref name="schopf2006">J. William Schopf (2006) [http://gs.wustl.edu/publications/elements/e2_4/e2_4_art_schopf.pdf "The First Billion Years: When Did Life Emerge?"], ''Elements'', Vol. 2; núm. 4; p. 229-233; DOI: 10.2113/gselements.2.4.229 {{pdf}}</ref><ref name="cavalier-smith2006">Thomas Cavalier-Smith; Martin Brasier; T. Martin Embley (2006) [http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1626534 "Introduction: how and when did microbes change the world?"], ''Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci'', Vol. 361(1470), p. 845–850, DOI: 10.1098/rstb.2006.1847.</ref><ref name="allwood2006">A.C. Allwood; M.R. Walter; B.S. Kamber; C.P. Marshall; I.W. Burch (2006), [http://www.nature.com/nature/journal/v441/n7094/abs/nature04764.html "Stromatolite reef from the Early Archaean era of Australia"], ''[[Nature]]'' 441, 714-718.</ref><ref name="brasier2006">M. Brasier; N. McLoughlin; O. Green; D. Wacey (2006) [http://physwww.mcmaster.ca/~higgsp/3D03/BrasierArchaeanFossils.pdf "A fresh look at the fossil evidence for early Archaean cellular life"], ''Phil. Trans. R. Soc. B'', No. 361, p. 887-902, DOI: 10.1098/rstb.2006.1835. {{pdf}}</ref>
+
Els sers vius provenen teòricament d'una [[cèlula]] inicial que estava en els mars primitius fa 3.500 millons d'anys que ademés era [[procariota]]. Estes cèlules eren [[bactèria|bactèries]] que algunes desarrollaren la capacitat de prodir [[oxigen]] a partir de la [[fotosíntesis]] lo que reduí els nivells de [[diòxit de carbono]].  
−
 
 
−
=== L'orige de les procariotes ===
 
−
Els sers vius provenen teòricament d'una [[cèlula]] inicial que estava en els mars primitius fa 3.500 millons d'anys que ademés era [[procariota]]. Estes cèlules eren [[bactèria|bactèries]] que algunes desarrollaren la capacitat de prodir [[oxigen]] a partir de la [[fotosíntesis]] lo que reduí els nivells de [[diòxit de carbono]] de l'[[atmòsfera]] primitiva.
 
−
 
 
 
=== L'orige de les eucariotes ===
 
=== L'orige de les eucariotes ===
−
Segons la [[teoria endosimbiòtica]] de [[Lynn Margulis]] una cèlula procariota més gran fagocità a atres dos més chicotetes que són la [[mitocòndria]] i el [[cloroplast]] per això tenen el seu propi [[ADN]]. Ad estes cèlules també els aparegué el [[núcleu (biologia)|núcleu]]. A partir d'ací s'anaren diversificant fins a formar els quatre regnes [[eucariota|eucariotes]]: [[vegetal|vegetals]], [[animal|animals]], [[fonc|foncs]] i [[protist|protists]].<ref>http://www.biologia.edu.ar/introduccion/origen.htm</ref>
+
Segons la [[teoria endosimbiòtica]] de [[Lynn Margulis]] una cèlula procariota més gran fagocità a atres dos més chicotetes que són la [[mitocòndria]] i el [[cloroplast]] per això tenen el seu propi [[ADN]]. Ad estes cèlules també els aparegué el [[núcleu (biologia)|núcleu]]. A partir d'ací s'anaren diversificant fins a formar els cuatre regnes [[eucariota|eucariotes]], [[vegetal|vegetals]], [[animal|animals]], [[fonc|foncs]] i [[proïste|proïstes]].<ref>http://www.biologia.edu.ar/introduccion/origen.htm</ref>
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Ser_viu»