Edició de «Serra (Valéncia)»

'''Serra''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] del [[Camp de Túria]] en ple parc Natural de la [[Serra Calderona]].

S'accedix a esta localitat des de la [[A-7]] prenent despuix la [[CV-305]] i despuix la [[CV-310]].

== Geografia ==

Situat en la vertent meridional de la [[Serra Calderona]] el poble conta en carrers tortuosos i empinats. El relleu es mostra molt accidentat en tota la seua mitat septentrional, domini de la Serra Calderona, caracterisada pel gran número de falles alineades be en la mateixa direcció ibèrica de l'anticlinal be en sentit transversal.

Destaquen els pics de ''Rebalsadors'' i ''l'Alt del Pi''. En l'extrem Nort, afrontant en [[Gàtova]] i Sogorp es passa dels 800 [[metro|m.]], mentres que en l'extrem opost, a l'altura del barranc de Portacoeli, no se [[superen]] els 190 m.

El clima és de tipos [[clima mediterràneu]], en miges tèrmiques que oscilen entre els 450 mm³ i els 500 mm³ de pluja anual, en dos màximes en els mesos de maig i octubre. En el montanya creix una vegetació de [[Pinus|pins]] i [[rosmarinus officinalis|romers]].

Es comunica per carretera en la capital provincial ([[Valéncia]]) be per [[Bétera]], be per [[Massamagrell]].

=== Localitats llimítrofes ===

El [[terme municipal]] de Serra llimita en les localitats següents:
[[Gàtova]], [[Olocau]], [[la Pobla de Vallbona]], [[Bétera]], [[Nàquera]], [[Torres Torres]], [[Estivella]], i [[Segart]] totes elles en la [[província de Valéncia]] i [[Sogorp]] en la [[província de Castelló]].

== Història ==
Hi ha uns quants jaciments arqueològics d'entre els que destaquen: "''Salt del Riu''" (Poblat de la [[Edat del Bronze]]),  "''Els Eretes del Riu''" (Restes de poblat Ibèric), "''La Cova Soterranya''". Com a jaciments eneolítics es troben: "Puntal del Renoc", "''La Torreta''" i "Torre Ombria".

Té el seu orige històric en un important castell àrap actualment en ruïnes, encara que de l'época ibèrica i romana hi ha constància de restes arqueològiques, principalment ceràmica. El rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] ho va conquistar, i va cedir les terres, en [[1238]], a Bernat Horta i alguns cavallers més. Més tart fon erigida al al front de baronia i el castell i la població varen pertànyer als Boïl, senyors de la baronia de [[Nàquera]], passant despuix als marquesos de [[Cerdanyola]] i últimament als Ducs de [[Montellano]]. Lloc de moriscs (80 cases en [[1609]]) pertanyia a la fillola de [[Sogorp]], despuix de l'[[expulsió dels moriscs|expulsió]] dels mateixos va vore reduïda la seua població a una quarta part. En [[1794]] tenia ya 720 habitants. La població es va duplicar durant el [[sigle XIX]]. L'any [[1900]]  en 1.371 habitants.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
   | Alcalde_1 = 
   | Partit_1 = 
   | Alcalde_2 = 
   | Partit_2 = 
   | Alcalde_3 = 
   | Partit_3 = 
   | Alcalde_4 = 
   | Partit_4 = [[PPCV]]
   | Alcalde_5 = 
   | Partit_5 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
   | Alcalde_6 = Javier Navarro Navarro
   | Partit_6 = PP
   | Alcalde_7 = Javier Arnal Gimeno
   | Partit_7 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
   | Alcalde_8 = Javier Arnal Gimeno
   | Partit_8 = [[PSPV]]-[[PSOE]]}}

== Demografia ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] 
|-
| align=center| 1.408 || align=center| 1.467 || align=center| 1.634 || align=center| 1.794 || align=center| 1.712 || align=center| 1.915 || align=center| 2.012 || align=center| 2.335 || align=center| 2.478 || align=center| 2.838
|}

== Economia ==

La seua economia descansa fonamentalment en l'agricultura. El cultiu més estés, encara que no el més rendable, és el del [[garrofera]]; hi ha també [[oliva|oliveres]] i [[raïm|vinyes]]. Actualment en el sector agrícola predomina el cultiu de la [[cirera]]. La ganaderia revist únicament certa importància en el sector de llana. Hi ha algunes empreses importants dins del sector de la construcció. També cal destacar la presència d'empreses especialisades en la fusteria mecànica.

Pero sens dubte, el sector econòmic més important, pel qual el turisme seguix en auge, és la restauració. Hi ha uns quants bars i restaurants dins i fora del núcleu urbà. Cal destacar l'important casa Granero, on se celebra tots els anys (en el més de febrer) la tradicional matança del porc). Encara que este és el restaurant en més fama, existixen també molts atres a on es pot fruir d'excelent menjar: Rest. Sant Antoni, Descans, La Tasqueta, Pizzería els Moreres, Rte. L'oronet...

Serra ha segut i contínua sent un important núcleu de turisme interior. Lloc d'estiueig dels residents en la capital, donada la seua proximitat i els atractius naturals en qué conte, eixercix la funció de zona residencial. Encara que esta tendència va canviant. Dau la facilitat de transport cada vegada són més les famílies que decidixen traslladar el seu domicili habitual a Serra.

== Monuments ==

*'''[[Cartoixa de Portacoeli]] '''. ([[sigle XIII]]). Fundada el [[5 de setembre]] de [[1272]] pel bisbe Albalat en terres de la "''vall de Lullén''". Era la tercera de l'orde de [[Sant Bruno]] que es fundava a la península i en el temps una dels més importants, puix per ella varen passar reis, [[Papa|papes]], cardenals, militars. [[Bonifaci Ferrer]] fon prior de la cartoixa i va arribar a ser superior de l'orde. En la [[desamortisació de Mendizábal]], fon exclaustrada i subastada. Despuix de ser destinada a diferents usos la Diputació Provincial la va comprar en [[1943]] i varen tornar a ella els monges cartoixans. L'iglésia és d'estil neoclàssic, encara que el seu orige fon gòtic. El conjunt arquitectònic conté, ademés de quatre claustres, un aqüeducte (hui en desús) que portava aigua de la "''Font de la Mina''".
 
*'''[[Castell de Serra|Castell]] '''. Actualment en ruïnes. Està emplaçat sobre un empinat zero que defén a l'ascens cap a la Serra Calderona. Fon lloc de parada i refugi de part de les hosts d'[[El Sit]] en la presa de la ciutat de [[Valéncia]].

Dins del núcleu urbà conserva una torre d'estil musulmà.

== Parages naturals ==
*'''[[parc natural de la Serra Calderona|Serra Calderona]] ''' en diverses fonts entre les que es troben: la de ''l'Ombria'', dels Créixens i del ''Llentiscle''.

*'''''Mirador dels Rebalsadors'''''.

== Festes patronals ==
Les festes patronals són el [[1 d'agost]], en honor a [[Sant Josep]], i el dia 2, la patrona, la mare de Deu dels Àngels. dies abans se celebra la presentació de la Regina dels festes.
Cal destacar les diferents festes que se celebren a lo llarc del més d'[[agost]], com són:
-Moros i cristians.
-Sant Roc: una de les festes en més carisma i simpatia de la comarca. En ella se celebra la baixada del sant des de l'ermita fins a les cases dels clavaris majors acompanyat de fòcs artificials. Se celebra el dia 15 a la nit i el dia [[16 d'agost]].
-Penya taurina: semana dedicada als festejos taurins, en diversos dies de festejos alternatius.

Ademés, és típica la '''Festa de la cirera'''. Se celebra en [[maig]] i des d'uns anys s'acompanya en un mercat migeval.

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Serra}}
*[https://www.serra.es/ Ajuntament de Serra]
*[https://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009062100_19_603729__Comunitat-Valenciana-refugio-Serra  Azaña en Serra][http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009062100_19_603730__Comunitat-Valenciana-Residencia-oficialy-descanso (II)]

{{Municipis del Camp de Túria}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]