Edició de «Sobirania popular»

El terme '''sobirania popular''' va nàixer front al de [[Sobirania nacional|sobirania nacional]], que s'interpretava d'una forma restrictiva com la sobirania resident en la [[Nació|nació]], terme de difícil definició que pot identificar-se en més dificultat i restringir-se en la seua representació efectiva a les capes més elevades de la societat (sufragi censitari); mentres que el principi de la sobirania popular naix en uns drets i garanties constitucionals. 

La sobirania popular, en política, és quan es parla per a referir-se a una naturalea en la que la persona o entitat que la posseïx és quí eixercix la màxima autoritat.

En el cas de la sobirania popular, es fa referència al [[Poble|poble]] i com a est és la màxima autoritat de la societat. D'esta manera, la sobirania popular establida, tindrà una funció dirigent i governativa i estant integrada en una [[Democràcia|democràcia]], serà representada per una entitat jurídica i política que és el nomenat Poble.

Aixina, el Poble serà qui establixca les lleis, i qui rigga la societat a través de les bases de la democràcia i per ad això es valdrà de la política i de representants polítics elegits per mig del vot. La [[Constitució espanyola de 1978]], en el seu artícul 1.2, afirma: 

{{Cita|La sobirania nacional residix en el poble espanyol, del que emanen els poders de l'Estat}} 

És dir que el poble en democràcia és qui elegix als seus representants en l'[[Estat]].

El principi teòric en el que es basen totes les concepcions de la democràcia i que hui té acceptació pràcticament universal com a font de tot poder i autoritat. Com a doctrina política moderna, prové de [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]]. Un poble és una unitat històrica de costums i hàbits de vida en comuna, els integrants de la qual acorden formar un Estat per a governar-se millor en forma sobirana (sense un atre poder per damunt d'ell). El poble constituïx l'Estat, i deu despuix controlar-ho i canviar-ho si ho creu convenient. El poble no deu res als seus governants, que són servidors, escrivents o mensagers de la voluntat popular. Al mateix temps, el poble té gran poder sobre els individus, solament compensat per la reciprocitat de la situació d'estos.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Soberan%C3%ADa_popular Sobirania popular en Wikipedia]
* [http://valenciana.tv/que-es-la-soberania-popular Sobirania popular - Valenciana TV]
@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 El principi teòric en el que es basen totes les concepcions de la democràcia i que hui té acceptació pràcticament universal com a font de tot poder i autoritat. Com a doctrina política moderna, prové de [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]]. Un poble és una unitat històrica de costums i hàbits de vida en comuna, els integrants de la qual acorden formar un Estat per a governar-se millor en forma sobirana (sense un atre poder per damunt d'ell). El poble constituïx l'Estat, i deu despuix controlar-ho i canviar-ho si ho creu convenient. El poble no deu res als seus governants, que són servidors, escrivents o mensagers de la voluntat popular. Al mateix temps, el poble té gran poder sobre els individus, solament compensat per la reciprocitat de la situació d'estos.
-== Vore també ==
-* [[Nació]]
-* [[Poble]]
-* [[País]]
-* [[Nacionalisme]]
-* [[Sobirania nacional]]
-* [[Monarquia]]
 == Enllaços externs ==
@@ Llínea 26: / Llínea 17: @@
 * [https://es.wikipedia.org/wiki/Soberan%C3%ADa_popular Sobirania popular en Wikipedia]
 * [http://valenciana.tv/que-es-la-soberania-popular Sobirania popular - Valenciana TV]
-[[Categoria:Política]]
-[[Categoria:Dret constitucional]]
-[[Categoria:Ciència política]]
-[[Categoria:Definicions]]