Ç ç - Historial de revisions

Teniente: Pàgina redirigida a Ç

2018-07-17T15:25:20Z

Pàgina redirigida a Ç

← Revisió anterior		Revisió de 15:25 17 jul 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~La '''ç''', nomenada '''ce trencada''' o '''cedeta''', és la~~ [[C\|lletra]] ce de [[alfabet valencià\|l'alfabet valencià]], procedent del [[llatí]], modificada per un signe diacrític (el trenc). Se pronuncia [[/s/]] davant de ''a'', ''o'', ''u'', o a final de paraula. Se pronuncia [[/z/]] si es troba a final de paraula i la següent lletra és una vocal, i si la següent lletra dins o fòra de la paraula és una [[consonant]] sonora, per fonètica sintàctica.		#REDIRECT [[Ç]]

	~~== Història ==~~
	~~[[Archiu:Visigothic Z-C cedille.svg\|thumb\|left\|Evolució de la grafia de la Z visigòtica a la~~ Ç~~.]]~~
	És una lletra originada durant l'[[edat mija]] en el [[castellà]] antic per arquejament superior de la [[z\|zeta]] i en un següent canvi cap avall de la posició. Els primers escrits que es coneixen a on apareix esta grafia són castellans. En el pas del temps se varen invertir els caràcters posant la ''z'' baix de la ''c'', d'ací que es nomenara chicoteta zeta o ''cedeta''. Este fenomen responia a la necessitat d'indicar que la ''c'' rebia una pronunciació diferent del llatí i més pareguda a la de la 'z'. Ademés se distinguia el sò sort de la c/ç [[Africada alveolar sorda\|([ts])]] del sonor de la z ([dz]). En els primers escrits se colocava davant de qualsevol de les cinc vocals.

	No obstant això, hui en dia és considerada una variant de la lletra [[c]] a la qual s'afig una coma inferior. Per això mateix, si es busca una paraula en el diccionari que la continga s'ha de buscar com si tinguera una [[c]] normal i a soles se situarà despuix d'esta en cas de que siga l'únic caràcter que diferencia una paraula. El diacrític servix per a que la [[c]] adopte el so /s/ que normalment ya té davant de [[e]] i [[i]] quan se troba en quansevol atra posició. En la pràctica això vol dir davant de [[a]], [[o]] i [[u]] i a final de sílaba. És interessant de vore que les úniques paraules en valencià que escomencen per esta lletra són els monosílaps ''ça'' (antiga forma adverbial en el significat d'"ací") i ''ço'' (variant antiga de "açò" i de l'artícul neutre "lo"), hui en desús.

	Quan en el [[castellà]] es varen neutralisar els sons de la ''c''/''ç'' i la ''z'', se va simplificar l'[[ortografia]], i en conseqüència l'[[alfabet]], fent desaparéixer l'us de la ''ç'' en el [[sigle XVII]].

	~~==Nom de la lletra==~~
	El nom recomanat per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] per ad esta lletra és ''ce trencada'' i és l'única forma que apareix en el diccionari.<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=ce</ref> Popularment també és coneguda pel nom de ''cedeta'', pero esta forma no és molt comú.

	~~==Us de la ç en diferents llengües==~~
	Esta lletra també és usada en l'[[occità]], el [[francés]], el [[portugués]], el [[Reintegracionisme\|gallec reintegracioniste]], el [[català]], i ho era en [[castellà]] antic, [[galaicoportugués]] i en [[vasc]] prenormatiu, en una funció idèntica a la del [[valencià]]. En canvi, en el [[turc]], el [[kurt]], l'[[albanés]], el [[turcman]], el [[tàtar]], l'[[azeri]] i en alguns dialectes del [[friülés]], servix per a representar el sò de [[Ch\|che]]. També és usat per a la transcripció romanisada de l'[[llengua àrap\|àrap]]. En el [[turc]] és considerada una lletra de ple dret i no una variació.

	Atres llengües com l'anglés usen la ce trencada en els diccionaris per als préstams llingüístics de paraules que originàriament ne duyen, tot i que està exclosa dels seus teclats. Un dels més populars seria per eixemple "façade".

	~~===Funcions===~~
	*En [[valencià]], [[francés]], [[occità]], [[català]], i [[portugués]] marca el sò [[/s/]] davant a, o, u. Conviu en atres grafies en esta funció.
	*En [[albanés]], [[azeri]], [[kurt]], [[tàtar]], [[turc]] i [[turcman]] indica el sò de che.
	*En l'[[Alfabet fonètic internacional\|AFI]] designa la [[fricativa palatal sorda]] (el sò de la [[H\|hac]] en la paraula anglesa ''huge'' o la che alemana en la paraula "ich", per eixemple).

	~~== Vore també==~~
	* [[Alfabet valencià]]
	* [[Dígraf]]


	~~==Referències==~~
	~~{{Referències}}~~

	~~[[Categoria:Llingüística]]~~
	~~[[Categoria:Valencià]]~~
	~~[[Categoria:Gramàtica del valencià]]~~
	~~[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià~~]]

Teniente en 13:38 16 jul 2018

2018-07-16T13:38:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:38 16 jul 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~{{Infotaula grafema}}~~		La '''ç''', nomenada '''ce trencada''' o '''cedeta''', és la [[C\|lletra]] ce de [[alfabet valencià\|l'alfabet valencià]], procedent del [[llatí]], modificada per un signe diacrític (el trenc). Se pronuncia [[/s/]] davant de ''a'', ''o'', ''u'', o a final de paraula. Se pronuncia [[/z/]] si es troba a final de paraula i la següent lletra és una vocal, i si la següent lletra dins o fòra de la paraula és una [[consonant]] sonora, per fonètica sintàctica.
	La '''ç''', nomenada '''ce trencada''' o '''cedeta''', és la [[C\|lletra]] ce de [[alfabet valencià\|l'alfabet valencià]], procedent del [[llatí]], modificada per un signe diacrític (el trenc). Se pronuncia [[/s/]] davant de ''a'', ''o'', ''u'', o a final de paraula. Se pronuncia [[/z/]] si es troba a final de paraula i la següent lletra és una vocal, i si la següent lletra dins o ~~fora~~ de la paraula és una [[consonant]] sonora, per fonètica sintàctica.

	== Història ==		== Història ==
	[[Archiu:Visigothic Z-C cedille.svg\|thumb\|left\|Evolució de la grafia de la Z visigòtica a la Ç.]]		[[Archiu:Visigothic Z-C cedille.svg\|thumb\|left\|Evolució de la grafia de la Z visigòtica a la Ç.]]
	És una lletra originada durant l'[[edat mija]] en el [[castellà]] antic per arquejament superior de la [[z\|zeta]] i en un següent canvi cap avall de la posició. Els primers escrits que es coneixen a on apareix esta grafia són castellans. En el pas del temps se varen invertir els caràcters posant a la ''z'' baix de la ''c'', d'ací que ~~s'anomenara~~ chicoteta zeta o ''cedeta''. Este fenomen responia a la necessitat d'indicar que la ''c'' rebia una pronunciació diferent del llatí i més pareguda a la de la 'z'. Ademés se distinguia el sò sort de la c/ç [[Africada alveolar sorda\|([ts])]] del sonor de la z ([dz]). En els primers escrits se colocava davant de qualsevol de les cinc vocals.		És una lletra originada durant l'[[edat mija]] en el [[castellà]] antic per arquejament superior de la [[z\|zeta]] i en un següent canvi cap avall de la posició. Els primers escrits que es coneixen a on apareix esta grafia són castellans. En el pas del temps se varen invertir els caràcters posant la ''z'' baix de la ''c'', d'ací que es nomenara chicoteta zeta o ''cedeta''. Este fenomen responia a la necessitat d'indicar que la ''c'' rebia una pronunciació diferent del llatí i més pareguda a la de la 'z'. Ademés se distinguia el sò sort de la c/ç [[Africada alveolar sorda\|([ts])]] del sonor de la z ([dz]). En els primers escrits se colocava davant de qualsevol de les cinc vocals.

	No obstant això, hui en dia és considerada una variant de la lletra [[c]] a la qual s'afig una coma inferior. Per això mateix, si es busca una paraula al diccionari que la continga s'ha de buscar com si tinguera una [[c]] normal i a soles se situarà despuix d'esta en cas que siga l'únic caràcter que diferencia una paraula. El diacrític servix per a que la [[c]] adopte el so /s/ que normalment ya té davant de [[e]] i [[i]] quan se troba en quansevol atra posició. En la pràctica això vol dir davant de [[a]], [[o]] i [[u]] i a final de sílaba. És interessant de vore que les úniques paraules en valencià que escomencen per esta lletra són els monosílaps ''ça'' (antiga forma adverbial en el significat d'"ací") i ''ço'' (variant antiga de "açò" i de l'artícul neutre "lo"), hui en desús.		No obstant això, hui en dia és considerada una variant de la lletra [[c]] a la qual s'afig una coma inferior. Per això mateix, si es busca una paraula en el diccionari que la continga s'ha de buscar com si tinguera una [[c]] normal i a soles se situarà despuix d'esta en cas de que siga l'únic caràcter que diferencia una paraula. El diacrític servix per a que la [[c]] adopte el so /s/ que normalment ya té davant de [[e]] i [[i]] quan se troba en quansevol atra posició. En la pràctica això vol dir davant de [[a]], [[o]] i [[u]] i a final de sílaba. És interessant de vore que les úniques paraules en valencià que escomencen per esta lletra són els monosílaps ''ça'' (antiga forma adverbial en el significat d'"ací") i ''ço'' (variant antiga de "açò" i de l'artícul neutre "lo"), hui en desús.

	Quan en el [[castellà]] es varen neutralisar els sons de la ''c''/''ç'' i la ''z'', se va simplificar l'[[ortografia]], i en conseqüència l'[[alfabet]], fent desaparéixer l'us de la ''ç'' al [[sigle XVII]].		Quan en el [[castellà]] es varen neutralisar els sons de la ''c''/''ç'' i la ''z'', se va simplificar l'[[ortografia]], i en conseqüència l'[[alfabet]], fent desaparéixer l'us de la ''ç'' en el [[sigle XVII]].

	==Nom de la lletra==		==Nom de la lletra==
	El nom recomanat per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] per ad esta lletra és ''ce trencada'' i és l'única forma que apareix al diccionari.<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=ce</ref> Popularment també és coneguda pel nom de ''cedeta'', pero esta forma no és molt comú.		El nom recomanat per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] per ad esta lletra és ''ce trencada'' i és l'única forma que apareix en el diccionari.<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=ce</ref> Popularment també és coneguda pel nom de ''cedeta'', pero esta forma no és molt comú.

	==Us de la ç en diferents llengües==		==Us de la ç en diferents llengües==
	Esta lletra també és usada en l'[[occità]], el [[francés]], el [[portugués]], el [[Reintegracionisme\|gallec reintegracioniste]], el [[català]], i ho era en [[castellà]] antic, [[galaicoportugués]] i en [[vasc]] prenormatiu, en una funció idèntica a la del [[valencià]]. En canvi, en el [[turc]], el [[kurt]], l'[[albanés]], el [[turcman]], el [[tàtar]], l'[[azeri]] i en alguns dialectes del [[friülés]], servix per a representar el sò de che. També és usat per a la transcripció romanisada de l'[[llengua àrap\|àrap]]. En el [[turc]] és considerada una lletra de ple dret i no una variació.		Esta lletra també és usada en l'[[occità]], el [[francés]], el [[portugués]], el [[Reintegracionisme\|gallec reintegracioniste]], el [[català]], i ho era en [[castellà]] antic, [[galaicoportugués]] i en [[vasc]] prenormatiu, en una funció idèntica a la del [[valencià]]. En canvi, en el [[turc]], el [[kurt]], l'[[albanés]], el [[turcman]], el [[tàtar]], l'[[azeri]] i en alguns dialectes del [[friülés]], servix per a representar el sò de [[Ch\|che]]. També és usat per a la transcripció romanisada de l'[[llengua àrap\|àrap]]. En el [[turc]] és considerada una lletra de ple dret i no una variació.

	Atres llengües com l'anglés usen la ce trencada en els diccionaris per als préstams llingüístics de paraules que originàriament ne duyen, tot i que està exclosa dels seus teclats. Un dels més populars seria per eixemple "façade".		Atres llengües com l'anglés usen la ce trencada en els diccionaris per als préstams llingüístics de paraules que originàriament ne duyen, tot i que està exclosa dels seus teclats. Un dels més populars seria per eixemple "façade".
Llínea 21:		Llínea 20:
	*En [[valencià]], [[francés]], [[occità]], [[català]], i [[portugués]] marca el sò [[/s/]] davant a, o, u. Conviu en atres grafies en esta funció.		*En [[valencià]], [[francés]], [[occità]], [[català]], i [[portugués]] marca el sò [[/s/]] davant a, o, u. Conviu en atres grafies en esta funció.
	*En [[albanés]], [[azeri]], [[kurt]], [[tàtar]], [[turc]] i [[turcman]] indica el sò de che.		*En [[albanés]], [[azeri]], [[kurt]], [[tàtar]], [[turc]] i [[turcman]] indica el sò de che.
	*En l'[[Alfabet fonètic internacional\|AFI]] designa la [[fricativa palatal sorda]] (el sò de l'hac en la paraula anglesa ''huge'' o la che alemana en la paraula "ich", per eixemple).		*En l'[[Alfabet fonètic internacional\|AFI]] designa la [[fricativa palatal sorda]] (el sò de la [[H\|hac]] en la paraula anglesa ''huge'' o la che alemana en la paraula "ich", per eixemple).

	== Vore també==		== Vore també==

Jose2 en 10:28 16 jul 2018

2018-07-16T10:28:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:28 16 jul 2018
Llínea 22:		Llínea 22:
	*En [[albanés]], [[azeri]], [[kurt]], [[tàtar]], [[turc]] i [[turcman]] indica el sò de che.		*En [[albanés]], [[azeri]], [[kurt]], [[tàtar]], [[turc]] i [[turcman]] indica el sò de che.
	*En l'[[Alfabet fonètic internacional\|AFI]] designa la [[fricativa palatal sorda]] (el sò de l'hac en la paraula anglesa ''huge'' o la che alemana en la paraula "ich", per eixemple).		*En l'[[Alfabet fonètic internacional\|AFI]] designa la [[fricativa palatal sorda]] (el sò de l'hac en la paraula anglesa ''huge'' o la che alemana en la paraula "ich", per eixemple).

			== Vore també==
			* [[Alfabet valencià]]
			* [[Dígraf]]


	==Referències==		==Referències==

Jose2 en 10:25 16 jul 2018

2018-07-16T10:25:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:25 16 jul 2018
Llínea 26:		Llínea 26:
	{{Referències}}		{{Referències}}

	[[Categoria:~~Fonogrames particulars en llengües d'alfabet llatí\|C~~]]		[[Categoria:Llingüística]]
	[[Categoria:Valencià]]		[[Categoria:Valencià]]
	[[Categoria:Gramàtica del valencià]]		[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
			[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]

Jose2 en 12:48 14 jun 2018

2018-06-14T12:48:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:48 14 jun 2018
Llínea 27:		Llínea 27:

	[[Categoria:Fonogrames particulars en llengües d'alfabet llatí\|C]]		[[Categoria:Fonogrames particulars en llengües d'alfabet llatí\|C]]
			[[Categoria:Valencià]]
			[[Categoria:Gramàtica del valencià]]

Teniente en 11:44 14 jun 2018

2018-06-14T11:44:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:44 14 jun 2018
Llínea 9:		Llínea 9:

	Quan en el [[castellà]] es varen neutralisar els sons de la ''c''/''ç'' i la ''z'', se va simplificar l'[[ortografia]], i en conseqüència l'[[alfabet]], fent desaparéixer l'us de la ''ç'' al [[sigle XVII]].		Quan en el [[castellà]] es varen neutralisar els sons de la ''c''/''ç'' i la ''z'', se va simplificar l'[[ortografia]], i en conseqüència l'[[alfabet]], fent desaparéixer l'us de la ''ç'' al [[sigle XVII]].

			==Nom de la lletra==
			El nom recomanat per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] per ad esta lletra és ''ce trencada'' i és l'única forma que apareix al diccionari.<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=ce</ref> Popularment també és coneguda pel nom de ''cedeta'', pero esta forma no és molt comú.

	==Us de la ç en diferents llengües==		==Us de la ç en diferents llengües==

Teniente en 11:41 14 jun 2018

2018-06-14T11:41:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:41 14 jun 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Infotaula grafema}}		{{Infotaula grafema}}
	La '''ç''', nomenada '''ce trencada''' o '''cedeta''', és la [[C\|lletra]] ce de [[alfabet valencià\|l'alfabet valencià]], procedent del [[llatí]], modificada per un signe diacrític (el trenc). Se pronuncia [[/s/]] davant de ''a'', ''o'', ''u'', o a final de paraula. Es pronuncia [[/z/]] si es troba a final de paraula i la següent lletra és una vocal, i si la següent lletra dins o fora de la paraula és una [[consonant]] sonora, per fonètica sintàctica.		La '''ç''', nomenada '''ce trencada''' o '''cedeta''', és la [[C\|lletra]] ce de [[alfabet valencià\|l'alfabet valencià]], procedent del [[llatí]], modificada per un signe diacrític (el trenc). Se pronuncia [[/s/]] davant de ''a'', ''o'', ''u'', o a final de paraula. Se pronuncia [[/z/]] si es troba a final de paraula i la següent lletra és una vocal, i si la següent lletra dins o fora de la paraula és una [[consonant]] sonora, per fonètica sintàctica.

	== Història ==		== Història ==

Teniente: Pàgina nova, en el contingut: «{{Infotaula grafema}} La '''ç''', nomenada '''ce trencada''' o '''cedeta''', és la lletra ce de l'alfabet valencià, procedent del...»

2018-06-14T11:40:07Z

Pàgina nova, en el contingut: «{{Infotaula grafema}} La '''ç''', nomenada '''ce trencada''' o '''cedeta''', és la lletra ce de l'alfabet valencià, procedent del...»

Pàgina nova

{{Infotaula grafema}}
La '''ç''', nomenada '''ce trencada''' o '''cedeta''', és la [[C|lletra]] ce de [[alfabet valencià|l'alfabet valencià]], procedent del [[llatí]], modificada per un signe diacrític (el trenc). Se pronuncia [[/s/]] davant de ''a'', ''o'', ''u'', o a final de paraula. Es pronuncia [[/z/]] si es troba a final de paraula i la següent lletra és una vocal, i si la següent lletra dins o fora de la paraula és una [[consonant]] sonora, per fonètica sintàctica.

== Història ==
[[Archiu:Visigothic Z-C cedille.svg|thumb|left|Evolució de la grafia de la Z visigòtica a la Ç.]]
És una lletra originada durant l'[[edat mija]] en el [[castellà]] antic per arquejament superior de la [[z|zeta]] i en un següent canvi cap avall de la posició. Els primers escrits que es coneixen a on apareix esta grafia són castellans. En el pas del temps se varen invertir els caràcters posant a la ''z'' baix de la ''c'', d'ací que s'anomenara chicoteta zeta o ''cedeta''. Este fenomen responia a la necessitat d'indicar que la ''c'' rebia una pronunciació diferent del llatí i més pareguda a la de la 'z'. Ademés se distinguia el sò sort de la c/ç [[Africada alveolar sorda|([ts])]] del sonor de la z ([dz]). En els primers escrits se colocava davant de qualsevol de les cinc vocals.

No obstant això, hui en dia és considerada una variant de la lletra [[c]] a la qual s'afig una coma inferior. Per això mateix, si es busca una paraula al diccionari que la continga s'ha de buscar com si tinguera una [[c]] normal i a soles se situarà despuix d'esta en cas que siga l'únic caràcter que diferencia una paraula. El diacrític servix per a que la [[c]] adopte el so /s/ que normalment ya té davant de [[e]] i [[i]] quan se troba en quansevol atra posició. En la pràctica això vol dir davant de [[a]], [[o]] i [[u]] i a final de sílaba. És interessant de vore que les úniques paraules en valencià que escomencen per esta lletra són els monosílaps ''ça'' (antiga forma adverbial en el significat d'"ací") i ''ço'' (variant antiga de "açò" i de l'artícul neutre "lo"), hui en desús.

Quan en el [[castellà]] es varen neutralisar els sons de la ''c''/''ç'' i la ''z'', se va simplificar l'[[ortografia]], i en conseqüència l'[[alfabet]], fent desaparéixer l'us de la ''ç'' al [[sigle XVII]].

==Us de la ç en diferents llengües==
Esta lletra també és usada en l'[[occità]], el [[francés]], el [[portugués]], el [[Reintegracionisme|gallec reintegracioniste]], el [[català]], i ho era en [[castellà]] antic, [[galaicoportugués]] i en [[vasc]] prenormatiu, en una funció idèntica a la del [[valencià]]. En canvi, en el [[turc]], el [[kurt]], l'[[albanés]], el [[turcman]], el [[tàtar]], l'[[azeri]] i en alguns dialectes del [[friülés]], servix per a representar el sò de che. També és usat per a la transcripció romanisada de l'[[llengua àrap|àrap]]. En el [[turc]] és considerada una lletra de ple dret i no una variació.

Atres llengües com l'anglés usen la ce trencada en els diccionaris per als préstams llingüístics de paraules que originàriament ne duyen, tot i que està exclosa dels seus teclats. Un dels més populars seria per eixemple "façade".

===Funcions===
*En [[valencià]], [[francés]], [[occità]], [[català]], i [[portugués]] marca el sò [[/s/]] davant a, o, u. Conviu en atres grafies en esta funció.
*En [[albanés]], [[azeri]], [[kurt]], [[tàtar]], [[turc]] i [[turcman]] indica el sò de che.
*En l'[[Alfabet fonètic internacional|AFI]] designa la [[fricativa palatal sorda]] (el sò de l'hac en la paraula anglesa ''huge'' o la che alemana en la paraula "ich", per eixemple).

==Referències==
{{Referències}}

[[Categoria:Fonogrames particulars en llengües d'alfabet llatí|C]]