Edició de «Zirconita»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 2: Llínea 2:
  
 
La '''zirconita''' és una pedra artifical d'òxit de [[zirconi]], molt utilisada en joyeria i bisuteria per la seua similitut visual en el [[diamant]], pero en un valor econòmic molt més inferior.
 
La '''zirconita''' és una pedra artifical d'òxit de [[zirconi]], molt utilisada en joyeria i bisuteria per la seua similitut visual en el [[diamant]], pero en un valor econòmic molt més inferior.
 
És una pedra artificial utilisada com a imitació del diamant, i encara que és un error comú mai se li pot denominar com a pedra sintètica al no existir com a pedra natural i per tant no és la síntesis de res, sino una pedra artificial creada. El material és dur, sense falles òptiques, i generalment incolor, pero pot fer-se en una varietat de colors diferents. No deu ser confòs en el zircón, que és un silicat de zirconio (ZrSiO4).
 
 
Pel seu baix cost, durabilitat i semblança visual, molt propenca al diamant, la zirconia cúbica s'ha mantingut com el més important competidor gemològic i econòmic del diamant, des de l'any [[1976]]. La seua principal competència com gema sintètica és un material més recentment cultivat, la moissanita sintètica.
 
 
== Aspectes tècnics ==
 
Com el seu nom implica, la zirconita és cristalográficament isomètrica i, com el diamant també és isomètric, és un atribut important d'un material en capacitat potencial de simular al diamant. Durant el procés de fabricació, l'òxit de zirconi podria formar cristals monoclínics, forma més estable baix condicions atmosfèriques normals. Es requerix un estabilisador per a la formació del cristal cúbic; típicament pot ser òxit d'itri o [[calci]], el tipo i cantitat d'estabilisador usat depén dels múltiples procediments dels fabricants individuals. En conseqüència, les propietats físiques i òptiques de la zirconita cúbica varien, en els seus valors en distints rancs.
 
 
És una substància densa, en una gravetat específica entre 5,6 i 6,0 - a lo manco 1,6 voltes més dens que el diamant. La zrconia cúbica és relativament dura, en un valor de 8 en l'escala de Mohs.
 
 
== Referències ==
 
* Real Academia Española (2005). «Circonita». Diccionario panhispánico de dudas. Madrid: Santillana
 
* «Mohs' Hardness of Abrasives»
 
 
== Bibliografia ==
 
* Nassau, Kurt (1980). ''Gems Made by Man''. ISBN 0-8019-6773-2
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: