Edició de «Turquia»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 22: Llínea 22:
 
|Membre de: =
 
|Membre de: =
 
}}
 
}}
'''Turquia''' (en [[turc]]: ''Türkiye''), oficialment la '''República de Turquia''' (en turc: ''Türkiye Cumhuriyeti'' és un [[estat]] [[Euràsia|eurasiàtic]] que ocupa la [[península d'Anatòlia]] al sur-oest d'[[Àsia]], regió del sur-est d'[[Europa]]. Turquia té frontera en huit països: [[Bulgària]] al nort-oest, [[Grècia]] a l'est, [[Geòrgia]] al nort-est, [[Armènia]], [[Azerbaiyan]] i [[Iran]] a l'est, i [[Irac]] i [[Síria]] al sur-est. Les fronteres marítimes són el [[mar Mediterràneu]] al sur, el [[mar Egeu]] a l'oest i el [[mar Negre]] al nort. El [[mar de Marmara]] i els [[estrets turcs]] separen Anatòlia de Tràcia, que delimiten les fronteres entre Àsia i Europa; per lo tant Turquia és un [[estat transcontinental]].
+
'''Turquia''' (en [[turc]]: ''Türkiye''), oficialment la '''República de Turquia''' (en turc: ''Türkiye Cumhuriyeti'' és un [[estat]] [[Euràsia|eurasiàtic]] que ocupa la [[península d'Anatòlia]] al sur-oest d'[[Àsia]], regió del sur-est d'[[Europa]]. Turquia té frontera en huit països: [[Bulgària]] al nort-oest, [[Grècia]] a l'est, [[Geòrgia]] al nort-est, [[Armènia]], [[Azerbaiyan]] i [[Iran]] a l'est, i [[Iraq]] i [[Síria]] al sur-est. Les fronteres marítimes són el [[mar Mediterràneu]] al sur, el [[mar Egeu]] a l'oest i el [[mar Negre]] al nort. El [[mar de Marmara]] i els [[estrets turcs]] separen Anatòlia de Tràcia, que delimiten les fronteres entre Àsia i Europa; per lo tant Turquia és un [[estat transcontinental]].
  
 
Per la seua localisació estratègica entre dos continents, la cultura de Turquia és una mescla única de les tradicions orientals i occidentals. Hi varen existir diverses entitats polítiques des de l'[[Antiguetat]]. Les tribus turques varen invadir el territori en el [[sigle XI]]. L'[[imperi Otomà]] va començar a expandir-se a partir del [[sigle XIV]]. En l'actualitat, Turquia és una [[república constitucional]], [[Estat unitari|unitària]], [[democràcia|democràtica]] i [[Estat secular|secular]], conformada despuix de la caiguda de l'[[imperi Otomà]] en la [[Primera Guerra Mundial]]. Des de llavors, Turquia s'ha integrat cada vegada més en Occident i és membre de diverses organisacions com ara el [[Consell d'Europa]] ([[1949]]), l'[[OTAN]], ([[1952]]), l'[[OCDE]] ([[1961]]), l'[[OSCE]] ([[1973]]) i el [[G20]] ([[1999]]). Turquia va començar les negociacions per convertir-se en membre ple de l'[[Unió Europea]] en l'any [[2005]], encara que n'ha segut membre associat des de [[1995]]. Turquia és classificada, segons algunes organisacions com a [[país desenrollat]], i com a [[potència regional]].
 
Per la seua localisació estratègica entre dos continents, la cultura de Turquia és una mescla única de les tradicions orientals i occidentals. Hi varen existir diverses entitats polítiques des de l'[[Antiguetat]]. Les tribus turques varen invadir el territori en el [[sigle XI]]. L'[[imperi Otomà]] va començar a expandir-se a partir del [[sigle XIV]]. En l'actualitat, Turquia és una [[república constitucional]], [[Estat unitari|unitària]], [[democràcia|democràtica]] i [[Estat secular|secular]], conformada despuix de la caiguda de l'[[imperi Otomà]] en la [[Primera Guerra Mundial]]. Des de llavors, Turquia s'ha integrat cada vegada més en Occident i és membre de diverses organisacions com ara el [[Consell d'Europa]] ([[1949]]), l'[[OTAN]], ([[1952]]), l'[[OCDE]] ([[1961]]), l'[[OSCE]] ([[1973]]) i el [[G20]] ([[1999]]). Turquia va començar les negociacions per convertir-se en membre ple de l'[[Unió Europea]] en l'any [[2005]], encara que n'ha segut membre associat des de [[1995]]. Turquia és classificada, segons algunes organisacions com a [[país desenrollat]], i com a [[potència regional]].
Llínea 44: Llínea 44:
 
Sent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en [[1949]], va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en [[1959]] i es va convertir en membre associat en [[1963]]. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en [[1992]], va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en la UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el [[3 d'octubre]] de [[2005]]. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis|anexió de l'illa a Grècia]] en [[1974]]. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]].
 
Sent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en [[1949]], va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en [[1959]] i es va convertir en membre associat en [[1963]]. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en [[1992]], va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en la UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el [[3 d'octubre]] de [[2005]]. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis|anexió de l'illa a Grècia]] en [[1974]]. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]].
  
Des de finals del deceni de 1980, Turquia va començar a cooperar cada volta més en les principals economies d'[[Àsia oriental]], en particular en [[Japó]] i [[Corea del Sur]], en un gran número de sectors industrials, que van des de la co-producció d'automotors i atres equips de transport, bens electrònics, electrodomèstics, materials de construcció i equipament militar.
+
Des de finals del deceni de 1980, Turquia va començar a cooperar cada volta més en les principals economies de [[Àsia oriental]], en particular en [[Japó]] i [[Corea del Sur]], en un gran número de sectors industrials, que van des de la co-producció d'automotors i atres equips de transport, bens electrònics, electrodomèstics, materials de construcció i equipament militar.
  
 
== Organisació territorial ==
 
== Organisació territorial ==
 
{{AP|Organisació territorial de Turquia}}
 
{{AP|Organisació territorial de Turquia}}
 
[[Archiu:Turkey Regions.png|thumb|300px|Mapa de Turquia en la divisió regional.]]
 
[[Archiu:Turkey Regions.png|thumb|300px|Mapa de Turquia en la divisió regional.]]
Turquia és un [[Estat unitari]] que es dividix administrativament en 81 [[província]]s, (<cite>''iller''</cite>, singular <cite>''il''</cite>) al front de cadascuna de les quals es troba un [[governador]] (<cite>''vali''</cite>) designat pel Govern central. Les províncies estan a la seua volta, dividides en districtes (demarcacions provincials o <cite>''ilçeler''</cite>, singular <cite>''ilçe''</cite>) i comunes que poden establir imposts i eixercir atres iniciatives. La capital provincial (generalment nomenada <cite>''ilçe''</cite> central) porta generalment el nom de la província, en les següents excepcions: [[Província de Hatay|Hatay]] (capital: [[Antioquia]]), [[Província de Kocaeli|Kocaeli]] (capital: [[İzmit]]), i [[Província de Sakarya|Sakarya]] (capital: [[Adapazarı]]).
+
Turquia és un [[Estat unitari]] que es dividix administrativament en 81 [[província]]s, (<cite>''iller''</cite>, singular <cite>''il''</cite>) al front de cadascuna de les quals es troba un [[governador]] (<cite>''vali''</cite>) designat pel Govern central. Les províncies estan a la seua volta, dividides en districtes (demarcacions provincials o <cite>''ilçeler''</cite>, singular <cite>''ilçe''</cite>) i comunes que poden establir imposts i eixercir atres iniciatives. La capital provincial (generalment cridada <cite>''ilçe''</cite> central) porta generalment el nom de la província, en les següents excepcions: [[Província de Hatay|Hatay]] (capital: [[Antioquia]]), [[Província de Kocaeli|Kocaeli]] (capital: [[İzmit]]), i [[Província de Sakarya|Sakarya]] (capital: [[Adapazarı]]).
  
 
Per una atra part, geogràficament el país està dividit en sèt regions: [[regió del Egeo]], [[regió de la Mar Negra]], [[regió d'Anatolia Central]], [[regió de Anatolia Oriental]], [[regió del Mármara]], [[regió del Mediterràneu]] i [[regió d'Anatolia Suroriental]].
 
Per una atra part, geogràficament el país està dividit en sèt regions: [[regió del Egeo]], [[regió de la Mar Negra]], [[regió d'Anatolia Central]], [[regió de Anatolia Oriental]], [[regió del Mármara]], [[regió del Mediterràneu]] i [[regió d'Anatolia Suroriental]].

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: