Edició de «Te Deum»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Te Deum Ecuménico 2009.jpg|thumb|Te Deum en la catedral de Santiago de [[Chile]] en l'any [[2009]]]]
 
[[File:Te Deum Ecuménico 2009.jpg|thumb|Te Deum en la catedral de Santiago de [[Chile]] en l'any [[2009]]]]
  
El '''Te Deum''' (el seu nom prové del [[llatí]], en [[llengua valenciana]] és '''Tedèum''') és u dels primers cants Gregorians cristians d'acció de gràcies a [[Deu]].  
+
El '''Te Deum''' (el seu nom prové del [[llatí]], en [[llengua valenciana]] és "tedèum") és u dels primers cants Gregorians cristians d'acció de gràcies a [[Deu]]. Este himne contínua sent usat per l'[[Iglésia Catòlica|Iglésia Catòlica Apostòlica Romana]], és entonat en moments de grans celebracions i en les misses celebrades en ocasions molt especials com en les ceremònies de canonisació, en l'ordenació de Presbíters (Bisbe), en les proclamacions Reals (Coronació dels Reis), en l'elecció del Papa. Este himne es canta en les Catedrals. Fon compost originalment en [[llatí]], s'escrigué en el [[sigle IV]] per Aniceto Remesiana. Se nomena ''Te Deum'', perque fa referència a les primeres paraules d'este càntic (A tu, oh Deu).
  
Este himne contínua sent usat per l'[[Iglésia Catòlica|Iglésia Catòlica Apostòlica Romana]], és entonat en moments de grans celebracions i en les misses celebrades en ocasions molt especials com en les ceremònies de canonisació, en l'ordenació de Presbíters (Bisbe), en les proclamacions Reals (Coronació dels Reis), en l'elecció del Papa. Este himne es canta en les Catedrals. Fon compost originalment en [[llatí]], s'escrigué en el [[sigle IV]] per Aniceto Remesiana.
+
¿Per qué se li canta el tedèum a la [[Real Senyera]] del [[Regne de Valéncia]]?
 
 
Se nomena ''Te Deum'', perque fa referència a les primeres paraules d'este càntic (A tu, oh Deu).
 
 
 
== Tedèum a la Real Senyera ==
 
  
¿Per qué se li canta el tedèum a la [[Real Senyera]] del [[Regne de Valéncia]]?
+
Són les gràcies que se li donen a Deu per passar d'un Regne moro a un Regne cristià, sense guerra i sense derramament de sanc, ni tampoc expulsió de les gents que vivien en el Regne, puix el Rei [[Zayyan Ibn Mardanix]] i el [[Rei Jaume I]] d'Aragó firmaren les Capitulacions de Russafa. Per lo tant, recordar cada [[9 d'octubre]] este tedèum és mantindre en la memòria i ensenyar als fills i nets valencians que en la conquista de Valéncia no hi hagué ni guerra ni derramament de sanc. Se recorda aixina les paraules del Rei Zayyan que li diu al Rei Jaume I d'Aragó, segons l'historiador aràbic Hussein Mones de l'Universitat d'El Caire, estes foren les paraules que el Rei Zayyan li digué a Jaume I en el moment que li entregà les claus de la ciutat de Valéncia:
  
Són les gràcies que se li donen a Deu per passar d'un Regne moro a un Regne cristià, sense guerra i sense derramament de sanc, ni tampoc expulsió de les gents que vivien en el Regne, puix el Rei [[Zayyan Ibn Mardanix]] i el [[Jaume I|Rei Jaume I d'Aragó]] firmaren les Capitulacions de Russafa. Per lo tant, recordar cada [[9 d'octubre]] este tedèum és mantindre en la memòria i ensenyar als fills i nets valencians que en la conquista de Valéncia no hi hagué ni guerra ni derramament de sanc. Se recorda aixina les paraules del Rei Zayyan que li diu al Rei Jaume I d'Aragó, segons l'historiador aràbic Hussein Mones de l'Universitat d'El Caire, estes foren les paraules que el Rei Zayyan li digué a Jaume I en el moment que li entregà les claus de la ciutat de Valéncia:
+
{{Cita|En la ciudat de Valéncia conviuen musulmans, gent noble del meu poble, junt a cristians i judeus. Espere que sàpies governar-los per a que continuen vivint en la mateixa harmonia i germanor per a que treballen esta noble terra conjuntament. Ací, durant el meu regnat, eixien provessons de Semana Santa i els cristians professaven la seua religió en tota llibertat, puix nostre Alcorà reconeix a Crist i a la Verge. Espere que vosté otorgue el mateix tracte als musulmans, judeus, àraps i berebers de Valéncia.}}
  
{{Cita|En la ciutat de Valéncia conviuen musulmans, gent noble del meu poble, junt a cristians i judeus. Espere que sàpies governar-los per a que continuen vivint en la mateixa harmonia i germanor per a que treballen esta noble terra conjuntament. Ací, durant el meu regnat, eixien provessons de Semana Santa i els cristians professaven la seua religió en tota llibertat, puix nostre [[Alcorà]] reconeix a Crist i a la Verge. Espere que vosté otorgue el mateix tracte als musulmans, judeus, àraps i berebers de Valéncia.|''[[Cronologia historica de la llengua valenciana|Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana]]'' (Valéncia, [[2007]]. Editat per la [[Diputació de Valéncia]]). [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] i [[Joan Ignaci Culla]]}}
+
Font: Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana (Valéncia, [[2007]]. Editat per la [[Diputació de Valéncia]]). [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] i [[Joan Ignaci Culla]].
  
 
Per lo tant, la Real Senyera del Regne de Valéncia és la bandera més antiga d'[[Europa]] i l'única bandera en el món en ranc Real, a la qual se li disparen 21 salves de canó com als Reis.
 
Per lo tant, la Real Senyera del Regne de Valéncia és la bandera més antiga d'[[Europa]] i l'única bandera en el món en ranc Real, a la qual se li disparen 21 salves de canó com als Reis.
Llínea 24: Llínea 20:
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
  
* PUERTO, Mª Teresa/CULLA, Joan Ignaci. ''Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana'' (Valéncia, 2007. Editat per la Diputació de Valéncia)
+
* PUERTO, Mª Teresa/CULLA, Joan Ignaci. Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana (Valéncia, 2007. Editat per la Diputació de Valéncia)
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 35: Llínea 31:
 
[[Categoria:Història Valenciana]]
 
[[Categoria:Història Valenciana]]
 
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
 
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:9 d'Octubre]]
 

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: