Edició de «Verps incoatius»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
Els '''verps incoatius''' són aquells [[verp|verps]] de la tercera conjugació (és dir, els que tenen l'infinitiu acabat en -ir) que presenten en algunes persones del present d'indicatiu i de subjuntiu el morfema -ix-/-ix-, nomenat pels llingüistes "increment incoatiu". Est increment apareix en totes les persones dels temps adés mencionats excepte en la primera i segon persona del plural (nosatros i vosatros).
+
Els '''verps incoatius''' són els [[verp|verps]] que presenten morfemes verbals irregulars en una ix- en la primera, segona i tercera forma del singular i la tercera del plural dels present d'indicatiu i subjuntiu.
  
==Conjugació actual dels verps incoatius en llengua valenciana==
+
Alguns verps de la conjugació que termina en -er son ''nàixer'', ''créixer'', ''meréixer'' i ''paréixer''.
Se te com a model de conjugació d'esta classe de verps el verp ''servir'' i, en la taula, se marca en negreta l'increment incoatiu per a poder-se distinguir millor:
 
{| class="wikitable"
 
| bgcolor=#cccccc | '''Present d'indicatiu'''
 
| bgcolor=#cccccc | '''Present de subjuntiu'''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ix'''c''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ix'''ca''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ix'''es''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ix'''ques''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ix'''''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ix'''ca''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Florim''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Florim''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Floriu''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Floriu''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ix'''en''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ix'''quen''
 
|}
 
 
 
==Evolució històrica dels verps incoatius==
 
 
 
Originalment en la [[llengua valenciana]], la forma que tenia l'increment incoatiu era un poquet diferent a la que hi ha hui en dia, seguia este model:
 
 
 
{| class="wikitable"
 
| bgcolor=#cccccc | '''Present d'indicatiu'''
 
| bgcolor=#cccccc | '''Present de subjuntiu'''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''es'''c''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''es'''ca''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''eix'''es''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''es'''ques''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''eix'''''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''es'''ca''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Florim''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Florim''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Floriu''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Floriu''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''eix'''en''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''es'''quen''
 
|}
 
 
 
Com pot vore's, l'increment incoatiu tenia dos formes: davant de vocal s'usava la forma -eix-, pero davant de [[C|ce]] o [[Q|cu]], s'usava la forma reduïda -es-. Esta forma era l'usual en els primers escrits valencians. Posteriorment, la solució clàssica de doble increment va evolucionar a una variant en només un increment -eix- per a tot, que no és més que una simplificació positiva. Llavors, els verps incoatius quedaren aixina:
 
 
 
{| class="wikitable"
 
| bgcolor=#cccccc | '''Present d'indicatiu'''
 
| bgcolor=#cccccc | '''Present de subjuntiu'''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''eix'''c''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''eix'''ca''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''eix'''es''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''eix'''ques''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''eix'''''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''eix'''ca''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Florim''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Florim''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Floriu''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Floriu''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''eix'''en''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''eix'''quen''
 
|}
 
 
 
Esta forma, molt més regular que la anterior, pot vore's també en molts escrits clàssics. Si be s'havia regularisat el procés, la evolució no va parar, ya que, durant el [[sigle XVII]], l'increment -eix- va evolucionar encara més, perdent la seua e i passant a ser l'actual -ix-, i aixina es manté encara hui en dia.
 
 
 
==Conflicte en els incoatius en la llengua actual==
 
 
 
Des de la renaixença s'ha volgut recuperar l'increment clàssic -eix-/-es-, pero no va tindre gens d'èxit entre la gent del carrer, per lo que la gent seguia usant la forma viva. Posteriorment, escritors pancatalanistes, com ara [[Joan Fuster]], volgeren també recuperar l'increment clàssic en la llengua escrita valenciana, també sense molt d'èxit, puix la forma actual és molt més regular que la forma antiga i, com a conseqüència, la gent no sabia quan havien de dir -eix- i quan -es-. Despuix, l'Institut d'Estudis Catalans ([[IEC]]) va recomanar, durant la década dels
 
90, una forma mixta: davant de vocal, usar "eix" (tu serveixes) i, davant de ce o cu, usar -is- (que tu patisques). L'increment -is- davant de consonant no és més que una barreja del -ix- actual en la forma clàssica -es-, evidentment és una forma sense tradició. Aixina, el model que recomanava l'IEC era este:
 
 
 
{| class="wikitable"
 
| bgcolor=#cccccc | '''Present d'indicatiu'''
 
| bgcolor=#cccccc | '''Present de subjuntiu'''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''is'''c''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''is'''ca''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''eix'''es''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''is'''ques''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''eix'''''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''is'''ca''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Florim''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Florim''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Floriu''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Floriu''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''eix'''en''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''is'''quen''
 
|}
 
 
 
Afortunadament, en el [[sigle XXI]], tant l'IEC com l'[[AVL]] accepten i recomanen per al valencià un model més paregut al viu, en la dferència que davant de ce i cu encara escriuen -is-:
 
 
 
{| class="wikitable"
 
| bgcolor=#cccccc | '''Present d'indicatiu'''
 
| bgcolor=#cccccc | '''Present de subjuntiu'''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''is'''c''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''is'''ca''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ix'''es''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''is'''ques''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ix'''''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''is'''ca''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Florim''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Florim''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Floriu''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Floriu''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ix'''en''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''is'''quen''
 
|}
 
 
 
Pero, per desgràcia, la majoria d'escritors que usen la seua normativa encara escriuen seguint el model que recomanava l'IEC en els [[anys 90]], segurament perque seguix sent el model recomanat per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Davant de tot este conflicte, la [[RACV]] decididí acceptar únicament les formes vives incoatives i deixar com a arcaiques les formes en l'increment -eix-/-es-, lo que solucionaria el conflicte. Les atres acadèmies actualment accepten com a correctes el model -ix-/-is-, el model -eix-/-is- i el model antic -eix-/-es-, lo que només fa que seguir en el conflicte sobre quina forma usar.
 
 
 
==Incoatius en atres llengües==
 
 
 
En la llengua catalana antiga, els verps incoatius eren iguals que els valencians, pero ha evolucionat de manera diferent: en els dialectes de [[Lleida]], [[Tortosa]] i [[Andorra]] ha patit la mateixa evolució que en valencià, pero en la zona del català central ha evolucionat de tal manera que els increments com "pateixca" varen perdre el sò de [k] i, posteriorment, la vocal del subjuntiu canvià a i: patesques > pateixques > pateixes > pateixis. Actualment el català central seguix este model:
 
 
 
{| class="wikitable"
 
| bgcolor=#cccccc | '''Present d'indicatiu'''
 
| bgcolor=#cccccc | '''Present de subjuntiu'''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''eix'''o''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''eix'''i''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''eix'''es''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''eix'''is''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''eix'''''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''eix'''i''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Florim''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Florim''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Floriu''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Floriu''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''eix'''en''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''eix'''in''
 
|}
 
 
 
En la [[llengua balear]] és un cas molt estrany, puix en cada illa es fa d'una manera diferent: en [[Eivissa]] i les [[Illes Pitiuses|Pitiüses]] el model seguix sent el clàssic, en [[Menorca]] han adoptat el model del català central i en [[Mallorca]] han mantingut el model clàssic pero canviant la vocal del subjuntiu. En la llengua general, se recomana el model mallorquí, que és aixina:
 
 
 
{| class="wikitable"
 
| bgcolor=#cccccc | '''Present d'indicatiu'''
 
| bgcolor=#cccccc | '''Present de subjuntiu'''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ês'''c''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ês'''qui''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''êx'''es''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ês'''quis''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''êx'''''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ês'''qui''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Florim''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Florim''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Floriu''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Floriu''
 
|-
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''êx'''en''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ês'''quin''
 
|}
 
 
 
En castellà el model de verp incoatiu (que en esta llengua són els verps acabats en -ecer) és molt paregut al model clàssic valencià (se pren com a model el verp ''florecer''):
 
  
 +
Verps de la conjugació en -ir que no se conjuguen com incoatius són pocs: ''bollir'', ''collir'', ''cosir'', ''eixir'', ''fugir'', ''morir'', ''obrir'', ''omplir'', ''sentir'', ''tossir'', alguns com ''tossir'' i ''cosir'' són irregulars con canvi d'''O'' a ''U''.
 
{| class="wikitable"
 
{| class="wikitable"
 
| bgcolor=#cccccc | '''Present d'indicatiu'''
 
| bgcolor=#cccccc | '''Present d'indicatiu'''
 
| bgcolor=#cccccc | '''Present de subjuntiu'''
 
| bgcolor=#cccccc | '''Present de subjuntiu'''
 
|-
 
|-
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ez'''co''
+
| bgcolor=#DDEEFF | ''Servi'''xsc'''''
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ez'''ca''
+
| bgcolor=#DDEEFF | ''Servi'''xca'''''
 
|-
 
|-
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ec'''es''
+
| bgcolor=#DDEEFF | ''Servi'''xes'''''
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ez'''cas''
+
| bgcolor=#DDEEFF | ''Servi'''xques'''''
 
|-
 
|-
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ec'''e''
+
| bgcolor=#DDEEFF | ''Servix''
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ez'''ca''
+
| bgcolor=#DDEEFF | ''Servi'''xca'''''
 
|-
 
|-
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ec'''emos''
+
| bgcolor=#DDEEFF | ''Servim''
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ez'''camos''
+
| bgcolor=#DDEEFF | ''Servim''
 
|-
 
|-
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ec'''éis''
+
| bgcolor=#DDEEFF | ''Serviu''
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ez'''cáis''
+
| bgcolor=#DDEEFF | ''Serviu''
 
|-
 
|-
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ec'''en''
+
| bgcolor=#DDEEFF | ''Servi'''xen'''''
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ez'''can''
+
| bgcolor=#DDEEFF | ''Servi'''xquen'''''
 
|}
 
|}
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
 
* ''Est artícul utilisa informació de la Biquipedia''.
 
* ''Est artícul utilisa informació de la Biquipedia''.
{{Llengua valenciana}}
 
{{Gramàtica del valencià}}
 
  
[[Categoria:Valencià]]
 
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
 
 
[[Categoria:Morfologia verbal del valencià]]
 
[[Categoria:Morfologia verbal del valencià]]
[[Categoria:Normes d'El Puig]]
 

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!