Edició de «Veritat»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El [[significat]] de la paraula '''veritat''' comprén des de la [[honestitat]], la [[bona fe]] i la sinceritat en general, fins a l'acort dels conceptes en les coses, els [[fet científic|fets]] o la [[realitat]] en particular.<ref>Vore la [http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=verdad Definició de ‘veritat' en el Diccionari de la Llengua Espanyola online de la R.A.E.] (Consultat el 5 de maig del 2009.)</ref> El terme no té una única [[definició]] en la que estiguen d'acort la majoria d'estudiosos i [[filòsofs]] professionals i les [[teoria|teorie]]s sobre la veritat continuen sent àmpliament debatudes. Hi ha posicions diferents sobre qüestions com que és lo que constituïx la veritat; com definir-la i identificar-la; si el ser humà posseïx [[innatisme|coneiximents innats]] o | + | El [[significat]] de la paraula '''veritat''' comprén des de la [[honestitat]], la [[bona fe]] i la sinceritat en general, fins a l'acort dels conceptes en les coses, els [[fet científic|fets]] o la [[realitat]] en particular.<ref>Vore la [http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=verdad Definició de ‘veritat' en el Diccionari de la Llengua Espanyola online de la R.A.E.] (Consultat el 5 de maig del 2009.)</ref> El terme no té una única [[definició]] en la que estiguen d'acort la majoria d'estudiosos i [[filòsofs]] professionals i les [[teoria|teorie]]s sobre la veritat continuen sent àmpliament debatudes. Hi ha posicions diferents sobre qüestions com que és lo que constituïx la veritat; com definir-la i identificar-la; si el ser humà posseïx [[innatisme|coneiximents innats]] o només pot adquirir-los; si hi ha les [[revelació|revelacions]] o la veritat pot conseguir-se a soles per mig de la raó; i si la veritat és [[subjectivitat|subjectiva]] u [[objectivitat|objectiva]], [[relativisme|relativa]] o [[Veritat_Relativa vs. absoluta|absoluta]], o encara fins en quin grau poden afirmar-se cada una de les dites observacions. Este artícul procura introduir les principals interpretacions i [[perspectiva]]s, tant [[historia|històriques]] com actuals, sobre este concepte. |
== ¿Qué és la veritat? == | == ¿Qué és la veritat? == | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
El ser humà busca la veritat per mig de l'eixercici de les facultats [[raó (filosofia)|racionals]], en un grau més o menys cert. | El ser humà busca la veritat per mig de l'eixercici de les facultats [[raó (filosofia)|racionals]], en un grau més o menys cert. | ||
| − | En [[llògica]], una [[proposició]] és tota aquella [[afirmació]] a la que se li pot assignar un grau de [[certea]]. Al ser processada per les facultats racionals, eixecutades per les facultats físiques i posades a prova segons al criteri de la persona, esta pot prendre un valor verdader o fals ''(vore [[valor de veritat]])''. Aixina podrem tindre proposicions encertadament falses i/o encertadament verdaderes, depenent de les conclusions a les quals mos encaminen les facultats racionals de la nostra ment i/o les ferramentes fabricades per a tal fi, com | + | En [[llògica]], una [[proposició]] és tota aquella [[afirmació]] a la que se li pot assignar un grau de [[certea]]. Al ser processada per les facultats racionals, eixecutades per les facultats físiques i posades a prova segons al criteri de la persona, esta pot prendre un valor verdader o fals ''(vore [[valor de veritat]])''. Aixina podrem tindre proposicions encertadament falses i/o encertadament verdaderes, depenent de les conclusions a les quals mos encaminen les facultats racionals de la nostra ment i/o les ferramentes fabricades per a tal fi, com son ordenadors, àbacs o qualsevol atre instrument afí al model llògic/racional acceptat. |
Segons la [[teoria de l'adequació]], la veritat és l'adequació (no la identificació) entre les coses i l'enteniment. I tant més verdadera serà la meua comprensió, com més semblant siga a les coses. És una teoria d'orige [[aristotèlic-tomiste]]. | Segons la [[teoria de l'adequació]], la veritat és l'adequació (no la identificació) entre les coses i l'enteniment. I tant més verdadera serà la meua comprensió, com més semblant siga a les coses. És una teoria d'orige [[aristotèlic-tomiste]]. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
La veritat es fa evident per mig d'un sistema de falsació que, portat a les seues últimes conseqüències, demostra com les proposicions que hem pres en conte i que mos van motivar en orige, són essencials i necessàries pera conéixer si la ferma convicció torna en veritat o no, depenent si l'objectiu inicial es complix en l'acte final. Mentres les proposicions no siguen falsables, queden dins de l'àmbit de la [[llògica]] i la [[Raó (filosofia)|raó]]. | La veritat es fa evident per mig d'un sistema de falsació que, portat a les seues últimes conseqüències, demostra com les proposicions que hem pres en conte i que mos van motivar en orige, són essencials i necessàries pera conéixer si la ferma convicció torna en veritat o no, depenent si l'objectiu inicial es complix en l'acte final. Mentres les proposicions no siguen falsables, queden dins de l'àmbit de la [[llògica]] i la [[Raó (filosofia)|raó]]. | ||
| − | Quan algú està d'acort sincerament en una afirmació, pot o no pot reivindicar que és la veritat. Mentres que un pot tindre un bon sentit intuïtiu del que ha de ser veritat, donar una definició que conseguixca una àmplia acceptació és difícil. Una raó és que moltes vegades la veritat és primer indicada com un objectiu i | + | Quan algú està d'acort sincerament en una afirmació, pot o no pot reivindicar que és la veritat. Mentres que un pot tindre un bon sentit intuïtiu del que ha de ser veritat, donar una definició que conseguixca una àmplia acceptació és difícil. Una raó és que moltes vegades la veritat és primer indicada com un objectiu i només després que la gent comence a raonar quina veritat és realment. La veritat és buscada en la religió, la filosofia, les matemàtiques, l'advocacia i la ciència; estos camps usen diferents métodos i intenten arribar a la veritat per a servir a diferents objectius. No en sorpresa, l'us compartit d'una sola paraula en tots estos camps provoca en facilitat confusió i conflicte. Inclús la veritat, com la bondat i la bellea, és un tema perenne per a la humanitat. |
== Tipos de veritat == | == Tipos de veritat == | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
=== Relativa vs. Absoluta === | === Relativa vs. Absoluta === | ||
| − | Les veritats relatives són aquelles idees o proposicions que únicament són veritat en relació a alguna norma, convenció o punt de vista. Usualment, la norma mencionada són els principis de la pròpia cultura. Tot el món acorda que la veracitat o falsetat de ''algunes'' idees és relativa: Si es diu que la forqueta se troba a l'esquerra de la cullera, això depén de des d' | + | Les veritats relatives són aquelles idees o proposicions que únicament són veritat en relació a alguna norma, convenció o punt de vista. Usualment, la norma mencionada són els principis de la pròpia cultura. Tot el món acorda que la veracitat o falsetat de ''algunes'' idees és relativa: Si es diu que la forqueta se troba a l'esquerra de la cullera, això depén de des d'on un estiga veent. No obstant, el [[Relativisme]] és la doctrina que senyala que ''totes'' les veritats d'un domini particular(diga's moral o estètica) són d'esta manera, i el Relativisme implica que tota veritat només és en relació a la pròpia cultura. Per eixemple, el [[Relativisme Moral]] és la perspectiva que apunta que totes les veritats són socialment inspirades. |
Les veritats relatives poden ser contrastades en les veritats Absolutes pero no es pot oblidar perqué es fa una ilusió. Estes últimes són idees o proposicions que són preses com verdaderes per totes les cultures i eres. Per eixemple, per als musulmans "Deu és Gran" expressa una veritat absoluta; per al micro-economiste, que la llei de la [[oferta i demanda]] determina el valor d'un be consumible en una economia de mercat és veritat en tota situació; per al Kantià, "actuar de manera que la teua màxima es convertixca en llei universal" constituïx una veritat absoluta. Estes idees a vegades són atribuïdes a la mateixa naturalea de l'univers, de Deu, la naturalea humana o a alguna essència fonamental o significació transcendental. | Les veritats relatives poden ser contrastades en les veritats Absolutes pero no es pot oblidar perqué es fa una ilusió. Estes últimes són idees o proposicions que són preses com verdaderes per totes les cultures i eres. Per eixemple, per als musulmans "Deu és Gran" expressa una veritat absoluta; per al micro-economiste, que la llei de la [[oferta i demanda]] determina el valor d'un be consumible en una economia de mercat és veritat en tota situació; per al Kantià, "actuar de manera que la teua màxima es convertixca en llei universal" constituïx una veritat absoluta. Estes idees a vegades són atribuïdes a la mateixa naturalea de l'univers, de Deu, la naturalea humana o a alguna essència fonamental o significació transcendental. | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
[[Absolutisme]] en un domini particular del pensament és la visió que totes les premisses en tal domini són absolutament certes o absolutament falses: Cap és verdadera per a una cultura o era mentres és falsa per a atres. Per eixemple, el [[absolutisme moral]] és la visió que tots els clams en lo moral com "La caritat és bona" són completament verdaderes o falses pera totes les cultures en totes les eres. | [[Absolutisme]] en un domini particular del pensament és la visió que totes les premisses en tal domini són absolutament certes o absolutament falses: Cap és verdadera per a una cultura o era mentres és falsa per a atres. Per eixemple, el [[absolutisme moral]] és la visió que tots els clams en lo moral com "La caritat és bona" són completament verdaderes o falses pera totes les cultures en totes les eres. | ||
| − | És important diferenciar la veritat de lo vàlit, la veracitat de la validea. Una cosa és verdadera quan és corroborada en la pràctica. En canvi, se diu que alguna cosa és vàlida quan no té comprovació en la nostra la realitat, | + | És important diferenciar la veritat de lo vàlit, la veracitat de la validea. Una cosa és verdadera quan és corroborada en la pràctica. En canvi, se diu que alguna cosa és vàlida quan no té comprovació en la nostra la realitat, només en la nostra ment. Una teoria que no és comprovada en la realitat no pot tindre el ranc de veritat ni de falsetat. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 50: | Llínea 50: | ||
| − | == | + | == Notes == |
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
| Llínea 57: | Llínea 57: | ||
* Jorge Acevedo Guerra: ''Veritat originària com a obertura en Heidegger. Una aproximació a la seua dotze tesis sobre la veritat''. En [[Reviste de Ciències Socials]] Números 49/50, ''En Recort de [[Jorge Milles Jiménez]] '', Valparaíso (Xile), 2005. | * Jorge Acevedo Guerra: ''Veritat originària com a obertura en Heidegger. Una aproximació a la seua dotze tesis sobre la veritat''. En [[Reviste de Ciències Socials]] Números 49/50, ''En Recort de [[Jorge Milles Jiménez]] '', Valparaíso (Xile), 2005. | ||
* Jorge Acevedo Guerra: ''La veritat originària —Obertura—, i el concepte de [[valor]]. Heidegger''. En: Cèsar Ojeda i Alejandro Ramírez (Editors): ''El sentiment d'allò humà en la ciència, la filosofia i les arts. Homenage a [[Félix Schwartzmann]] '', Editorial Universitària, Santiago de Chile, 2004. | * Jorge Acevedo Guerra: ''La veritat originària —Obertura—, i el concepte de [[valor]]. Heidegger''. En: Cèsar Ojeda i Alejandro Ramírez (Editors): ''El sentiment d'allò humà en la ciència, la filosofia i les arts. Homenage a [[Félix Schwartzmann]] '', Editorial Universitària, Santiago de Chile, 2004. | ||
| − | *Blackburn, S and Simmons K. 1999. ''Truth''. Oxford University Pres. Artículs clàssics, incloent obres de James, Russell, Ramsey, Tarski i | + | *Blackburn, S and Simmons K. 1999. ''Truth''. Oxford University Pres. Artículs clàssics, incloent obres de James, Russell, Ramsey, Tarski i mes recents. |
* [[René Descartes]]: ''[[Discurs del método]] '' (''Discours de la méthode pour bé conduire sa Raison et chercher la Vérité dans els Sciences''), Editorial Aguilar, Buenos Aires, 1968. Trad. I Pròleg d'Antonio Rodríguez Huéscar. | * [[René Descartes]]: ''[[Discurs del método]] '' (''Discours de la méthode pour bé conduire sa Raison et chercher la Vérité dans els Sciences''), Editorial Aguilar, Buenos Aires, 1968. Trad. I Pròleg d'Antonio Rodríguez Huéscar. | ||
*Field, H. 2001. ''Truth and the Absence of Fra'', Oxford. | *Field, H. 2001. ''Truth and the Absence of Fra'', Oxford. | ||
| Llínea 88: | Llínea 88: | ||
* [[Xavier Zubiri]]: [[L'home i la veritat]] (1966), Aliança Ed. / Fundació Xavier Zubiri, Madrit, 1999. Edició de Juan A. Nicolás. | * [[Xavier Zubiri]]: [[L'home i la veritat]] (1966), Aliança Ed. / Fundació Xavier Zubiri, Madrit, 1999. Edició de Juan A. Nicolás. | ||
| − | == | + | == Enlaces externos == |
{{wikiquote|Verdad}} | {{wikiquote|Verdad}} | ||
{{wiktionary|verdad}} | {{wiktionary|verdad}} | ||
| Llínea 106: | Llínea 106: | ||
**[http://plato.stanford.edu/entries/tarski-truth/ Tarski's definition of truth] | **[http://plato.stanford.edu/entries/tarski-truth/ Tarski's definition of truth] | ||
*[http://uk.geocities.com/frege@btinternet.com/cantor/joachim.htm Harold Joachim's The Nature of Truth] | *[http://uk.geocities.com/frege@btinternet.com/cantor/joachim.htm Harold Joachim's The Nature of Truth] | ||
| − | *[http://www.ditext.com/tarski/tarski.html Tarski's classic 1944 paper | + | *[http://www.ditext.com/tarski/tarski.html Tarski's classic 1944 paper on the Semantic Conception of Truth] |
* Alfred Tarski, ''[http://serbal.pntic.mec.es/~cmunoz11/tarski.pdf La concepción semántica de la verdad y los fundamentos de la semántica]'' -traducción al castellano-. | * Alfred Tarski, ''[http://serbal.pntic.mec.es/~cmunoz11/tarski.pdf La concepción semántica de la verdad y los fundamentos de la semántica]'' -traducción al castellano-. | ||
*[http://www.universidadabierta.edu.mx/Biblio/D/DescartesRene_DiscursoDelMetodo.htm Discurso del Método (en castellano): Universidad Abierta] | *[http://www.universidadabierta.edu.mx/Biblio/D/DescartesRene_DiscursoDelMetodo.htm Discurso del Método (en castellano): Universidad Abierta] | ||
| Llínea 133: | Llínea 133: | ||
*[http://www.ldiogenes.buap.mx/revistas/12/7.pdf Doce tesis acerca de la verdad. Heidegger | En ''La lámpara de Diógenes''] | *[http://www.ldiogenes.buap.mx/revistas/12/7.pdf Doce tesis acerca de la verdad. Heidegger | En ''La lámpara de Diógenes''] | ||
| + | {{Traduït de|es|Verdad}} | ||
[[Categoria:Terminologia filosòfica]] | [[Categoria:Terminologia filosòfica]] | ||
[[Categoria:Llògica]] | [[Categoria:Llògica]] | ||