Ángel Guimerá - Historial de revisions

Jose2 en 11:11 5 nov 2023

2023-11-05T11:11:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 5 nov 2023
Llínea 18:		Llínea 18:
	Si be Guimerá va iniciar la seua carrera lliterària en la poesia, fon el seu talent com a dramaturc el que li donà fama internacional, encara que no fon fins a haver obtingut el títul de [[Mestre en Gai Saber]] en guanyar els seus tercers [[Jocs Florals]] en l'any [[1877]]. Els seus drames en vers ''Gala Placidia'' ([[1879]]), ''Judith de Welp'' ([[1883]]), Mar y cel ([[1888]]) i ''Rei y monjo'' ([[1890]]) varen convertir a Guimerá en el dramaturc en llengua catalana més important de la seua generació; especialment gràcies a ''Mar y Cel'', que va collir des del mateix instant de la seua estrena un clamorós èxit de crítica i públic. Esta fon la seua primera obra traduïda al castellà, per [[Enrique Gaspar Rimbau\|Enrique Gaspar]]. En l'any [[1889]] fon homenajat en la presidència dels Jocs Florals.		Si be Guimerá va iniciar la seua carrera lliterària en la poesia, fon el seu talent com a dramaturc el que li donà fama internacional, encara que no fon fins a haver obtingut el títul de [[Mestre en Gai Saber]] en guanyar els seus tercers [[Jocs Florals]] en l'any [[1877]]. Els seus drames en vers ''Gala Placidia'' ([[1879]]), ''Judith de Welp'' ([[1883]]), Mar y cel ([[1888]]) i ''Rei y monjo'' ([[1890]]) varen convertir a Guimerá en el dramaturc en llengua catalana més important de la seua generació; especialment gràcies a ''Mar y Cel'', que va collir des del mateix instant de la seua estrena un clamorós èxit de crítica i públic. Esta fon la seua primera obra traduïda al castellà, per [[Enrique Gaspar Rimbau\|Enrique Gaspar]]. En l'any [[1889]] fon homenajat en la presidència dels Jocs Florals.

	''María Rosa'' ([[1894]]) fon una de les seues obres mestres, despuix de la qual es varen succeir atres estrenes tan notables com ''La festa del blat'' ([[1896]]) i ''Terra baixa'' ([[1897]]), la qual fon un gran èxit en [[Catalunya]], lo que va propiciar la seua immediata traducció al castellà, a càrrec de [[José Echegaray]], i a tretze llengües europees més. En [[1903]], [[Eugen d'Albert]] va estrenar en [[Praga]] la seua òpera ''Tiefland'', en llibret de R. Lothar, basada en este drama, que va contribuir a fer-la més coneguda. Sobre el mateix drama, en [[1907]] es va estrenar l'òpera de Ferdinand Le Borne ''La catalane''. Per l'èxit dels seus drames, fon un dels autors més duts al cine a principis del [[sigle XX]], quan es varen rodar en castellà ''Terra baixa'' ([[1907]]), ''María Rosa'' ([[1908]]), ''Mar y cielo'' ([[1910]]) i ''La reina joven'' ([[1916]]). ''Terra baixa'' donà peu a películes mudes en [[Argentina]], [[Estats Units]] i [[Alemània]], a on en [[1940]] [[Leni Riefenstahl]] dirigí ''Tiefland'', notable película estrenada en [[1953]]. Per la seua banda, el director mexicà [[Miguel Zacarías]] va realisar una notable versió interpretada per [[Pedro Armendáriz]].		''María Rosa'' ([[1894]]) fon una de les seues obres mestres, despuix de la qual es varen succeir atres estrenes tan notables com ''La festa del blat'' ([[1896]]) i ''Terra baixa'' ([[1897]]), la qual fon un gran èxit en [[Catalunya]], lo que va propiciar la seua immediata traducció al castellà, a càrrec de [[José Echegaray]], i a tretze llengües europees més. En [[1903]], [[Eugen d'Albert]] va estrenar en [[Praga]] la seua òpera ''Tiefland'', en llibret de R. Lothar, basada en este drama, que va contribuir a fer-la més coneguda. Sobre el mateix drama, en l'any [[1907]] es va estrenar l'òpera de Ferdinand Le Borne ''La catalane''. Per l'èxit dels seus drames, fon un dels autors més duts al cine a principis del [[sigle XX]], quan es varen rodar en castellà ''Terra baixa'' ([[1907]]), ''María Rosa'' ([[1908]]), ''Mar y cielo'' ([[1910]]) i ''La reina joven'' ([[1916]]). ''Terra baixa'' donà peu a películes mudes en [[Argentina]], [[Estats Units]] i [[Alemània]], a on en [[1940]] [[Leni Riefenstahl]] dirigí ''Tiefland'', notable película estrenada en [[1953]]. Per la seua banda, el director mexicà [[Miguel Zacarías]] va realisar una notable versió interpretada per [[Pedro Armendáriz]].

	Atres peces notables del dramaturc són la comèdia ''La Baldirona'' ([[1892]]) i el drama ''La filla del mar'' ([[1900]]), estrenat en el Teatre Romea baix la direcció d'[[Enric Borrás]] i en la participació dels intérprets Adela Sala, Adela Clemente, Antònia Baró, Emilia Baró, Iscle Soler, Maria Morera, ademés del propi Borrás entre uns atres. ''La filla del mar'' també fon convertida en òpera per Eugen d'Albert (Liebesketten, [[1912]]). Guimerá també fon l'autor de ''La Santa Espina'', comèdia musical de la que la seua sardana, en la tornada "som i serem gent catalana" i música d'Enric Morera, es convertiria en un himne català no oficial, de gran popularitat.		Atres peces notables del dramaturc són la comèdia ''La Baldirona'' ([[1892]]) i el drama ''La filla del mar'' ([[1900]]), estrenat en el Teatre Romea baix la direcció d'[[Enric Borrás]] i en la participació dels intérprets Adela Sala, Adela Clemente, Antònia Baró, Emilia Baró, Iscle Soler, Maria Morera, ademés del propi Borrás entre uns atres. ''La filla del mar'' també fon convertida en òpera per Eugen d'Albert (Liebesketten, [[1912]]). Guimerá també fon l'autor de ''La Santa Espina'', comèdia musical de la que la seua sardana, en la tornada "som i serem gent catalana" i música d'Enric Morera, es convertiria en un himne català no oficial, de gran popularitat.

	Guimerá fon propost per al [[Premi Nobel de Lliteratura]] repetidament: per primera volta en giner de [[1906]], per individus de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i a instancia de l'Acadèmia Sueca, i eixa proposta seria renovada tots els anys, sense èxit, fins a la mort de l'autor. La seua mort es va produir en Barcelona, el 18 de juliol de 1924, i va tindre un sepeli ~~multitudinari6~~ en el cementeri de Montjuïc.		Guimerá fon propost per al [[Premi Nobel de Lliteratura]] repetidament: per primera volta en [[giner]] de [[1906]], per individus de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i a instancia de l'Acadèmia Sueca, i eixa proposta seria renovada tots els anys, sense èxit, fins a la mort de l'autor. La seua mort es va produir en Barcelona, el 18 de juliol de 1924, i va tindre un sepeli multitudinari en el cementeri de Montjuïc.

	== Obra ==		== Obra ==

Xavier: /* Reconeiximents */

2023-11-05T05:57:19Z

Reconeiximents

← Revisió anterior		Revisió de 05:57 5 nov 2023
Llínea 51:		Llínea 51:
	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==

	~~(Secció~~ per ~~completar)~~		En el seu honor i des de [[1923]], du el seu nom el principal teatre de [[Santa Creu de Tenerife]], que és el més antic de les [[illes Canàries]]. Dit teatre es troba en l'avinguda Ángel Guimerá, nomenada aixina per ser el carrer a on naixqué el dramaturc. En la frontera del Museu Municipal de Belles Arts de Santa Creu de Tenerife es troben una série de busts de marbre que representen a tinerfenys ilustres, entre ells està Ángel Guimerá. En el municipi tinerfeny de Sant Joan de la Rambla el Colege Ángel Guimerá du el seu nom.

			En la plaça de Sant Josep Oriol de Barcelona, front a la botiga en la que Guimerá va assistir a les seues primeres tertúlies lliteràries, es troba una estàtua sedent de bronze d'Ángel Guimerá, rèplica fidel de la que es troba situada front al citat Teatre Guimerá de Santa Creu de Tenerife. Existix també, una atra estàtua similar en el municipi d'[[El Vendrell]], en la [[província de Tarragona]]. Estes tres estàtues varen ser realisades per l'escultor Josep M. Codina i Corona a partir d'un mòle realisat per Josep Cardona i Furró.

			Fon nomenat fill adoptiu de Barcelona en [[1909]].

	== Cites ==		== Cites ==

Xavier: /* Biografia */

2023-11-05T05:49:49Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 05:49 5 nov 2023
Llínea 18:		Llínea 18:
	Si be Guimerá va iniciar la seua carrera lliterària en la poesia, fon el seu talent com a dramaturc el que li donà fama internacional, encara que no fon fins a haver obtingut el títul de [[Mestre en Gai Saber]] en guanyar els seus tercers [[Jocs Florals]] en l'any [[1877]]. Els seus drames en vers ''Gala Placidia'' ([[1879]]), ''Judith de Welp'' ([[1883]]), Mar y cel ([[1888]]) i ''Rei y monjo'' ([[1890]]) varen convertir a Guimerá en el dramaturc en llengua catalana més important de la seua generació; especialment gràcies a ''Mar y Cel'', que va collir des del mateix instant de la seua estrena un clamorós èxit de crítica i públic. Esta fon la seua primera obra traduïda al castellà, per [[Enrique Gaspar Rimbau\|Enrique Gaspar]]. En l'any [[1889]] fon homenajat en la presidència dels Jocs Florals.		Si be Guimerá va iniciar la seua carrera lliterària en la poesia, fon el seu talent com a dramaturc el que li donà fama internacional, encara que no fon fins a haver obtingut el títul de [[Mestre en Gai Saber]] en guanyar els seus tercers [[Jocs Florals]] en l'any [[1877]]. Els seus drames en vers ''Gala Placidia'' ([[1879]]), ''Judith de Welp'' ([[1883]]), Mar y cel ([[1888]]) i ''Rei y monjo'' ([[1890]]) varen convertir a Guimerá en el dramaturc en llengua catalana més important de la seua generació; especialment gràcies a ''Mar y Cel'', que va collir des del mateix instant de la seua estrena un clamorós èxit de crítica i públic. Esta fon la seua primera obra traduïda al castellà, per [[Enrique Gaspar Rimbau\|Enrique Gaspar]]. En l'any [[1889]] fon homenajat en la presidència dels Jocs Florals.

	''María Rosa'' ([[1894]]) fon una de les seues obres mestres, despuix de la qual es varen succeir atres estrenes tan notables com ''La festa del blat'' ([[1896]]) i ''Terra baixa'' ([[1897]]), la qual fon un gran èxit en [[Catalunya]], lo que va propiciar la seua immediata traducció al castellà, a càrrec de [[José Echegaray]], i a tretze llengües europees més. En [[1903]], [[Eugen d'Albert]] va estrenar en [[Praga]] la seua òpera ''Tiefland'', en llibret de R. Lothar, basada en este drama, que va contribuir a fer-la més coneguda. Sobre el mateix drama, en [[1907]] es va estrenar l'òpera de Ferdinand Le Borne ''La catalane''. Per l'èxit dels seus drames, fon un dels autors més duts al cine a principis del [[sigle XX]], quan es varen rodar en castellà ''Terra baixa'' ([[1907]]), ''María Rosa'' ([[1908]]), ''Mar y cielo'' ([[1910]]) i ''La reina joven'' ([[1916]]). ''Terra baixa'' donà peu a películes mudes en [[Argentina]], [[Estats Units]] i [[Alemània]], a on en [[1940]] [[Leni Riefenstahl]] dirigí ''Tiefland'', notable película estrenada en [[1953]]. Per la seua banda, el director mexicà [[Miguel Zacarías]] va realisar una notable versió interpretada per [[Pedro Armendáriz]].		''María Rosa'' ([[1894]]) fon una de les seues obres mestres, despuix de la qual es varen succeir atres estrenes tan notables com ''La festa del blat'' ([[1896]]) i ''Terra baixa'' ([[1897]]), la qual fon un gran èxit en [[Catalunya]], lo que va propiciar la seua immediata traducció al castellà, a càrrec de [[José Echegaray]], i a tretze llengües europees més. En [[1903]], [[Eugen d'Albert]] va estrenar en [[Praga]] la seua òpera ''Tiefland'', en llibret de R. Lothar, basada en este drama, que va contribuir a fer-la més coneguda. Sobre el mateix drama, en [[1907]] es va estrenar l'òpera de Ferdinand Le Borne ''La catalane''. Per l'èxit dels seus drames, fon un dels autors més duts al cine a principis del [[sigle XX]], quan es varen rodar en castellà ''Terra baixa'' ([[1907]]), ''María Rosa'' ([[1908]]), ''Mar y cielo'' ([[1910]]) i ''La reina joven'' ([[1916]]). ''Terra baixa'' donà peu a películes mudes en [[Argentina]], [[Estats Units]] i [[Alemània]], a on en [[1940]] [[Leni Riefenstahl]] dirigí ''Tiefland'', notable película estrenada en [[1953]]. Per la seua banda, el director mexicà [[Miguel Zacarías]] va realisar una notable versió interpretada per [[Pedro Armendáriz]].

	(~~Secció~~ per ~~completar~~)		Atres peces notables del dramaturc són la comèdia ''La Baldirona'' ([[1892]]) i el drama ''La filla del mar'' ([[1900]]), estrenat en el Teatre Romea baix la direcció d'[[Enric Borrás]] i en la participació dels intérprets Adela Sala, Adela Clemente, Antònia Baró, Emilia Baró, Iscle Soler, Maria Morera, ademés del propi Borrás entre uns atres. ''La filla del mar'' també fon convertida en òpera per Eugen d'Albert (Liebesketten, [[1912]]). Guimerá també fon l'autor de ''La Santa Espina'', comèdia musical de la que la seua sardana, en la tornada "som i serem gent catalana" i música d'Enric Morera, es convertiria en un himne català no oficial, de gran popularitat.

			Guimerá fon propost per al [[Premi Nobel de Lliteratura]] repetidament: per primera volta en giner de [[1906]], per individus de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i a instancia de l'Acadèmia Sueca, i eixa proposta seria renovada tots els anys, sense èxit, fins a la mort de l'autor. La seua mort es va produir en Barcelona, el 18 de juliol de 1924, i va tindre un sepeli multitudinari6 en el cementeri de Montjuïc.

	== Obra ==		== Obra ==

Xavier: /* Biografia */

2023-11-05T05:41:49Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 05:41 5 nov 2023
Llínea 17:		Llínea 17:

	Si be Guimerá va iniciar la seua carrera lliterària en la poesia, fon el seu talent com a dramaturc el que li donà fama internacional, encara que no fon fins a haver obtingut el títul de [[Mestre en Gai Saber]] en guanyar els seus tercers [[Jocs Florals]] en l'any [[1877]]. Els seus drames en vers ''Gala Placidia'' ([[1879]]), ''Judith de Welp'' ([[1883]]), Mar y cel ([[1888]]) i ''Rei y monjo'' ([[1890]]) varen convertir a Guimerá en el dramaturc en llengua catalana més important de la seua generació; especialment gràcies a ''Mar y Cel'', que va collir des del mateix instant de la seua estrena un clamorós èxit de crítica i públic. Esta fon la seua primera obra traduïda al castellà, per [[Enrique Gaspar Rimbau\|Enrique Gaspar]]. En l'any [[1889]] fon homenajat en la presidència dels Jocs Florals.		Si be Guimerá va iniciar la seua carrera lliterària en la poesia, fon el seu talent com a dramaturc el que li donà fama internacional, encara que no fon fins a haver obtingut el títul de [[Mestre en Gai Saber]] en guanyar els seus tercers [[Jocs Florals]] en l'any [[1877]]. Els seus drames en vers ''Gala Placidia'' ([[1879]]), ''Judith de Welp'' ([[1883]]), Mar y cel ([[1888]]) i ''Rei y monjo'' ([[1890]]) varen convertir a Guimerá en el dramaturc en llengua catalana més important de la seua generació; especialment gràcies a ''Mar y Cel'', que va collir des del mateix instant de la seua estrena un clamorós èxit de crítica i públic. Esta fon la seua primera obra traduïda al castellà, per [[Enrique Gaspar Rimbau\|Enrique Gaspar]]. En l'any [[1889]] fon homenajat en la presidència dels Jocs Florals.

			''María Rosa'' ([[1894]]) fon una de les seues obres mestres, despuix de la qual es varen succeir atres estrenes tan notables com ''La festa del blat'' ([[1896]]) i ''Terra baixa'' ([[1897]]), la qual fon un gran èxit en [[Catalunya]], lo que va propiciar la seua immediata traducció al castellà, a càrrec de [[José Echegaray]], i a tretze llengües europees més. En [[1903]], [[Eugen d'Albert]] va estrenar en [[Praga]] la seua òpera ''Tiefland'', en llibret de R. Lothar, basada en este drama, que va contribuir a fer-la més coneguda. Sobre el mateix drama, en [[1907]] es va estrenar l'òpera de Ferdinand Le Borne ''La catalane''. Per l'èxit dels seus drames, fon un dels autors més duts al cine a principis del [[sigle XX]], quan es varen rodar en castellà ''Terra baixa'' ([[1907]]), ''María Rosa'' ([[1908]]), ''Mar y cielo'' ([[1910]]) i ''La reina joven'' ([[1916]]). ''Terra baixa'' donà peu a películes mudes en [[Argentina]], [[Estats Units]] i [[Alemània]], a on en [[1940]] [[Leni Riefenstahl]] dirigí ''Tiefland'', notable película estrenada en [[1953]]. Per la seua banda, el director mexicà [[Miguel Zacarías]] va realisar una notable versió interpretada per [[Pedro Armendáriz]].

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier: /* Obra */

2023-11-03T11:56:57Z

Obra

@@ Llínea 22: / Llínea 22: @@
 == Obra ==
-(Secció per completar)
+'''- Primera etapa:'''
 == Reconeiximents ==

Jose2 en 13:05 31 oct 2023

2023-10-31T13:05:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:05 31 oct 2023
Llínea 16:		Llínea 16:
	Guimerá era fill de pare català, Agustín Guimerá Fonts, i de mare canària, Margarita Jorge Castellano. Naixqué en Santa Creu de Tenerife, en la que llavors es dia calle Canales, i que actualment du el seu propi nom. Fon batejat el [[10 de maig]] de [[1845]] en la Parròquia Matriu de la Concepció. En [[decembre]] de [[1853]] es va traslladar a viure a [[Catalunya]], acompanyat de sa mare i el seu germà Julio, residint en Barcelona, durant quatre mesos, fins que els seus pares es varen casar el [[3 d'agost]] de [[1854]] i es varen traslladar a viure a la localitat tarraconense d'[[El Vendrell]]. Fon en el colege de Sant Antoni dels pares escolapis de Barcelona, a on va rebre una formació clàssica i en [[castellà]]. Viuria a partir de llavors entre la ciutat comtal i El Vendrell, en la que solia refugiar-se en els seus temps lliures. El seu amic vendrellenc Jaume Ramon i Vidales fon el qui el va introduir en la [[llengua catalana]].		Guimerá era fill de pare català, Agustín Guimerá Fonts, i de mare canària, Margarita Jorge Castellano. Naixqué en Santa Creu de Tenerife, en la que llavors es dia calle Canales, i que actualment du el seu propi nom. Fon batejat el [[10 de maig]] de [[1845]] en la Parròquia Matriu de la Concepció. En [[decembre]] de [[1853]] es va traslladar a viure a [[Catalunya]], acompanyat de sa mare i el seu germà Julio, residint en Barcelona, durant quatre mesos, fins que els seus pares es varen casar el [[3 d'agost]] de [[1854]] i es varen traslladar a viure a la localitat tarraconense d'[[El Vendrell]]. Fon en el colege de Sant Antoni dels pares escolapis de Barcelona, a on va rebre una formació clàssica i en [[castellà]]. Viuria a partir de llavors entre la ciutat comtal i El Vendrell, en la que solia refugiar-se en els seus temps lliures. El seu amic vendrellenc Jaume Ramon i Vidales fon el qui el va introduir en la [[llengua catalana]].

	Si be Guimerá va iniciar la seua carrera lliterària en la poesia, fon el seu talent com a dramaturc el que li donà fama internacional, encara que no fon fins a haver obtingut el títul de [[Mestre en Gai Saber]] en guanyar els seus tercers [[Jocs Florals]] en [[1877]]. Els seus drames en vers ''Gala Placidia'' ([[1879]]), ''Judith de Welp'' ([[1883]]), Mar y cel ([[1888]]) i ''Rei y monjo'' ([[1890]]) varen convertir a Guimerá en el dramaturc en llengua catalana més important de la seua generació; especialment gràcies a ''Mar y Cel'', que va collir des del mateix instant de la seua estrena un clamorós èxit de crítica i públic. Esta fon la seua primera obra traduïda al castellà, per [[Enrique Gaspar Rimbau\|Enrique Gaspar]]. En l'any [[1889]] fon homenajat en la presidència dels Jocs Florals.		Si be Guimerá va iniciar la seua carrera lliterària en la poesia, fon el seu talent com a dramaturc el que li donà fama internacional, encara que no fon fins a haver obtingut el títul de [[Mestre en Gai Saber]] en guanyar els seus tercers [[Jocs Florals]] en l'any [[1877]]. Els seus drames en vers ''Gala Placidia'' ([[1879]]), ''Judith de Welp'' ([[1883]]), Mar y cel ([[1888]]) i ''Rei y monjo'' ([[1890]]) varen convertir a Guimerá en el dramaturc en llengua catalana més important de la seua generació; especialment gràcies a ''Mar y Cel'', que va collir des del mateix instant de la seua estrena un clamorós èxit de crítica i públic. Esta fon la seua primera obra traduïda al castellà, per [[Enrique Gaspar Rimbau\|Enrique Gaspar]]. En l'any [[1889]] fon homenajat en la presidència dels Jocs Florals.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier en 12:38 31 oct 2023

2023-10-31T12:38:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:38 31 oct 2023
Llínea 35:		Llínea 35:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81ngel_Guimer%C3%A1 Ángel Guimerá en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81ngel_Guimer%C3%A1 Ángel Guimerá en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
			[[Categoria:Poetes]]
			[[Categoria:Poetes espanyols]]
			[[Categoria:Dramaturcs]]
			[[Categoria:Dramaturcs espanyols]]
			[[Categoria:Sigle XIX]]

Xavier: /* Biografia */

2023-10-31T12:36:46Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 12:36 31 oct 2023
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Guimerá era fill de pare català, Agustín Guimerá Fonts, i de mare canària, Margarita Jorge Castellano. Naixqué en Santa Creu de Tenerife, en la que llavors es dia calle Canales, i que actualment du el seu propi nom. Fon batejat el [[10 de maig]] de [[1845]] en la Parròquia Matriu de la Concepció. En [[decembre]] de [[1853]] es va traslladar a viure a [[Catalunya]], acompanyat de sa mare i el seu germà Julio, residint en Barcelona, durant quatre mesos, fins que els seus pares es varen casar el [[3 d'agost]] de [[1854]] i es varen traslladar a viure a la localitat tarraconense d'[[El Vendrell]]. Fon en el colege de Sant Antoni dels pares escolapis de Barcelona, a on va rebre una formació clàssica i en [[castellà]]. Viuria a partir de llavors entre la ciutat comtal i El Vendrell, en la que solia refugiar-se en els seus temps lliures. El seu amic vendrellenc Jaume Ramon i Vidales fon el qui el va introduir en la [[llengua catalana]].		Guimerá era fill de pare català, Agustín Guimerá Fonts, i de mare canària, Margarita Jorge Castellano. Naixqué en Santa Creu de Tenerife, en la que llavors es dia calle Canales, i que actualment du el seu propi nom. Fon batejat el [[10 de maig]] de [[1845]] en la Parròquia Matriu de la Concepció. En [[decembre]] de [[1853]] es va traslladar a viure a [[Catalunya]], acompanyat de sa mare i el seu germà Julio, residint en Barcelona, durant quatre mesos, fins que els seus pares es varen casar el [[3 d'agost]] de [[1854]] i es varen traslladar a viure a la localitat tarraconense d'[[El Vendrell]]. Fon en el colege de Sant Antoni dels pares escolapis de Barcelona, a on va rebre una formació clàssica i en [[castellà]]. Viuria a partir de llavors entre la ciutat comtal i El Vendrell, en la que solia refugiar-se en els seus temps lliures. El seu amic vendrellenc Jaume Ramon i Vidales fon el qui el va introduir en la [[llengua catalana]].

			Si be Guimerá va iniciar la seua carrera lliterària en la poesia, fon el seu talent com a dramaturc el que li donà fama internacional, encara que no fon fins a haver obtingut el títul de [[Mestre en Gai Saber]] en guanyar els seus tercers [[Jocs Florals]] en [[1877]]. Els seus drames en vers ''Gala Placidia'' ([[1879]]), ''Judith de Welp'' ([[1883]]), Mar y cel ([[1888]]) i ''Rei y monjo'' ([[1890]]) varen convertir a Guimerá en el dramaturc en llengua catalana més important de la seua generació; especialment gràcies a ''Mar y Cel'', que va collir des del mateix instant de la seua estrena un clamorós èxit de crítica i públic. Esta fon la seua primera obra traduïda al castellà, per [[Enrique Gaspar Rimbau\|Enrique Gaspar]]. En l'any [[1889]] fon homenajat en la presidència dels Jocs Florals.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Jose2 en 18:39 29 oct 2023

2023-10-29T18:39:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:39 29 oct 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Ángel Guimerá Jorge		\| nom = Ángel Guimerá Jorge
	\| image = [[Archiu:Ángel Guimerá, de Audouard.jpg\|250px~~\|thumb~~\|Àngel Guimerá]]		\| image = [[Archiu:Ángel Guimerá, de Audouard.jpg\|250px\|Àngel Guimerá]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanyols\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanyols\|Espanyola]]

Jose2: /* Biografia */

2023-10-29T18:38:52Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:38 29 oct 2023
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Guimerá era fill de pare català, Agustín Guimerá Fonts, i de mare canària, Margarita Jorge Castellano. Naixqué en Santa Creu de Tenerife, en la que llavors es dia calle Canales, i que actualment du el seu propi nom. Fon batejat el 10 de maig de [[1845]] en la Parròquia Matriu de la Concepció. En decembre de [[1853]] es va traslladar a viure a [[Catalunya]], acompanyat de sa mare i el seu germà Julio, residint en Barcelona, durant quatre mesos, fins que els seus pares es varen casar el 3 d'agost de [[1854]] i es varen traslladar a viure a la localitat tarraconense d'[[El Vendrell]]. Fon en el colege de Sant Antoni dels pares escolapis de Barcelona, a on va rebre una formació clàssica i en castellà. Viuria a partir de llavors entre la ciutat comtal i El Vendrell, en la que solia refugiar-se en els seus temps lliures. El seu amic vendrellenc Jaume Ramon i Vidales fon el qui el va introduir en la llengua catalana.		Guimerá era fill de pare català, Agustín Guimerá Fonts, i de mare canària, Margarita Jorge Castellano. Naixqué en Santa Creu de Tenerife, en la que llavors es dia calle Canales, i que actualment du el seu propi nom. Fon batejat el [[10 de maig]] de [[1845]] en la Parròquia Matriu de la Concepció. En [[decembre]] de [[1853]] es va traslladar a viure a [[Catalunya]], acompanyat de sa mare i el seu germà Julio, residint en Barcelona, durant quatre mesos, fins que els seus pares es varen casar el [[3 d'agost]] de [[1854]] i es varen traslladar a viure a la localitat tarraconense d'[[El Vendrell]]. Fon en el colege de Sant Antoni dels pares escolapis de Barcelona, a on va rebre una formació clàssica i en [[castellà]]. Viuria a partir de llavors entre la ciutat comtal i El Vendrell, en la que solia refugiar-se en els seus temps lliures. El seu amic vendrellenc Jaume Ramon i Vidales fon el qui el va introduir en la [[llengua catalana]].

	(Secció per completar)		(Secció per completar)