Edició de «Sigmund Freud»

{{Biografia|
| nom = Sigmund Freud
| image = [[File:Sigmund Freud, by Max Halberstadt (cropped).jpg|250px|Sigmund Freud]]
| peu = Sigmund Freud en l'any [[1921]]
| nacionalitat = [[República Checa|Checa]] 
| ocupació = Mege.
| data_naix = [[6 de maig]] de [[1856]]
| lloc_naix = [[Příbor]], [[Moravia]], [[Imperi austríac]] (actualment [[República Checa]])
| data_mort = [[23 de setembre]] de [[1939]]
| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]
}}
'''Sigmund Freud''' ([[Alfabet Fonetic Internacional|AFI]] <small>pronunciació en [[alemà]]:</small> <span class="IPA" style="font-family:{{IPA fonts}}; font-family /**/:inherit;"></span>{{IPA|ˈziːkmʊnt ˈfʁɔʏt}}) ([[6 de maig]] de [[1856]], en [[Příbor]], [[Moravia]], [[Imperi austríac]] (actualment [[República Checa]]) - † [[23 de setembre]] de [[1939]], en [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]) fon un [[mege]] [[neurologia|neuròlec]] [[Àustria|austríac]], pare del [[sicoanàlisis]] i una de les majors figures intelectuals del [[sigle XX]].<ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>
El seu interés científic inicial com investigador se centrà en el camp de la [[neurologia]], derivant progressivament les seues investigacions cap a la vertent [[Sicologia|sicològica]] de les afeccions mentals, de la que donaria conter en la seua pràctica privada. Estudià en [[París]] en el neuròlec [[França|francés]] [[Jean-Martin Charcot]] les aplicacions de l' [[hipnosis]] en el tractament de l'[[histèria]]. De volta en Viena i en colaboració en [[Joseph Breuer]] desenrollà el [[mètodo catàrtic]]. Paulatinament, reemplaçà tant la sugestió hipnòtica com el mètodo catàrtic per l'[[associació lliure]] i l' [[interpretació dels somis]]. D'igual modo, la busca inicial centrada en la rememoració dels traumes psicògens com productors de síntomes, fon obrint pas al desenroll d'una teoria [[etiologia|etiològica]] de les neurosis més diferenciada. Tot açò se convertí en el punt de partida del [[sicoanàlisis]], al que se dedicà ininterrompudament el restant de la seua vida. <ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>

Freud postulà l'existència d'una sexualitat infantil perversa polimorfa,<ref>Sigmund Freud, ''Tres Ensajos sobre Teoria Sexual''. Biblioteca Freud. Aliança Editorial. ISBN 84-206-3699-1. p. 61.</ref> tesis que causà una intensa polèmica en la societat puritana de la [[Viena]] de principis del [[sigle XX]] i per la qual fon acusat de ''pansexualista''. A pesar de l'hostilitat que tingueren que afrontar les seues revolucionaries teories i hipòtesis, Freud acabaria per convertir-se en una de les figures més influents del [[sigle XX]]. Les seues teories, no obstant, seguixen sent discutides i criticades, quan no simplement rebujades. Molts llimiten la seua aportació al camp del [[Pensament (ment)|pensament]] i de la cultura en general, existint un ample debat al voltant de si el [[sicoanàlisis]] pertany o no a l'àmbit de la ciència.

La divisió d'opinions que la figura de Freud suscita podria resumir-se del següent modo: per un costat, els seus seguidors li consideren un gran científic en el camp de la medicina, que descobri gran part del funcionament síquic humà; i per atre, els seus crítics ho veuen com un [[filosof]] que replantejà la naturalea humana i ajudà a derribar [[tabu]]s, pero de les quals teories, com ciència, fallen en un examen rigorós.

El [[28 d'agost]] de [[1930]] Freud fon guardonat en el [[Premi Goethe]] de la ciutat de [[Frankfurt]] en honor de la seua activitat creativa. També en honor de Freud, al que freqüentment se li denomina ''el pare del psicoanálisis'', se donà la denominació «[[Freud (crater llunar)|Freud]]» a un chicotet [[crater d'impacte]] [[lluna]]r que se troba en una [[replanell]] dins de l'[[Oceanus Procellarum]], en la part noroest del costat visible de la lluna.<ref>{{cita web |url=http://planetarynames.wr.usgs.gov/jsp/FeatureNameDetail.jsp?feature=62191 |título=Ficha del crater llunar «Freud» en la Gazetteer of Planetary Nomenclature |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref>

== Biografia ==

Sigmund Freud naixqué el [[6 de maig]] de [[1856]] en [[Freiberg (Moravia)|Freiberg]], [[Moravia]] (en l'actualitat, [[Příbor]] en la [[República Checa]]) en el si d'una familia [[Judaisme|judeua]]. Encara que el nom que figura en el seu certificat de naiximent es ''Sigismund'',<ref>[http://www.loc.gov/exhibits/freud/images/vc008101.jpg Manuscript Reading Room - Library of Congress] Consultat el 19 d'abril de 2011</ref> son pare afegi un segon nom, d'orige hebreu, ''Schlomo'' o ''Shelomoh'' (versions de ''Salomón'') en una inscripció manuscrita en la [[bíblia]] de familia. Un document de l'any [[1871]] se referix a Freud com ''Sigmund'' encara que ell mateix no comença a firmar ''Sigmund'' fins a l'any [[1875]] i mai usà el segon nom.<ref> {{en}} [http://www.freud.org.uk/about/faq/ «What was Freud's 'real' name?» The Freud Museum, Londres] Consultat el 19 d'abril de 2011</ref> Fon el major de sis germans (cinc chiquetes i un chiquet). Tenia ademés dos germanastres d'un matrimoni anterior de son pare. En [[1860]], quan contava en tres anys d'edat, la seua família se traslladà a [[Viena]], esperant el pare recobrar la prosperitat perduda del seu negoci de llanes.[[Image:Pribor - Birthplace of Sigmund Freud.jpg|thumb|left|Lloc de naiximent de Sigmund Freud en [[Příbor]], [[Republica Checa]].]] A pesar de que la seua familia travessà grans dificultats econòmiques, sos pares s'esforçaren per a que obtinguera una bona educació i en l'any [[1873]], quan contava en 17 anys, Freud ingressà en l'[[Universitat de Viena]] com estudiant de medicina en un ambient de [[antisemitisme]] creixent. En l'any [[1877]], abreujà el seu nom de ''Sigismund Freud'' a ''Sigmund Freud''. Estudiant poc convencional pero retillent, fon assistent del professor [[Ernst Wilhelm von Brücke|I. Brücke]] en l'Institut de Fisiologia de Viena entre [[1876]] i [[1882]].<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. Chronological Table.</ref> En l'any [[1880]] coneixqué al que seria el seu colaborador [[Joseph Breuer]].

En l'any [[1881]] se graduà com a mege.<ref>{{cita llibre |apellido=Gay |nombre=Peter |enlaceautor=Peter Gay |título=Freud |url= |fechaacceso=17 de novembre de 2010 |año=2010 |editorial=Paidós |ubicación=Barcelona |isbn=978-84-493-2427-7 |páginas=52 |cita=Se llançà a la seua carrera universitaria molt tempranament, als dèsset anys; la acabà tart, en 1881, als vinticinc. La seua vasta curiositat i la seua preocupació per l'investigació li impediren obtindre el seu títul de mege en els cinc anys habituals.}}</ref> Freud treballà baix la direccio de [[Theodor Meynert]] en l'Hospital General de Viena entre els anys [[1883]] i [[1885]]. Com investigador medic, Freud fon un pioner al propondre l'us terapeutic de la [[cocaïna]] com estimulant i analgesic. Entre els anys [[1884]] i [[1887]] escrigué molts artículs sobre les propietats de dita droga. En base a les experimentacions que ell mateix realisava en el laboratori de neuroanatomía del notable patologiste austríac i especialiste en [[histologia]] [[Salomon Stricker]], conseguí demostrar les propietats de la cocaïna com anestesic local.

En l'any [[1884]] Freud publicà el seu treball ''Über Coca'' (''Sobre la coca''), al que succeiren varios artículs més sobre el tema. Aplicant els resultats de Freud, pero sense citar-ho, [[Carl Koller]] utilisà en gran èxit la cocaïna en cirugia i intervencions [[oftalmologia|oftalmologiques]] publicant al respecte i obtenint per això un gran reconeiximent cientific.<ref>{{cita web |url=http://www.freud-museum.at/pdf/NL12001.pdf |título=Newsletter des Sigmund Freud-Museums |fechaacceso=21 de maig de 2010 |idioma=alemán}}</ref> S'ha pogut determinar despuix de la publicació de les cartes a la seua llavors promesa i més tart esposa, Martha Bernays<ref>Freud, Sigmund ''Brautbriefe: Briefe vagen Martha Bernays aus d. Jahren 1882 - 1886''. Seleccio, edició i pròlec de von Ernst L. Freud, Fischer, [[Frankfurt]] 1987. ISBN 3-596-26733-1.</ref> - que Freud feu un intent frustrat de curar en cocaïna al seu amic Ernst von Fleischl-Marxow, qui era adicte a la morfina, pero el tractament soles agregà una nova adicció i finalment faltà. Se li criticà a Freud no haver admés publicament este fracàs, aixina com el fet de que el seu biógraf i amic [[Ernest Jones]] tampoc li ho haja reportat. Es també conegut que el propi Freud consumí cocaïna per algun periodo de sa vida, segons se pot llegir en la versió completa de la seua correspondencia en [[Wilhelm Fliess]].<ref>Cartes a Wilhelm Fliess (1887-1904). Nova edició completa. Bons Aires & Madrit: Amorrortu Editors. ISBN 978-950-518-128-5.</ref>

En l'any [[1886]], Freud se casà en [[Martha Bernays]] i obrí una clinica privada especialisada en desórdenes nerviosos. Començà la seua practica per a tractar l'[[histeria]] i la [[neurosis]] utilisant l'hipnosis i el método catartic que el seu colaborador Josef Breuer havia aplicat en [[Bertha Pappenheim]] (Anna O.) obtenint resultats que en aquell moment semblaven sorprenents,<ref>Joseph Breuer i Sigmund Freud, ''Estudis sobre l'histeria'' en: Obres Completes, Vol. II, Amorrotu, B.Aires 9ª. Edicio 1996, p. 47, ISBN 950-518-578-2 (Titul original: ''Studien über Hysterie'', 1895).</ref> per a posteriorment abandonar abdós tècniques en favor de l'[[associacio lliure]], desenrollada per ell entre els anys [[1895]] i [[1900]], impulsat per les experiencies en les seues pacients histeriques. Freud notà que podia aliviar els seus síntomes animant-les a que verbalisaren sense censura qualsevol ocurrencia que passara per la seua ment.

En l'any [[1899]]<ref>La data oficial de publicació, no obstant, quedà establida com 1900.</ref> se publicà la que es considerada la seua obra més important i influent, ''[[L'Interpretacio dels Somis]] '', inaugurant una nova disciplina i modo d'entendre a l'home, el [[sicoanàlisis]]. Enacabant de alguns anys d'aïllament personal i professional degut a l'incomprensió i indignació que en general les seues teories i idees provocaren, començà a formar-se un grup d'adeptes en torn a ell, el llavor del futur moviment sicoanalític. Les seues idees començaren a interessar cada volta més al gran públic i se foren divulgant pese a la gran resistencia que suscitaven.

El primer reconeiximent oficial com a creador del sicoanàlisis fon en l'any [[1902]] al rebre el nomenament imperial com a Professor extraordinari, fet que Freud comentaria en una carta a [[Wilhelm Fliess]] datada en Viena el [[11 de març]] de 1902, señalant sarcásticament que açò era «..."Com si de pronte el paper de la sexualitat fora reconegut oficialment per sa Majestat...»<ref>{{cita llibre |título=Sigmund Freud Briefe an Wilhelm Fließ 1887-1904 idioma= alemán|edición= 2ª|año=1999 |editor=Compilación de Jeffrey Moussaieff Masson, versión en alemán de Michel Schöter |editorial= S. Fischer |ubicación=Frankfurt |isbn=3-10-022802-2 |páginas=501 |cita= És regnet auch jetzt schon Glückwünsche und Blumenspenden, als sei die Rolle der Sexualität plötzlich von Sr. Majestät amtlich anerkannt, die Bedeutund des Traumes vom Ministerrat bestätigt und die Notwendigkeit einer psychoanalytischen Therapie der Hysterie mit 2/3 Majorität im Parlament durchgedrungen.}}</ref> 

[[Image:ClarkDoctor.jpg|thumb|left|170px|El titul de ''Doctor of Laws honoris causa'' se conserva en el Museu Sigmund Freud de la [[Berggasse 19]] en Viena.]]Internacionalment, no obstant, el primer reconeiximent oficial del seu treball ocorre en l'any [[1909]], quan l'Universitat de Clark, en [[Worcester (Massachusetts)|Worcester]], [[Massachusetts]], li concedi el títul honorific ''[[doctor honoris causa]] ''.<ref>Peter Gay (1998). A Life for our Clave. Ed. W. W. Norton, London, New York. p. 224, 455, 562.</ref> [[Stanley Hall|G. Stanley Hall]] invità a Freud a donar una série de conferencies com part de les celebracions en motiu del vigèsim aniversari de la fundacio de l'universitat que presidia, en l'intenció de divulgar el psicoanálisis en els [[Estats Units]].
Freud experimentà la primera dissensio interna a la seua doctrina en octubre de [[1911]] quan [[Alfred Adler]] i sis dels seus partidaris se donaren de baixa de la [[Associacio Psicoanalítica Vienesa]].<ref>Ibid. p. 224.</ref> Per esta época ya estava en gestació la que en [[1914]], i en més greus conseqüencies, protagonisaria [[Carl Gustav Jung]], que amenaçaria en desestabilisar tot l'edifici psicoanalítico.

En l'any [[1923]] li fon diagnosticat un [[càncer]] de paladar, provablement a conseqüencia de la seua intensa adicció als purs, pel qual fon operat fins 33 voltes. La seua malaltia, apart de provocar-li un gran sofriment, una gran incapacitat i una eventual [[sordera]] de l'oit dret, l'obligà a usar una série d'incomodes prótesis de paladar que li dificultaren granment la capacitat de la parla.<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. p. 204.</ref> Mai deixà de fumar, no obstant les conseqüencies que açò li carrejà. A pesar de la seua malaltia, Freud continuà treballant com psicoanalista i, fins el fi de la seua vida, no cessà d'escriure i publicar un gran número d'artículs, ensajos i llibres.
 
[[File:Sigmund Freud 1926.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en l'any 1926, en els seus ùltims anys de vida]]Tota la vida de Freud, en l'excepció dels seus tres primers anys, transcorreu en la ciutat de [[Viena]]. No obstant, en l'any [[1938]], enacabant de l'anexió d'[[Àustria]] per part de la [[Alemania]] [[nazi]], Freud, en la seua condició de judeu i fundador de l'escola psicoanalítica, fon considerat enemic del [[Tercer Reich]]. Els seus llibres foren cremats publicament i tant ell com la seua família patiren un intens acós. Contrari a abandonar Viena, es va vore obligat a fugir del país al quedar clar que el perill que corría la seua vida era imminent. En un aplanament de la casa a on operava l'editorial psicoanalítica i de la seua vivenda, el seu fill Martin fon detengut durant tot un dia. Una semana més tart, la seua filla [[Anna Freud|Anna]] fon interrogada en el quarter general de la [[Gestapo]]. Estos fets el portaren a convencer-se de la necessitat de partir.<ref>Peter Gay (1989). A Life for our Clave. Ed. W. W. Norton, London, New York. p.622</ref> El fet que les seues germanes (quatre d'elles permaneixeron en Viena) foren apresadas més tart i moriren en [[Camp de concentracio|camps de concentracio]] confirma ''[[a posteriori]] '' que el risc vital era completament real. Gràcies a l'intervenció ''[[in extremis]] '' de [[Marie Bonaparte]] i [[Ernest Jones]] consrguí eixir del país i refugiar-se en [[Londres]], [[Inglaterra]]. En el moment de partir se li exigí que firmara una declaració a on se aseguraba que havia segut tratat con respete por el [[Nazismo|régimen nazi]].<ref>{{cita libro |apellido= Roudinesco |nombre=Élisabeth |enlaceautor= Élisabeth Roudinesco |apellido2=Plon |nombre2=Michel |título= Diccionario de Psicoanálisis|año=2008 |editorial=Paidós |ubicación= Buenos Aires| isbn=978-950-12-7399-1|páginas=390 |cita=En el moment de partir li obligaren a firmar una declaració en la qual afirmaba que ni ell ni els seus allegata habien segut importunats pelsl funcionaris del Partit Nacional Socialiste... No arrivà a conocer la sort reservada pels nazis a ses quatre germans, exterminades en els camps de concentració.

En l'any [[1939]], molt deteriorat físicament i incapaç de soportar el dolor que li produia la propagació del càncer de paladar, demanà al seu mege personal, Max Shur, que acabara en el seu sofriment.<ref>{{cita web |url=http://www.elpais.com/solotexto/articule.html?xref=19890923elpepicul4&type=Tes&anchor=elpepicul |título=Un profeta sense Deu |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref> Freud morí despuix de ser-li subministrades tres inyeccions<ref>Mark Edmunson (2007). The Death of Sigmund Freud. Blommsbury Publishing, London, New York and Berlin. p. 225</ref> de [[morfina]].<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. p. 265</ref>

A pesar dels implacables i sovint apremiants desafiaments als que virtualment totes les seues idees tingueren que enfrontar-se, tant en vida com una volta desapareguda, Freud se convertí i seguix sent una de les figures més influents del pensament contemporàneu.

=== Descendencia i familiars ===
Sa filla [[Anna Freud]] fon una destacada psicoanalista, particularment en el camp dels chiquets i del desenroll psicològic. Sigmund Freud és yayo del pintor [[Lucian Freud]] i de l'escritor [[Clement Freud]]. És besyayo del periodiste [[Emma Freud]], de la dissenyadora de moda [[Bella Freud]] i del relacionador public [[Matthew Freud]]. Sigmund Freud fon tio de [[Edward Bernays]], conegut com el pare de les relacions públiques.

== Les innovacions de Freud ==
[[File:Sigmund freud um 1905.jpg|thumb|250px|Sigmund freud en l'any [[1905]], cinc anys despuix de l'edició de la seua obra fundacional ''L'interpretacio dels somis'']]

Freud innovà en dos camps. Desenrollà simultaneament per un costat, una [[Teories de la personalitat|teoria de la ment]] i de la [[Comportament|conducta humana]], i per atre, una [[Psicoterapia|tècnica terapeutica]] per a ajudar a persones en [[Malaltia mental|afeccions psíquicas]]. Alguns dels seus seguidors afirmen estar influits per un, pero no per atre camp.

Provablement, la contribució més significativa que Freud ha fet al pensament modern és la d'intentar donar-li al concepte de lo [[inconscient]] (que prengue de [[Eduard von Hartmann]], [[Arthur Schopenhauer|Schopenhauer]] i [[Nietzsche]]) un estatus cientific (no compartit per vàries branques de la [[ciencia]] i la [[psicología]]). Els seus conceptes de ''inconscient'', ''desig inconscient'' i ''[[Repressió (psicoanálisis)|repressió]] '' foren revolucionaris; proponen una ment dividida en capes o nivells, dominada en certa mida per una voluntat primitiva més alla de l'esfera conscient i que se manifesta en ''produccions'' tals com [[succeït]]s, [[lapsus]], [[Acte fallido|actes fallidos]], [[Somi|somis]] i [[sintoma|sintomes]].

[[Image:Die Traumdeutung.jpg|thumb|160px|Portada de la primera edició en alemà de ''[[L'interpretació dels somis]] '' .]]En la seua obra més coneguda, ''[[L'interpretacio dels somis]] '' (''Die Traumdeutung'', 1900), Freud explica l'argument per a postular el nou model de l'inconscient i desenrolla un método per a conseguir l'accés al mateix, prenent elements de les seues experiencies previes. Com part de la seua teoria, Freud postulà també l'existència d'un [[preconsciente]], que descriu com la capa entre el [[conscient]] i l'inconscient (el terme subconscient es utilisat popularment, pero no forma part de la terminologia psicoanalítica). La repressió, per la seua part, te gran importància en el coneiximent de lo inconscient. D'acort en Freud, les persones experimenten sovint pensaments i sentiments que son tan dolorosos que no poden soportar-los. Freud se referix a esta idea a lo llarc de tota la seua obra, principalment en les seues ''Treballs sobre metapsicología''.<ref>Sigmund Freud, ''Treballs sobre metapsicología'' en: Obres Completes, Vol. XIV, Amorrotu, B. Aires 9ª. Edicio 1996, p. 99, ISBN 950-518-590-1 (Titul original: ''Triebe und Triebschicksale'', ''Die Verdrängung'' ''Dones Unbewusste'', 1915).</ref> Estos pensaments i sentiments (a l'igual que els recòrts associats a ells) no poden, segons sostingue, ser bandejats de la ment, pero sí poden ser bandejats del conscient per a formar part de l'inconscient, mantenint lo reprimit la seua efectivitat psíquica i [[Retorn de lo reprimit|retornant]] en forma d'alguna de les seues produccions.<ref>''Ibid''.</ref>

Encara que a lo llarc de la seua carrera Freud intentà trobar patrons de repressió entre els seus pacients que derivasen en un model general per a la ment, observà que els seus distints pacients reprimien fets diferents. Adverti, ademés, que el procés de la repressió és en sí mateix un acte no conscient (es dir, no ocorreria a través de l'intenció dels pensaments o sentiments conscients).

Freud buscà una explicació a la forma d'operar de la ment. Propongué una estructura de la mateixa dividida en tres parts: l'Això, el Yo i el Superyó (véase [[Aixo, Yo i Superyó]]): L'Això representa les pulsions o impulss primigenis i constituïx, segons Freud, el motor del pensament i el comportament humà. Conte nostres desijos de trobadures més primitius. El Superyó, la part que contrarresta a l'Això, representa els pensaments morals i etics. El Yo permaneixe entre abdós, i actua mediant entre nostres necessitats primitives i nostres creencies etiques i morals. No és sinonim de la consciencia (existixen parts del Yo que són inconscients). Un Yo saludable proporciona l'habilitat per a adaptar-se a la realitat i interactuar en el món exterior d'una manera que represente el millor compromis entre els desijos i mocions pulsionales de l'Això i les demandes restrictives o punitives provinents del Superyó.

Freud estava especialment interessat en la dinamica d'estes tres parts de la [[ment]]. Argumentà que eixa relació està influenciada per factors o energies innates, que cridà [[Pulsio|pulsions]]. Descrigue dos pulsions antagoniques: [[Eros]] o [[pulsio de vida]], una pulsió sexual tendent a la preservació de la vida. [[Tánatos]] o [[pulsió de mort]]. Esta última representa una moció agressiva, encara que a voltes se resolt en una pulsió que nos induix a tornar a un estat de calma, Principi de nirvana o no existencia, que basà en els seus estudis sobre [[protozou]]s (''[[Mes alla del principi de plaer]] '').

[[Image:Wien-FreudHaus-Berggasse.JPG|thumb|180px|Residencia de Sigmund Freud, [[Berggasse 19]], [[Viena]], [[Àustria]].]]Freud també sostingue que la [[libido]] madura en els individus per mig del canvi del seu objecte. Argumentà que la sexualitat infantil es "polimórficamente perversa", en el sentit de que una gran varietat d'objectes poden ser una font de [[plaer]]. Conforme les persones van desenrollant-se, van fixant-se sobre diferents objectes especifics en distintes fases:# [[Fase oral]], eixemplificada pel plaer dels bebes en l'alletament.# [[Fase anal]], eixemplificada pel plaer dels chiquets al controlar els seus esfinters.# [[Fase falica]]. Propongue llavors que aplega un moment en que els chiquets passen a una fase a on se fixen en el progenitor de sexe opost ([[complex d'Edipo]]) i desenrollà un model que explica la forma en que encaixa este patrón en el desenroll de la dinamica de la ment. Cada fase és una progressio cap a la madurea sexual, caracterisada per un fort Yo i l'habilitat per a retardar la necessitat de trobaduress.# [[Periodo de latencia]], periodo en que se desenrollen forces psíquicas que inhibixen l'impuls sexual i reduixen la seua direccio.# [[Fase genital]], sorgix en l'adolescencia quan maduren els orguens genitals. Hi ha un surgimient dels desijos sexuals i agressius.

El [[Desenroll psicosexual|model psicosexual]] que desenrollà ha segut criticat des de diferents fronts. Alguns han atacat l'afirmació de Freud sobre l'existencia d'una ''sexualitat infantil'' (i implicitament l'expansio que feu en la nocio de [[sexualitat]]). Atres autors, en canvi, consideren que Freud no amplià els coneiximents sobre sexualitat (que tenien antecedents en la psiquiatría i la filosofia d'autors com [[Arthur Schopenhauer|Schopenhauer]]); sino que Freud "neurotisà" la sexualitat al relacionar-la en conceptes com [[incest]], [[perversió sexual|perversio]] i [[malaltia mental|trastorns mentals]]. Ciències com la [[antropologia]] i la [[sociologia]] argumenten que el patrón de desenroll propost per Freud no es universal ni necessari en el desenroll de la salut mental, calificant-ho de [[Etnocentrismo|etnocéntrico]] per ometre determinants soci-culturals.

Freud esperava provar que el seu model, basat en observacions de la classe mija austríaca, fose universalment valit. Utilisà la [[mitologia grega]] i la [[etnografia]] contemporanea com models comparatius. Acodí al ''[[Edipo Rei (Sófocles)|Edipo Rei]] '' de [[Sófocles]] per a indicar que el ser humà desija el [[incest]] de forma natural i com es reprimit eixe desig. El [[complex d'Edipo]] fon descrit com una fase del [[desenroll psicosexual]] i de madurea. També se fixà en els estudis antropologics sobre [[Tótem|totemisme]], argumentant que reflectixen una costum ritualisada del complex d'Edipo (''[[Tótem i tabu]] ''). Incorporà també en la seua teoria conceptes de la religio [[catolicisme|catolic]] i [[judaisme|judeu]]; aixina com principis de la societat victoriana sobre [[Repressio (psicoanálisis)|repressio]], [[sexualitat]] i [[moral]]; i atres de la [[biologia]] i la [[hidraulica]].

[[Image:Freudsdoor.JPG|thumb|170px|Entrada a la consulta de Freud.]]Esperava que la seua investigacio proporcionara una solida base cientifica per al seu método terapèutic. L'objectiu de la terapia freudiana o [[psicoanálisis]] és relacionant conceptes de la ment cartesiana i de l'hidraulica, moure els pensaments i sentiments reprimits (explicats com una forma d'energia) cap al [[conscient]]. A l'inici dels seus treballs en [[Josef Breuer|Breuer]], Freud pensava que açò podia realisar-se a través de la [[metodo catartic|catarsis]] i que això duria automaticament la retor. Al poc temps, no obstant, Freud abandona abdós idees en benefici del método de la [[associacio lliure]] i de la [[interpretació dels somis]]. Deixa en això arrere també l'[[hipnosis]] i tota forma de [[Sugestió|tècnica sugestiva]], en lo que inaugura la tècnica psicoanalítica propiament dita, a la que s'agrega atre element central: a través de la relativament poca intervencio del psicoanalista, que adopta una postura [[Neutralitat (psicoanálisis)|neutral]] i [[Regla de l'abstinencia|abstinent]], el pacient pot proyectar els seus pensaments i sentiments sobre ell. A través d'este proces, nomenat [[Transferencia (psicoanálisis)|transferencia]], el pacient pot reconstruir i resolver conflictes reprimits (causants de la seua malaltia), especialment conflictes de l'infancia en els seus pares.

Es menys conegut l'interés inicial de Freud per la [[neurologia]]. En els començaments de la seua carrera havia investigat la [[parálisis cerebral]]. Publicà numerosos artículs medics en este camp. També mostrà que la malaltia existia molt abans de que atres investigadors del seu temps tingueren noticia d'ella i l'estudiaren. També sugeri que era erroneu que esta malaltia, que havia descrit William Little (cirugià ortopedic britanic), tinguera com causa una falta d'[[oxigen]] durant el naiximent. En canvi, digue que les complicacions en el part eren soles un sintoma del problema. No fon fins la década de [[1980]] quan les seues especulacions foren confirmades per investigadors més moderns.

Des del punt de vista de la [[medicina]], la teoria i practica freudiana han segut substituides pels descobriments empirics a lo llarc dels anys. La [[psiquiatría]] i la [[psicología]] com ciencies rebugen hui la major part del treball de Freud. No obstant, moltes persones continüen deprenent i practicant el [[psicoanálisis]] freudiano tradicional. En l'àmbit del psicoanálisis modern, la paraula de Freud seguix ocupant un lloc determinant, encara que les seues teories apareixen reinterpretadas per autors com [[Sándor Ferenczi]], [[Jacques Lacan]], [[Melanie Klein]] i [[Wilfred Bion]].

== Llegat ==
=== Psicoterapia ===
{{AP|Psicoterapia|Psicoanálisis}}
[[Image:SillonFreud01.jpg|thumb|left|150px|Reproducció del silló que ocupava Sigmund Freud i que li havia regalat sa filla Mathilde. Se conserva en el ''Sigmund Freud Museum'' de [[Viena]] i fon confeccionat per a un reportage de la [[British Broadcasting Corporation|BBC.]]]]Les hipótesis i métodos introduits per Freud foren polèmics durant sa vida i ho seguixen sent en l'actualitat, pero pocs discutixen el seu enorme impacte en la sicologia i la siquiatria. 
Freud desenrollà la nomenada "retor de la parla" que possibilitaria la mitigació i desaparicio dels síntomes histèrics i neuròtics a través d'un monòlec sense censura en l'analiste. Este, ubicat fora de la vista de l'analisat, atenderia en [[atenció flotant]] i respectaria la regles de la [[Neutralitat (psicoanálisis)|neutralitat]] i [[Regla de l'abstinencia|abstinencia]], es dir, evitant juïns morals o de valor i no entregant satisfaccions substitutes a l'analisat.

En moments clau del treball associatiu, l'analiste faria intervencions per a interpretar el material expost. En la descripció inicial de la tècnica, este procés no tindria més finalitat que rememorar (fer conscients) idees o recòrts d'events que, per ser dolorosos, humiliants o simplement intolerables per al subjecte, foren reprimits en l'inconscient. Portant tot este material reprimit a la consciència se li faria perdre el seu poder patogen i els síntomes desapareixerien. Este proces, sobre el paper senzill, supon un esforç intens per al analisat, ya que, les mateixes forces que otrora possibilitaren la repressió cap al inconscient de les idees i recòrts traumàtics, s'opondrien virulentment a que siguen duts a la consciencia, es dir, a ser recordats. Estes forces que s'oponen a l'alvanç de la terapia i millorament de l'analisat són denominades [[Resistencia (psicología)|resistencies]].<ref>Joseph Breuer i Sigmund Freud, ''Studies on Hysteria'', Nervous and Mental Disease Monographs Nº61. Coolidge Foundation, Publishers. New York. p. 201.</ref>
En una época posterior del seu treball, Freud descobriria que no grossera en simplement «fer conscient lo inconscient». En els ''Nous consells sobre la tècnica del psicoanálisis'' (1914), particularment en el treball ''Recordar, repetir i reelaborar'', introduix el concepte de reelaboración (''durcharbeiten'') de les resistències, com atra peça central del treball analític «...que produïx el màxim efecte alterador sobre el pacient i que distingue al tractament analitic de tot influix sugestiu».<ref>Freud, Sigmund. ''Recordar, repetir i elaborar (Nous consells sobre la tècnica del psicoanálisis, II)'', en: Obres Completes, Vol. XII, Amorrotu, B. Aires 9ª. Edicio 1996, p. 99, ISBN 950-518-588-X (Titul original: ''Erinnern, Wiederholen und Durcharbeiten (Weitere Ratschläge zur Thechnik der Psychoanalyse II'', 1914), p.157.</ref>

Els desenrolls teòrics despuix de la publicació de ''Més allà del principi del plaer'' en l'any [[1920]] tindran noves implicacions per a la tècnica terapèutica analitica. En esta obra, Freud realisa una redefinició de la seua primera teoria de les pulsions i introduix ara la [[pulsió de mort]]. L'inercia del sintoma en la retor analitica queda explicada a partir d'allí a través de la [[compulsión de repetició]] movilisada per la pulsió de mort.
 
Finalment, Freud retoma el tema de la tècnica en l'any [[1937]] en els texts ''Anàlisis terminable i interminable'' (1937)<ref>Freud, Sigmund. ''Analisis terminable i interminable'', en: Obres Completes, Vol. XXIII, Amorrotu, B. Aires 9ª. Edicio 1996, p. 99, ISBN 978-950-518-599-3 (Titul original: ''Die endliche und die unendliche Analyse'', 1937), p.213.</ref> i ''Construccions en l'anàlisis'' (1937)<ref>Freud, Sigmund. ''Construccions en l'anàlisis'', en: Obres Completes, Vol. XXIII, Amorrotu, B. Aires 9ª. Edicio 1996, p. 99, ISBN 978-950-518-599-3 (Titul original: ''Konstruktionen in der Analyse'', 1937), p.255.</ref> els doa treballs de to menys entusiasta (segons apunta [[James Strachey]] en el prolec<ref>''Ibid.'' p. 214.</ref>) en els que Freud descriu de manera més realiste els alcanços i llimitacions de la tècnica per ell desenrollada.

=== Filosofia ===
L'obra de Freud tingué un enorme impacte en les ciències socials, especialment en la [[Escola de Frankfurt]] i la [[teoria crítica]].<ref>{{cita llibre |apellido= Marcuse|nombre= Herbert|enlaceautor=Herbert Marcuse |título= Eros i Civilisacio |año=(1955) 2003|editorial=Ariel |isbn= 978-8434412378}}</ref> Ademés, molts filosofs han discutit les seues teories i les seues implicacions en el context del pensament occidental. El model de la ment de Freud se considera a sovint un desafiament per a la filosofia moderna.

=== Teoria politica ===
El [[freudomarxismo]], intent de fer compatibles i complementaries les teories de S. Freud i [[Karl Marx]].

=== Cultura popular ===
Freud també ha tengut una influencia durable i de gran alcanç en la cultura popular. Moltes de les seues idees generals guanyaren el seu lloc en el pensament quotidia: el "[[Lapsus|lapsus freudiano]]", el "[[complex d'Edipo]]", entre atres.

=== Art, lliteratura i cine ===
{{AP|Psicoanálisis#Cine i psicoanálisis|l1=Cine i psicoanálisis}} [[Image:Vertigo_1958_trailer_embrace_2.jpg|thumb|250px|Instantanea de la película de [[Alfred Hitchcock]] ''[[Vertic (película)|Vertic]] ''.]]
* Les teories de Freud, aixina com la d'atres psicoanalistas posteriors (especialment [[Lacan]]), se solen utilisar com [[teoria lliteraria|marc teoric]] per a analisar obres d'art, lliteratura i cine. Les distintes interpretacions freudianas se basen en la visió de Freud de l'art com un método efectiu per a la [[Sublimación (psicología)|sublimación]] de [[Repressio (psicoanálisis)|desijos reprimits]]. Freud mateix analisà vàries obres lliteraries des d'esta perspectiva, incloent a ''[[Edipo Rei (Sófocles)|Edipo Rei]] '' de [[Sófocles]] i ''[[Els germans Karamázov]] '' de [[Fiódor Dostoyevski]]. Un analisis freudiano d'una obra d'art pot ser enfocat a la sicología dels personages, de l'autor o del public. Des de principis del [[sigle XX]] les idees de Freud s'han representat en freqüencia de forma explicita o implicita en corrents de l'art, la lliteratura i el cine. Entre les figures més notories en influencies freudianas estan [[André Breto]], [[Lluïs Buñuel]], [[Salvador Dalí]] i [[Alfred Hitchcock]]. En l'any [[1924]] Freud declinà l'oferta de 25.000 [[dolar|dolars]] que l'editor del ''Chicago Tribune'' li propongue per analisar a un acusat en un sensacionaliste juí d'homicidi. Aixina mateixa, en l'any  [[1925]] tornaria a rebujar esta volta l'oferiment de 100.000 dolars que li faria Samuel Goldwyn per colaborar en una història d'amor al voltant de [[Marc Antoni]] i [[Cleopatra VII|Cleopatra]].<ref>{{cita web |url=http://www.clave.com/clave/magazine/article/0,9171,967196-3,00.html#ixzz0dMF6UU6Y |título=Books: A Piece of the True Couch FREUD: A LIFE FOR OUR CLAVE |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref>* [[Stefan Zweig]] i [[Edward James]] visitaren a Freud en [[Londres]] el [[19 de juliol]] de [[1938]]. Els acompanyava Salvador Dalí, qui feu un bosqueig de Freud per a un quadro.<ref>{{cita web |url=http://www.freud.org.uk/photo-library/detail/40074/ |títul=Salvador Dali: Portrait of Freud (1938) |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref>* Sigmund Freud fon portada de la revista ''[[Clave (revista)|Clave]] '' el [[27 d'octubre]] de [[1924]].<ref>{{cita web |url=http://www.clave.com/clave/covers/0,16641,19241027,00.html |título=TIME Magazine Cover: Sigmund Freud - Oct. 27, 1924 |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref>

== Critiques ==
[[Image:Sigmund Freud 1926.jpg|thumb|191px|Freud en l'any [[1926]].]]Sigmund Freud i les seues teories han rebut gran cantitat de crítiques per part de diversos autors: [[Karl Popper]] ho critica en el seu treball sobre la [[filosofia de la ciència]] per basar la seua teoria en [[Hipótesis (metodo cientific)|hipótesis]] no [[falsacionismo|falsables]] i per replantejar l'evidència quan no confirma les hipótesis recorrent a lo infalsable. En el seu model de demarcació de la ciència, Karl Popper prengue al psicoanálisis com eixemple de [[seudociencia]], en contrast en la [[teoria de la relativitat]] de [[Albert Einstein]]. Popper observà que mentres les condicions de refutació de les hipótesis d'Einstein estaven determinades en precisió i Einstein estava dispost a començar de nou si l'evidencia no les sustentava, les teories de Sigmund Freud eren infalsables i li permetien reinterpretar l'evidencia per a mantindre les hipótesis pese a la falta de sustent empiric.<ref>[http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/343/34309906.pdf "Les critiques de Karl Popper al psicoanálisis". Fernanda Clavell De Druyff]</ref>* [[Adolf Grünbaum]] considera que el psicoanálisis soles és infalsable en la situacio analitica per la relació circular que genera en les explicacions sobre desijos inconscients. Grünbaum considera que la teoria si pot ser falsada i que resulta ser fals.<ref>{{cita llibre |apellido= Grünbaum |nombre= Adolf |enlaceautor= Adolf Grünbaum|título= The Foundations of Psychoanalysis: A Philosophical Critique |año=1984 |editorial= University of Californi Press |ubicación= Berkeley, CA |isbn=0-520-05017-7}}</ref><ref>{{cita llibre |apellido= Grünbaum |nombre=Adolf |enlaceautor=Adolf Grünbaum |apellido2= Holzman |nombre2=Philip S. |título= Validation in the Clinical Theory of Psychoanalysis: A Study in the Philosophy of Psychoanalysis, Psychological Issues, 61 |año= 1993 |editorial=International Universities Press |isbn= 978-0823667222}}</ref>* En la década dels [[anys 1960|anys 60]], [[Hans Eysenck]] recopilà i criticà tots els estudis existents sobre l'efectivitat del psicoanálisis. El resultat fon que el tractament psicoanalítico no supon ninguna millor sobre la taxa de remissió espontànea (sense tractament) de les [[neurosis]].<ref>{{cita web |url=http://www.laeditorialvirtual.com.ar/Pagues/Eysenck/EysenckFreud01.htm |título=Decadencia i caiguda de l'imperi freudiano |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref> Eysenck afirmà que Freud «fon, sense dubte, un geni; no de la ciencia, sino de la propaganda; no de la prova rigorosa, sino de la persuasión». Freud és criticat també per varis autors per haver falsejat els resultats de les seues investigacions. Historiadors i periodistes han mostrat que hi ha una gran divergencia entre l'evolucio dels casos clinics tal com Freud els relata en els seus texts i els casos reals. Un dels casos més famosos es el de [[Sergei Pankejeff]] (l'home dels llops), investigat pel periodiste [[Karin Obholzer]], qui hauria demostrat que Pankejeff jamai se curà.* Diversos moviments [[feminisme|feministes]] critiquen a Freud per explicar a la dona com un ''home sense fal'' i pel concepte de ''[[enveja del pene]] ''. Les minories sexuals critiquen també la seua teoria per considerar la [[homosexualitat]] com una [[perversió sexual|perversió]]. No obstant, el terme «perversió» dins del marc teòric freudian no porta una carrega pijorativa, sino que referix a qualsevol practica sexual que se "desvie" o aparte de l'objectiu de la reproduccio, sent d'esta manera un concepte teoric despullat de tot juí moral. El gran impacte cultural de les teories de Freud sobre el desenroll psicosexual i possiblement una falta de rigor u objectivitat en la seua interpretacio popularisà l'idea de l'homosexualitat com una malaltia, aumentant en la primera mitat del [[sigle XX]] l'internamént d'homosexuals en instituts de salut mental. El tractament psicoanalític fon utilisat durant vàries décades per a intentar ''curar'' l'homosexualitat, promovent el surgiment de vàries psicoterapias en este mateix objectiu que se basen en algunes de les seues teories.</br> No obstant, és necessari aclarir que el mateix Freud sostingué realment en molts dels seus treballs explicacions al voltant de la «inversió sexual» com el resultat d'una «elecció d'objecte», que no demanda un juí moral o ètic ni el veredicte de «sanitat o insanitat» al subjecte, i prenent com eixemple als antics grecs i a grans figures de l'historia, eximix de culpes als homosexuals llimitant-se a advertir-los sobre els problemes que poden tindre en societats cuyos cànons morals els són adversos.<ref>{{cita llibre |apellido= Freud |nombre= Sigmund |título= El malestar en la cultura i atres ensajos |año=1970 |editorial= Aliança |ubicación= Madrit |páginas=95-96}}</ref> Certes corrents de la [[psicología]] moderna (principalment [[psicología cognitiva]], [[psicología conductista]] i psicología biologica) descalifiquen el seu treball com [[pseudociencia|seudocientífico]]. Des d'este àmbit, gran part de les teories de Freud han segut abandonades al no ser consistents en les troballes de la [[sicología experimental]] i la [[biologia]].{{cita requerida}} L'antropòlec [[Bronisław Malinowski]], com resultat de la seua important investigacio de camp en les [[Illes Trobriand]], criticà la tesis freudiana al voltant de l'universalitat del [[Complex d'Edipo]], al mateix temps que el seu orige biològic. Freud havia propost l'existencia del complex en totes les societats humanes en la seua obra ''[[Tótem i tabu]] ''. Malinowski intentà refutar esta percepció ortodoxa, rebujant el model darwiniano evolucioniste sobre el qual Freud fonamentà el seu ensaig antropològic i demostrant que en l'estructura matrilineal dels trobiandeses la presencia de les mares en la vida dels chiquets era prou reduïda (donat que les dones eren qui portaven a veta les activitats economiques) i que els pares tampoc posseien un paper important en la societat, ni se'ls reconeixia el seu paper en la procreació. Les funcions d'un i atre progenitor puix, eren realisats per les germanes majors i pels tios materns dels chiquets. En esta constelacio desenrollaven, generalment, fantasies sexuals cap a les seues germanes, en tant que odi cap als tios materns.<ref>{{cita llibre |apellidos=Barnouw |nombre=Victor |título=Cultura i personalitat |url= |fechaacceso=18 de febrer de 2011 |año=1967 |editorial=Troquel |ubicación=Buenos Aires |isbn= |capítulo=Crítica a la teoria freudiana per Malinowski |páginas=84-102 }}</ref> La critica de Malinowski no nega l'existència del complex com conflicte nuclear del subjecte, sino l'universalitat de la disposició del Complex d'Edipo al que se referia Freud (en el que la mare era objecte de desig sexual i el pare d'odi per part del chiquet), model este que associava en la societat austríaca. Per la seua part, Malinowski sostenia que poden existir multiples variants en dependencia de les relacions de parentesc que imperen en cada societat particular.<ref>{{cita llibre|apellidos= Roudinesco|apellidos2= Plon|nombre= Elisabet|nombre2= Michel|enlaceautor=Elisabeth Roudinesco|título=Diccionario de Psicoanálisis|otros= Traduccio: Jordi Piatigorsky i Gabriela Villalba|año=2008|any-original= Primera publicacio (''Dictionnaire de la Psychanalyse''), 1997|editorial=Paidós|ubicación= Bons Aires|isbn= 978-950-12-7399-1|capítulo= Articul: Malinowski, Bronislaw (1884-1942)|páginas= 679-682}}</ref> La controversia més conflictiva no fon directament en Freud, sino que se desenrollà entre Malinowski i [[Ernest Jones]]. El llibre en el que Malinowski expon els seus resultats de camp i la seua critica a l'universalitat de l'Edipo se titula ''Sexe i repressió en la societat primitiva''.

== Alguns pacients de Freud ==
[[Image:Anna O.jpg|thumb|[[Bertha Pappenheim|Anna O.]]]]Freud utilisà seudònims en les seues històries clíniques. Moltes de les persones identificades soles per seudònims foren rastrejats fins la seua verdadera identitat per Peter Swales. Alguns pacients coneguts per seudonims foren: Anna O. ([[Bertha Pappenheim]], 1859-1936); Cäcilie M. (Anna von Lieben); Dora ([[Anada Bauer]], 1882-1945); Frau Emmy von N. (Fanny Moser); Fräulein Elisabet von R. (Ilona Weiss);<ref>{{cita llibre|apellidos=Appignanesi|nombre=Lisa|enlaceautor =:en:Llisa Appignanesi|nombre2=John|apellido2=Forrester|año=1992|título=Freud's Women|página=108|isbn=0465025633}}</ref>  Fräulein Katharina (Aurelia Kronich); Fräulein Lucy R.; ''el chicotet Hans'' ([[Herbert Graf]], 1903-1973); ''l'home de les rates'' ([[Ernst Lanzer]], 1878-1914); i ''l'home dels llops'' ([[Serguéi Pankéyev]], 1887-1979).

Atres pacients famosos inclouen: [[H.D.]] (1886-1961); [[Emma Eckstein]] (1865-1924); [[Gustav Mahler]] (1860-1911), en qui Freud tinguée soles una ùnica, extensa consulta; i la princesa [[Marie Bonaparte]].

Persones cuyas observacions psicoanalíticas foren publicades, pero que no foren pacients, inclogueren: [[Daniel Paul Schreber]] (1842-1911), en la seua obra ''Puntualisacions psicoanalíticas sobre un cas de paranoya (Dementia paranoides) descrit autobiograficament''; [[Giordano Bru]]; [[Woodrow Wilson]] (1856-1924), de qui Freud fon coautor d'un analisis en l'escritor principal William Bullitt; [[Miquel Angel]], que Freud analisà en el seu ensaig ''El Moisés de Miquel Angel'';* [[Lleonart dona Vinci]], analisat en l'obra de Freud ''[[Un recòrt infantil de Lleonart dona Vinci]] ''; [[Moisés]], en la seua obra ''[[Moisés i la religio monoteista]] ''; [[Fiódor Dostoyevski]], en el seu artícul ''Dostoievski i el parricidi'', publicat en 1928; i [[Josef Popper-Lynkeus]], en l'obra de Freud ''Josef Popper-Lynkeus i la teoria del somi''.

== Obres completes ==
<div style="font-size:91%;">'''[[Obres completes de Sigmund Freud]] ''' {Bons Aires: [[Amorrortu Editors]]. ISBN 978-950-518-575-7}<ref>Existixen dos traduccions en castella de les Obres completes de Sigmund Freud: [[Josep Lluïs Etcheverry]] en [[Amorrortu Editors]] i [[Lluïs López Ballesters i de Torres|Josep Lluïs López-Ballesters i de Torres]] en [[Biblioteca Nova]] i [[Aliança Editorial]].</ref><ref>Obres completes. Sigmund Freud. Bons Aires: [[Amorrortu Editors]]. Ordenament, comentaris i notes de [[James Strachey]] en la colaboracio de [[Anna Freud]], assistits per Alix Strachey, Alan Tyson i Angela Richards. Traducció directa de l'alema de Josep Lluïs Etcheverry, cotejada en l'edicio anglesa baix la direccio de James Strachey -[[The Standard Edition of the Complete Psychological Works of Sigmund Freud]]- cuyo ordenament, comentaris i notes se reproduïxen en la present versio.</ref><ref>La [[Associacio Psicoanalítica Internacional|IPA]] anúncia que baix la llei europea tots les obres passen a domini public 70 anys despuix de la mort del seu autor - com es el cas de Sigmund Freud des del 1/1/2010. A excepcio d'Espanya fins 2019: {{cita web |url=http://www.elpais.com/articule/cultura/Nova/era/divan/Freud/elpepucul/20100203elpepicul7/Tes |título=Nueva era en el divà de Freud |fechaacceso=19 de febrer de 2010 }}</ref>
{|| valign="top" width="50%" |Volum I - ''Publicacions prepsicoanalíticas i manuscrits inedits en vida de Freud'' (1886-1899) {ISBN 978-950-518-577-1}
# Informe sobre els meus estudis en París i [[Berlin]] (1956 [1886])
# Prolec a la traducció de J.-M. Charcot, ''Leçons sur els maladies du système nerveux'' (1886)
# Observació d'un cas sever d'hemianestesia en un varo histeric (1886)
# Dos breus resenyes bibliografiques (1887)
# Histeria (1888)
# ''Treballs sobre hipnosis i sugestió'' (1888-92)
# Prolec a la traducció d'H. Bernheim, ''De la suggestion'' (1888 [1888-89])
# Resenya d'August Forel, ''Der Hypnotismus'' (1889)
# Tractament psíquico (tractament de l'anima) (1890)
# Hipnosis (1891)
# Un cas de curació per hipnosis (1892-93)
# Prolec i notes de la traduccio de J.-M. Charcot, ''Leçons du mardi de la Salpêtrière'' (1887-88) (1892-94)
# Bosquejos de la "Comunicació preliminar" de 1893 (1940-41 [1892])
# Algunes consideracions en mires a un estudi comparatiu de les parálisis motrius organiques i histeriques (1893 [1888-93])
# Fragments de la correspondencia en Fliess (1950 [1892-99])
# [[Proyecte de psicología]] (1950 [1895])
Volum II - ''[[Estudis sobre l'histeria]] '' (1893-1895) {ISBN 978-950-518-578-8}
# Estudis sobre l'histeria (Breuer i Freud) (1893-95)
## I. Sobre el mecanisme síquic de fenomens histerics: comunicacio preliminar (Breuer i Freud) (1893)
## II. Historials clinics (Breuer i Freud)
## III. Part teorica (Breuer)
## IV. Sobre la psicoterapia de l'histeria (Freud)
# Apendix A. Cronologia del cas de la senyora Emmy von N.
# Apendix B. Escrits de Freud que versen predominantment sobre l'histeria de conversio
Volum III - ''Primeres publicacions psicoanalíticas'' (1893-1899) {ISBN 978-950-518-579-5}
# Prolec a ''Sammlung kleiner Schriften zur Neurosenlehre aus donen Jahren 1893-1906'' (1906)
# Charcot (1893)
# Sobre el mecanisme síquic de fenomens histerics (1893)
# Les neuropsicosis de defensa (Ensaig d'una teoria sicológica de l'histeria adquirida, de moltes fobies i representacions obsessives, i de certes psicosis alucinatories) (1894)
# Obsessions i fobies. El seu mecanisme síquic i la seua etiologia (1895 [1894])
# Sobre la justificacio de separar de la neurastenia un determinat sindrome en calitat de "neurosis d'angustia" (1895 [1894])
# A proposit de les critiques a la "neurosis d'angustia" (1895)
# L'herencia i l'etiologia de les neurosis (1896)
# Noves puntualisacions sobre les neuropsicosis de defensa (1896)
# L'etiologia de l'histeria (1896)
# Sumari dels treballs cientifics del docent adscrit Dr. Sigm. Freud, 1877-1897
# La sexualitat en l'etiologia de les neurosis (1898)
# Sobre el mecanisme síquic de la desmemoria (1898)
# [[Sobre els recòrts encobridors]] (1899)
# Noticia autobiografica (1901 [1899])
Volum IV - ''[[L'interpretacio dels somis]] '' (I) (1900) {ISBN 978-950-518-580-1}
# L'interpretació dels somis (1900 [1899])
## I. La bibliografia cientifica sobre els problemes del somi
### Apendix de 1909
### Apendix de 1914
## II. El método de l'interpretació dels somis. Analisis d'un somi paradigmatic
## III. El somi és un compliment de desig
## IV. La desfiguració onirica
## V. El material i les fonts del somi
## VI. El treball del somi
Volum V - ''L'interpretació dels somis'' (II) i ''Sobre el somi'' (1900-1901) {ISBN 978-950-518-581-8}
# L'interpretació dels somis (continuació)
## VI. El treball del somi (continuació)
## VII. Sobre la sicologia dels processos onirics
## Apendix A. Una premonició onirica complida
# Sobre el somi (1901)## Apendix B. Escrits de Freud que versen predominantment o en gran part sobre el somi.
Volum VI - ''[[Psicopatología de la vida quotidiana]] '' (1901) {ISBN 978-950-518-582-5}
# Psicopatología de la vida quotidiana (Sobre l'oblit, els esgoladas en el parla, el trastrocar les coses confos, la supersticio i l'erro) (1901)
Volum VII - ''[[Tres ensachos sobre teoria sexual|Tres ensajos de teoria sexual]] '', i atres obres (1901-1905), ''«[[Fragment d'analisis d'un cas d'histeria]]»'' (Cas «Dora») {ISBN 978-950-518-583-2}
# Fragment d'analisis d'un cas d'histeria (1905 [1901])
# Tres ensajos sobre teoria sexual (1905)
## I. Les aberracions sexuals
## II. La sexualitat infantil
## III. Les metamorfosis de la pubertat
## Resum
## Apendix. Escrits de Freud que versen predominantment o en gran part sobre la sexualitat
# Colaboracions per a ''Neue Freie Presse'' (1903-04)
# El método sicoanalític de Freud (1904 [1903])
# Sobre sicoterapia (1905 [1904])
# Els meus tesis sobre el paper de la sexualitat en l'etiologia de les neurosis (1906 [1905])
# Personages sicopátics en l'escenari (1942 [1905 o 1906])
Volum VIII - ''[[El succeït i la seua relació en lo inconscient]] '' (1905) {ISBN 978-950-518-584-9}
# El succeït i la seua relació en lo inconscient (1905)
## A. Part analitica
## B. Part sintetica
## C. Part teorica
### Apendix. Les endevinalles de Franz Brentano
Volum IX - ''El deliri i els somis en la «Gradiva» de W. Jensen'', i atres obres (1906-1908) {ISBN 978-950-518-585-6}
# El deliri i els somis en la "Gradiva" de W. Jensen (1907 [1906])
# L'indagatoria forense i el sicoanàlisis (1906)
# Accions obsessives i practiques religioses (1907)
# L'esclareciment sexual del chiquet (Carta oberta al doctor M. Fürst) (1907)
# El creador lliterari i la fantasie (1908 [1907])
# Les fantasies histeriques i la seua relació en la bisexualitat (1908)
# Caracter i erotisme anal (1908)
# El moral sexual "cultural" i la nerviositat moderna (1908)
# Sobre les teories sexuals infantils (1908)
# Valoracions generals sobre l'atac histeric (1909 [1908])
# La novela familiar dels neurotics (1909 [1908])
# Escrits breus (1906-09)
Volum X - ''«Analisis de la fòbia d'un chiquet de cinc anys»'' i ''«A proposit d'un cas de neurosis obsessiva»'' (1909) {ISBN 978-950-518-586-3}
# Analisis de la fòbia d'un chiquet de cinc anys (1909)
## I. Introducció
## II. Historial clinic i analisis
## III. Epicrisis
## Apendix a l'analisis del chicotet Hans (1922)
# A proposit d'un cas de neurosis obsessiva (1909)
## [Introducció]
## I. De l'historial clinic
## II. Sobre la teoria
# ''Anex. Apunts originals sobre el cas de neurosis obsessiva''
## Apendix. Alguns escrits de Freud que s'ocupen de l'angustia i la fobies en els chiquets i de la neurosis obsessiva
Volum XI - ''Cinc conferencies sobre Psicoanálisis'', ''[[Un recòrt infantil de Lleonart dona Vinci]] '', i atres obres (1910) {ISBN 978-950-518-587-0}
# Cinc conferencies sobre sicoanàlisis (1910 [1909])
## Apendix. Obres de divulgació del sicoanàlisis escrites per Freud
# Un recort infantil de Lleonart da Vinci (1910)
# Les perspectives futures de la terapia sicoanalítica (1910)
# Sobre el sentit antitetic de les paraules primitives (1910)
# Sobre un tipo particular d'elecció d'objecte en l'home (Contribucions a la psicología de l'amor, I) (1910)
# Sobre la més generalisada degradació de la vida voledora (Contribucions a la sicologia de l'amor, II) (1912)
# El tabu de la virginitat (Contribucions a la sicologia de l'amor, III) (1918 [1917])
# La pertorbacio sicogena de la visió segons el sicoanàlisis (1910)
# Sobre el sicoanàlisis "silvestre" (1910)
# Escrits breus (1910)| valign="top" width="50%" |Volum XII - ''Treballs sobre tècnic sicoanalítica'', i atres obres (1911-1913), ''«Sobre un cas de paranoya descrita autobio-graficament'' (Cas Schreber) {ISBN 978-950-518-588-7}
# Puntualisacions sicoanalíticas sobre un cas de paranoya (Dementia paranoides) descrit autobiograficament (1911 [1910])
## Apendix (1912 [1911])
# ''Treballs sobre tècnic sicoanalítica'' (1911-1915 [1914])
# L'us de l'interpretació dels somis en el sicoanálisis (1911)
# Sobre la dinamica de la transferencia (1912)
# Consells al medic sobre el tractament sicoanalític (1912)
# Sobre l'iniciació del tractament (Nous consells sobre la tècnica del sicoanálisis, I) (1913)
# Recordar, repetir i reelaborar (Nous consells sobre la tècnica del sicoanálisis, II) (1914)
# Puntualisacions sobre l'amor de transferencia (Nous consells sobre la tècnica del sicoanálisis, III) (1915 [1914])
# ''Apendix als "Treballs sobre tècnic sicoanalítica"''
# Somis en el folclore (Freud i Oppenheim)  (1958 [1911])
# Sobre sicoanálisis (1913 [1911])
# Formulacions sobre els dos principis de l'ocorrer siquic (1911)
# Sobre els tipos de contracció de neurosis (1912)
# Contribucions per a un debat sobre l'onanisme (1912)
# Nota sobre el concepte de lo inconscient en sicoanálisis (1912)
# Un somi com peça provatoria (1913)
# Materials del conte tradicional en els somis (1913)
# El motiu de l'elecció del cofre (1913)
# Dos mentires infantils (1913)
# La predisposició a la neurosis obsessiva. Contribució al problema de l'elecció de neurosis (1913)
# Introducció a Oskar Pfister, ''Die Psychanalytische Methode'' (1913)
# Prolec a la traducció a l'alema de J. G. Bourke, ''Scatologic Rites of All Nations'' (1913)
# Escrits breus (1911-13)
Volum XIII - ''[[Tótem i tabu]] '', i atres obres (1913-1914) {ISBN 978-950-518-589-4}
# Tótem i tabu. Algunes concordances en la vida animica dels salvages i dels neurotics (1913 [1912])
## Apendix. Escrits de Freud que versen sobre antropologia social, mitologia i història de les religions
# L'interés pel sicoanàlisis (1913)
# Experiencies i eixemples extrets de la practica analítica (1913)
# Al voltant del ''fausse reconnaissance ("déjà raconté")'' en el curs del treball sicoanalític (1914)
# El Moisés de Miquel Angel (1914)
## Apendix (1927)
# Sobre la psicología del colegial (1914)
Volum XIV - ''Treballs sobre metasicología'', i atres obres (1914-1916), ''«Contribucio a l'història del moviment sicoanalític»'' {ISBN 978-950-518-590-0}
# Contribucio a l'història del moviment sicoanalític (1914)
# [[Introduccio del narcissisme]] (1914)
# ''Treballs sobre metasicología'' [1915]
# Pulsions i destins de pulsió (1915)
# La repressió (1915)
# Lo inconscient (1915)
# Complement metasicológic a la doctrina dels somis (1917 [1915])
# Duel i melancolia (1917 [1915])
# ''Apendix als "Treballs sobre metasicología"''
# Un cas de paranoya que contradice la teoria sicoanalítica (1915)
# De guerra i mort. Temes d'actualitat (1915)
# La transitorietat (1916 [1915])
# Alguns tipos de caracter dilucidats pel treball sicoanalític (1916)
# Escrits breus (1915-16)
Volum XV - ''Conferencies d'introducció al sicoanálisis'' (Parts I i II) (1915-1916) {ISBN 978-950-518-591-7}
# Conferencies d'introducció al sicoanálisis (1916-17 [1915-17])
## Prolec [1917]
## Prolec a la traducció a l'hebreu [1930]
## Part I. Els actes fallidos (1916 [1915])
## Part II. El somi (1916 [1915-16])
Volum XVI - ''Conferencies d'introducció al sicoanálisis'' (Part III) (1916-1917) {ISBN 978-950-518-592-4}
# Part III. Doctrina general de les neurosis (1917 [1916-17])
Volum XVII - ''«De l'història d'una neurosis infantil»'' (Cas del «Home dels llops»), i atres obres (1917-1919) {ISBN 978-950-518-593-1}
# De l'història d'una neurosis infantil (1918 [1914])
## Apendix. Historials clinics més extensos de Freud
# Sobre les transposicions de la pulsió, en particular de l'erotisme anal (1917)
# Una dificultat del sicoanálisis (1917 [1916])
# Un recòrt d'infancia en ''Poesia i veritat'' (1917)
# Nous camins de la terapia sicoanalítica (1919 [1918])
# ¿Deu ensenyar-se en sicoanálisis en l'universitat? (1919 [1918])
# "Apeguen a un chiquet". Contribució al coneiximent de la génesis de les perversions sexuals (1919)
# Introducció a ''Zur Psychoanalyse der Kriegsneurosen'' (1919)
## Apendix. Informe sobre l'electroterapia dels neurotics de guerra (1955 [1920])
# Lo ominos (1919)
# Escrits breus (1919) Volum XVIII - ''[[Més alla del principi de plaer]] '', ''[[Sicologia de les masses i analisis del yo]] '', i atres obres (1920-1922) {ISBN 978-950-518-594-8}
# Més alla del principi de plaer (1920)
# Sicología de les masses i analisis del yo (1921) 
# Sobre la sicogénesis d'un cas d'homosexualitat femenina (1920)
# Sicoanàlisis i telepatia (1941 [1921])
# Somi i telepatia (1922) 
# Sobre alguns mecanismes neurotics en els zels, la paranoya i l'homosexualitat (1922 [1921]) 
# Dos artículs d'enciclopèdia: "Psicoanálisis" i "Teoria de la libido" (1923 [1922])
# Escrits breus (1920-22) Volum XIX - ''[[El yo i l'aixo]] '', i atres obres (1923-1925) {ISBN 978-950-518-595-5}# El yo i l'aixo (1923)
# Una neurosis demoniaca en el sigle XVII (1923 [1922])
# Observacions sobre la teoria i la pràctica de l'interpretació dels somis (1923 [1922])
# Algunes notes adicionals a l'interpretació dels somis en el seu conjunt (1925) 
# L'organisació genital infantil (Una interpolació en la teoria de la sexualitat) (1923)
# Neurosis i psicosis (1924 [1923])
# El problema econòmic del masoquisme (1924)
# El sepultament del complex d'Edipo (1924)
# La pèrdua de realitat en la neurosis i la sicosis (1924)
# Breu informe sobre el sicoanàlisis (1924 [1923])
# Les resistencies contra el sicoanàlisis (1925 [1924])
# Nota sobre la "pissarra magica" (1925 [1924])
# La negació (1925)
# Algunes conseqüencies siquiques de la diferencia anatomica entre els sexes (1925)
# Josef Popper-Lynkeus i la teoria del somi (1923)
# Escrits breus (1923-25)
Volum XX - ''Presentació autobiografica'', ''Inhibició, sintoma i angustia'', ''¿Poden els llecs eixercir l'analisis?'', i atres obres (1925-1926) {ISBN 978-950-518-596-2}
# Presentació autobiografica (1925 [1924])
# Inhibició, sintoma i angustia (1926 [1925])
# ¿Poden els llecs eixercir l'analisis? Dialecs en un juge imparcial (1926)
# Sicoanàlisis (1926)
# Alocució davant dels membres de la Societat B'nai B'rith (1941 [1926])
# Escrits breus (1926) 
Volum XXI - ''El pervindre d'una ilusió'', ''[[El malestar en la cultura]] '', i atres obres (1927-1931) {ISBN 978-950-518-597-9}
# El pervindre d'una ilusió (1927)
# El malestar en la cultura (1930 [1929])
# Fetichisme (1927)
# L'humor (1927)
# Una vivencia religiosa (1928 [1927])
# Dostoievski i el parricidi (1928 [1927])
# Carta a M. Leroy sobre un somi de Descarts (1929)
# Premi Goethe (1930)
# Tipos libidinales (1931)
# Sobre la sexualitat femenina (1931)
# Escrits breus (1929-31)
Volum XXII - ''Noves conferencies d'introducció al sicoanàlisis'', i atres obres (1932-1936) {ISBN 978-950-518-598-6}
# Noves conferencies d'introducció al sicoanàlisis (1933 [1932])
# Sobre la conquista del foc (1932 [1931])
# ¿Per que la guerra? (Einstein i Freud) (1933 [1932])
# El meu contacte en Josef Popper-Lynkeus (1932)
# Carta a Romain Rolland (Una pertorbació del recòrt en l'Acrópolis) (1936)
# Escrits breus (1932-36)
Volumen XXIII - ''[[Moisés i la religió monoteísta]] '', ''Esquema del sicoanàlisis'', i atres obres (1937-1939) {ISBN 978-950-518-599-3}
# Moisés i la religió monoteísta (1939 [1934-38])
# Esquema del sicoanàlisis (1940 [1938])
# Análisis terminable e interminable (1937)
# Construcciones en el análisis (1937)
# La escisión del yo en el proceso defensivo (1940 [1938])
# Algunas lecciones elementales sobre psicoanálisis (1940 [1938])
# Comentario sobre el antisemitismo (1938)
# Escritos breves (1937-38)
Volumen XXIV - ''Índices y bibliografías'' {ISBN 978-950-518-600-6}
José Luis Etcheverry. ''Sobre la versión castellana'' {ISBN 978-950-518-576-4}|}</div>

== Cites ==

{{Cita|Ans que et diagnostiques en depressió o baixa autoestima, primer assegura't de no estar rodejat d'idiotes.|Sigmund Freud}}

{{Cita|Si dos individus estan sempre d'acort en tot, puc assegurar que un dels dos pensa per abdós.|Sigmund Freud}}

== Referències ==
{{listaref|2}}

== Bibliografia ==
* {{cita llibre| autor = '''Freud, Sigmund'''| titul = [[Obres completes de Sigmund Freud|Obres Completes]]| editorial = Amorrortu Editors / Biblioteca Nova}}* {{cita llibre| autor = –| titul = [[Correspondencia Sigmund Freud & Carl Gustav Jung]]| any = 2012| editorial = Traduccio Alfret Guéra Miralles. Madrit: [[Editorial Trotta]]; Anex [[Obra completa de Carl Gustav Jung]]. D. Epistolari| aneu = ISBN 978-84-9879-331-4}}* {{cita llibre| autor = –| titul = [[Daniel Paul Schreber|Schreber, Daniel Paul]]. Memories d'un malalt de nervis| any = 2008| editorial = Roberto Calasso: ''Nota sobre els llectors de Schreber''. Sigmund Freud: ''Observacions psicoanalíticas d'un cas de paranoya''. Elias Canetti: ''El cas Schreber''. Coleccio: Noesis. Categoria: Ensaig. México/Madrit: Sext Pis Editorial| aneu = ISBN 978-84-96867-16-1}}* {{cita llibre| autor = –| titul = [[Cartes completes de Sigmund Freud a Wilhelm Fliess (1887-1904)]]| any = 2008| editorial = Nova edicio completa. Bons Aires & Madrit: Amorrortu Editors| aneu = ISBN 978-950-518-128-5}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Cartes de viage: 1895-1923| any = 2006| editorial = Madrit: Sigle XXI d'Espanya Editors, S. A| aneu = ISBN 84-323-1247-9}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Correspondencia de Sigmund Freud| any = 1997-2002| editorial = Obra completa en cinc toms. Madrit: Biblioteca Nova| aneu = ISBN 978-84-7030-450-7}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Sigmund Freud & [[Ernest Jones]]: correspondencia completa 1908-1939| any = 2001| editorial = Madrit: Editorial Síntesis| aneu = ISBN 84-7738-839-3}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Sigmund Freud & [[Sándor Ferenczi]]: correspondencia completa 1908-1911| any = 2001| editorial = Madrit: Editorial Síntesis| aneu = ISBN 84-7738-840-7}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Sigmund Freud & Sandor Ferenczi: correspondencia completa 1912-1914| any = 2001| editorial = Madrit: Editorial Síntesis| aneu = ISBN 84-7738-871-7}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Sigmund Freud & [[Arnold Zweig]]: correspondencia 1927-1939| any = 2000| editorial = Barcelona: Editorial Gedisa| aneu = ISBN 84-7432-772-5}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Cartes de joventut en correspondencia en espanyol inedita| any = 1992| editorial = Barcelona: Editorial Gedisa| aneu = ISBN 84-7432-427-0}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Oeuvres Complètes de Freud / Psychanalyse — OCF.P. Édition historico-critique| any = 1988| editorial = Editat per [[André Bourguignon]] i atres. Pariu: P.U.F| aneu = ISBN 84-7432-427-0}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Escrits sobre la [[cocaïna]]| any = 1980| editorial = Traduit per [[Enric Hegewicz]]. Coleccio Arguments A58. Barcelona: Editorial Anagrama| aneu = ISBN 978-84-339-0058-6}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Correspondencia Freud & [[Karl Abraham]]| any = 1979| editorial = Barcelona: Editorial Gedisa| aneu = ISBN 978-84-7432-073-2 }}* {{cita llibre| autor = –| titul = Problemes de la practica psicoanalítica. Correspondencia Freud & [[Edoardo Weiss]]| any = 1979| editorial = Barcelona: Editorial Gedisa| aneu = ISBN 978-84-7432-068-8}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Sigmund Freud & [[Georg Groddeck]]: correspondencia| any = 1977| editorial = Traduit per Eduart Subirats. Coleccio Arguments A51. Barcelona: Editorial Anagrama| aneu = ISBN 978-84-339-0051-7}}
;Sobre Freud* {{cita llibre| autor = [[Peter Gay|Gay, Peter]]| titul = Freud| any = 2010| editorial = Barcelona: Paidós| aneu = ISBN 978-84-493-2427-7}}* {{cita llibre| autor = [[Adolf Grünbaum|Grünbaum, Adolf]]| titul = The Foundations of Psychoanalysis: A Philosophical Critique| any = 1984| aneu = ISBN 0-520-05016-9}}* {{cita llibre| autor = [[Davit S. Holmes|Holmes, Davit S.]]| titul = The evidence for repression: Vagen examination of sixty years of research| any = 1990| editorial = Publicat en Repression and Dissociation}}* {{cita llibre| autor = [[Ernest Jones|Jones, Ernest]]| titul = Vida i Obra de Sigmund Freud| any = 2003| editorial = Barcelona: Editorial Anagrama| aneu = ISBN 84-339-0786-7}}* {{cita llibre| autor = [[Carl Gustav Jung|Jung, Carl Gustav]] | titul = Freud i el Psicoanálisis | any = 2000| editorial = Obres completes volum 4. Madrit: [[Editorial Trotta]]| aneu = ISBN 978-84-8164-394-7}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Sobre el fenomen de l'esperit en l'art i en la ciència | any = 1999 [2ª edicio 2002]| editorial = Obres completes volum 15. Madrit: Editorial Trotta| aneu = ISBN 978-84-8164-342-8}}* {{cita llibre| autor = [[Jerome Neu|Neu, Jerome]]| titul = Guia de Freud| any = 2003| editorial = Traduccio Mario Santana. Madrit: Akal Cambridge| aneu = ISBN 978-0-521-47838-0 }}* {{cita llibre| isbn = 978-84-321-3497-5| titul = La qüestio de Deu: C. S. Lewis i Sigmund Freud debaten al voltant de Deu, l'amor, el sexe i el sentit de la vida | any = 2004| autor = Nicholi, Armand M.| editorial = Rialp}}* {{cita llibre| autor = [[Karin Obholzer|Obholzer, Karin]]| titul = The Wolf-Man: conversations with Freud's patient sixty years later| any = 1982| aneu = ISBN 0-8264-0190-2}}* {{cita llibre| autor = [[Marthe Robert|Robert, Marthe]]| titul = La révolution psychanalitique| any = 2002| editorial = Payot| aneu = ISBN 2-228-89670-5}}* {{cita llibre| autor = —| titul = Freud i la consciencia judeu| any = 1976| editorial = Peninsula}}* {{cita llibre| autor = [[Stefan Zweig|Zweig, Stefan]]| titul = La curacio per l'esperit: Mesmer, Baker-Eddy, Freud| any = 2006| editorial = Barcelona: L'Acantilado| aneu = ISBN 978-84-96489-53-0}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.ipa.org.uk/ International Psychoanalytical Association (IPA)] [[Associacio Psicoanalítica Internacional]], fundada per Freud en [[1910]].
* [http://www.sfi-frankfurt.de/ Sigmund-Freud-Institut]
* [http://www.freud-museum.at/cms/index.php/enhome.html Museu Sigmund Freud], [[Berggasse 19]] (Viena)
* [http://www.freud.org.uk/ Museu Freud (Londres)]
* [http://www.psicomundo.org/freud Vida i obra de Sigmund Freud]
* [http://www.elortiba.org/dicpsi.html Diccionari de psicoanálisis]
* [http://www.esnips.com/web/obrascompletasfreud Alguns toms de ''Les Obres Completes de Sigmund Freud'']{{Normdaten|TYP=p|GND=118535315|LCCN=n/79/43849|NDL=00440156|VIAF=34456780}}{{NF|1856|1939|Freud, Sigmund}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Meges]]
[[Categoria:Sicòlecs]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Austríacs]]
[[Categoria:Sigle XIX]]
[[Categoria:Sigle XX]]