Edició de «Vicent Martin i Soler»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | '''Vicent Martín i Soler''' ([[Valéncia]], [[2 de maig]] de [[1754]] - [[Sant Petersburg]], [[30 de giner]] de [[1806]]) fon un compositor [[Comunitat Valecniana|valencià]] de reconegut prestigi internacional. nomenat popularment ''Martini el Spagnolo'', fon conegut principalment com a autor de [[òpera]]s i [[ballet]]s. | |
− | '''Vicent Martín i Soler''' ([[Valéncia]], [[2 de maig]] de [[1754]] - | ||
== Carrera == | == Carrera == | ||
− | Fill del cantant [[Francisco Javier Martín]] i de Magdalena Soler, fon chiquet de cor de la catedral de [[Valéncia]]. | + | Fill del cantant [[Francisco Javier Martín]] i de Magdalena Soler, fon chiquet de cor de la catedral de [[Valéncia]]. Després d'estudiar música a Bolonya en [[Giovanni Battista Martini]] es va instalar en [[1775]] a [[Madrit]], on va estrenar en 22 anys la seua primera òpera ''I due avari'' i en [[1777]] la seua sarsuela ''Iltre tutore burlato'', lligada a l'espirit de la [[tonadeta]], que vint anys més tart va traduir i va adaptar a l'espanyol segons el patró de la [[sarsuela]] com ''La madrilenya''. En la capital espanyola va obtindre numerosos èxits, protegit pel rei [[Carles IV]]. |
− | En | + | En [[1777]] es va mudar al [[regne de Nàpols]], com a Mestre de Capella del també Borbó [[Ferran IV de Nàpols|Ferran IV]]. Allí va permanéixer fins a [[1785]] consolidant la seua reputació com a compositor: en [[1779]] va donar la primera representació del seu ''Ifigènia in Aulide'' en el grandiós marc del [[Teatre Sant Carles]]. En anys successius va representar atres treballs teatrals en diverses ciutats italianes (''Andròmaca'', ''l'amore geloso'', ''In amor ci vuol destrezza'' i ''Li burle per amore''). |
− | Pero l'esposa de l'embaixador espanyol | + | Pero l'esposa de l'embaixador espanyol a [[Viena]] ho va invitar a traslladar-se a esta ciutat, i per a la cort vienesa va representar una òpera còmica en [[1785]]. En [[Viena]] va conseguir un gran èxit, aixina que es va establir allí i va compondre òperes sobre texts de [[Lorenzo da Ponte]], en qui va entaular una gran amistat, com ''Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà'', ''l'arbore doní Diana'' o ''Iltre Burbero doní buon cuore''. A [[Viena]] va conéixer ademés l'obra de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[Antonio Salieri|Salieri]]. La seua òpera ''Una cosa rara'' va arribar a reposar-se 55 vegades en pocs anys i fon un dels seus majors èxits; de fet, una melodia del final del primer acte fon usada per Mozart en el segon acte del seu ''El senyor Giovanni'', precisament en l'escena del banquet. L'any següent va tornar a collir grans aplaudiments en el seu ''l'arbore doní Diana'', que entre [[1787]] i [[1792]] va rebre de 65 a 70 representacions en el [[Burgtheater]] de [[Viena]], de manera que fon una de les òperes en italià més representades de l'época. |
− | Més avant, en [[1788]], va acceptar l'oferta de [[Caterina II de | + | Més avant, en [[1788]], va acceptar l'oferta de [[Caterina II de Rusia|Catalina II]] per a ser compositor de la cort en [[Rusia|San Petersburg]], on va compondre noves òperes, algunes d'elles en rus i de tema cervantí com ''El desgraciat heroi Kosmetovich'' ([[1789]], llibret escrit en part per Catalina la Gran i de certes connotacions polítiques, ya que tractava de ridiculisar a [[Gustau III]] de [[Suècia]]), i, després d'un breu intent d'instalar-se en [[Londres]], on va estar entre [[1793]] i [[1796]] i va representar en èxit ''La capricciosa corretta'', sempre en llibret del seu amic Da Ponte. Com vullga que les següents no van tindre èxit, va tornar a [[Sant Petersburg]], on es va dedicar en exclusiva a l'ensenyança i va abandonar la composició; allí va morir. |
== Obra == | == Obra == | ||
− | La seua música fon molt apreciada pels seus contemporàneus; va compondre més de trenta òperes i una vintena de ballets per a teatres del major ranc: el Sant Carlo de Nàpols, el Burgtheater de [[Viena]], el [[Ermitage]] de Sant Petersburg, el King'S Theatre de Londres... Les seues obres | + | La seua música fon molt apreciada pels seus contemporàneus; va compondre més de trenta òperes i una vintena de ballets per a teatres del major ranc: el Sant Carlo de Nàpols, el Burgtheater de [[Viena]], el [[Ermitage]] de Sant Petersburg, el King'S Theatre de Londres... Les seues obres van ser interpretades pels majors cantants del moment, com el castrato [[Luigi Marchesi]], els tenors [[Giovanni Ansani]] i [[Michael Kelly]], les sopranos [[Maria Balducci]], [[Luisa Todi]] o [[Nancy Storace]], i els seus ballets van meréixer la coreografia de [[Charles Lepicq]] o [[Domenico Rossi]]. Va tindre a la seua disposició als millors llibretistes del seu temps, com Pietro Metastasio o Da Ponte, i fon el músic predilecte de la major part dels sobirans del seu temps: [[Carles IV]], [[Josep II]], [[Caterina II de Rúsia]]. |
− | + | Quant a estil, la seua música correspon al classicisme vienés: dolç i plena de gràcia mercé al predomini de la [[melodia]], l'estructura a tres veus i la periodicitat del [[frasegeu]] i de la forma. Moltes de les seues melodies tenen un caràcter pastoral en quant que presentaven un metro de [[contradansa]] (en 6/8). Durant la seua carrera va compondre principalment òperes líriques, moltes de les quals van conseguir en el seu temps èxits resonants. La culminació de la seua carrera la va conseguir a Viena en tres drames jocosos en llibret de Da Ponte: ''Iltre burbero doní buon cuore'' ([[1786]]), ''Una cosa rara'' ([[1786]]) i ''l'arbore doní Diana'' ([[1787]]), que hui en dia són rarament representades, encara que se solen citar ''Il tutore burlato'', ''Una cosa rara'' i ''La scuola dei maritati''. | |
=== Operes === | === Operes === | ||
Llínea 20: | Llínea 19: | ||
*''Il tutore burlato (La Madrilenya)'' (opera bufa, basat en ''La finta semplice'' de [[Pasquale Mililotti]], [[1778]], [[Madrit]]) | *''Il tutore burlato (La Madrilenya)'' (opera bufa, basat en ''La finta semplice'' de [[Pasquale Mililotti]], [[1778]], [[Madrit]]) | ||
− | *'' | + | *''Ifigènia in Aulide'' (drama per musica, llibret de Luigi Serio, [[1779]], [[Nàpols]]) |
− | *''Ipermestra'' (drama per | + | *''Ipermestra'' (drama per musica, llibret de [[Pietro Metastasio]], [[1780]], [[Nàpols]]) |
− | *''Andròmaca'' (drama per | + | *''Andròmaca'' (drama per musica, llibret de [[Apostolo Zeno]], [[1780]], Lucca) |
*''Partenope'' (componimento dramatico, llibret de [[Pietro Metastasio]], [[1782]], [[Nàpols]]) | *''Partenope'' (componimento dramatico, llibret de [[Pietro Metastasio]], [[1782]], [[Nàpols]]) | ||
*''l'amor geloso'' (acció teatral còmica, [[1782]], [[Nàpols]]) | *''l'amor geloso'' (acció teatral còmica, [[1782]], [[Nàpols]]) | ||
*''In amor ci vuol destrezza'' (òpera bufa, llibret de Carlo Giuseppe Lanfranchi-Rossi, [[1782]], [[Venècia]]) | *''In amor ci vuol destrezza'' (òpera bufa, llibret de Carlo Giuseppe Lanfranchi-Rossi, [[1782]], [[Venècia]]) | ||
− | *''Vologeso'' (dramma per | + | *''Vologeso'' (dramma per musica, llibret de [[Apostolo Zeno]], revisat per [[Vittorio Amedeo Cigna-Santi]], [[1783]], [[Torí]]) |
*''Li burle per amore'' (drama jocós, llibret de [[Marcello Bernardini]], [[1784]], [[Venècia]]) | *''Li burle per amore'' (drama jocós, llibret de [[Marcello Bernardini]], [[1784]], [[Venècia]]) | ||
*''La Vedova spiritosa'' (drama jocós, [[1785]], [[Parma]]) | *''La Vedova spiritosa'' (drama jocós, [[1785]], [[Parma]]) | ||
− | *'' | + | *''Iltre burbero doní buon cuore'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo Dóna Posa't]] sobre una obra de [[Carlo Goldoni]], [[1786]], [[Viena]]) |
− | *''[[Una cosa rara|Una cosa rara, ossia bellezza ed onestà] | + | *''[[Una cosa rara|Una cosa rara, ossia bellezza ed onestà]]'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo dóna Posa't]], [[1786]], [[Viena]]) |
− | *'' | + | *''l'arbore doní Diana'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1787]], [[Viena]]) |
− | *''Gorebogatïr' Kosometovich'' (drama en música, [[1789]], [[Sant | + | *''Gorebogatïr' Kosometovich'' (drama en música, [[1789]], [[Sant Petersburg]]) |
*''Pesnolyubiye'' (drama en música, [[1790]], [[Sant Petersburg]]) | *''Pesnolyubiye'' (drama en música, [[1790]], [[Sant Petersburg]]) | ||
*''Fedul' s det'mi'' (drama en música, 1791, Sant Petersburg) | *''Fedul' s det'mi'' (drama en música, 1791, Sant Petersburg) | ||
− | *''La scuola dei maritati ( | + | *''La scuola dei maritati (La capricciosa corretta; Gli sposi in contraste; La moglie corretta)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1795]], [[Londres]]) |
*''l'isola del piacere (l'isola piacevole)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], basat en ''l'isola della fortuna'' de [[Giovanni Bertati]], [[1795]], [[Londres]]) | *''l'isola del piacere (l'isola piacevole)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], basat en ''l'isola della fortuna'' de [[Giovanni Bertati]], [[1795]], [[Londres]]) | ||
*''Li nozze de' contadini spagnuoli'' (intermezzo, [[1795]], [[Londres]]) | *''Li nozze de' contadini spagnuoli'' (intermezzo, [[1795]], [[Londres]]) | ||
− | *''Camille ou Li souterrain'' (comèdia en | + | *''Camille ou Li souterrain'' (comèdia en intermedis musicals, llibret de [[Benoît-Joseph Marsollier des Vivetières]], [[1796]], [[Sant Petersburg]]) |
− | *''La festa in villaggio'' (òpera còmica, llibret de [[Ferdinando Moretti]], [[1798]], [[Sant | + | *''La festa in villaggio'' (òpera còmica, llibret de [[Ferdinando Moretti]], [[1798]], [[Sant Petersburg]]) |
− | === | + | === atres treballs === |
*Cantata a tres veus ([[1779]], [[Nàpols]]) | *Cantata a tres veus ([[1779]], [[Nàpols]]) | ||
− | |||
*''Philistaei a Jonatha Dispersi'' (actio sacra, [[1784]], [[Venècia]]) | *''Philistaei a Jonatha Dispersi'' (actio sacra, [[1784]], [[Venècia]]) | ||
*''Iltre sogno'' (cantata per a tres sopranos i orquestra, text de [[Lorenzo Da Ponte]], [[1787]], [[Viena]]) | *''Iltre sogno'' (cantata per a tres sopranos i orquestra, text de [[Lorenzo Da Ponte]], [[1787]], [[Viena]]) | ||
− | *''La Deità benèfica'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1790]], [[Sant | + | *''La Deità benèfica'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1790]], [[Sant Petersburg]]) |
*''Strofe'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1791]]-6) | *''Strofe'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1791]]-6) | ||
− | *''Cantata per la consacrazione della Chiesa Malte's'' (cantata, [[1800]], [[Sant | + | *''Cantata per la consacrazione della Chiesa Malte's'' (cantata, [[1800]], [[Sant Petersburg]]) |
*Diverses composicions de música sacra. | *Diverses composicions de música sacra. | ||
*Numeroses [[simfonia]]s, divertiments, [[octaveta de vent|octavetes de vent]], arietes, cànons, [[cançó|cançons]] i [[duet]]s. | *Numeroses [[simfonia]]s, divertiments, [[octaveta de vent|octavetes de vent]], arietes, cànons, [[cançó|cançons]] i [[duet]]s. | ||
*''Concert per a violí'' ([[1795]], [[Londres]]) | *''Concert per a violí'' ([[1795]], [[Londres]]) | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Cinematografia == | == Cinematografia == | ||
− | * Se ha rodat fa poc temps '''Una cosa rara''' de Miguel Perelló, un film | + | * Se ha rodat fa poc temps '''Una cosa rara''' de Miguel Perelló, un film pera televisió, protagonisat per [[Toni Cantó]] i rodat a cavall entre la [[Comunitat Valenciana]] i [[Sant Petersburg]]. Es tracta d'una 'biopic' que enllaça les diverses etapes de la vida del compositor utilisant una història d'amor com a fil que les encadena. La seua estrena fon a principis de [[2009]]. |
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | * '''Vicente Martín i Soler''' / Giuseppe de Matteis, Gianni Marata.- Institució Alfons el Magnànim, [[Diputació de Valéncia]]; [[2001]].- (Colecció Biografia ; 32).[7-G:593] | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | + | *[http://www.goldbergweb.com/es/magazine/composers/2004/08/23337.php Articul sobre Martín i Soler] | |
+ | *[http://www.orfeoed.com/especiales/soler.Aspe Portal consagrat a Vicente Martín i Soler] | ||
+ | *[http://www.opusmusica.com/027/martin.Html Vicente Martín i Soler. Un músic espanyol en el classicisme europeu] | ||
− | + | {{Traduït de|es|Vicente Martín Soler}} | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Compositors del Classicisme d'Espanya|Martin i Soler, Vicent]] | [[Categoria:Compositors del Classicisme d'Espanya|Martin i Soler, Vicent]] | ||
[[Categoria:Compositors d'òpera d'Espanya]] | [[Categoria:Compositors d'òpera d'Espanya]] | ||
+ | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Naixcuts en 1754|Martin i Soler, Vicente]] | [[Categoria:Naixcuts en 1754|Martin i Soler, Vicente]] | ||
[[Categoria:Difunts en 1806|Martin i Soler, Vicente]] | [[Categoria:Difunts en 1806|Martin i Soler, Vicente]] | ||
+ | [[Categoria:Músics valencians]] | ||
+ | [[Categoria:Compositors]] |