Edició de «Teresa de Calcuta»

{{Biografia|
| nom = Anjezë Gonxhe Bojaxhiu
| image = 
| peu = 
| nacionalitat = [[Índia]] 
| ocupació = Religiosa.
| data_naix = [[26 d'agost]] de [[1910]] 
| lloc_naix = [[Uskub]] —actual [[Skopie]], [[Macedònia del Nort]]-
| data_mort = [[5 de setembre]] de [[1997]] 
| lloc_mort = [[Calcuta]], [[Índia]]
}}
'''Anjezë Gonxhe Bojaxhiu''', coneguda com '''Teresa de Calcuta''', '''Mare Teresa de Calcuta''' o '''Santa Teresa de Calcuta''' ([[Uskub]] —actual [[Skopie]], [[Macedònia del Nort]]—, [[26 d'agost]] de [[1910]] - † [[Calcuta]], [[Índia]], [[5 de setembre]] de [[1997]]), fon una monja catòlica d'orige [[Albània|albanés]] nacionalisada índia, que fundà la congregació de les Misioneres de la Caritat en Calcuta en l'any [[1950]].

Durant més de 45 anys va atendre a pobres, malalts, òrfens i moribunts, al mateix temps que guiava l'expansió de la seua congregació, en un primer moment en l'Índia i despuix en atres països del món. Despuix de la seua mort, fon beatificada pel [[papa]] [[Joan Pau II]]. La seua canonisació fon aprovada pel papa [[Francesc]] en [[decembre]] de [[2015]], en acabant de que la Congregació per a les Causes dels Sants reconeguera com a extraordinària la curació d'un brasiler malalt en estat terminal. L'acte oficial de canonisació tingué lloc en [[Roma]] en el matí del dumenge [[4 de setembre]] de [[2016]].

== Cites ==

{{Cita|Qui dedica el seu temps a millorar-se a sí mateixa, no té temps per a criticar als demés.|Teresa de Calcuta}}

{{Cita|Mai et detingues.
 
Sempre tingues present que la pell s'arruga, el pèl es torna blanc i els dies es convertixen en anys....

Pero lo important no canvia, la teua força, la teua convicció no tenen edat.

El teu espírit és el plomer de qualsevol tela d'aranya.

Darrere de cada guany, hi ha un atre desafiu.

Mentres estigues viu, sente't viu.

Si estranyes lo que feyes, torna-ho a fer.

No vixques de fotos grogues.... Seguix encara que tots esperen que abandones.

No deixes que se rovelle el ferro que hi ha en tu.

Fes que en lloc de llàstima, te tinguen respecte.

Quan pels anys no pugues córrer, trota.

Quan no pugues trotar, camina.

Quan no pugues caminar, usa bastó.

Pero mai et detingues.|Teresa de Calcuta}} 

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Teresa_de_Calcuta Teresa de Calcuta en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Religiosos]]
[[Categoria:Cristianisme]]
[[Categoria:Catolicisme]]
[[Categoria:Premis Nobel de la Pau]]
@@ Llínea 13: / Llínea 13: @@
 Durant més de 45 anys va atendre a pobres, malalts, òrfens i moribunts, al mateix temps que guiava l'expansió de la seua congregació, en un primer moment en l'Índia i despuix en atres països del món. Despuix de la seua mort, fon beatificada pel [[papa]] [[Joan Pau II]]. La seua canonisació fon aprovada pel papa [[Francesc]] en [[decembre]] de [[2015]], en acabant de que la Congregació per a les Causes dels Sants reconeguera com a extraordinària la curació d'un brasiler malalt en estat terminal. L'acte oficial de canonisació tingué lloc en [[Roma]] en el matí del dumenge [[4 de setembre]] de [[2016]].
-Agnes descobrí la seua vocació des de primerenca edat, i en l'any [[1928]] ya havia decidit que estava destinada a la vida religiosa. Fon llavors quan va optar per canviar el seu nom a «Teresa» en referència a la santa patrona dels misioners, [[Teresa de Lisieux]]. Si be va dedicar els següents 20 anys a ensenyar en el convent irlandés de Loreto, va començar a preocupar-se pels malalts i pels pobres de la ciutat de [[Calcuta]]. Açò la va dur a fundar una congregació en l'objectiu d'ajudar als marginats de la societat, primordialment malalts, pobres i persones que no tenien llar.
-En la década de [[1970]] era coneguda internacionalment i havia adquirit reputació de persona humanitària i defensora dels pobres i indefensos, en part pel documental i llibre ''Something Beautiful for God'', de [[Malcolm Muggeridge]].
-Obtingué el [[Premi Nobel de la Pau]] en l'any [[1979]] i el més alt guardó civil de l'Índia, el [[Bharat Ratna]], en [[1980]], per la seua llabor humanitària. Ad ells es varen sumar una decena de premis i reconeiximents de primer nivell, tant nacionals com a internacionals.
-Rebé elogis de moltes persones, governs i organisacions. No obstant, va afrontar també una série de crítiques, com les objeccions de [[Christopher Hitchens]], [[Michael Parenti]], [[Aroup Chatterjee]] i el [[Consell Mundial Hindú]], que li varen atribuir una mentalitat reaccionària i varen criticar la deficient atenció en els seus centres.
-En l'any [[2010]], en el centenari del seu naiximent, fon homenajada en tot lo món, i el seu treball elogiat per la presidenta índia [[Pratibha Patil]].
 == Cites ==