Edició de «Sonda lambda»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 +
{{En desenroll}}
 +
 
[[Archiu:Volvo 240 vorn.JPG|thumb|350px|[[Volvo 240]],  primer automòvil equipat en sonda lambda.]]
 
[[Archiu:Volvo 240 vorn.JPG|thumb|350px|[[Volvo 240]],  primer automòvil equipat en sonda lambda.]]
  
Llínea 14: Llínea 16:
 
== Funcionament: el cicle tancat ==
 
== Funcionament: el cicle tancat ==
  
Eixa informació es transmet a la central de la [[injecció electrònica]] i aixina esta central pot regular la cantitat de [[combustible]] que injecta en el [[cilindre]] per a mantindre la relació lo més pròxima a 1/14,7 nomenada [[Estequiometria|relació estequiomètrica]].
+
Eixa informació es transmet a la central de la [[injecció electrònica]] i aixina esta central pot regular la cantitat de [[combustible]] que injecta en el [[cilindre]] per a mantindre la relació lo més pròxima a 1/14,7 cridada [[Estequiometria|relació estequiomètrica]].
  
 
La medició es basa en la cantitat de [[dioxigen]] restant en el gas evacuat pel tubo d'escap. La sonda lambda és un dels sensors de correcció principals en la [[electrònica de control]], conegut com [[regulació de lambda]] per a la neteja catalítica del gas emés (popularment denominat [[catalisador]] regulat). El sensor es basa en dos principis diferents per a les medicions: el [[voltage]] d'un [[electrolit]] (sonda de [[Walther Nernst]]) i una variació de la [[resistència elèctrica]] d'una resistència de ceràmica (sonda de resistència).  
 
La medició es basa en la cantitat de [[dioxigen]] restant en el gas evacuat pel tubo d'escap. La sonda lambda és un dels sensors de correcció principals en la [[electrònica de control]], conegut com [[regulació de lambda]] per a la neteja catalítica del gas emés (popularment denominat [[catalisador]] regulat). El sensor es basa en dos principis diferents per a les medicions: el [[voltage]] d'un [[electrolit]] (sonda de [[Walther Nernst]]) i una variació de la [[resistència elèctrica]] d'una resistència de ceràmica (sonda de resistència).  
Llínea 20: Llínea 22:
 
El seu camp principal d'aplicació és el [[motor de combustió interna]], de [[cicle Otto]] principalment de [[injecció de combustible]], pero també s'usa per a regular el gas emés per [[caldera de condensació|calderes de condensació]] i [[motor diésel|motors diésel]].
 
El seu camp principal d'aplicació és el [[motor de combustió interna]], de [[cicle Otto]] principalment de [[injecció de combustible]], pero també s'usa per a regular el gas emés per [[caldera de condensació|calderes de condensació]] i [[motor diésel|motors diésel]].
  
La primera versió de la sonda lambda va ser desenrollada en [[1976]] per l'empresa [[Alemanya|alemana]] [[Robert Bosch *GmbH|Bosch]] i aplicada al [[Volvo]] 240.
+
La primera versió de la sonda lambda va ser desenrollada en [[1976]] per l'empresa [[Alemània|alemana]] [[Robert Bosch *GmbH|Bosch]] i aplicada al [[Volvo]] 240.
  
 
== Funció de la sonda Nernst ==
 
== Funció de la sonda Nernst ==
 
Un costat del sensor de ceràmica està expost a la corrent de gas evacuat, mentres que l'atre es basa en una referència sobre el nivell de dioxigen. En la majoria de les ocasions s'usa l'aire de l'entorn, per mig d'una apertura en la sonda o sobre una guia per a l'aire. En això s'impedix que el valor de referència es veja influït per una possible contaminació de vapors d'aigua, oli o combustible. Si la sonda es contaminara es reduiria la cantitat de dioxigen en la referència, i per això es reduiria el voltage de la sonda. En el cas d'una referència bombejada, l'aire de l'entorn no és necessari, sino que la referència del dioxigen es basa en una corrent de [[ió]]és a partir del gas evacuat.
 
Un costat del sensor de ceràmica està expost a la corrent de gas evacuat, mentres que l'atre es basa en una referència sobre el nivell de dioxigen. En la majoria de les ocasions s'usa l'aire de l'entorn, per mig d'una apertura en la sonda o sobre una guia per a l'aire. En això s'impedix que el valor de referència es veja influït per una possible contaminació de vapors d'aigua, oli o combustible. Si la sonda es contaminara es reduiria la cantitat de dioxigen en la referència, i per això es reduiria el voltage de la sonda. En el cas d'una referència bombejada, l'aire de l'entorn no és necessari, sino que la referència del dioxigen es basa en una corrent de [[ió]]és a partir del gas evacuat.
  
En temperatures superiors a uns 300 °C la ceràmica de la sonda, composta de [[diòxit]] de [[zirconi]] i de [[itri]], es torna conductora d'ions negatius d'oxigen. La diferència de concentració dona lloc a una [[Ió|difusió d'ions]] del gas evacuat. Els àtoms d'oxigen poden moure's en la ceràmica com a ions de càrrega negativa doble. Els electrons necessaris per a l'ionisació dels àtoms d'oxigen són suministrats pels electrodos, que són conductors electrònics. D'esta forma pot prendre's el voltage de la sonda entre els electrodos de [[platí]] situats dins i fòra. Esta informació es transmet per mig del cablejat a la [[centralita electrònica]] del motor.El valor se situa per a λ>1 ([[mescla pobra]], falta de combustible o excés d'aire) entre 0 i 150 mV, per a λ<1 ([[mescla rica]]), excés de combustible o falta d'aire) entre 800 i 1000 mV. El voltage medit es descriu en la [[equació de Nernst]]. En un ranc molt estret entorn a λ=1, denominada la finestra λ, la curva característica és extremadament empinada. El voltage s'altera en la finestra en relació en la mescla combustible-aire d'una manera molt repentina , en lo que estes oscilacions fan que la mescla siga [[estequiomètrica]] o pràcticament estequiomètrica. En esta zona els valors de CO i HC són relativament baixos, aixina com els de NOx, permetent aixina que el [[catalisador]] treballe en les condicions més favorables.
+
En temperatures superiors a uns 300 °C la ceràmica de la sonda, composta de [[diòxit]] de [[zirconi]] i de [[itri]], es torna conductora de ions negatius d'oxigen. La diferència de concentració dona lloc a una [[Ió|difusió de ions]] del gas evacuat. Els àtoms d'oxigen poden moure's en la ceràmica com a ions de càrrega negativa doble. Els electrons necessaris per a l'ionisació dels àtoms d'oxigen són suministrats pels electrodos, que són conductors electrònics. D'esta forma pot prendre's el voltage de la sonda entre els electrodos de [[platí]] situats dins i fòra. Esta informació es transmet per mig del cablejat a la [[centralita electrònica]] del motor.El valor se situa per a λ>1 ([[mescla pobra]], falta de combustible o excés d'aire) entre 0 i 150 mV, per a λ<1 ([[mescla rica]]), excés de combustible o falta d'aire) entre 800 i 1000 mV. El voltage medit es descriu en la [[equació de Nernst]]. En un ranc molt estret entorn a λ=1, denominada la finestra λ, la curva característica és extremadament empinada. El voltage s'altera en la finestra en relació en la mescla combustible-aire d'una manera molt repentina , en lo que estes oscilacions fan que la mescla siga [[estequiomètrica]] o pràcticament estequiomètrica. En esta zona els valors de CO i HC són relativament baixos, aixina com els de NOx, permetent aixina que el [[catalisador]] treballe en les condicions més favorables.
  
 
== Funció de la sonda de resistència ==
 
== Funció de la sonda de resistència ==
Llínea 54: Llínea 56:
 
[[Categoria:Components de l'automòvil]]
 
[[Categoria:Components de l'automòvil]]
 
[[Categoria:Tecnologies de l'automòvil]]
 
[[Categoria:Tecnologies de l'automòvil]]
[[Categoria:Invents d'Alemanya]]
+
[[Categoria:Invents d'Alemània]]
 
[[Categoria:Motors de combustió interna]]
 
[[Categoria:Motors de combustió interna]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!