Álvaro García Ortiz - Historial de revisions

Xavier: /* Revelació de secrets */

2025-11-27T13:07:34Z

Revelació de secrets

← Revisió anterior		Revisió de 13:07 27 nov 2025
Llínea 51:		Llínea 51:

	El 20 de novembre de [[2025]], el Tribunal Suprem el va declarar culpable per un delicte de revelació de secrets. L'Alt Tribunal li va impondre una inhabilitació de dos anys per a eixercir càrrec públic, 7.200 euros de multa i atres 10.000 euros en concepte d'indemnisació a favor de González Amador (nóvio de la presidenta de la Comunitat de Madrit, [[Isabel Díaz Ayuso]]). La sentència, que encara no ha segut publicada, es va adoptar per majoria de cinc dels sèt magistrats que varen formar el tribunal.		El 20 de novembre de [[2025]], el Tribunal Suprem el va declarar culpable per un delicte de revelació de secrets. L'Alt Tribunal li va impondre una inhabilitació de dos anys per a eixercir càrrec públic, 7.200 euros de multa i atres 10.000 euros en concepte d'indemnisació a favor de González Amador (nóvio de la presidenta de la Comunitat de Madrit, [[Isabel Díaz Ayuso]]). La sentència, que encara no ha segut publicada, es va adoptar per majoria de cinc dels sèt magistrats que varen formar el tribunal.

			== Notes ==

			La condena per part del Tribunal Suprem d'Espanya al Fiscal General de l'Estat, Álvaro García Ortiz, és un fet històric, ya que mai s'havia condenat a un Fiscal General de l'Estat en época democràtica.

	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==

Xavier: /* Revelació de secrets */

2025-11-20T15:43:12Z

Revelació de secrets

← Revisió anterior		Revisió de 15:43 20 nov 2025
Llínea 50:		Llínea 50:
	Recorregut l'auto, la Sala d'Apelacions del Tribunal Suprem va rebujar el recurs, autorisant el processament en considerar que els indicis presentats pel magistrat eren suficients. Esta decisió va contar en el vot particular d'un magistrat que considerava que no hi havia indicis suficients per a atribuir al fiscal l'autoria de les filtracions. El [[9 de setembre]] de 2025, el magistrat Ángel Luis Hurtado va dictar l'auto d'obertura de juí oral contra el fiscal general de l'Estat.		Recorregut l'auto, la Sala d'Apelacions del Tribunal Suprem va rebujar el recurs, autorisant el processament en considerar que els indicis presentats pel magistrat eren suficients. Esta decisió va contar en el vot particular d'un magistrat que considerava que no hi havia indicis suficients per a atribuir al fiscal l'autoria de les filtracions. El [[9 de setembre]] de 2025, el magistrat Ángel Luis Hurtado va dictar l'auto d'obertura de juí oral contra el fiscal general de l'Estat.

	El 20 de novembre de [[2025]], el Tribunal Suprem el va declarar culpable per un delicte de revelació de secrets. L'Alt Tribunal li va impondre una inhabilitació de dos anys per a eixercir càrrec públic, 7.200 euros de multa i atres 10.000 euros en concepte d'indemnisació a favor de ~~Gónzález~~ Amador (nóvio de la presidenta de la Comunitat de Madrit, [[Isabel Díaz Ayuso]]). La sentència, que encara no ha segut publicada, es va adoptar per majoria de cinc dels sèt magistrats que varen formar el tribunal.		El 20 de novembre de [[2025]], el Tribunal Suprem el va declarar culpable per un delicte de revelació de secrets. L'Alt Tribunal li va impondre una inhabilitació de dos anys per a eixercir càrrec públic, 7.200 euros de multa i atres 10.000 euros en concepte d'indemnisació a favor de González Amador (nóvio de la presidenta de la Comunitat de Madrit, [[Isabel Díaz Ayuso]]). La sentència, que encara no ha segut publicada, es va adoptar per majoria de cinc dels sèt magistrats que varen formar el tribunal.

	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==

Xavier: /* Revelació de secrets */

2025-11-20T15:37:30Z

Revelació de secrets

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 20 nov 2025
Llínea 40:		Llínea 40:
	=== Revelació de secrets ===		=== Revelació de secrets ===

	El [[16 d'octubre]] de [[2024]], la Sala de lo Penal del Tribunal Suprem va obrir un procediment contra el fiscal general per un supost delicte de revelació de secrets en relació en la parella de la llavors presidenta de la [[Comunitat de Madrit]], [[Isabel Díaz Ayuso]], sent el primer fiscal general en actiu en ser investigat formalment per la justícia.		El [[16 d'octubre]] de [[2024]], la Sala de lo Penal del [[Tribunal Suprem]] va obrir un procediment contra el fiscal general per un supost delicte de revelació de secrets en relació en la parella de la llavors presidenta de la [[Comunitat de Madrit]], [[Isabel Díaz Ayuso]], sent el primer fiscal general en actiu en ser investigat formalment per la justícia.

	El [[30 d'octubre]] la [[Guàrdia Civil]] va registrar el despaig d'Álvaro García Ortiz en busca d'indicis de la revelació dels correus electrònics filtrats a la prensa, fent còpies dels ordenadors i teléfons mòvils.		El [[30 d'octubre]] la [[Guàrdia Civil]] va registrar el despaig d'Álvaro García Ortiz en busca d'indicis de la revelació dels correus electrònics filtrats a la prensa, fent còpies dels ordenadors i teléfons mòvils.
Llínea 49:		Llínea 49:

	Recorregut l'auto, la Sala d'Apelacions del Tribunal Suprem va rebujar el recurs, autorisant el processament en considerar que els indicis presentats pel magistrat eren suficients. Esta decisió va contar en el vot particular d'un magistrat que considerava que no hi havia indicis suficients per a atribuir al fiscal l'autoria de les filtracions. El [[9 de setembre]] de 2025, el magistrat Ángel Luis Hurtado va dictar l'auto d'obertura de juí oral contra el fiscal general de l'Estat.		Recorregut l'auto, la Sala d'Apelacions del Tribunal Suprem va rebujar el recurs, autorisant el processament en considerar que els indicis presentats pel magistrat eren suficients. Esta decisió va contar en el vot particular d'un magistrat que considerava que no hi havia indicis suficients per a atribuir al fiscal l'autoria de les filtracions. El [[9 de setembre]] de 2025, el magistrat Ángel Luis Hurtado va dictar l'auto d'obertura de juí oral contra el fiscal general de l'Estat.

			El 20 de novembre de [[2025]], el Tribunal Suprem el va declarar culpable per un delicte de revelació de secrets. L'Alt Tribunal li va impondre una inhabilitació de dos anys per a eixercir càrrec públic, 7.200 euros de multa i atres 10.000 euros en concepte d'indemnisació a favor de Gónzález Amador (nóvio de la presidenta de la Comunitat de Madrit, [[Isabel Díaz Ayuso]]). La sentència, que encara no ha segut publicada, es va adoptar per majoria de cinc dels sèt magistrats que varen formar el tribunal.

	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==

Jose2 en 18:46 17 set 2025

2025-09-17T18:46:00Z

Jose2 en 18:37 17 set 2025

2025-09-17T18:37:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:37 17 set 2025
Llínea 57:		Llínea 57:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Álvaro García Ortiz}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81lvaro_Garc%C3%ADa_Ortiz Álvaro García Ortiz en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81lvaro_Garc%C3%ADa_Ortiz Álvaro García Ortiz en Wikipedia]

Jose2 en 18:37 17 set 2025

2025-09-17T18:37:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:37 17 set 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Álvaro García Ortiz		\| nom = Álvaro García Ortiz
	\| image =		\| image = [[File:Fiscal García Ortiz en 2024 (cropped).jpg\|250px]]
	\| peu =		\| peu = Álvaro García Ortiz en l'any 2024
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Juriste.		\| ocupació = Juriste.

Xavier en 18:07 12 set 2025

2025-09-12T18:07:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:07 12 set 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Álvaro García Ortiz
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Juriste.
			\| data_naix = [[16 de decembre]] de [[1967]]
			\| lloc_naix = [[Lumbrales]], [[Salamanca]], [[Espanya]]
			\| data_mort =
			\| lloc_mort =
			}}
	'''Álvaro García Ortiz''' ([[Lumbrales]], [[Salamanca]], [[16 de decembre]] de [[1967]]), és un juriste espanyol, fiscal del [[Tribunal Suprem d'Espanya\|Tribunal Suprem]]. És el fiscal general de l'Estat des de [[2022]]. Anteriorment, fon fiscal cap de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General.		'''Álvaro García Ortiz''' ([[Lumbrales]], [[Salamanca]], [[16 de decembre]] de [[1967]]), és un juriste espanyol, fiscal del [[Tribunal Suprem d'Espanya\|Tribunal Suprem]]. És el fiscal general de l'Estat des de [[2022]]. Anteriorment, fon fiscal cap de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General.

Xavier en 18:03 12 set 2025

2025-09-12T18:03:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:03 12 set 2025
Llínea 48:		Llínea 48:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81lvaro_Garc%C3%ADa_Ortiz Álvaro García Ortiz en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81lvaro_Garc%C3%ADa_Ortiz Álvaro García Ortiz en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Juristes]]
			[[Categoria:Juristes d'Espanya]]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Álvaro García Ortiz''' (Lumbrales, Salamanca, 16 de decembre de 1967), és un juriste espanyol, fiscal del Tribunal Suprem d'Espanya|Trib…»

2025-09-12T18:01:09Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Álvaro García Ortiz''' (Lumbrales, Salamanca, 16 de decembre de 1967), és un juriste espanyol, fiscal del Tribunal Suprem d'Espanya|Trib…»

Pàgina nova

'''Álvaro García Ortiz''' ([[Lumbrales]], [[Salamanca]], [[16 de decembre]] de [[1967]]), és un juriste espanyol, fiscal del [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]]. És el fiscal general de l'Estat des de [[2022]]. Anteriorment, fon fiscal cap de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General.

== Biografia ==

Llicenciat en Dret per l'Universitat de Valladolit, García Ortiz ingressà en la Carrera Fiscal en l'any [[1998]], sent destinat a la fiscalia de [[Maó]], en [[Menorca]]. En [[2002]] passà a ocupar plaça en la Fiscalia d'Àrea de [[Santiago de Compostela]]. En [[2004]] es va convertir en fiscal especialiste en [[mig ambient]] de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Galícia. Durant esta etapa assumí l'acusació pública en el [[Cas Prestige]] en l'any [[2005]].

Despuix de casi dos décades dedicat a l'especialitat de mig ambient, en [[2020]] la fiscal general [[Dolores Delgado]] el va ascendir a la categoria de fiscal de Sala i el va nomenar fiscal cap de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l'Estat.

Ha segut membre del Consell Fiscal des del 4 d'abril de 2018, en les eleccions del qual resultà com el candidat més votat de l'orgue per part dels fiscals.

És membre de l'equip directiu de l'organisació progressista europea de juges i fiscals ''Magistrats Européens pour la Démocratie et les Libertés''.

Aixina mateix, ha colaborat com a articuliste en mijos de comunicació espanyols i en publicacions tècniques.

=== Fiscal general ===

El 19 de juliol de [[2022]] el Govern espanyol presidit per [[Pedro Sánchez]] el propongué per a ocupar el càrrec de [[fiscal general de l'Estat]] en substitució de Dolores Delgado. El [[Consell General del Poder Judicial]] (CGPJ) avalà el seu nomenament per dotze vots a favor i sèt en contra, i el [[Consell de Ministres]] el va nomenar fiscal general l'1 d'agost de 2022.

Despuix de la formació del tercer Govern de Pedro Sánchez, el Consell de Ministres propongué la renovació del mandat del fiscal general. Encara que el Consell General del Poder Judicial rebujà la seua idoneïtat per huit vots a favor i sèt en contra, el Govern el va confirmar en el càrrec.

En novembre de [[2023]] la Sala de lo Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem anulà el nomenament de la seua predecessora Dolores Delgado com a fiscal de la Sala Militar, i per segona volta, en maig de [[2024]], el nomenament de la mateixa com a fiscal de sala de Drets Humans i Memòria Democràtica, per no haver tingut en conte un possible conflicte d'interessos entre esta i l'activitat de la seua parella, [[Baltasar Garzón]].

L'Associació Professional i Independents de Fiscals (APIF) va recórrer el nomenament de García Ortiz davant el Tribunal Suprem (novembre de 2023), despuix de conéixer-se que el Consell General del Poder Judicial no va avalar, per majoria absoluta el seu nomenament.

El 8 de maig de [[2024]] el [[Senat d'Espanya|Senat]], en majoria absoluta del [[Partit Popular]], va reprovar al fiscal general de l'Estat, una moció simbòlica sense efectes pràctics.

El 24 de juliol de 2024, la Sala Tercera del Tribunal Suprem va anular l'ascens de la fiscal Isabel Rodríguez, que havia intervingut en el cas de la Manada. Rodríguez havia segut proposta pel propi García Ortiz en detriment del fiscal Luis Rueda, que havia segut el candidat més votat en el [[Consell Fiscal]].

=== Revelació de secrets ===

El 16 d'octubre de [[2024]], la Sala de lo Penal del Tribunal Suprem va obrir un procediment contra el fiscal general per un supost delicte de revelació de secrets en relació en la parella de la llavors presidenta de la Comunitat de Madrit, [[Isabel Díaz Ayuso]], sent el primer fiscal general en actiu en ser investigat formalment per la justícia.

El 30 d'octubre la [[Guàrdia Civil]] va registrar el despaig d'Álvaro en busca d'indicis de la revelació dels correus electrònics filtrats a la prensa, fent còpies dels ordenadors i teléfons mòvils.

El 19 de decembre de 2024, la [[UCO]] va informar al tribunal que no havia trobat mensages entre el 8 i el 14 de març, ya que havien segut borrats. Anteriorment, un fiscal del Tribunal Suprem havia declarat haver vist a García Ortiz revisant un teléfon mòvil el mateix dia en que la Guàrdia Civil registrava el seu despaig. Per la seua banda, la Fiscalia va atribuir el borrat de mensages al «protocol habitual» per a protegir la «informació sensible» a la que té accés el fiscal general. Posteriorment, el 10 de febrer de 2025 la UCO va informar que García Ortiz havia borrat els seus mensages el mateix dia en que havia segut imputat pel Tribunal Suprem, el 16 d'octubre de 2024.

El 9 de juny de [[2025]] el magistrat Ángel Luis Hurtado va dictar un auto de processament contra el fiscal general, en considerar que existien indicis suficients de que García Ortiz havia filtrat senyes secretes de la parella d'Ayuso. Aixina mateix, el magistrat va considerar que el fiscal va actuar «a raïl d'indicacions rebudes de Presidència del Govern». La pràctica totalitat de les associacions fiscals (llevat la progressista) han reiterat la seua exigència de que García Ortiz deu presentar la seua dimissió, despuix de conéixer-se el seu processament per part del Tribunal Suprem i davant l'insostenibilitat d'esta anomalia.

Recorregut l'auto, la Sala d'Apelacions del Tribunal Suprem va rebujar el recurs, autorisant el processament en considerar que els indicis presentats pel magistrat eren suficients. Esta decisió va contar en el vot particular d'un magistrat que considerava que no hi havia indicis suficients per a atribuir al fiscal l'autoria de les filtracions. El 9 de setembre de 2025, el magistrat Ángel Luis Hurtado va dictar l'auto d'obertura de juí oral contra el fiscal general de l'Estat.

== Reconeiximents ==

* Creu d'Argent de l'Orde del Mèrit de la Guàrdia Civil, distintiu blanc (2008).
* Creu Distinguida de Primera Classe de l'Orde de San Raimundo de Peñafort (2014).
* Medalla de l'Orde del Mèrit Policial, distintiu blanc (2016).

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81lvaro_Garc%C3%ADa_Ortiz Álvaro García Ortiz en Wikipedia]

← Revisió anterior		Revisió de 18:46 17 set 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort =		\| lloc_mort =
	}}		}}
	'''Álvaro García Ortiz''' ([[Lumbrales]], [[Salamanca]], [[16 de decembre]] de [[1967]]), és un juriste espanyol, fiscal del [[Tribunal Suprem d'Espanya\|Tribunal Suprem]]. És el fiscal general de l'Estat des de [[2022]]. Anteriorment, fon fiscal cap de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General.		'''Álvaro García Ortiz''' ([[Lumbrales]], [[Salamanca]], [[16 de decembre]] de [[1967]]), és un juriste espanyol, fiscal del [[Tribunal Suprem d'Espanya\|Tribunal Suprem]]. És el fiscal general de l'Estat des de l'any[[2022]]. Anteriorment, fon fiscal cap de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General.

	== Biografia ==		== Biografia ==

	Llicenciat en Dret per l'Universitat de Valladolit, García Ortiz ingressà en la Carrera Fiscal en l'any [[1998]], sent destinat a la fiscalia de [[Maó]], en [[Menorca]]. En [[2002]] passà a ocupar plaça en la Fiscalia d'Àrea de [[Santiago de Compostela]]. En [[2004]] es va convertir en fiscal especialiste en [[mig ambient]] de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Galícia. Durant esta etapa assumí l'acusació pública en el [[Cas Prestige]] en l'any [[2005]].		Llicenciat en Dret per l'Universitat de Valladolit, García Ortiz ingressà en la Carrera Fiscal en l'any [[1998]], sent destinat a la fiscalia de [[Maó]], en [[Menorca]]. En l'any [[2002]] passà a ocupar plaça en la Fiscalia d'Àrea de [[Santiago de Compostela]]. En [[2004]] es va convertir en fiscal especialiste en [[mig ambient]] de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Galícia. Durant esta etapa assumí l'acusació pública en el [[Cas Prestige]] en l'any [[2005]].

	Despuix de casi dos décades dedicat a l'especialitat de mig ambient, en [[2020]] la fiscal general [[Dolores Delgado]] el va ascendir a la categoria de fiscal de Sala i el va nomenar fiscal cap de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l'Estat.		Despuix de casi dos décades dedicat a l'especialitat de mig ambient, en l'any [[2020]] la fiscal general [[Dolores Delgado]] el va ascendir a la categoria de fiscal de Sala i el va nomenar fiscal cap de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l'Estat.

	Ha segut membre del Consell Fiscal des del 4 d'abril de 2018, en les eleccions del qual resultà com el candidat més votat de l'orgue per part dels fiscals.		Ha segut membre del Consell Fiscal des del [[4 d'abril]] de [[2018]], en les eleccions del qual resultà com el candidat més votat de l'orgue per part dels fiscals.

	És membre de l'equip directiu de l'organisació progressista europea de juges i fiscals ''Magistrats Européens pour la Démocratie et les Libertés''.		És membre de l'equip directiu de l'organisació progressista europea de juges i fiscals ''Magistrats Européens pour la Démocratie et les Libertés''.
Llínea 26:		Llínea 26:
	=== Fiscal general ===		=== Fiscal general ===

	El 19 de juliol de [[2022]] el Govern espanyol presidit per [[Pedro Sánchez]] el propongué per a ocupar el càrrec de [[fiscal general de l'Estat]] en substitució de Dolores Delgado. El [[Consell General del Poder Judicial]] (CGPJ) avalà el seu nomenament per dotze vots a favor i sèt en contra, i el [[Consell de Ministres]] el va nomenar fiscal general l'1 d'agost de 2022.		El [[19 de juliol]] de [[2022]] el Govern espanyol presidit per [[Pedro Sánchez]] el propongué per a ocupar el càrrec de [[fiscal general de l'Estat]] en substitució de Dolores Delgado. El [[Consell General del Poder Judicial]] (CGPJ) avalà el seu nomenament per dotze vots a favor i sèt en contra, i el [[Consell de Ministres]] el va nomenar fiscal general l'[[1 d'agost]] de 2022.

	Despuix de la formació del tercer Govern de Pedro Sánchez, el Consell de Ministres propongué la renovació del mandat del fiscal general. Encara que el Consell General del Poder Judicial rebujà la seua idoneïtat per huit vots a favor i sèt en contra, el Govern el va confirmar en el càrrec.		Despuix de la formació del tercer Govern de Pedro Sánchez, el Consell de Ministres propongué la renovació del mandat del fiscal general. Encara que el Consell General del Poder Judicial rebujà la seua idoneïtat per huit vots a favor i sèt en contra, el Govern el va confirmar en el càrrec.

	En novembre de [[2023]] la Sala de lo Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem anulà el nomenament de la seua predecessora Dolores Delgado com a fiscal de la Sala Militar, i per segona volta, en maig de [[2024]], el nomenament de la mateixa com a fiscal de sala de Drets Humans i Memòria Democràtica, per no haver tingut en conte un possible conflicte d'interessos entre esta i l'activitat de la seua parella, [[Baltasar Garzón]].		En [[novembre]] de [[2023]] la Sala de lo Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem anulà el nomenament de la seua predecessora Dolores Delgado com a fiscal de la Sala Militar, i per segona volta, en [[maig]] de [[2024]], el nomenament de la mateixa com a fiscal de sala de Drets Humans i Memòria Democràtica, per no haver tingut en conte un possible conflicte d'interessos entre esta i l'activitat de la seua parella, [[Baltasar Garzón]].

	L'Associació Professional i Independents de Fiscals (APIF) va recórrer el nomenament de García Ortiz davant el Tribunal Suprem (novembre de 2023), despuix de conéixer-se que el Consell General del Poder Judicial no va avalar, per majoria absoluta el seu nomenament.		L'Associació Professional i Independents de Fiscals (APIF) va recórrer el nomenament de García Ortiz davant el Tribunal Suprem (novembre de 2023), despuix de conéixer-se que el Consell General del Poder Judicial no va avalar, per majoria absoluta el seu nomenament.

	El 8 de maig de [[2024]] el [[Senat d'Espanya\|Senat]], en majoria absoluta del [[Partit Popular]], va reprovar al fiscal general de l'Estat, una moció simbòlica sense efectes pràctics.		El [[8 de maig]] de [[2024]] el [[Senat d'Espanya\|Senat]], en majoria absoluta del [[Partit Popular]], va reprovar al fiscal general de l'Estat, una moció simbòlica sense efectes pràctics.

	El 24 de juliol de 2024, la Sala Tercera del Tribunal Suprem va anular l'ascens de la fiscal Isabel Rodríguez, que havia intervingut en el cas de la Manada. Rodríguez havia segut proposta pel propi García Ortiz en detriment del fiscal Luis Rueda, que havia segut el candidat més votat en el [[Consell Fiscal]].		El [[24 de juliol]] de 2024, la Sala Tercera del Tribunal Suprem va anular l'ascens de la fiscal Isabel Rodríguez, que havia intervingut en el cas de la Manada. Rodríguez havia segut proposta pel propi García Ortiz en detriment del fiscal Luis Rueda, que havia segut el candidat més votat en el [[Consell Fiscal]].

	=== Revelació de secrets ===		=== Revelació de secrets ===

	El 16 d'octubre de [[2024]], la Sala de lo Penal del Tribunal Suprem va obrir un procediment contra el fiscal general per un supost delicte de revelació de secrets en relació en la parella de la llavors presidenta de la Comunitat de Madrit, [[Isabel Díaz Ayuso]], sent el primer fiscal general en actiu en ser investigat formalment per la justícia.		El [[16 d'octubre]] de [[2024]], la Sala de lo Penal del Tribunal Suprem va obrir un procediment contra el fiscal general per un supost delicte de revelació de secrets en relació en la parella de la llavors presidenta de la [[Comunitat de Madrit]], [[Isabel Díaz Ayuso]], sent el primer fiscal general en actiu en ser investigat formalment per la justícia.

	El 30 d'octubre la [[Guàrdia Civil]] va registrar el despaig d'Álvaro en busca d'indicis de la revelació dels correus electrònics filtrats a la prensa, fent còpies dels ordenadors i teléfons mòvils.		El [[30 d'octubre]] la [[Guàrdia Civil]] va registrar el despaig d'Álvaro García Ortiz en busca d'indicis de la revelació dels correus electrònics filtrats a la prensa, fent còpies dels ordenadors i teléfons mòvils.

	El 19 de decembre de 2024, la [[UCO]] va informar al tribunal que no havia trobat mensages entre el 8 i el 14 de març, ya que havien segut borrats. Anteriorment, un fiscal del Tribunal Suprem havia declarat haver vist a García Ortiz revisant un teléfon mòvil el mateix dia en que la Guàrdia Civil registrava el seu despaig. Per la seua banda, la Fiscalia va atribuir el borrat de mensages al «protocol habitual» per a protegir la «informació sensible» a la que té accés el fiscal general. Posteriorment, el 10 de febrer de 2025 la UCO va informar que García Ortiz havia borrat els seus mensages el mateix dia en que havia segut imputat pel Tribunal Suprem, el 16 d'octubre de 2024.		El [[19 de decembre]] de 2024, la [[UCO]] va informar al tribunal que no havia trobat mensages entre el [[8 de març\|8]] i el [[14 de març]], ya que havien segut borrats. Anteriorment, un fiscal del Tribunal Suprem havia declarat haver vist a García Ortiz revisant un teléfon mòvil el mateix dia en que la Guàrdia Civil registrava el seu despaig. Per la seua banda, la Fiscalia va atribuir el borrat de mensages al «protocol habitual» per a protegir la «informació sensible» a la que té accés el fiscal general. Posteriorment, el [[10 de febrer]] de [[2025]] la [[UCO]] va informar que García Ortiz havia borrat els seus mensages el mateix dia en que havia segut imputat pel Tribunal Suprem, el [[16 d'octubre]] de 2024.

	El 9 de juny de [[2025]] el magistrat Ángel Luis Hurtado va dictar un auto de processament contra el fiscal general, en considerar que existien indicis suficients de que García Ortiz havia filtrat senyes secretes de la parella d'Ayuso. Aixina mateix, el magistrat va considerar que el fiscal va actuar «a raïl d'indicacions rebudes de Presidència del Govern». La pràctica totalitat de les associacions fiscals (llevat la progressista) han reiterat la seua exigència de que García Ortiz deu presentar la seua dimissió, despuix de conéixer-se el seu processament per part del Tribunal Suprem i davant l'insostenibilitat d'esta anomalia.		El [[9 de juny]] de [[2025]] el magistrat Ángel Luis Hurtado va dictar un auto de processament contra el fiscal general, en considerar que existien indicis suficients de que García Ortiz havia filtrat senyes secretes de la parella d'Ayuso. Aixina mateix, el magistrat va considerar que el fiscal va actuar «a raïl d'indicacions rebudes de Presidència del Govern». La pràctica totalitat de les associacions fiscals (llevat la progressista) han reiterat la seua exigència de que García Ortiz deu presentar la seua dimissió, despuix de conéixer-se el seu processament per part del Tribunal Suprem i davant l'insostenibilitat d'esta anomalia.

	Recorregut l'auto, la Sala d'Apelacions del Tribunal Suprem va rebujar el recurs, autorisant el processament en considerar que els indicis presentats pel magistrat eren suficients. Esta decisió va contar en el vot particular d'un magistrat que considerava que no hi havia indicis suficients per a atribuir al fiscal l'autoria de les filtracions. El 9 de setembre de 2025, el magistrat Ángel Luis Hurtado va dictar l'auto d'obertura de juí oral contra el fiscal general de l'Estat.		Recorregut l'auto, la Sala d'Apelacions del Tribunal Suprem va rebujar el recurs, autorisant el processament en considerar que els indicis presentats pel magistrat eren suficients. Esta decisió va contar en el vot particular d'un magistrat que considerava que no hi havia indicis suficients per a atribuir al fiscal l'autoria de les filtracions. El [[9 de setembre]] de 2025, el magistrat Ángel Luis Hurtado va dictar l'auto d'obertura de juí oral contra el fiscal general de l'Estat.

	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==