Acte de parla - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - ' bé' a ' be'

2022-06-03T16:35:05Z

Text reemplaça - ' bé' a ' be'

← Revisió anterior		Revisió de 16:35 3 jun 2022
Llínea 34:		Llínea 34:
	* '''Actes compromisoris''': El parlant assumix un compromís, una obligació o un propòsit. Eixemple: «No et fallaré», «prometre», «pactar», «garantisar», etc.		* '''Actes compromisoris''': El parlant assumix un compromís, una obligació o un propòsit. Eixemple: «No et fallaré», «prometre», «pactar», «garantisar», etc.
	* '''Actes declaratius''': El parlant pretén canviar l’estat en el que es troba alguna cosa. Eixemple: «declarar», «certificar», «inaugurar», «batejar», «absoldre», «beneir», etc. Este dictamen a soles serà vàlit quan el parlant siga part d’una institució social en autoritat, com per eixemple un juge del registre civil o una entitat religiosa.		* '''Actes declaratius''': El parlant pretén canviar l’estat en el que es troba alguna cosa. Eixemple: «declarar», «certificar», «inaugurar», «batejar», «absoldre», «beneir», etc. Este dictamen a soles serà vàlit quan el parlant siga part d’una institució social en autoritat, com per eixemple un juge del registre civil o una entitat religiosa.
	* '''Actes expressius''': El parlant expressa el seu estat anímic, el dels assunts de la vida. Eixemple: '«Hui, la veritat, no em sent bé'», «felicitar», «disculpar-se», «donar el condol», etc.		* '''Actes expressius''': El parlant expressa el seu estat anímic, el dels assunts de la vida. Eixemple: '«Hui, la veritat, no em sent be'», «felicitar», «disculpar-se», «donar el condol», etc.
	* '''Actes afirmatius''': L’emissor se compromet en la veracitat de la seua afirmació. Eixemple: «insistir», «sostindre», «postular», «afirmar», «jurar», etc.		* '''Actes afirmatius''': L’emissor se compromet en la veracitat de la seua afirmació. Eixemple: «insistir», «sostindre», «postular», «afirmar», «jurar», etc.

Valencian: Text reemplaça - ' de a' a ' d'a'

2021-11-30T03:05:35Z

Text reemplaça - ' de a' a ' d'a'

← Revisió anterior		Revisió de 03:05 30 nov 2021
Llínea 22:		Llínea 22:

	== Actes de parla realisatius ==		== Actes de parla realisatius ==
	En «crec que ho faré», l’emissor manifesta la possibilitat de realisació d’alguna cosa; en «promet que ho faré», enuncia una promesa.<ref name=ah>{{cita libro \|apellido=Arroyo Cantón \|apellido2=Berlato Rodríguez \|nombre=Carlos \|nombre2=Perla \|año=2012 \|título=Lengua castellana i Literatura \|fechaacceso=4 de abril de 2017\|páginas=407 \|capítulo=La comunicació \|ubicació=Espanya \|editorial=[[Oxford University Press]] \|apellido-editor=Averbuj \|nombre-editor=Deborah \|idioma=castellà \|isbn=9788467367966 \|número-autores=2}}</ref>		En «crec que ho faré», l’emissor manifesta la possibilitat de realisació d’alguna cosa; en «promet que ho faré», enuncia una promesa.<ref name=ah>{{cita libro \|apellido=Arroyo Cantón \|apellido2=Berlato Rodríguez \|nombre=Carlos \|nombre2=Perla \|año=2012 \|título=Lengua castellana i Literatura \|fechaacceso=4 d'abril de 2017\|páginas=407 \|capítulo=La comunicació \|ubicació=Espanya \|editorial=[[Oxford University Press]] \|apellido-editor=Averbuj \|nombre-editor=Deborah \|idioma=castellà \|isbn=9788467367966 \|número-autores=2}}</ref>

	Els actes de parla realisatius són aquells en els quals se fa exactament lo que es diu: en ells parlar o escriure és fer.<ref name=ah/>		Els actes de parla realisatius són aquells en els quals se fa exactament lo que es diu: en ells parlar o escriure és fer.<ref name=ah/>

Jose2: Text reemplaça - ' contengut ' a ' contingut '

2019-06-12T19:14:00Z

Text reemplaça - ' contengut ' a ' contingut '

← Revisió anterior		Revisió de 19:14 12 jun 2019
Llínea 17:		Llínea 17:
	* '''Actes indirectes''': Són aquelles frases en les que l’aspecte locutiu i ilocutiu no coincidixen, per lo tant la finalitat de l’oració és distinta a lo que s’expressa directament.		* '''Actes indirectes''': Són aquelles frases en les que l’aspecte locutiu i ilocutiu no coincidixen, per lo tant la finalitat de l’oració és distinta a lo que s’expressa directament.

	John Searle, que va seguir l’anàlisis d’Austin sobre els enunciats d’acció o performatius i se va centrar en lo que aquell havia nomenat actes ilocucionaris —actes que se realisen dient alguna cosa—, desenrollà l’idea de que diverses oracions en el mateix ~~contengut~~ proposicional poden diferir en la seua força ilocucional, segons que es presenten com a una asseveració, una pregunta, una orde o una expressió de desig.		John Searle, que va seguir l’anàlisis d’Austin sobre els enunciats d’acció o performatius i se va centrar en lo que aquell havia nomenat actes ilocucionaris —actes que se realisen dient alguna cosa—, desenrollà l’idea de que diverses oracions en el mateix contingut proposicional poden diferir en la seua força ilocucional, segons que es presenten com a una asseveració, una pregunta, una orde o una expressió de desig.

	Segons Searle, les forces ilocucionals d’un acte de parla es poden descriure seguint regles o condicions especificables, donades tant per les circunstàncies com pel propòsit que es seguix en diferents actes ilocucionaris.		Segons Searle, les forces ilocucionals d’un acte de parla es poden descriure seguint regles o condicions especificables, donades tant per les circunstàncies com pel propòsit que es seguix en diferents actes ilocucionaris.

Loís: /* Condicions dels actes de parla realisatius */ construcciones > construccions

2018-12-11T15:40:45Z

Condicions dels actes de parla realisatius: construcciones > construccions

← Revisió anterior		Revisió de 15:40 11 dec 2018
Llínea 45:		Llínea 45:
	* '''Oració passiva en se''': «Se declara la guerra a X».		* '''Oració passiva en se''': «Se declara la guerra a X».
	* '''Oració impersonal en se''': «Se convoca als veïns a una junta».		* '''Oració impersonal en se''': «Se convoca als veïns a una junta».
	* '''~~Construcciones~~ atributives en estar i quedar''': «Queda declarada la guerra a X».		* '''Construccions atributives en estar i quedar''': «Queda declarada la guerra a X».

	Si l’acte realisatiu se du a terme per un grup —per eixemple, un tribunal que dicta sentència—, és possible també l’us del plural: «Absolem a l’acusat».<ref name=ah/>		Si l’acte realisatiu se du a terme per un grup —per eixemple, un tribunal que dicta sentència—, és possible també l’us del plural: «Absolem a l’acusat».<ref name=ah/>

Jose2 en 15:18 11 dec 2018

2018-12-11T15:18:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:18 11 dec 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	Un '''acte de parla''' és un tipo d’acció que involucra l’us d’una llengua natural i que està subjecte a un cert número de regles convencionals generals o principis pragmàtics de pertinença.		Un '''acte de parla''' és un tipo d’acció que involucra l’us d’una [[llengua]] natural i que està subjecte a un cert número de regles convencionals generals o principis pragmàtics de pertinença.

	La [[pragmàtica]] de Peter Strawson i John Searle considera que «acte de parla» es referix usualment a lo mateix que es designa en «acte ilocutiu», terme que va crear John L. Austin en ''How to Do Things with Words'' (1962). D’acort en Austin, l’«acte ilocutiu» se dona en la mida en que l’enunciació constituïx, per ella mateixa, un cert acte, entés com a la transformació de les relacions entre els interlocutors o en els referents. Un eixemple clàssic és que al dir «ho promet» o «sí, vullc» —en una cerimònia matrimonial— estem, al mateix temps que parlant, realisant l’acte. En eixe sentit, l’acte de parla, és dir, l’emissió de l’enunciat, se pot realisar en forma oral o escrita, sempre que se duga a terme la realisació d’una acció per mig de paraules. El fet d’efectuar un acte de parla, expressant una oració correcta gramaticalment i en sentit, implica un compromís en l’entorn. Un acte de parla pot ser utilisat per a: solicitar informació, oferir, disculpar-se, expressar indiferència, expressar plaer o disgust, amenaçar, invitar, pregar, etc. Els actes de parla servixen per a la comunicació humana.		La [[pragmàtica]] de Peter Strawson i John Searle considera que «acte de parla» es referix usualment a lo mateix que es designa en «acte ilocutiu», terme que va crear John L. Austin en ''How to Do Things with Words'' ([[1962]]). D’acort en Austin, l’«acte ilocutiu» se dona en la mida en que l’enunciació constituïx, per ella mateixa, un cert acte, entés com a la transformació de les relacions entre els interlocutors o en els referents. Un eixemple clàssic és que al dir «ho promet» o «sí, vullc» —en una cerimònia matrimonial— estem, al mateix temps que parlant, realisant l’acte. En eixe sentit, l’acte de parla, és dir, l’emissió de l’enunciat, se pot realisar en forma oral o escrita, sempre que se duga a terme la realisació d’una acció per mig de paraules.

			El fet d’efectuar un acte de parla, expressant una oració correcta gramaticalment i en sentit, implica un compromís en l’entorn.

			Un acte de parla pot ser utilisat per a: solicitar informació, oferir, disculpar-se, expressar indiferència, expressar plaer o disgust, amenaçar, invitar, pregar, etc. Els actes de parla servixen per a la comunicació humana.

	== Classificació dels actes ==		== Classificació dels actes ==
Llínea 47:		Llínea 51:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

			[[Categoria:Societat]]

Loís: /* Actes de parla realisatius */ pensse > pense

2018-12-11T15:04:33Z

Actes de parla realisatius: pensse > pense

← Revisió anterior		Revisió de 15:04 11 dec 2018
Llínea 26:		Llínea 26:
	=== Tipos d’actes de parla ===		=== Tipos d’actes de parla ===
	Els actes de parla poden ser classificats segons l’intenció o finalitat a que se referixquen:<ref name=ah/>		Els actes de parla poden ser classificats segons l’intenció o finalitat a que se referixquen:<ref name=ah/>
	* '''Actes assertius''' o '''representatius''': El parlant nega, accepta o corrig alguna cosa, en diferent nivell de certea. Eixemple: «sí, «per supost que ~~pensse~~ aixina».		* '''Actes assertius''' o '''representatius''': El parlant nega, accepta o corrig alguna cosa, en diferent nivell de certea. Eixemple: «sí, «per supost que pense aixina».
	* '''Actes directius''': El parlant tracta d’obligar al oyent a fer una acció. Eixemple: «Teniu d’acabar les vostres tasques per a demà», «ordenar», «perdonar», «pregar», «instar», «destituir», etc.		* '''Actes directius''': El parlant tracta d’obligar al oyent a fer una acció. Eixemple: «Teniu d’acabar les vostres tasques per a demà», «ordenar», «perdonar», «pregar», «instar», «destituir», etc.
	* '''Actes compromisoris''': El parlant assumix un compromís, una obligació o un propòsit. Eixemple: «No et fallaré», «prometre», «pactar», «garantisar», etc.		* '''Actes compromisoris''': El parlant assumix un compromís, una obligació o un propòsit. Eixemple: «No et fallaré», «prometre», «pactar», «garantisar», etc.

Loís: Creació d'artícul Acte de parla (llingüística)

2018-12-11T15:01:30Z

Creació d'artícul Acte de parla (llingüística)

Pàgina nova

Un '''acte de parla''' és un tipo d’acció que involucra l’us d’una llengua natural i que està subjecte a un cert número de regles convencionals generals o principis pragmàtics de pertinença.

La [[pragmàtica]] de Peter Strawson i John Searle considera que «acte de parla» es referix usualment a lo mateix que es designa en «acte ilocutiu», terme que va crear John L. Austin en ''How to Do Things with Words'' (1962). D’acort en Austin, l’«acte ilocutiu» se dona en la mida en que l’enunciació constituïx, per ella mateixa, un cert acte, entés com a la transformació de les relacions entre els interlocutors o en els referents. Un eixemple clàssic és que al dir «ho promet» o «sí, vullc» —en una cerimònia matrimonial— estem, al mateix temps que parlant, realisant l’acte. En eixe sentit, l’acte de parla, és dir, l’emissió de l’enunciat, se pot realisar en forma oral o escrita, sempre que se duga a terme la realisació d’una acció per mig de paraules. El fet d’efectuar un acte de parla, expressant una oració correcta gramaticalment i en sentit, implica un compromís en l’entorn. Un acte de parla pot ser utilisat per a: solicitar informació, oferir, disculpar-se, expressar indiferència, expressar plaer o disgust, amenaçar, invitar, pregar, etc. Els actes de parla servixen per a la comunicació humana.

== Classificació dels actes ==
L’acte de parla consta de tres nivells elementals:
* '''Acte locutiu''': És un acte que consistix en dir una cosa, se diu aixina el fet simple de parlar que realisa un ser humà.
* '''Acte ilocutiu''': Es l’intenció del parlant, la seua finalitat. Eixemples d’este tipo d’actes són felicitar o agrair.
* '''Acte perlocutiu''': Són els efectes o conseqüències que causen els actes ilocutius. Te en conte la reacció al parlar o escriure que realisa un ser humà.

També, els actes de parla se poden dividir en dos tipos:
* '''Actes directes''': Són aquells enunciats en els que l’aspecte locutiu i ilocutiu coincidixen, és dir, s’expressa directament l’intenció.
* '''Actes indirectes''': Són aquelles frases en les que l’aspecte locutiu i ilocutiu no coincidixen, per lo tant la finalitat de l’oració és distinta a lo que s’expressa directament.

John Searle, que va seguir l’anàlisis d’Austin sobre els enunciats d’acció o performatius i se va centrar en lo que aquell havia nomenat actes ilocucionaris —actes que se realisen dient alguna cosa—, desenrollà l’idea de que diverses oracions en el mateix contengut proposicional poden diferir en la seua força ilocucional, segons que es presenten com a una asseveració, una pregunta, una orde o una expressió de desig.

Segons Searle, les forces ilocucionals d’un acte de parla es poden descriure seguint regles o condicions especificables, donades tant per les circunstàncies com pel propòsit que es seguix en diferents actes ilocucionaris.

== Actes de parla realisatius ==
En «crec que ho faré», l’emissor manifesta la possibilitat de realisació d’alguna cosa; en «promet que ho faré», enuncia una promesa.<ref name=ah>{{cita libro |apellido=Arroyo Cantón |apellido2=Berlato Rodríguez |nombre=Carlos |nombre2=Perla |año=2012 |título=Lengua castellana i Literatura |fechaacceso=4 de abril de 2017|páginas=407 |capítulo=La comunicació |ubicació=Espanya |editorial=[[Oxford University Press]] |apellido-editor=Averbuj |nombre-editor=Deborah |idioma=castellà |isbn=9788467367966 |número-autores=2}}</ref>

Els actes de parla realisatius són aquells en els quals se fa exactament lo que es diu: en ells parlar o escriure és fer.<ref name=ah/>

Estos actes se formulen en els verbs realisatius, que nomenen l’acció precisament a l’enunciar-la; per eixemple, al dir «promet», l’emissor «promet».<ref name=ah/>

=== Tipos d’actes de parla ===
Els actes de parla poden ser classificats segons l’intenció o finalitat a que se referixquen:<ref name=ah/>
* '''Actes assertius''' o '''representatius''': El parlant nega, accepta o corrig alguna cosa, en diferent nivell de certea. Eixemple: «sí, «per supost que pensse aixina».
* '''Actes directius''': El parlant tracta d’obligar al oyent a fer una acció. Eixemple: «Teniu d’acabar les vostres tasques per a demà», «ordenar», «perdonar», «pregar», «instar», «destituir», etc.
* '''Actes compromisoris''': El parlant assumix un compromís, una obligació o un propòsit. Eixemple: «No et fallaré», «prometre», «pactar», «garantisar», etc.
* '''Actes declaratius''': El parlant pretén canviar l’estat en el que es troba alguna cosa. Eixemple: «declarar», «certificar», «inaugurar», «batejar», «absoldre», «beneir», etc. Este dictamen a soles serà vàlit quan el parlant siga part d’una institució social en autoritat, com per eixemple un juge del registre civil o una entitat religiosa.
* '''Actes expressius''': El parlant expressa el seu estat anímic, el dels assunts de la vida. Eixemple: '«Hui, la veritat, no em sent bé'», «felicitar», «disculpar-se», «donar el condol», etc.
* '''Actes afirmatius''': L’emissor se compromet en la veracitat de la seua afirmació. Eixemple: «insistir», «sostindre», «postular», «afirmar», «jurar», etc.

=== Condicions dels actes de parla realisatius ===
Per a que els actes de parla siguen realisatius, és dir, que la seua enunciació «faça lo que diu», és precís, en primer lloc, que l’emissor —qui l’enuncia—, el receptor —a qui li ho diu— i el context —espai i temps— siguen els que deuen ser.<ref name=ah/> Aixina, per eixemple, qualsevol emissor no pot declarar la guerra o casar.<ref name=ah/>

Ademés, les expressions realisatives tenen d’enunciar-se en present d’indicatiu i, per lo general, en primera persona del singular.<ref name=ah/>

A vegades s’utilisen unes atres fòrmules:<ref name=ah/>
* '''Oració passiva en se''': «Se declara la guerra a X».
* '''Oració impersonal en se''': «Se convoca als veïns a una junta».
* '''Construcciones atributives en estar i quedar''': «Queda declarada la guerra a X».

Si l’acte realisatiu se du a terme per un grup —per eixemple, un tribunal que dicta sentència—, és possible també l’us del plural: «Absolem a l’acusat».<ref name=ah/>

== Referències ==
{{listaref}}