Edició de «Vicente Marco Miranda»

{{Biografia|
| nom = Vicent Marco Miranda
| image = [[File:Vicent Marco i Miranda.png|thumb|Vicent Marco Miranda]]
| peu = 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Polític.
| data_naix = [[1880]]
| lloc_naix = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1946]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] 
}}
'''Vicent Marco Miranda''' ([[Castelló de la Plana]], [[1880]] - † [[Valéncia]], [[1946]]) fon un [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valencià]].

== Biografia ==

Destacat [[blasquisme|blasquiste]]. Des de l'any [[1905]] va formar part de la redacció de [[El  Poble]], del qual [[Félix Azzati]] el va nomenar redactor en cap. 

Fon [[regidor]] i cap de la minoria republicana en l'[[Ajuntament de Valéncia]] fins a l'arribada de la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]]. Va participar activament en totes les conspiracions que varen tindre lloc en Valéncia com a protagoniste, patint diversos empresonaments, activitats que va referir en el seu llibre «[[Les conspiracions contra la dictadura]]» ([[1930]]).<ref>E. de Guzmán. Històries d'un ahir pròxim: «Les conspiracions contra la dictadura», de Vicente Marco Miranda. [[9 d'agost]] de [[1975]]. Revista Triumfo, número 671</ref> Al proclamar-se la [[Segona República Espanyola|República]] en [[1931]] va ser triat [[Alcalde de Valéncia|alcalde provisional de Valéncia]], pero al poc de temps va ser nomenat Governador Civil de [[província de Córdova (Espanya)|Córdova]].

Reintegrat pronte a l'activitat política valenciana, en les [[eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions de 1931]] i [[eleccions generals espanyoles de 1933|de 1933]] pel seu [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] ([[PURA]]) de Valéncia, que en la Cambra es va integrar en la minoria del [[Partit Radical]] que liderava [[Alejandro Lerroux]].

Disconforme en el gir a la dreta, es va apartar d'este primer i va abandonar despuix el PURA per a formar, en un grup d'amics que compartien les seues idees ([[Juli Just]], [[Faustí Valentín]] i [[Vicent Alfaro]], entre ells), [[Esquerra Valenciana]], que es va adherir en el [[Congrés]] a la minoria d'Esquerra Republicana. Lliure d'aquells compromisos, va anar en el primer tren que va arribar a [[Oviedo]] i va poder arreplegar senyes de la sagnant repressió que va seguir al moviment revolucionari d'[[octubre]] de [[1934]], per a presentar la seua denúncia en les [[Corts]]. 

Com va poder també participà activament en el Parlament en l'etapa final del descrèdit de Lerroux i del PURA. En el seu partit Esquerra Valenciana dins del [[Front Popular]], en les [[eleccions generals espanyoles de 1936|elecciones]] de [[febrer]] de [[1936]] va tornar a ser diputat. Esta vegada per a formar part de la minoria d'[[Esquerra Republicana]] de [[Catalunya]], en la que se sentia més identificat. 

De tot això va deixar testimoni en les seues Memòries, que varen titular ''[[In illo tempore]]'', llibre editat pel [[Consell Valencià de Cultura]] en [[2005]]. Durant la [[guerra civil]] es va mantindre fidel a la [[República]] i a l'acabar el conflicte es va vore obligat a ocultar-se, primer en [[Valéncia]], despuix en [[Burriana]] en els seus germans. Odissea que va descriure en el seu llibre ''[[Quatre Gats (Memòries 1939 - 1942)]]'' editat per l'[[Institució Alfons el Magnànim]] en [[2007]]. En l'estiu de [[1946]] va poder al fi tornar a Valéncia, on va permanéixer ocult fins a la seua mort, el [[23 de decembre]] del mateix any.

Les seues despulles descansen en el [[Cementeri Civil de Valéncia]].

Vicente Marco Miranda fon el pare del famós periodiste valencià, [[Vicente Marco]] (1916-2008), un dels pioners del periodisme deportiu en Espanya.

== Obres ==

* ''Les conspiracions contra la Dictadura'' (1930)
* ''Memòries de Vicente Marco Miranda. In illo tempore'' (1942), publicades en 2002.
* ''[[Quatre Gats (Memòries 1939 - 1942)|Cuatro Gatos (Memòries 1939-1942)]] '', publicada en 2007

== Referències ==
{{reflist}}

* [https://www.alfonselmagnanim.net/libro/cuatro-gatos_114733/ Marco Miranda, Vicente (2007) 1946. «Prólogo»]
* Paniagua, Javier / Piqueras, José A.: Diccionario biográfico de políticos valencianos 1810-2003. Institució Alfons el Magnànim, 588 pps, Valencia 2004. ISBN 847822386X

== Bibliografia ==
* [https://web.archive.org/web/20120902183340/http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Biografies de polítics valencians. 1810-2005]

{{Successió
| predecessor = [[José Maestre Laborde-Boix]]
| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]] 
| periodo = [[1931]] – [[1931]]
| successor = [[Agustín Trigo Mezquita]]
}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]