Edició de «Vicent Sos Baynat»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Marchà a [[Madrit]] en l'any [[1915]], a on va estudiar Ciències Naturals en l'[[Universitat de Madrit]], fins a la seua llicenciatura en l'any [[1919]] i doctorat en [[1920]]. Entre els seus professors li va influir Eduardo Hernández–Pacheco, Catedràtic de Petrografia i Geologia general, en quí “va descobrir” la Serra de Guadarrama, la Vall del Tajo, el Replanell, el Jarama, etc. També va assistir a classes pràctiques en el [[Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit]], i en el Jardí Botànic. | Marchà a [[Madrit]] en l'any [[1915]], a on va estudiar Ciències Naturals en l'[[Universitat de Madrit]], fins a la seua llicenciatura en l'any [[1919]] i doctorat en [[1920]]. Entre els seus professors li va influir Eduardo Hernández–Pacheco, Catedràtic de Petrografia i Geologia general, en quí “va descobrir” la Serra de Guadarrama, la Vall del Tajo, el Replanell, el Jarama, etc. També va assistir a classes pràctiques en el [[Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit]], i en el Jardí Botànic. | ||
| − | En l'any [[1926]], Vicent Sos obtingué una plaça de Preparador en el Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit. Allí coneix a [[José Royo Gómez]], també geòlec i paleontòlec, que morirà en l'exili, en [[ | + | En l'any [[1926]], Vicent Sos obtingué una plaça de Preparador en el Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit. Allí coneix a [[José Royo Gómez]], també geòlec i paleontòlec, que morirà en l'exili, en [[Veneçola]]. Fon pensionat per la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE) a [[Londres]] i [[París]], per a realisar estudis paleontològics i geològics. Nomenat professor de l'Institut-Escola, en [[1932]], ingressà com a professor de Ciències Naturals en l'Institut Quevedo de Madrit. En l'any [[1934]] llegí la seua tesis doctoral sobre “Estratigrafia i Tectónica de la Sierra de Espadán”, dirigida per Eduardo Hernández–Pacheco. En [[1935]], és nomenat catedràtic per oposició en l'Institut de Castelló. El [[2 de giner]] de [[1936]], va contraure matrimoni en Mercedes Paradinas Pérez del Pulgar en Castelló, a on varen nàixer els seus fills Alejandro i Mercedes. |
En començar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], acodix a [[Valéncia]] per a treballar en el Museu Nacional de Ciències Naturals traslladat a Valéncia, i com a Catedràtic en els instituts Lluís Vives i Blasco Ibáñez. En [[giner]] de l'any [[1937]], torna a l'Institut de Castelló, com a Director de l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló|Institut Ribalta]] (nomenat en aquell temps com Institut Juan Marco), fins a [[maig]] de [[1938]] i assistix al XVII Congrés Geològic Internacional que es va celebrar en [[Moscou]]. Va retornar a Valéncia i en acabar la guerra, encara que es va mantindre amagat fins a [[1950]]. A partir d'esta data passa a [[Extremadura]], a on comença a treballar per a l'empresari llucenenc José Fernández López, que tenia l'intenció d'implantar una indústria ceràmica en la zona (per a lo que necessitava dispondre de jaciments de [[Caolí|caolí]]) i estava també interessat en conéixer detalladament els recursos minerals metàlics extremenys. Vicent Sos estigué estudiant la geologia de la zona durant casi 15 anys, creant finalment el [[Museu de Geologia d'Extremadura]], inicialment concebut com a laboratori d'investigació, en els sòtols de la residència de José Fernández López, despuix residència del President de la Junta d'Extremadura. | En començar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], acodix a [[Valéncia]] per a treballar en el Museu Nacional de Ciències Naturals traslladat a Valéncia, i com a Catedràtic en els instituts Lluís Vives i Blasco Ibáñez. En [[giner]] de l'any [[1937]], torna a l'Institut de Castelló, com a Director de l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló|Institut Ribalta]] (nomenat en aquell temps com Institut Juan Marco), fins a [[maig]] de [[1938]] i assistix al XVII Congrés Geològic Internacional que es va celebrar en [[Moscou]]. Va retornar a Valéncia i en acabar la guerra, encara que es va mantindre amagat fins a [[1950]]. A partir d'esta data passa a [[Extremadura]], a on comença a treballar per a l'empresari llucenenc José Fernández López, que tenia l'intenció d'implantar una indústria ceràmica en la zona (per a lo que necessitava dispondre de jaciments de [[Caolí|caolí]]) i estava també interessat en conéixer detalladament els recursos minerals metàlics extremenys. Vicent Sos estigué estudiant la geologia de la zona durant casi 15 anys, creant finalment el [[Museu de Geologia d'Extremadura]], inicialment concebut com a laboratori d'investigació, en els sòtols de la residència de José Fernández López, despuix residència del President de la Junta d'Extremadura. | ||