Àtom - Historial de revisions

Jose2 en 09:37 17 dec 2024

2024-12-17T09:37:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:37 17 dec 2024
Llínea 133:		Llínea 133:
	En el model de Schrödinger s'abandona la concepció dels electrons com a esferes diminutes en càrrega que giren entorn del núcleu, que és una extrapolació de l'experiència a nivell macroscòpic cap a les diminutes dimensions de l'àtom. En conte d'açò, Schrödinger descriu als electrons per mig d'una [[funció d'ona]], el quadrat de la qual representa la ''provabilitat de presència'' en una regió delimitada de l'espai. Esta zona de provabilitat es coneix com [[orbital atòmic\|orbital]]. La gràfica següent mostra els orbitals per als primers nivells d'energia disponibles en l'àtom d'hidrogen.		En el model de Schrödinger s'abandona la concepció dels electrons com a esferes diminutes en càrrega que giren entorn del núcleu, que és una extrapolació de l'experiència a nivell macroscòpic cap a les diminutes dimensions de l'àtom. En conte d'açò, Schrödinger descriu als electrons per mig d'una [[funció d'ona]], el quadrat de la qual representa la ''provabilitat de presència'' en una regió delimitada de l'espai. Esta zona de provabilitat es coneix com [[orbital atòmic\|orbital]]. La gràfica següent mostra els orbitals per als primers nivells d'energia disponibles en l'àtom d'hidrogen.
	<br clear="all" />		<br clear="all" />

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Lluísm en 11:15 8 set 2024

2024-09-08T11:15:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:15 8 set 2024
Llínea 159:		Llínea 159:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*[http://www.energia.4d2.net/ Energia nuclear: el poder de l'àtom]		* [http://www.energia.4d2.net/ Energia nuclear: el poder de l'àtom]

	== Referències==		== Referències==

Reval en 16:14 18 abr 2024

2024-04-18T16:14:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:14 18 abr 2024
Llínea 147:		Llínea 147:
	}}.		}}.
	* [http://public.web.cern.ch/public/Content/Chapters/AboutCERN/WhyStudyPrtcles/UniverseBricks/UniverseBricks-en.Html Bricks of the Universe: the Building Blocks of Matter] (material divulgatiu del [[CERN]]).		* [http://public.web.cern.ch/public/Content/Chapters/AboutCERN/WhyStudyPrtcles/UniverseBricks/UniverseBricks-en.Html Bricks of the Universe: the Building Blocks of Matter] (material divulgatiu del [[CERN]]).

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

2023-08-28T16:56:52Z

Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

← Revisió anterior		Revisió de 16:56 28 ago 2023
Llínea 72:		Llínea 72:
	Fon el primer model atòmic en bases científiques, fon formulat en l'any [[1808]] per [[John Dalton]], qui imaginava als àtoms com a diminutes esferes.<ref>Racó Arce, Alvaro (1983) ABC de Química Primer Curs, Editorial Herrero, Mèxic, ISBN: 968-420-294-6.</ref> Este primer model atòmic postulava:		Fon el primer model atòmic en bases científiques, fon formulat en l'any [[1808]] per [[John Dalton]], qui imaginava als àtoms com a diminutes esferes.<ref>Racó Arce, Alvaro (1983) ABC de Química Primer Curs, Editorial Herrero, Mèxic, ISBN: 968-420-294-6.</ref> Este primer model atòmic postulava:

	* La matèria està formada per partícules molt chicotetes ~~cridades~~ àtoms, que són indivisibles i no es poden destruir.		* La matèria està formada per partícules molt chicotetes nomenades àtoms, que són indivisibles i no es poden destruir.
	* Els àtoms d'un mateix element són iguals entre si, tenen el seu propi pes i calitats pròpies. Els àtoms dels diversos elements tenen pesos diferents.		* Els àtoms d'un mateix element són iguals entre si, tenen el seu propi pes i calitats pròpies. Els àtoms dels diversos elements tenen pesos diferents.
	* Els àtoms permaneixen sense divisió, encara que es combinen en les reaccions químiques.		* Els àtoms permaneixen sense divisió, encara que es combinen en les reaccions químiques.

Valencian: Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'

2021-11-24T20:01:52Z

Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 20:01 24 nov 2021
Llínea 161:		Llínea 161:
	*[http://www.energia.4d2.net/ Energia nuclear: el poder de l'àtom]		*[http://www.energia.4d2.net/ Energia nuclear: el poder de l'àtom]

	== ~~Referencies~~==		== Referències==
	{{Traduït de\|es\|Átomo}}		{{Traduït de\|es\|Átomo}}

	[[Categoria:Física]]		[[Categoria:Física]]
	[[Categoria:Química]]		[[Categoria:Química]]

Jose2: Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

2021-07-03T11:10:11Z

Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 11:10 3 jul 2021
Llínea 53:		Llínea 53:
	El següent alvanç significatiu no es realisà fins que en l'any [[1773]] el químic francés [[Antoine-Laurent de Lavoisier]] va postular el seu enunciat: ''"La matèria no es crea ni es destruïx, simplement es transforma."''; demostrat més tart pels experiments del químic anglés [[John Dalton]] qui en l'any [[1804]], despuix de medir la massa dels reactius i productes d'una reacció, i va concloure que les substàncies estan compostes d'àtoms esfèrics idèntics per a cada element, pero diferents d'un element a un atre.<ref>[http://www.uv.es/bertomeu/revquim/persona/1.HTM Protagonistes de la revolució:Lavoisier, A.L.]</ref>		El següent alvanç significatiu no es realisà fins que en l'any [[1773]] el químic francés [[Antoine-Laurent de Lavoisier]] va postular el seu enunciat: ''"La matèria no es crea ni es destruïx, simplement es transforma."''; demostrat més tart pels experiments del químic anglés [[John Dalton]] qui en l'any [[1804]], despuix de medir la massa dels reactius i productes d'una reacció, i va concloure que les substàncies estan compostes d'àtoms esfèrics idèntics per a cada element, pero diferents d'un element a un atre.<ref>[http://www.uv.es/bertomeu/revquim/persona/1.HTM Protagonistes de la revolució:Lavoisier, A.L.]</ref>

	~~Després~~ en l'any [[1811]] [[Amedeo Avogadro]], físic italià, va postular que a una temperatura, pressió i volum donats, un gas conté sempre el mateix número de partícules, siguen àtoms o molècules, independentment de la naturalea del gas, fent al mateix temps l'hipòtesis de que els gasos són [[molècula\|molècules]] poliatòmiques en lo que es va començar a distinguir entre àtoms i molècules.<ref>[http://www.ildiogene.it/EncyPages/Ency=Avogadro.Html Amedeo Avogadro] (en italià)</ref>		Despuix en l'any [[1811]] [[Amedeo Avogadro]], físic italià, va postular que a una temperatura, pressió i volum donats, un gas conté sempre el mateix número de partícules, siguen àtoms o molècules, independentment de la naturalea del gas, fent al mateix temps l'hipòtesis de que els gasos són [[molècula\|molècules]] poliatòmiques en lo que es va començar a distinguir entre àtoms i molècules.<ref>[http://www.ildiogene.it/EncyPages/Ency=Avogadro.Html Amedeo Avogadro] (en italià)</ref>

	El químic rus [[Dimitri Mendeleyev\|Dmítri Ivánovich Mendeléyev]] creà en [[1869]] una classificació dels elements químics en orde creixent de la seua massa atòmica, remarcant que existia una periodicitat en les propietats químiques. Este treball fon el precursor de la [[taula periòdica]] dels elements com la coneixem actualment.<ref>[http://web.lemoyne.edu/~giunta/EA/MENDELEEVann.HTML Elements and Atoms: Chapter 12: Mendeleev's First Periodic Table] (en anglés)</ref>		El químic rus [[Dimitri Mendeleyev\|Dmítri Ivánovich Mendeléyev]] creà en [[1869]] una classificació dels elements químics en orde creixent de la seua massa atòmica, remarcant que existia una periodicitat en les propietats químiques. Este treball fon el precursor de la [[taula periòdica]] dels elements com la coneixem actualment.<ref>[http://web.lemoyne.edu/~giunta/EA/MENDELEEVann.HTML Elements and Atoms: Chapter 12: Mendeleev's First Periodic Table] (en anglés)</ref>
Llínea 86:		Llínea 86:


	~~Després~~ del descobriment de l'electró en l'any [[1897]] per [[Joseph John Thomson]], es determinà que la matèria es componia de dos parts, una negativa i una positiva. La part negativa estava constituïda per electrons, els quals es trobaven segons este model immersos en una massa de càrrega positiva a manera de panses en un pastiç (de l'analogia de l'anglés ''plum-pudding model'') o raïm en gelatina. Posteriorment [[Jean Perrin]] va propondre un model modificat a partir del de Thompson a on les "panses" (electrons) se situaven en la part exterior del "pastiç" (la càrrega positiva).		Despuix del descobriment de l'electró en l'any [[1897]] per [[Joseph John Thomson]], es determinà que la matèria es componia de dos parts, una negativa i una positiva. La part negativa estava constituïda per electrons, els quals es trobaven segons este model immersos en una massa de càrrega positiva a manera de panses en un pastiç (de l'analogia de l'anglés ''plum-pudding model'') o raïm en gelatina. Posteriorment [[Jean Perrin]] va propondre un model modificat a partir del de Thompson a on les "panses" (electrons) se situaven en la part exterior del "pastiç" (la càrrega positiva).


Llínea 129:		Llínea 129:


	~~Després~~ que [[Louis-Victor de Broglie]] va propondre la [[Dualitat ona-corpúscul\|naturalea ondulatòria de la matèria]] en l'any [[1924]], la qual fon generalisada per [[Erwin Schrödinger]] en [[1926]], es va actualisar novament el model de l'àtom.		Despuix que [[Louis-Victor de Broglie]] va propondre la [[Dualitat ona-corpúscul\|naturalea ondulatòria de la matèria]] en l'any [[1924]], la qual fon generalisada per [[Erwin Schrödinger]] en [[1926]], es va actualisar novament el model de l'àtom.

	En el model de Schrödinger s'abandona la concepció dels electrons com a esferes diminutes en càrrega que giren entorn del núcleu, que és una extrapolació de l'experiència a nivell macroscòpic cap a les diminutes dimensions de l'àtom. En conte d'açò, Schrödinger descriu als electrons per mig d'una [[funció d'ona]], el quadrat de la qual representa la ''provabilitat de presència'' en una regió delimitada de l'espai. Esta zona de provabilitat es coneix com [[orbital atòmic\|orbital]]. La gràfica següent mostra els orbitals per als primers nivells d'energia disponibles en l'àtom d'hidrogen.		En el model de Schrödinger s'abandona la concepció dels electrons com a esferes diminutes en càrrega que giren entorn del núcleu, que és una extrapolació de l'experiència a nivell macroscòpic cap a les diminutes dimensions de l'àtom. En conte d'açò, Schrödinger descriu als electrons per mig d'una [[funció d'ona]], el quadrat de la qual representa la ''provabilitat de presència'' en una regió delimitada de l'espai. Esta zona de provabilitat es coneix com [[orbital atòmic\|orbital]]. La gràfica següent mostra els orbitals per als primers nivells d'energia disponibles en l'àtom d'hidrogen.

Jose2: /* Model de Schrödinger: model actual */

2021-06-25T16:58:30Z

Model de Schrödinger: model actual

← Revisió anterior		Revisió de 16:58 25 jun 2021
Llínea 126:		Llínea 126:
	=== Model de Schrödinger: model actual ===		=== Model de Schrödinger: model actual ===

	[[~~File~~:HAtomOrbitals.png\|thumb\|left\|Densitat de provabilitat d'ubicació d'un electró per als primers nivells d'energia]]		[[Archiu:HAtomOrbitals.png\|thumb\|left\|Densitat de provabilitat d'ubicació d'un electró per als primers nivells d'energia]]

Jose2: /* Model de Bohr */

2021-06-25T16:56:47Z

Model de Bohr

← Revisió anterior		Revisió de 16:56 25 jun 2021
Llínea 110:		Llínea 110:
	=== Model de Bohr ===		=== Model de Bohr ===

	[[~~File~~:Modelo de Bohr.png\|thumbnail\|200px\|right\|<center>Model atòmic de Bohr</center>]]		[[Archiu:Modelo de Bohr.png\|thumbnail\|200px\|right\|<center>Model atòmic de Bohr</center>]]

	Este model és estrictament un model de l'àtom d'hidrogen prenent com a punt de partida el model de Rutherford, [[Niels Bohr]] tracta d'incorporar els fenòmens d'absorció i emissió dels gasos, aixina com la nova [[mecànica quàntica\|teoria de la quantisació de l'energia]] desenrollada per [[Max Planck]] i el fenomen de l'[[efecte fotoelèctric]] observat per [[Albert Einstein]].		Este model és estrictament un model de l'àtom d'hidrogen prenent com a punt de partida el model de Rutherford, [[Niels Bohr]] tracta d'incorporar els fenòmens d'absorció i emissió dels gasos, aixina com la nova [[mecànica quàntica\|teoria de la quantisació de l'energia]] desenrollada per [[Max Planck]] i el fenomen de l'[[efecte fotoelèctric]] observat per [[Albert Einstein]].

Jose2: /* Model de Thomson */

2021-06-25T15:32:52Z

Model de Thomson

← Revisió anterior		Revisió de 15:32 25 jun 2021
Llínea 83:		Llínea 83:
	=== Model de Thomson ===		=== Model de Thomson ===
	[[File:Sommerfeld ellipses.svg\|thumbnail\|200px\|<center>Model de Sommerfeld</center>]]		[[File:Sommerfeld ellipses.svg\|thumbnail\|200px\|<center>Model de Sommerfeld</center>]]
	~~[[Image:800px-AOs-1s-2pz.png\|thumbnail\|200px\|Funcions d'ona dels primers orbitals atòmics]]~~
	[[File:Plum pudding atom.svg\|thumbnail\|200px\|<center>Model atòmic de Thomson</center>]]		[[File:Plum pudding atom.svg\|thumbnail\|200px\|<center>Model atòmic de Thomson</center>]]

Jose2: /* Model de Thomson */

2021-06-25T15:31:31Z

Model de Thomson

← Revisió anterior		Revisió de 15:31 25 jun 2021
Llínea 82:		Llínea 82:

	=== Model de Thomson ===		=== Model de Thomson ===
	[[~~Image~~:~~601px-The Modern Atom Model~~.~~png~~\|thumbnail\|200px\|<center>Model ~~atòmic modern~~</center>]]		[[File:Sommerfeld ellipses.svg\|thumbnail\|200px\|<center>Model de Sommerfeld</center>]]
	[[Image:800px-AOs-1s-2pz.png\|thumbnail\|200px\|Funcions d'ona dels primers orbitals atòmics]]		[[Image:800px-AOs-1s-2pz.png\|thumbnail\|200px\|Funcions d'ona dels primers orbitals atòmics]]
	[[File:Plum pudding atom.svg\|thumbnail\|200px\|<center>Model atòmic de Thomson</center>]]		[[File:Plum pudding atom.svg\|thumbnail\|200px\|<center>Model atòmic de Thomson</center>]]