Edició de «Sigmund Freud»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 58: | Llínea 58: | ||
Encara que a lo llarc de la seua carrera Freud intentà trobar patrons de repressió entre els seus pacients que derivasen en un model general per a la ment, observà que els seus distints pacients reprimien fets diferents. Adverti, ademés, que el procés de la repressió és en sí mateix un acte no conscient (es dir, no ocorreria a través de l'intenció dels pensaments o sentiments conscients). | Encara que a lo llarc de la seua carrera Freud intentà trobar patrons de repressió entre els seus pacients que derivasen en un model general per a la ment, observà que els seus distints pacients reprimien fets diferents. Adverti, ademés, que el procés de la repressió és en sí mateix un acte no conscient (es dir, no ocorreria a través de l'intenció dels pensaments o sentiments conscients). | ||
− | Freud buscà una explicació a la forma d'operar de la ment. Propongué una estructura de la mateixa dividida en tres parts: l'Això, el Yo i el Superyó (véase [[Aixo, Yo i Superyó]]): L'Això representa les pulsions o impulss primigenis i constituïx, segons Freud, el motor del pensament i el comportament humà. Conte nostres desijos de trobadures més primitius. El Superyó, la part que contrarresta a l'Això, representa els pensaments morals i etics. El Yo permaneixe entre abdós, i actua mediant entre nostres necessitats primitives i nostres creencies etiques i morals. No és sinonim de la consciencia (existixen parts del Yo que són inconscients). Un Yo saludable proporciona l'habilitat per a adaptar-se a la realitat i interactuar en el | + | Freud buscà una explicació a la forma d'operar de la ment. Propongué una estructura de la mateixa dividida en tres parts: l'Això, el Yo i el Superyó (véase [[Aixo, Yo i Superyó]]): L'Això representa les pulsions o impulss primigenis i constituïx, segons Freud, el motor del pensament i el comportament humà. Conte nostres desijos de trobadures més primitius. El Superyó, la part que contrarresta a l'Això, representa els pensaments morals i etics. El Yo permaneixe entre abdós, i actua mediant entre nostres necessitats primitives i nostres creencies etiques i morals. No és sinonim de la consciencia (existixen parts del Yo que són inconscients). Un Yo saludable proporciona l'habilitat per a adaptar-se a la realitat i interactuar en el mon exterior d'una manera que represente el millor compromis entre els desijos i mocions pulsionales de l'Això i les demandes restrictives o punitives provinents del Superyó. |
Freud estava especialment interessat en la dinamica d'estes tres parts de la [[ment]]. Argumentà que eixa relació està influenciada per factors o energies innates, que cridà [[Pulsio|pulsions]]. Descrigue dos pulsions antagoniques: [[Eros]] o [[pulsio de vida]], una pulsió sexual tendent a la preservació de la vida. [[Tánatos]] o [[pulsió de mort]]. Esta última representa una moció agressiva, encara que a voltes se resolt en una pulsió que nos induix a tornar a un estat de calma, Principi de nirvana o no existencia, que basà en els seus estudis sobre [[protozou]]s (''[[Mes alla del principi de plaer]] ''). | Freud estava especialment interessat en la dinamica d'estes tres parts de la [[ment]]. Argumentà que eixa relació està influenciada per factors o energies innates, que cridà [[Pulsio|pulsions]]. Descrigue dos pulsions antagoniques: [[Eros]] o [[pulsio de vida]], una pulsió sexual tendent a la preservació de la vida. [[Tánatos]] o [[pulsió de mort]]. Esta última representa una moció agressiva, encara que a voltes se resolt en una pulsió que nos induix a tornar a un estat de calma, Principi de nirvana o no existencia, que basà en els seus estudis sobre [[protozou]]s (''[[Mes alla del principi de plaer]] ''). |