Acadèmies Valencianes - Historial de revisions

Lluísm en 10:55 6 jul 2024

2024-07-06T10:55:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:55 6 jul 2024
Llínea 48:		Llínea 48:
	* “El subtil cordovés Pedro d'Urdemalas”, d'Alonso Jerónimo de Sales Barbadillo.		* “El subtil cordovés Pedro d'Urdemalas”, d'Alonso Jerónimo de Sales Barbadillo.
	* “Horta de Valéncia, proses i versos en les Acadèmies d'ella”, d'Alonso de Castillo Solórzano.		* “Horta de Valéncia, proses i versos en les Acadèmies d'ella”, d'Alonso de Castillo Solórzano.

	== Referències ==		== Referències ==
	{{reflist}}		{{reflist}}

Jose2: Text reemplaça - ' a Valéncia ' a ' en Valéncia '

2024-06-16T10:59:22Z

Text reemplaça - ' a Valéncia ' a ' en Valéncia '

← Revisió anterior		Revisió de 10:59 16 jun 2024
Llínea 12:		Llínea 12:
	Centrant-nos en el [[sigle d'Or Valencià]], podríem trobar els antecedents, la cort virreinal, en el [[Palau Real de Valéncia]] i el seu entorn, que varen ser el lloc ideal a on varen florir les cites culturals, es coneixien com “parlaments i/o colacions” Les figures més destacades serien [[Jaume Roig]], en ‘[[Spill]] o [[Llibre dels dons]]', [[Roïç de Corella]] en ‘[[Parlament]] o colació que apres de sucar sdevench en casa de Berenguer Mercader entre alguns hòmens de stat de la Ciutat de Valéncia, els quals ordenaren els historials poesies següents, ço és, casen la sua en són elegant estil', [[Bernat Fenollar]], en ‘El proces dels olives i disputa dels jóvens i dels vells', i ‘[[El somni]]' de [[Johan Johan]].		Centrant-nos en el [[sigle d'Or Valencià]], podríem trobar els antecedents, la cort virreinal, en el [[Palau Real de Valéncia]] i el seu entorn, que varen ser el lloc ideal a on varen florir les cites culturals, es coneixien com “parlaments i/o colacions” Les figures més destacades serien [[Jaume Roig]], en ‘[[Spill]] o [[Llibre dels dons]]', [[Roïç de Corella]] en ‘[[Parlament]] o colació que apres de sucar sdevench en casa de Berenguer Mercader entre alguns hòmens de stat de la Ciutat de Valéncia, els quals ordenaren els historials poesies següents, ço és, casen la sua en són elegant estil', [[Bernat Fenollar]], en ‘El proces dels olives i disputa dels jóvens i dels vells', i ‘[[El somni]]' de [[Johan Johan]].

	Ya a finals del [[sigle XVI]], a iniciativa del mencionat Catalá de Valeriola va sorgir la més coneguda de totes, l'[[Acadèmia dels Nocturns]] entre els anys [[1591]] i [[1594]]. Esta acadèmia fon la que va servir d'inspiració i model a totes les sorgides posteriorment en el [[sigle XVII]] tant a Valéncia com en atres llocs d'[[Espanya]].		Ya a finals del [[sigle XVI]], a iniciativa del mencionat Catalá de Valeriola va sorgir la més coneguda de totes, l'[[Acadèmia dels Nocturns]] entre els anys [[1591]] i [[1594]]. Esta acadèmia fon la que va servir d'inspiració i model a totes les sorgides posteriorment en el [[sigle XVII]] tant en Valéncia com en atres llocs d'[[Espanya]].

	El sigle XVII fon un moment àlgit atenent al número d'acadèmies creades, si be poques poden conseguir l'alt nivell que es va conseguir durant els sigles anteriors. Segons el decà de la [[RACV]], [[Vicente Luis Simó Santonja]], les podem dividir en tres tipos, ordinàries, ocasionals i fictícies.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/opinion.php/2008/08/01/las_academias_valencianas_del_xvii Acadèmies valencianes del XVII]</ref>		El sigle XVII fon un moment àlgit atenent al número d'acadèmies creades, si be poques poden conseguir l'alt nivell que es va conseguir durant els sigles anteriors. Segons el decà de la [[RACV]], [[Vicente Luis Simó Santonja]], les podem dividir en tres tipos, ordinàries, ocasionals i fictícies.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/opinion.php/2008/08/01/las_academias_valencianas_del_xvii Acadèmies valencianes del XVII]</ref>

Jose2 en 10:55 16 jun 2022

2022-06-16T10:55:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:55 16 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	Les ~~acadèmies~~ eren reunions, tertúlies, de poetes, personalitats de la noblea i gents de la cultura convocades per un noble en sa casa. Tractaven assunts diversos, especialment temes lliteraris i humanístics i en general es proponia un tema pera que els membres compongueren poesies sobre el mateix per a la pròxima reunió.		Les '''Acadèmies Valencianes''' eren reunions, tertúlies, de poetes, personalitats de la noblea i gents de la cultura convocades per un noble en sa casa. Tractaven assunts diversos, especialment temes lliteraris i humanístics i en general es proponia un tema pera que els membres compongueren poesies sobre el mateix per a la pròxima reunió.

	[[Bernardo Catalá de Valeriola]], impulsor de l'[[Acadèmia dels Nocturns]] la descriu en les seues memòries en estes paraules.		[[Bernardo Catalá de Valeriola]], impulsor de l'[[Acadèmia dels Nocturns]] la descriu en les seues memòries en estes paraules.

Valencian: Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

2021-05-26T13:37:26Z

Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 13:37 26 maig 2021
Llínea 49:		Llínea 49:
	* “Horta de Valéncia, proses i versos en les Acadèmies d'ella”, d'Alonso de Castillo Solórzano.		* “Horta de Valéncia, proses i versos en les Acadèmies d'ella”, d'Alonso de Castillo Solórzano.

	== ~~Notes~~ ==		== Referències ==
	{{reflist}}		{{reflist}}
	[[Categoria:Acadèmies lliteràries]]		[[Categoria:Acadèmies lliteràries]]
	[[Categoria:Escritors valencians]]		[[Categoria:Escritors valencians]]
	[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]		[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]

Jose2 en 18:01 8 maig 2020

2020-05-08T18:01:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:01 8 maig 2020
Llínea 12:		Llínea 12:
	Centrant-nos en el [[sigle d'Or Valencià]], podríem trobar els antecedents, la cort virreinal, en el [[Palau Real de Valéncia]] i el seu entorn, que varen ser el lloc ideal a on varen florir les cites culturals, es coneixien com “parlaments i/o colacions” Les figures més destacades serien [[Jaume Roig]], en ‘[[Spill]] o [[Llibre dels dons]]', [[Roïç de Corella]] en ‘[[Parlament]] o colació que apres de sucar sdevench en casa de Berenguer Mercader entre alguns hòmens de stat de la Ciutat de Valéncia, els quals ordenaren els historials poesies següents, ço és, casen la sua en són elegant estil', [[Bernat Fenollar]], en ‘El proces dels olives i disputa dels jóvens i dels vells', i ‘[[El somni]]' de [[Johan Johan]].		Centrant-nos en el [[sigle d'Or Valencià]], podríem trobar els antecedents, la cort virreinal, en el [[Palau Real de Valéncia]] i el seu entorn, que varen ser el lloc ideal a on varen florir les cites culturals, es coneixien com “parlaments i/o colacions” Les figures més destacades serien [[Jaume Roig]], en ‘[[Spill]] o [[Llibre dels dons]]', [[Roïç de Corella]] en ‘[[Parlament]] o colació que apres de sucar sdevench en casa de Berenguer Mercader entre alguns hòmens de stat de la Ciutat de Valéncia, els quals ordenaren els historials poesies següents, ço és, casen la sua en són elegant estil', [[Bernat Fenollar]], en ‘El proces dels olives i disputa dels jóvens i dels vells', i ‘[[El somni]]' de [[Johan Johan]].

	Ya a finals del [[sigle XVI]], a iniciativa del mencionat Catalá de Valeriola va sorgir la més coneguda de totes, l'[[Acadèmia dels Nocturns]] entre [[1591]] i [[1594]]. Esta acadèmia fon la que va servir d'inspiració i model a totes les sorgides posteriorment en el [[sigle XVII]] tant a Valéncia com en atres llocs d'[[Espanya]].		Ya a finals del [[sigle XVI]], a iniciativa del mencionat Catalá de Valeriola va sorgir la més coneguda de totes, l'[[Acadèmia dels Nocturns]] entre els anys [[1591]] i [[1594]]. Esta acadèmia fon la que va servir d'inspiració i model a totes les sorgides posteriorment en el [[sigle XVII]] tant a Valéncia com en atres llocs d'[[Espanya]].

	El sigle XVII fon un moment àlgit atenent al número d'acadèmies creades, si be poques poden conseguir l'alt nivell que es va conseguir durant els sigles anteriors. Segons el decà de la [[RACV]], [[Vicente Luis Simó Santonja]], les podem dividir en tres tipos, ordinàries, ocasionals i fictícies.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/opinion.php/2008/08/01/las_academias_valencianas_del_xvii Acadèmies valencianes del XVII]</ref>		El sigle XVII fon un moment àlgit atenent al número d'acadèmies creades, si be poques poden conseguir l'alt nivell que es va conseguir durant els sigles anteriors. Segons el decà de la [[RACV]], [[Vicente Luis Simó Santonja]], les podem dividir en tres tipos, ordinàries, ocasionals i fictícies.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/opinion.php/2008/08/01/las_academias_valencianas_del_xvii Acadèmies valencianes del XVII]</ref>

Jose2: Text reemplaça - ' jovens ' a ' jóvens '

2018-08-17T08:09:10Z

Text reemplaça - ' jovens ' a ' jóvens '

← Revisió anterior		Revisió de 08:09 17 ago 2018
Llínea 10:		Llínea 10:
	trastuyt segramental/per sota que'ns leu/el pecat criminal!(“Cobles pel Preciors Cors de Jhesu Christ fetes per alguns hòmens de Valéncia”. Manuscrit de la Biblioteca de Carpentras a França)<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/opinion.php/2008/05/21/triduo_al_corpus_certamen_poetic_1388_92 Vicente Luis Simó Santonja]</ref>}}		trastuyt segramental/per sota que'ns leu/el pecat criminal!(“Cobles pel Preciors Cors de Jhesu Christ fetes per alguns hòmens de Valéncia”. Manuscrit de la Biblioteca de Carpentras a França)<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/opinion.php/2008/05/21/triduo_al_corpus_certamen_poetic_1388_92 Vicente Luis Simó Santonja]</ref>}}

	Centrant-nos en el [[sigle d'Or Valencià]], podríem trobar els antecedents, la cort virreinal, en el [[Palau Real de Valéncia]] i el seu entorn, que varen ser el lloc ideal a on varen florir les cites culturals, es coneixien com “parlaments i/o colacions” Les figures més destacades serien [[Jaume Roig]], en ‘[[Spill]] o [[Llibre dels dons]]', [[Roïç de Corella]] en ‘[[Parlament]] o colació que apres de sucar sdevench en casa de Berenguer Mercader entre alguns hòmens de stat de la Ciutat de Valéncia, els quals ordenaren els historials poesies següents, ço és, casen la sua en són elegant estil', [[Bernat Fenollar]], en ‘El proces dels olives i disputa dels ~~jovens~~ i dels vells', i ‘[[El somni]]' de [[Johan Johan]].		Centrant-nos en el [[sigle d'Or Valencià]], podríem trobar els antecedents, la cort virreinal, en el [[Palau Real de Valéncia]] i el seu entorn, que varen ser el lloc ideal a on varen florir les cites culturals, es coneixien com “parlaments i/o colacions” Les figures més destacades serien [[Jaume Roig]], en ‘[[Spill]] o [[Llibre dels dons]]', [[Roïç de Corella]] en ‘[[Parlament]] o colació que apres de sucar sdevench en casa de Berenguer Mercader entre alguns hòmens de stat de la Ciutat de Valéncia, els quals ordenaren els historials poesies següents, ço és, casen la sua en són elegant estil', [[Bernat Fenollar]], en ‘El proces dels olives i disputa dels jóvens i dels vells', i ‘[[El somni]]' de [[Johan Johan]].

	Ya a finals del [[sigle XVI]], a iniciativa del mencionat Catalá de Valeriola va sorgir la més coneguda de totes, l'[[Acadèmia dels Nocturns]] entre [[1591]] i [[1594]]. Esta acadèmia fon la que va servir d'inspiració i model a totes les sorgides posteriorment en el [[sigle XVII]] tant a Valéncia com en atres llocs d'[[Espanya]].		Ya a finals del [[sigle XVI]], a iniciativa del mencionat Catalá de Valeriola va sorgir la més coneguda de totes, l'[[Acadèmia dels Nocturns]] entre [[1591]] i [[1594]]. Esta acadèmia fon la que va servir d'inspiració i model a totes les sorgides posteriorment en el [[sigle XVII]] tant a Valéncia com en atres llocs d'[[Espanya]].

Jose2: Text reemplaça - 'homens' a 'hòmens'

2017-12-23T11:34:38Z

Text reemplaça - 'homens' a 'hòmens'

← Revisió anterior		Revisió de 11:34 23 dec 2017
Llínea 8:		Llínea 8:

	{{cita\|“Actor de pats,/tot lausor e honor/deu esser dat a/vostra Magestat,/car null altre no/deu esser lausat/mes Vós tot sol,/qui ets Deu e Senyor./Els sant del zela b mout/gran melodia/lauzen Senyor,/vostra gran sensòria./Aant Deu, sant fòrum,/Sant Senyor immortal,/vós jutgerets tota/carn humanal!/Aycest Anyel sots/forma e blancor/e sens duptar/un Deu en trinitat./Ab els sants mots/és transsubstanciat/el veray pa en carn/de gran dolsor./Vertader Deu e veure hom,/e borda e que'l rebam		{{cita\|“Actor de pats,/tot lausor e honor/deu esser dat a/vostra Magestat,/car null altre no/deu esser lausat/mes Vós tot sol,/qui ets Deu e Senyor./Els sant del zela b mout/gran melodia/lauzen Senyor,/vostra gran sensòria./Aant Deu, sant fòrum,/Sant Senyor immortal,/vós jutgerets tota/carn humanal!/Aycest Anyel sots/forma e blancor/e sens duptar/un Deu en trinitat./Ab els sants mots/és transsubstanciat/el veray pa en carn/de gran dolsor./Vertader Deu e veure hom,/e borda e que'l rebam
	trastuyt segramental/per sota que'ns leu/el pecat criminal!(“Cobles pel Preciors Cors de Jhesu Christ fetes per alguns ~~homens~~ de Valéncia”. Manuscrit de la Biblioteca de Carpentras a França)<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/opinion.php/2008/05/21/triduo_al_corpus_certamen_poetic_1388_92 Vicente Luis Simó Santonja]</ref>}}		trastuyt segramental/per sota que'ns leu/el pecat criminal!(“Cobles pel Preciors Cors de Jhesu Christ fetes per alguns hòmens de Valéncia”. Manuscrit de la Biblioteca de Carpentras a França)<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/opinion.php/2008/05/21/triduo_al_corpus_certamen_poetic_1388_92 Vicente Luis Simó Santonja]</ref>}}

	Centrant-nos en el [[sigle d'Or Valencià]], podríem trobar els antecedents, la cort virreinal, en el [[Palau Real de Valéncia]] i el seu entorn, que varen ser el lloc ideal a on varen florir les cites culturals, es coneixien com “parlaments i/o colacions” Les figures més destacades serien [[Jaume Roig]], en ‘[[Spill]] o [[Llibre dels dons]]', [[Roïç de Corella]] en ‘[[Parlament]] o colació que apres de sucar sdevench en casa de Berenguer Mercader entre alguns hòmens de stat de la Ciutat de Valéncia, els quals ordenaren els historials poesies següents, ço és, casen la sua en són elegant estil', [[Bernat Fenollar]], en ‘El proces dels olives i disputa dels jovens i dels vells', i ‘[[El somni]]' de [[Johan Johan]].		Centrant-nos en el [[sigle d'Or Valencià]], podríem trobar els antecedents, la cort virreinal, en el [[Palau Real de Valéncia]] i el seu entorn, que varen ser el lloc ideal a on varen florir les cites culturals, es coneixien com “parlaments i/o colacions” Les figures més destacades serien [[Jaume Roig]], en ‘[[Spill]] o [[Llibre dels dons]]', [[Roïç de Corella]] en ‘[[Parlament]] o colació que apres de sucar sdevench en casa de Berenguer Mercader entre alguns hòmens de stat de la Ciutat de Valéncia, els quals ordenaren els historials poesies següents, ço és, casen la sua en són elegant estil', [[Bernat Fenollar]], en ‘El proces dels olives i disputa dels jovens i dels vells', i ‘[[El somni]]' de [[Johan Johan]].

Jose2 en 00:17 7 dec 2017

2017-12-07T00:17:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:17 7 dec 2017
Llínea 5:		Llínea 5:
	{{cita\|'''‘en el més de setembre, [[1591]], nos juntarem uns quants cavallers i amichs i instituhirem una Acadèmia pera exerçitarnos en hobres i actes virtuosos.''''Bernardo Guillem Catalá de Valeriola i Vives de Cañamás}}		{{cita\|'''‘en el més de setembre, [[1591]], nos juntarem uns quants cavallers i amichs i instituhirem una Acadèmia pera exerçitarnos en hobres i actes virtuosos.''''Bernardo Guillem Catalá de Valeriola i Vives de Cañamás}}

	Remontant-mos al mateix [[sigle XIV]] podríem trobar sense problemes referències a certàmens poètics a [[Valéncia]]. Aixina tenim referències d'un certamen poètic promogut per [[Jaime d'Aragó]] primer Cardenal de la diòcesis Valentina, en algun any entre [[1388]] i [[1392]].		Remontant-mos al mateix [[sigle XIV]] podríem trobar sense problemes referències a certàmens poètics en [[Valéncia]]. Aixina tenim referències d'un certamen poètic promogut per [[Jaime d'Aragó]] primer Cardenal de la diòcesis Valentina, en algun any entre [[1388]] i [[1392]].

	{{cita\|“Actor de pats,/tot lausor e honor/deu esser dat a/vostra Magestat,/car null altre no/deu esser lausat/mes Vós tot sol,/qui ets Deu e Senyor./Els sant del zela b mout/gran melodia/lauzen Senyor,/vostra gran sensòria./Aant Deu, sant fòrum,/Sant Senyor immortal,/vós jutgerets tota/carn humanal!/Aycest Anyel sots/forma e blancor/e sens duptar/un Deu en trinitat./Ab els sants mots/és transsubstanciat/el veray pa en carn/de gran dolsor./Vertader Deu e veure hom,/e borda e que'l rebam		{{cita\|“Actor de pats,/tot lausor e honor/deu esser dat a/vostra Magestat,/car null altre no/deu esser lausat/mes Vós tot sol,/qui ets Deu e Senyor./Els sant del zela b mout/gran melodia/lauzen Senyor,/vostra gran sensòria./Aant Deu, sant fòrum,/Sant Senyor immortal,/vós jutgerets tota/carn humanal!/Aycest Anyel sots/forma e blancor/e sens duptar/un Deu en trinitat./Ab els sants mots/és transsubstanciat/el veray pa en carn/de gran dolsor./Vertader Deu e veure hom,/e borda e que'l rebam

Jose2: /* Acadèmies Fictícies */

2016-07-07T08:23:48Z

Acadèmies Fictícies

← Revisió anterior		Revisió de 08:23 7 jul 2016
Llínea 43:		Llínea 43:

	== Acadèmies Fictícies ==		== Acadèmies Fictícies ==
	Estes acadèmies no serien reals i únicament hi ha constància d'elles en obres lliteràries de distints autors, tenint la seua seu o àmbit d'actuació a [[Valéncia]].		Estes acadèmies no serien reals i únicament hi ha constància d'elles en obres lliteràries de distints autors, tenint la seua seu o àmbit d'actuació en [[Valéncia]].

	* “El Prado de Valéncia”, de Gaspar Mercader.		* “El Prado de Valéncia”, de Gaspar Mercader.
	* “El subtil cordovés Pedro d'Urdemalas”, d'Alonso Jerónimo de Sales Barbadillo.		* “El subtil cordovés Pedro d'Urdemalas”, d'Alonso Jerónimo de Sales Barbadillo.
	* “Horta de Valéncia, proses i versos en les Acadèmies d'ella”, d'Alonso de Castillo Solórzano.		* “Horta de Valéncia, proses i versos en les Acadèmies d'ella”, d'Alonso de Castillo Solórzano.

	== Notes ==		== Notes ==
	{{reflist}}		{{reflist}}

Jose2 en 17:07 11 abr 2015

2015-04-11T17:07:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:07 11 abr 2015
Llínea 10:		Llínea 10:
	trastuyt segramental/per sota que'ns leu/el pecat criminal!(“Cobles pel Preciors Cors de Jhesu Christ fetes per alguns homens de Valéncia”. Manuscrit de la Biblioteca de Carpentras a França)<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/opinion.php/2008/05/21/triduo_al_corpus_certamen_poetic_1388_92 Vicente Luis Simó Santonja]</ref>}}		trastuyt segramental/per sota que'ns leu/el pecat criminal!(“Cobles pel Preciors Cors de Jhesu Christ fetes per alguns homens de Valéncia”. Manuscrit de la Biblioteca de Carpentras a França)<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/opinion.php/2008/05/21/triduo_al_corpus_certamen_poetic_1388_92 Vicente Luis Simó Santonja]</ref>}}

	Centrant-nos en el [[sigle d'Or Valencià]], podríem trobar els antecedents, la cort virreinal, en el [[Palau Real de Valéncia]] i el seu entorn, que ~~van~~ ser el lloc ideal on ~~van~~ florir les cites culturals, es coneixien com “parlaments i/o colacions” Les figures més destacades serien [[Jaume Roig]], en ‘[[Spill]] o [[Llibre dels dons]]', [[Roïç de Corella]] en ‘[[Parlament]] o ~~colacio~~ que apres de sucar sdevench en casa de Berenguer Mercader entre alguns hòmens de stat de la Ciutat de Valéncia, els quals ordenaren els historials poesies següents, ço és, casen la sua en són elegant estil', [[Bernat Fenollar]], en ‘El proces dels olives i disputa dels jovens i dels vells', i ‘[[El somni]]' de [[Johan Johan]].		Centrant-nos en el [[sigle d'Or Valencià]], podríem trobar els antecedents, la cort virreinal, en el [[Palau Real de Valéncia]] i el seu entorn, que varen ser el lloc ideal a on varen florir les cites culturals, es coneixien com “parlaments i/o colacions” Les figures més destacades serien [[Jaume Roig]], en ‘[[Spill]] o [[Llibre dels dons]]', [[Roïç de Corella]] en ‘[[Parlament]] o colació que apres de sucar sdevench en casa de Berenguer Mercader entre alguns hòmens de stat de la Ciutat de Valéncia, els quals ordenaren els historials poesies següents, ço és, casen la sua en són elegant estil', [[Bernat Fenollar]], en ‘El proces dels olives i disputa dels jovens i dels vells', i ‘[[El somni]]' de [[Johan Johan]].

	Ya a finals del [[sigle XVI]], a iniciativa del mencionat Catalá de Valeriola va sorgir la més coneguda de totes, l'[[Acadèmia dels Nocturns]] entre [[1591]] i [[1594]]. Esta acadèmia fon la que va servir d'inspiració i model a totes les sorgides posteriorment en el [[sigle XVII]] tant a Valéncia com en atres llocs d'[[Espanya]].		Ya a finals del [[sigle XVI]], a iniciativa del mencionat Catalá de Valeriola va sorgir la més coneguda de totes, l'[[Acadèmia dels Nocturns]] entre [[1591]] i [[1594]]. Esta acadèmia fon la que va servir d'inspiració i model a totes les sorgides posteriorment en el [[sigle XVII]] tant a Valéncia com en atres llocs d'[[Espanya]].