Aşgabat - Historial de revisions

Reval en 18:34 20 jun 2024

2024-06-20T18:34:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:34 20 jun 2024
Llínea 11:		Llínea 11:
	En [[1917]], despuix d'establir-se el control [[Unió Soviètica\|soviètic]], la ciutat va ser renomenada com ''Poltoratsk'', en honor del revolucionari local [[Pável Poltoratski]]. El nom Aşgabat, en la seua forma russa Ashjabad;, fon restablit en l'any [[1927]]. A partir d'este moment, la ciutat experimentà un ràpit creiximent i industrialisació portat a terme pel govern soviètic, que es varen vore interromputs per un greu terremot el [[6 d'octubre]] de [[1948]]. S'estima que el seisme alcançà un grau 9 en l'[[escala de Richter]], i deixà sense vida a més de 110.000 persones (2/3 de la població total de la ciutat). Els mijos oficials soviètics, no obstant, anunciaren una sifra de morts molt més baixa, de 14.000.		En [[1917]], despuix d'establir-se el control [[Unió Soviètica\|soviètic]], la ciutat va ser renomenada com ''Poltoratsk'', en honor del revolucionari local [[Pável Poltoratski]]. El nom Aşgabat, en la seua forma russa Ashjabad;, fon restablit en l'any [[1927]]. A partir d'este moment, la ciutat experimentà un ràpit creiximent i industrialisació portat a terme pel govern soviètic, que es varen vore interromputs per un greu terremot el [[6 d'octubre]] de [[1948]]. S'estima que el seisme alcançà un grau 9 en l'[[escala de Richter]], i deixà sense vida a més de 110.000 persones (2/3 de la població total de la ciutat). Els mijos oficials soviètics, no obstant, anunciaren una sifra de morts molt més baixa, de 14.000.

	En l'any [[1991]], en la proclamació de l'independència de Turkmenistan, es convertí en la capital nacional del nou estat.		En l'any [[1991]], en la proclamació de l'independència de Turkmenistan, es convertí en la capital nacional del nou estat.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-03T22:24:57Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 22:24 3 set 2023
Llínea 18:		Llínea 18:
	{{Capitals d'Àsia}}		{{Capitals d'Àsia}}

	[[Categoria:~~Jordània~~]]		[[Categoria:Turcmenistan]]
	[[Categoria:Capitals d'Àsia]]		[[Categoria:Capitals d'Àsia]]

Valencian: /* Història */

2023-09-03T22:22:16Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 22:22 3 set 2023
Llínea 9:		Llínea 9:
	En [[1869]], l'eixèrcit rus va construir una fortalea sobre un tossal propenc al llogaret, i la presència militar, unida a la seguritat derivada d'esta, va atraure a numerosos mercaders i artesans a la zona. La regió fon anexionada en [[1884]] per [[Rússia]], que va decidir desenrollar la ciutat com un núcleu comercial per la seua proximitat al territori de Pèrsia, llavors baix influència britànica. En aquella época, es considerava una ciutat moderna i elegant, en moltes tendes i hotels, i edificis d'estil europeu.		En [[1869]], l'eixèrcit rus va construir una fortalea sobre un tossal propenc al llogaret, i la presència militar, unida a la seguritat derivada d'esta, va atraure a numerosos mercaders i artesans a la zona. La regió fon anexionada en [[1884]] per [[Rússia]], que va decidir desenrollar la ciutat com un núcleu comercial per la seua proximitat al territori de Pèrsia, llavors baix influència britànica. En aquella época, es considerava una ciutat moderna i elegant, en moltes tendes i hotels, i edificis d'estil europeu.

	En [[1917]], despuix d'establir-se el control [[Unió Soviètica\|soviètic]], la ciutat va ser renomenada com ''Poltoratsk'', en honor del revolucionari local [[Pável Poltoratski]]. El nom ~~Asgabat~~, en la seua forma russa Ashjabad;, fon restablit en l'any [[1927]]. A partir d'este moment, la ciutat experimentà un ràpit creiximent i industrialisació portat a terme pel govern soviètic, que es varen vore interromputs per un greu terremot el [[6 d'octubre]] de [[1948]]. S'estima que el seisme alcançà un grau 9 en l'[[escala de Richter]], i deixà sense vida a més de 110.000 persones (2/3 de la població total de la ciutat). Els mijos oficials soviètics, no obstant, anunciaren una sifra de morts molt més baixa, de 14.000.		En [[1917]], despuix d'establir-se el control [[Unió Soviètica\|soviètic]], la ciutat va ser renomenada com ''Poltoratsk'', en honor del revolucionari local [[Pável Poltoratski]]. El nom Aşgabat, en la seua forma russa Ashjabad;, fon restablit en l'any [[1927]]. A partir d'este moment, la ciutat experimentà un ràpit creiximent i industrialisació portat a terme pel govern soviètic, que es varen vore interromputs per un greu terremot el [[6 d'octubre]] de [[1948]]. S'estima que el seisme alcançà un grau 9 en l'[[escala de Richter]], i deixà sense vida a més de 110.000 persones (2/3 de la població total de la ciutat). Els mijos oficials soviètics, no obstant, anunciaren una sifra de morts molt més baixa, de 14.000.

	En l'any [[1991]], en la proclamació de l'independència de Turkmenistan, es convertí en la capital nacional del nou estat.		En l'any [[1991]], en la proclamació de l'independència de Turkmenistan, es convertí en la capital nacional del nou estat.

Valencian: /* Història */

2023-09-03T22:21:36Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 22:21 3 set 2023
Llínea 10:		Llínea 10:

	En [[1917]], despuix d'establir-se el control [[Unió Soviètica\|soviètic]], la ciutat va ser renomenada com ''Poltoratsk'', en honor del revolucionari local [[Pável Poltoratski]]. El nom Asgabat, en la seua forma russa Ashjabad;, fon restablit en l'any [[1927]]. A partir d'este moment, la ciutat experimentà un ràpit creiximent i industrialisació portat a terme pel govern soviètic, que es varen vore interromputs per un greu terremot el [[6 d'octubre]] de [[1948]]. S'estima que el seisme alcançà un grau 9 en l'[[escala de Richter]], i deixà sense vida a més de 110.000 persones (2/3 de la població total de la ciutat). Els mijos oficials soviètics, no obstant, anunciaren una sifra de morts molt més baixa, de 14.000.		En [[1917]], despuix d'establir-se el control [[Unió Soviètica\|soviètic]], la ciutat va ser renomenada com ''Poltoratsk'', en honor del revolucionari local [[Pável Poltoratski]]. El nom Asgabat, en la seua forma russa Ashjabad;, fon restablit en l'any [[1927]]. A partir d'este moment, la ciutat experimentà un ràpit creiximent i industrialisació portat a terme pel govern soviètic, que es varen vore interromputs per un greu terremot el [[6 d'octubre]] de [[1948]]. S'estima que el seisme alcançà un grau 9 en l'[[escala de Richter]], i deixà sense vida a més de 110.000 persones (2/3 de la població total de la ciutat). Els mijos oficials soviètics, no obstant, anunciaren una sifra de morts molt més baixa, de 14.000.



	En l'any [[1991]], en la proclamació de l'independència de Turkmenistan, es convertí en la capital nacional del nou estat.		En l'any [[1991]], en la proclamació de l'independència de Turkmenistan, es convertí en la capital nacional del nou estat.

Valencian: /* Història */

2023-09-03T22:21:10Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 22:21 3 set 2023
Llínea 9:		Llínea 9:
	En [[1869]], l'eixèrcit rus va construir una fortalea sobre un tossal propenc al llogaret, i la presència militar, unida a la seguritat derivada d'esta, va atraure a numerosos mercaders i artesans a la zona. La regió fon anexionada en [[1884]] per [[Rússia]], que va decidir desenrollar la ciutat com un núcleu comercial per la seua proximitat al territori de Pèrsia, llavors baix influència britànica. En aquella época, es considerava una ciutat moderna i elegant, en moltes tendes i hotels, i edificis d'estil europeu.		En [[1869]], l'eixèrcit rus va construir una fortalea sobre un tossal propenc al llogaret, i la presència militar, unida a la seguritat derivada d'esta, va atraure a numerosos mercaders i artesans a la zona. La regió fon anexionada en [[1884]] per [[Rússia]], que va decidir desenrollar la ciutat com un núcleu comercial per la seua proximitat al territori de Pèrsia, llavors baix influència britànica. En aquella época, es considerava una ciutat moderna i elegant, en moltes tendes i hotels, i edificis d'estil europeu.

	En [[1917]], despuix d'establir-se el control [[Unió Soviètica\|soviètic]], la ciutat va ser renomenada com ''Poltoratsk'', en honor del revolucionari local [[Pável Poltoratski]]. El nom Asgabat, en la seua forma russa Ashjabad;, fon restablit en l'any [[1927]]. A partir d'este moment, la ciutat experimentà un ràpit creiximent i industrialisació portat a terme pel govern soviètic, que es varen vore interromputs per un greu terremot el [[6 d'octubre]] de [[1948]]. S'estima que el seisme alcançà un grau 9 en l'[[escala de Richter]], i deixà sense vida a més de 110.000 persones (2/3 de la població total de la ciutat). Els mijos oficials soviètics, no obstant, anunciaren una sifra de morts molt més baixa, de 14~~{{*esd}}~~000.		En [[1917]], despuix d'establir-se el control [[Unió Soviètica\|soviètic]], la ciutat va ser renomenada com ''Poltoratsk'', en honor del revolucionari local [[Pável Poltoratski]]. El nom Asgabat, en la seua forma russa Ashjabad;, fon restablit en l'any [[1927]]. A partir d'este moment, la ciutat experimentà un ràpit creiximent i industrialisació portat a terme pel govern soviètic, que es varen vore interromputs per un greu terremot el [[6 d'octubre]] de [[1948]]. S'estima que el seisme alcançà un grau 9 en l'[[escala de Richter]], i deixà sense vida a més de 110.000 persones (2/3 de la població total de la ciutat). Els mijos oficials soviètics, no obstant, anunciaren una sifra de morts molt més baixa, de 14.000.

Valencian: /* Història */

2023-09-03T22:20:52Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 22:20 3 set 2023
Llínea 8:		Llínea 8:

	En [[1869]], l'eixèrcit rus va construir una fortalea sobre un tossal propenc al llogaret, i la presència militar, unida a la seguritat derivada d'esta, va atraure a numerosos mercaders i artesans a la zona. La regió fon anexionada en [[1884]] per [[Rússia]], que va decidir desenrollar la ciutat com un núcleu comercial per la seua proximitat al territori de Pèrsia, llavors baix influència britànica. En aquella época, es considerava una ciutat moderna i elegant, en moltes tendes i hotels, i edificis d'estil europeu.		En [[1869]], l'eixèrcit rus va construir una fortalea sobre un tossal propenc al llogaret, i la presència militar, unida a la seguritat derivada d'esta, va atraure a numerosos mercaders i artesans a la zona. La regió fon anexionada en [[1884]] per [[Rússia]], que va decidir desenrollar la ciutat com un núcleu comercial per la seua proximitat al territori de Pèrsia, llavors baix influència britànica. En aquella época, es considerava una ciutat moderna i elegant, en moltes tendes i hotels, i edificis d'estil europeu.

			En [[1917]], despuix d'establir-se el control [[Unió Soviètica\|soviètic]], la ciutat va ser renomenada com ''Poltoratsk'', en honor del revolucionari local [[Pável Poltoratski]]. El nom Asgabat, en la seua forma russa Ashjabad;, fon restablit en l'any [[1927]]. A partir d'este moment, la ciutat experimentà un ràpit creiximent i industrialisació portat a terme pel govern soviètic, que es varen vore interromputs per un greu terremot el [[6 d'octubre]] de [[1948]]. S'estima que el seisme alcançà un grau 9 en l'[[escala de Richter]], i deixà sense vida a més de 110.000 persones (2/3 de la població total de la ciutat). Els mijos oficials soviètics, no obstant, anunciaren una sifra de morts molt més baixa, de 14{{*esd}}000.



	En l'any [[1991]], en la proclamació de l'independència de Turkmenistan, es convertí en la capital nacional del nou estat.		En l'any [[1991]], en la proclamació de l'independència de Turkmenistan, es convertí en la capital nacional del nou estat.

Valencian: /* Història */

2023-09-03T22:16:55Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 22:16 3 set 2023
Llínea 6:		Llínea 6:
	== Història ==		== Història ==
	Aşgabat és una ciutat relativament jove, que es desenrollà a partir d'un llogaret del mateix nom fundada en l'any [[1881]]. Es troba situada prop de l'emplaçament original de [[Nisa (Turkmenistan)\|Nisa]], l'antiga capital dels [[Partia\|parts]], i de les ruïnes de la ciutat de [[Konjikala]] en la [[Ruta de la Seda]], que fon destruïda pels [[mongols]].		Aşgabat és una ciutat relativament jove, que es desenrollà a partir d'un llogaret del mateix nom fundada en l'any [[1881]]. Es troba situada prop de l'emplaçament original de [[Nisa (Turkmenistan)\|Nisa]], l'antiga capital dels [[Partia\|parts]], i de les ruïnes de la ciutat de [[Konjikala]] en la [[Ruta de la Seda]], que fon destruïda pels [[mongols]].

			En [[1869]], l'eixèrcit rus va construir una fortalea sobre un tossal propenc al llogaret, i la presència militar, unida a la seguritat derivada d'esta, va atraure a numerosos mercaders i artesans a la zona. La regió fon anexionada en [[1884]] per [[Rússia]], que va decidir desenrollar la ciutat com un núcleu comercial per la seua proximitat al territori de Pèrsia, llavors baix influència britànica. En aquella época, es considerava una ciutat moderna i elegant, en moltes tendes i hotels, i edificis d'estil europeu.

	En l'any [[1991]], en la proclamació de l'independència de Turkmenistan, es convertí en la capital nacional del nou estat.		En l'any [[1991]], en la proclamació de l'independència de Turkmenistan, es convertí en la capital nacional del nou estat.

Valencian: /* Història */

2023-09-03T22:04:41Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 22:04 3 set 2023
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Història ==		== Història ==
	~~Asgabat~~ és una ciutat relativament jove, que es desenrollà a partir d'un llogaret del mateix nom fundada en l'any [[1881]]. Es troba situada prop de l'emplaçament original de [[Nisa (Turkmenistan)\|Nisa]], l'antiga capital dels [[Partia\|parts]], i de les ruïnes de la ciutat de [[Konjikala]] en la [[Ruta de la Seda]], que fon destruïda pels [[mongols]].		Aşgabat és una ciutat relativament jove, que es desenrollà a partir d'un llogaret del mateix nom fundada en l'any [[1881]]. Es troba situada prop de l'emplaçament original de [[Nisa (Turkmenistan)\|Nisa]], l'antiga capital dels [[Partia\|parts]], i de les ruïnes de la ciutat de [[Konjikala]] en la [[Ruta de la Seda]], que fon destruïda pels [[mongols]].

	En l'any [[1991]], en la proclamació de l'independència de Turkmenistan, es convertí en la capital nacional del nou estat.		En l'any [[1991]], en la proclamació de l'independència de Turkmenistan, es convertí en la capital nacional del nou estat.

Valencian en 22:04 3 set 2023

2023-09-03T22:04:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:04 3 set 2023
Llínea 3:		Llínea 3:

	La seua població era de 1.030.063 habitants segons el cens de l'any [[2022]].		La seua població era de 1.030.063 habitants segons el cens de l'any [[2022]].

			== Història ==
			Asgabat és una ciutat relativament jove, que es desenrollà a partir d'un llogaret del mateix nom fundada en l'any [[1881]]. Es troba situada prop de l'emplaçament original de [[Nisa (Turkmenistan)\|Nisa]], l'antiga capital dels [[Partia\|parts]], i de les ruïnes de la ciutat de [[Konjikala]] en la [[Ruta de la Seda]], que fon destruïda pels [[mongols]].

	En l'any [[1991]], en la proclamació de l'independència de Turkmenistan, es convertí en la capital nacional del nou estat.		En l'any [[1991]], en la proclamació de l'independència de Turkmenistan, es convertí en la capital nacional del nou estat.

Valencian en 22:01 3 set 2023

2023-09-03T22:01:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:01 3 set 2023
Llínea 3:		Llínea 3:

	La seua població era de 1.030.063 habitants segons el cens de l'any [[2022]].		La seua població era de 1.030.063 habitants segons el cens de l'any [[2022]].

			En l'any [[1991]], en la proclamació de l'independència de Turkmenistan, es convertí en la capital nacional del nou estat.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==