Edició de «Trigonometria»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
En térmens generals, la trigonometria és l'estudi de les raons trigonomètriques: [[seno]] i [[cosecant]], [[coseno]] i [[secant]], [[tangent]] i [[cotangent]]. Intervié directa o indirectament en les demés branques de la matemática i s'aplica en tots aquells àmbits a on se requerixen mesures de precisió. La trigonometria s'aplica a atres branques de la [[geometria]], com és el cas del estudi de les [[esfera|esferes]] en la geometria de l'espai. | En térmens generals, la trigonometria és l'estudi de les raons trigonomètriques: [[seno]] i [[cosecant]], [[coseno]] i [[secant]], [[tangent]] i [[cotangent]]. Intervié directa o indirectament en les demés branques de la matemática i s'aplica en tots aquells àmbits a on se requerixen mesures de precisió. La trigonometria s'aplica a atres branques de la [[geometria]], com és el cas del estudi de les [[esfera|esferes]] en la geometria de l'espai. | ||
| − | + | Poseix numeroses aplicacions, entre les que s'encontren: las tècniques de triangulació, per eixemple, són usades en [[astronomia]] per a medir distàncies a [[estrela|estreles]] pròximes, en la medició de distàncies entre punts [[geografia|geogràfics]], i en sistemes de navegació per [[satèlit artificial|satèlits]]. | |
== Història == | == Història == | ||
| − | {{ | + | {{|Història de la trigonometria}} |
[[Archiu:Plimpton 322.jpg|thumb|Tablilla [[babilònia]] Plimpton 322.]] | [[Archiu:Plimpton 322.jpg|thumb|Tablilla [[babilònia]] Plimpton 322.]] | ||
| − | Els antics egipcíacs i els babilonis coneixien ya les teoremes sobre les proporcions dels costats dels triànguls semblants. Pero les societats | + | Els antics egipcíacs i els babilonis coneixien ya les teoremes sobre les proporcions dels costats dels triànguls semblants. Pero les societats prehelénicas carien de la noció d'una mesura de l'àngul i per lo tant, els costats dels triànguls es varen estudiar en la seua mesura, un camp que es podria cridar trilaterometría. |
| − | Els astrònoms babilonis varen portar registres detallats sobre l'eixida i posta de les estreles, el moviment dels planetes i els eclipses solars i lunar, lo que requerix la familiaritat en la distància angular mesura sobre l'esfera celest. Sobre la base de l'interpretació d'una tablilla cuneïforme [[Plimpton 322]], alguns | + | Els astrònoms babilonis varen portar registres detallats sobre l'eixida i posta de les estreles, el moviment dels planetes i els eclipses solars i lunar, lo que requerix la familiaritat en la distància angular mesura sobre l'esfera celest. Sobre la base de l'interpretació d'una tablilla cuneïforme [[Plimpton 322]], alguns fins i tot han afirmat que els antics babilonis tenien una taula d'secante. Hui, no obstant, hi ha un gran debat sobre si es tracta d'una taula de ternes pitagóriques, una taula de solucions d'equacions de segon grau, o una taula trigonomètrica. |
| − | [[Archiu:Rhind Mathematical Papyrus.jpg|thumb|Papir | + | [[Archiu:Rhind Mathematical Papyrus.jpg|thumb|Papir de Ahmes]] |
| − | Els egipcíacs, en el segon mileni abans de Crist, utilisaven una forma primitiva de la trigonometria, per a la construcció de les piràmides. El ''[[Papir | + | Els egipcíacs, en el segon mileni abans de Crist, utilisaven una forma primitiva de la trigonometria, per a la construcció de les piràmides. El ''[[Papir de Ahmes]], escrit per l'escriga egipcíac Ahmes (c. 1680-1620 a. C.), conté el següent problema relacionat en la trigonometria: |
: Si una piràmide és de 250 colzes d'alt i el costat de la seua base és de 360 colzes de llarc, ¿quin és el seu [[Seked]]? | : Si una piràmide és de 250 colzes d'alt i el costat de la seua base és de 360 colzes de llarc, ¿quin és el seu [[Seked]]? | ||
La solució al problema és la relació entre la mitat del costat de la base de la piràmide i la seua altura. En atres paraules, la mesura que es troba per a la ''seked'' és la [[cotangent]] de l'àngul que formen la base de la piràmide i la seua respectiva cara. | La solució al problema és la relació entre la mitat del costat de la base de la piràmide i la seua altura. En atres paraules, la mesura que es troba per a la ''seked'' és la [[cotangent]] de l'àngul que formen la base de la piràmide i la seua respectiva cara. | ||
| + | |||
==Referències== | ==Referències== | ||