Edició de «Tartessos»

'''Tartessos''' era una civilisació de l'[[Edat de Bronze]], el primer regne de la península i la que els [[Antiga Grècia|grecs]] consideraven la civilisació d'occident. Estava situada en el sur peninsular i el seu eix principal era el riu Tartessos ([[Guadalquivir]]). En Tartessos també tenien una llengua escrita [[Idioma Tartèsic]] el qual no s'ha pogut dessifrar.

Segons [[Heródoto]], [[Estrabon]] i atres historiadors grecs i romans, Tartessos no soles eren un [[riu]] i una rica civilisació sino una ciutat estat. Era una gran ciutat portuaria situada en front dels [[Pilars d'Hércules]]. A Tartessos venien grecs fenicis i egipcis buscant els grans metals preciosos que extraïen de les mines de [[Río Tinto]]. Els dos primers establiren ciutats en la finalitat de comerciar en este ric regne.

Per a [[Platón]] era una ciutat de illes circulars situada en front de les [[Pilars d'Hércules]] a la que aplegaven barcos mercants després d'una travessia de tres anys. La ciutat era la més rica en metals preciosos i governada per una poderosa monarquia. Pero Plató descriu sobretot el seu cataclísmic final: conta com en un dia i una nit la ciutat fon borrada del mapa per a sempre. I Tartessos desapareix misteriosament de les fonts bíbliques i gregues. Totes estes similituts fan pensar que Tartessos Tarshis i L'[[Atlàntida]] serien la mateixa ciutat. Segons esta hipòtesis la ciutat estaria en el parc nacional de [[Donyana]] segons els restos arqueològics pareixen indicar.

Cancho Roano és un santuari Tartésic situat en la [[Provincia de Badajoz]]. Segon esta hipòtesis el fos s'aprecia que no tenia funció sino que era simbòlic. Esta oferix una fascinat solució al enigma de [[Cancho Roano]]: afirma que Cancho Roano és un santuari en recort a l'[[Atlàntida]] i que és una ciutat en miniatura d'ella. En primer lloc la pedra no és extremenya sino que la portaren des de Donyana, també el altar del santuari és un símbol faraònic de 3000 anys d'antiguetat. Segons Plató l'història li arribà del llegislador grec [[Soló]] que a l'hora l'escoltà dels sacerdots egipcis. Pero hi ha una prova més important per a esta teoria i és una estela de pedra que es troba en l'entrada de cada ciutat santuari tartésic, que és un guerrer que sosté els anells concèntrics de l'[[Atlàntida]]. Queda clar que l'[[Atlàntida]] és un mit i Tartessos és una realitat històrica i açò una teoria.

L'únic històric fon [[Argantònio]], el primer habitant d'[[Espanya]] i [[Portugal]] del que es coneix el seu nom. Segons els grecs mantingué el comerç en els Focences durant 40 anys i ajudà a [[Fócea]] a finançar la fortificació de la ciutat contra els perses. Pero açò no fon prou per a detindre a [[Pèrsia]] i [[Fócea]] caigué.

[[Plini el Vell]] li otorga una vida de 80 anys (630a.C al 550a.C.) [[Heródoto]] (670a.C. 530a.c.) 120 i atres fins a 300 anys. Això indica que tingué una llarga longevitat.