Edició de «Serra Perenchisa»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El [[Parage Natural Municipal]] '''Serra Perenchisa''', en una superfície de 174.38 ha, es localisa en el terme municipal de [[Torrent]], [[Valéncia|província de Valéncia]]. S'estén de noroest a sur-oest en una llongitut aproximada de 10 quilómetros, entre els | + | El [[Parage Natural Municipal]] '''Serra Perenchisa''', en una superfície de 174.38 ha, es localisa en el terme municipal de [[Torrent]], [[Valéncia|província de Valéncia]]. S'estén de norest a sur-oest en una llongitut aproximada de 10 quilómetros, entre els termes de [[Torrent El [[Parage Natural Municipal]] '''Serra Perenchisa''', en una superfície de 174.38 ha, es localisa en el terme municipal de [[Torrent (Valéncia)|Torrent]], [[província de Valéncia]]. S'estén de noroest a sur-oest en una llongitut aproximada de 10 quilómetros, entre els termes de [[Torrent (Valéncia)|Torrent]], [[Chiva]] i [[Godelleta]]. Constituïx una de les estribacions montanyoses del [[Sistema Ibèric]] que més s'acosta a a la costa per l'extrem sur-est. |
| − | == Vegetació == | + | ===Vegetació=== |
* La vegetació està formada principalment per [[matoll]] arbustiu, formant la típica [[garriga]] mediterrànea, en la que es troben entre els arbusts de major port les espècies següents: [[coscolla]], [[llentiscle]], [[argilaga]], [[bruc]], [[Albaida]], [[margalló]], , [[ars negre]] i [[ginebre del galipot]]. | * La vegetació està formada principalment per [[matoll]] arbustiu, formant la típica [[garriga]] mediterrànea, en la que es troben entre els arbusts de major port les espècies següents: [[coscolla]], [[llentiscle]], [[argilaga]], [[bruc]], [[Albaida]], [[margalló]], , [[ars negre]] i [[ginebre del galipot]]. | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
* L'estrat arboreu ho formen, principalment, eixemplars de [[pi blanc]] , resultant un estrat arboreu molt clar i irregularment distribuït, a que s'afigen chicotets grups de carrasques, garroferes i oliveres, trobant-se també espècies lianoides com la rosa (Rosa pelegrina), la [[matavelles]], la Vidiella i la [[romaguera]]. | * L'estrat arboreu ho formen, principalment, eixemplars de [[pi blanc]] , resultant un estrat arboreu molt clar i irregularment distribuït, a que s'afigen chicotets grups de carrasques, garroferes i oliveres, trobant-se també espècies lianoides com la rosa (Rosa pelegrina), la [[matavelles]], la Vidiella i la [[romaguera]]. | ||
| − | == Fauna == | + | === Fauna === |
* La fauna és la pròpia de les formacions de pinada, rabosots, ariçons europeu i morú, martes, javalins i rates penades. | * La fauna és la pròpia de les formacions de pinada, rabosots, ariçons europeu i morú, martes, javalins i rates penades. | ||
* En l'herpetofauna, destaca el renoc comú, el corredor i el llevador, el renoquet esguinat, el fardacho ocelat i ofidis com el sacre de ferradura, el sacre d'escala i el sacre d'aigua. | * En l'herpetofauna, destaca el renoc comú, el corredor i el llevador, el renoquet esguinat, el fardacho ocelat i ofidis com el sacre de ferradura, el sacre d'escala i el sacre d'aigua. | ||
* En l'avifauna es troben les espècies típicament associades a les formacions de pinada i matoll, destacant la [[busquereta arrebosat]], [[Busquereta cabecinegra|cabecinegra]] i [[Busquereta rabillarga|rabillarga]]; el carboner tió, el carboner comú, el capellanet i la cagarnera. Rapaços com el soliguer comú , el chot i, esporàdicament, l'àguila calçada, l'aligot i l'esparver. | * En l'avifauna es troben les espècies típicament associades a les formacions de pinada i matoll, destacant la [[busquereta arrebosat]], [[Busquereta cabecinegra|cabecinegra]] i [[Busquereta rabillarga|rabillarga]]; el carboner tió, el carboner comú, el capellanet i la cagarnera. Rapaços com el soliguer comú , el chot i, esporàdicament, l'àguila calçada, l'aligot i l'esparver. | ||
| − | * En els cursos d'aigua del | + | * En els cursos d'aigua del Barranco del Gallec i el de l'Horteta s'albira la polla d'aigua, la xitarra comuna, el blavet i de forma esporàdica aus en pas cap a la [[Albufera]] com l'agró blava i la garcilla bueyera. A l'estiu destaca la presència del [[abellerol]]. |
| − | == Valor paisagístic == | + | ===Valor paisagístic=== |
| − | El seu valor paisagístic en el context local és molt important, sent un element bàsic en la conformació del | + | El seu valor paisagístic en el context local és molt important, sent un element bàsic en la conformació del paisage de Torrent. Des de la seua cima, pot gojar-se d'una magnifica panoràmica de la plana costera valenciana, en l'Albufera com a fita més destacat. |
| − | == Patrimoni cultural == | + | ===Patrimoni cultural=== |
* Els aqüeductes denominats ''els Arquets de Dalt'' i ''els Arquets de Baix'', d'época islàmica, la funció dels quals era conduir els cabals de les fonts que abocaven als barrancs situats a l'oest del terme a les zones de regadiu situades a l'est. | * Els aqüeductes denominats ''els Arquets de Dalt'' i ''els Arquets de Baix'', d'época islàmica, la funció dels quals era conduir els cabals de les fonts que abocaven als barrancs situats a l'oest del terme a les zones de regadiu situades a l'est. | ||
* Els jaciments d'época ibèrica ''Lloma de Birlet'' i ''Llometa del Clot de Ballador''; i de l'edat del bronze ''Llometa de l'Espart'', ''Puntal d'Albaida'' i ''els Garravaques''. | * Els jaciments d'época ibèrica ''Lloma de Birlet'' i ''Llometa del Clot de Ballador''; i de l'edat del bronze ''Llometa de l'Espart'', ''Puntal d'Albaida'' i ''els Garravaques''. | ||
* D'época musulmana es troba el poblat mudèjar i el lloc funerari de ''el Garrigar''. | * D'época musulmana es troba el poblat mudèjar i el lloc funerari de ''el Garrigar''. | ||
| − | == Referències == | + | === Referències === |
* Fon declarat Parage Natural Municipal per Acort del Consell de la [[Generalitat Valenciana]] de data 10 de febrer del 2006. (''En este artícul s'arreplega [http://www.pre.gva.És/DIARIOCGI/BASIS/DIARI/WEB/INSERCION_DOGV_C/DDW?W%3DORGANISMO+PH+LIKE+%22consell*%22+AND+TEXTO_HTML+PH+LIKE+%22sierra+perenxisa%22+ORDER+BY+FECHA_DOGV/D%2CNOMBRE_SECCION%2CNOMBRE_SUBSECCION%2CNOMBRE_APARTADO%2CORGANISMO/D%26M%3D1%26K%3D135938%26R%3DY%26U%3D1 text de l'acort]'') | * Fon declarat Parage Natural Municipal per Acort del Consell de la [[Generalitat Valenciana]] de data 10 de febrer del 2006. (''En este artícul s'arreplega [http://www.pre.gva.És/DIARIOCGI/BASIS/DIARI/WEB/INSERCION_DOGV_C/DDW?W%3DORGANISMO+PH+LIKE+%22consell*%22+AND+TEXTO_HTML+PH+LIKE+%22sierra+perenxisa%22+ORDER+BY+FECHA_DOGV/D%2CNOMBRE_SECCION%2CNOMBRE_SUBSECCION%2CNOMBRE_APARTADO%2CORGANISMO/D%26M%3D1%26K%3D135938%26R%3DY%26U%3D1 text de l'acort]'') | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
*[http://www.levante-emv.com/comarcas/2010/05/09/descubren-acueducto-siglo-xvii-serra-perenxisa/703606.html/ Descubrixen un aqüeducte del Sigle XVII en Serra Perenchisa] | *[http://www.levante-emv.com/comarcas/2010/05/09/descubren-acueducto-siglo-xvii-serra-perenxisa/703606.html/ Descubrixen un aqüeducte del Sigle XVII en Serra Perenchisa] | ||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Parages naturals municipals de la província de Valéncia]] | [[Categoria:Parages naturals municipals de la província de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Torrent]] | [[Categoria:Torrent]] | ||