Aerodinàmica - Historial de revisions

Jose2 en 17:48 18 set 2025

2025-09-18T17:48:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:48 18 set 2025
Llínea 28:		Llínea 28:
	* [[Resistència aerodinàmica]]		* [[Resistència aerodinàmica]]
	* [[Vorticitat]]		* [[Vorticitat]]

	{{Traduït de\|es\|Aerodinámica}}		{{Traduït de\|es\|Aerodinámica}}

	[[Categoria:Física]]		[[Categoria:Física]]

Lluísm en 13:56 9 ago 2024

2024-08-09T13:56:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:56 9 ago 2024
Llínea 12:		Llínea 12:
	* '''Coeficient de força lateral''' <math>{C_Y}=\frac{Y} {\frac{1}{2}\rho V^2 S_t}</math>		* '''Coeficient de força lateral''' <math>{C_Y}=\frac{Y} {\frac{1}{2}\rho V^2 S_t}</math>

	Per la complexitat dels fenomens que ocorren i de les equacions que els descriuen, són d'enorme utilitat tant els ensajos pràctics (per eixemple ensajos en [[túnel de vent]]) com els càlculs numèrics de la [[aerodinàmica numèrica]].		Per la complexitat dels fenomens que ocorren i de les equacions que els descriuen, són d'enorme utilitat tant els ensajos pràctics (per eixemple ensajos en [[túnel de vent]]) com els càlculs numèrics de la [[aerodinàmica numèrica]].

	== Problemes aerodinàmics ==		== Problemes aerodinàmics ==

Jose2: /* Introducció */

2022-06-04T10:10:17Z

Introducció

← Revisió anterior		Revisió de 10:10 4 jun 2022
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Introducció ==		== Introducció ==
	L'aerodinàmica es ~~desenrolla~~ a partir de les equacions de Newton. En les equacions de continuïtat, cantitat de moviment i energia es poden obtindre models que descriuen el moviment dels fluït. Un cas particular ocorre quan el moviment del fluït és estacionari, és dir, les propietats del fluït solament canvien en la posició en el camp decorregut pero no en el temps, i quan ademés es pot despreciar la viscositat del fluït. En estes dos característiques, moviment estacionari i no viscós, es pot obtindre una funció potencial que en ser derivada s'obtinga la velocitat del fluït en cada punt del camp. Una volta hàgem obtengut la velocitat del fluït, podrem trobar atres magnitut importants. L'aerodinàmica clàssica que explica cóm es genera la sustentació en els perfils aerodinàmics es basa en moviments potencials. Este tipo de moviment és ideal, ya que la viscositat nula mai es conseguix.		L'aerodinàmica es desenrollà a partir de les equacions de Newton. En les equacions de continuïtat, cantitat de moviment i energia es poden obtindre models que descriuen el moviment dels fluït. Un cas particular ocorre quan el moviment del fluït és estacionari, és dir, les propietats del fluït solament canvien en la posició en el camp decorregut pero no en el temps, i quan ademés es pot despreciar la viscositat del fluït. En estes dos característiques, moviment estacionari i no viscós, es pot obtindre una funció potencial que en ser derivada s'obtinga la velocitat del fluït en cada punt del camp. Una volta hàgem obtengut la velocitat del fluït, podrem trobar atres magnitut importants. L'aerodinàmica clàssica que explica cóm es genera la sustentació en els perfils aerodinàmics es basa en moviments potencials. Este tipo de moviment és ideal, ya que la viscositat nula mai es conseguix.

	Modelant el camp del fluït és possible calcular, en casi tots els casos de manera aproximada, les [[força\|forces]] i els [[Moment de força\|moments]] que actuen sobre el cos o cossos sumergits en el camp decorregut. La relació entre forces sobre un cos movent-se en el sí d'un fluït i les velocitats ve donada pels [[coeficients aerodinàmics]]. Existixen coeficients que relacionen la velocitat en les forces i coeficients que relacionen la velocitat en el moment. Conceptualment els més senzills són els primers, que donen la força de [[sustentació]] <math>{L}</math>, la [[resistència aerodinàmica]]		Modelant el camp del fluït és possible calcular, en casi tots els casos de manera aproximada, les [[força\|forces]] i els [[Moment de força\|moments]] que actuen sobre el cos o cossos sumergits en el camp decorregut. La relació entre forces sobre un cos movent-se en el sí d'un fluït i les velocitats ve donada pels [[coeficients aerodinàmics]]. Existixen coeficients que relacionen la velocitat en les forces i coeficients que relacionen la velocitat en el moment. Conceptualment els més senzills són els primers, que donen la força de [[sustentació]] <math>{L}</math>, la [[resistència aerodinàmica]]

Valencian: Text reemplaça - 'cuadrat' a 'quadrat'

2021-11-25T15:31:59Z

Text reemplaça - 'cuadrat' a 'quadrat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:31 25 nov 2021
Llínea 7:		Llínea 7:

	Modelant el camp del fluït és possible calcular, en casi tots els casos de manera aproximada, les [[força\|forces]] i els [[Moment de força\|moments]] que actuen sobre el cos o cossos sumergits en el camp decorregut. La relació entre forces sobre un cos movent-se en el sí d'un fluït i les velocitats ve donada pels [[coeficients aerodinàmics]]. Existixen coeficients que relacionen la velocitat en les forces i coeficients que relacionen la velocitat en el moment. Conceptualment els més senzills són els primers, que donen la força de [[sustentació]] <math>{L}</math>, la [[resistència aerodinàmica]]		Modelant el camp del fluït és possible calcular, en casi tots els casos de manera aproximada, les [[força\|forces]] i els [[Moment de força\|moments]] que actuen sobre el cos o cossos sumergits en el camp decorregut. La relació entre forces sobre un cos movent-se en el sí d'un fluït i les velocitats ve donada pels [[coeficients aerodinàmics]]. Existixen coeficients que relacionen la velocitat en les forces i coeficients que relacionen la velocitat en el moment. Conceptualment els més senzills són els primers, que donen la força de [[sustentació]] <math>{L}</math>, la [[resistència aerodinàmica]]
	<math>{D}</math> y força lateral <math>{Y}</math> en térmens del ~~cuadrat~~ de la velocidad (''V''<sup>2</sup>), la densitat del fluït (ρ) y el àrea transversal (''S<sub>t</sub>''):		<math>{D}</math> y força lateral <math>{Y}</math> en térmens del quadrat de la velocidad (''V''<sup>2</sup>), la densitat del fluït (ρ) y el àrea transversal (''S<sub>t</sub>''):
	* '''Coeficient de sustentació''' <math>{C_L}=\frac{L}{\frac {1}{2}\rho V^2 S_t}</math>		* '''Coeficient de sustentació''' <math>{C_L}=\frac{L}{\frac {1}{2}\rho V^2 S_t}</math>
	* '''Coeficient de resistència''' <math>{C_D}=\frac{D}{\frac {1}{2}\rho V^2 S_t}</math>		* '''Coeficient de resistència''' <math>{C_D}=\frac{D}{\frac {1}{2}\rho V^2 S_t}</math>

Jose2: /* Introducció */

2019-10-17T23:36:06Z

Introducció

← Revisió anterior		Revisió de 23:36 17 oct 2019
Llínea 6:		Llínea 6:
	L'aerodinàmica es desenrolla a partir de les equacions de Newton. En les equacions de continuïtat, cantitat de moviment i energia es poden obtindre models que descriuen el moviment dels fluït. Un cas particular ocorre quan el moviment del fluït és estacionari, és dir, les propietats del fluït solament canvien en la posició en el camp decorregut pero no en el temps, i quan ademés es pot despreciar la viscositat del fluït. En estes dos característiques, moviment estacionari i no viscós, es pot obtindre una funció potencial que en ser derivada s'obtinga la velocitat del fluït en cada punt del camp. Una volta hàgem obtengut la velocitat del fluït, podrem trobar atres magnitut importants. L'aerodinàmica clàssica que explica cóm es genera la sustentació en els perfils aerodinàmics es basa en moviments potencials. Este tipo de moviment és ideal, ya que la viscositat nula mai es conseguix.		L'aerodinàmica es desenrolla a partir de les equacions de Newton. En les equacions de continuïtat, cantitat de moviment i energia es poden obtindre models que descriuen el moviment dels fluït. Un cas particular ocorre quan el moviment del fluït és estacionari, és dir, les propietats del fluït solament canvien en la posició en el camp decorregut pero no en el temps, i quan ademés es pot despreciar la viscositat del fluït. En estes dos característiques, moviment estacionari i no viscós, es pot obtindre una funció potencial que en ser derivada s'obtinga la velocitat del fluït en cada punt del camp. Una volta hàgem obtengut la velocitat del fluït, podrem trobar atres magnitut importants. L'aerodinàmica clàssica que explica cóm es genera la sustentació en els perfils aerodinàmics es basa en moviments potencials. Este tipo de moviment és ideal, ya que la viscositat nula mai es conseguix.

	Modelant el camp del fluït és possible calcular, en casi tots els casos de manera aproximada, les [[força]]s i els [[Moment de força\|moments]] que actuen sobre el cos o cossos sumergits en el camp decorregut. La relació entre forces sobre un cos movent-se en el sí d'un fluït i les velocitats ve donada pels [[coeficients aerodinàmics]]. Existixen coeficients que relacionen la velocitat en les forces i coeficients que relacionen la velocitat en el moment. Conceptualment els més senzills són els primers, que donen la força de [[sustentació]] <math>{L}</math>, la [[resistència aerodinàmica]]		Modelant el camp del fluït és possible calcular, en casi tots els casos de manera aproximada, les [[força\|forces]] i els [[Moment de força\|moments]] que actuen sobre el cos o cossos sumergits en el camp decorregut. La relació entre forces sobre un cos movent-se en el sí d'un fluït i les velocitats ve donada pels [[coeficients aerodinàmics]]. Existixen coeficients que relacionen la velocitat en les forces i coeficients que relacionen la velocitat en el moment. Conceptualment els més senzills són els primers, que donen la força de [[sustentació]] <math>{L}</math>, la [[resistència aerodinàmica]]
	<math>{D}</math> y força lateral <math>{Y}</math> en térmens del cuadrat de la velocidad (''V''<sup>2</sup>), la densitat del fluït (ρ) y el àrea transversal (''S<sub>t</sub>''):		<math>{D}</math> y força lateral <math>{Y}</math> en térmens del cuadrat de la velocidad (''V''<sup>2</sup>), la densitat del fluït (ρ) y el àrea transversal (''S<sub>t</sub>''):
	* '''Coeficient de sustentació''' <math>{C_L}=\frac{L}{\frac {1}{2}\rho V^2 S_t}</math>		* '''Coeficient de sustentació''' <math>{C_L}=\frac{L}{\frac {1}{2}\rho V^2 S_t}</math>

Jose2: Text reemplaça - ' tèrmens ' a ' térmens '

2019-01-26T00:14:41Z

Text reemplaça - ' tèrmens ' a ' térmens '

← Revisió anterior		Revisió de 00:14 26 gin 2019
Llínea 7:		Llínea 7:

	Modelant el camp del fluït és possible calcular, en casi tots els casos de manera aproximada, les [[força]]s i els [[Moment de força\|moments]] que actuen sobre el cos o cossos sumergits en el camp decorregut. La relació entre forces sobre un cos movent-se en el sí d'un fluït i les velocitats ve donada pels [[coeficients aerodinàmics]]. Existixen coeficients que relacionen la velocitat en les forces i coeficients que relacionen la velocitat en el moment. Conceptualment els més senzills són els primers, que donen la força de [[sustentació]] <math>{L}</math>, la [[resistència aerodinàmica]]		Modelant el camp del fluït és possible calcular, en casi tots els casos de manera aproximada, les [[força]]s i els [[Moment de força\|moments]] que actuen sobre el cos o cossos sumergits en el camp decorregut. La relació entre forces sobre un cos movent-se en el sí d'un fluït i les velocitats ve donada pels [[coeficients aerodinàmics]]. Existixen coeficients que relacionen la velocitat en les forces i coeficients que relacionen la velocitat en el moment. Conceptualment els més senzills són els primers, que donen la força de [[sustentació]] <math>{L}</math>, la [[resistència aerodinàmica]]
	<math>{D}</math> y força lateral <math>{Y}</math> en ~~tèrmens~~ del cuadrat de la velocidad (''V''<sup>2</sup>), la densitat del fluït (ρ) y el àrea transversal (''S<sub>t</sub>''):		<math>{D}</math> y força lateral <math>{Y}</math> en térmens del cuadrat de la velocidad (''V''<sup>2</sup>), la densitat del fluït (ρ) y el àrea transversal (''S<sub>t</sub>''):
	* '''Coeficient de sustentació''' <math>{C_L}=\frac{L}{\frac {1}{2}\rho V^2 S_t}</math>		* '''Coeficient de sustentació''' <math>{C_L}=\frac{L}{\frac {1}{2}\rho V^2 S_t}</math>
	* '''Coeficient de resistència''' <math>{C_D}=\frac{D}{\frac {1}{2}\rho V^2 S_t}</math>		* '''Coeficient de resistència''' <math>{C_D}=\frac{D}{\frac {1}{2}\rho V^2 S_t}</math>

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T13:03:20Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 13:03 22 feb 2018
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Introducció ==		== Introducció ==
	L'aerodinàmica es desenrolla a partir de les equacions de Newton. En les equacions de continuïtat, cantitat de moviment i energia es poden obtindre models que descriuen el moviment dels fluït. Un cas particular ocorre quan el moviment del fluït és estacionari, és dir, les propietats del fluït solament canvien en la posició en el camp decorregut pero no en el temps, i quan ademés es pot despreciar la viscositat del fluït. En estes dos característiques, moviment estacionari i no viscós, es pot obtindre una funció potencial que en ser derivada s'obtinga la velocitat del fluït en cada punt del camp. Una volta hàgem ~~obtingut~~ la velocitat del fluït, podrem trobar atres magnitut importants. L'aerodinàmica clàssica que explica cóm es genera la sustentació en els perfils aerodinàmics es basa en moviments potencials. Este tipo de moviment és ideal, ya que la viscositat nula mai es conseguix.		L'aerodinàmica es desenrolla a partir de les equacions de Newton. En les equacions de continuïtat, cantitat de moviment i energia es poden obtindre models que descriuen el moviment dels fluït. Un cas particular ocorre quan el moviment del fluït és estacionari, és dir, les propietats del fluït solament canvien en la posició en el camp decorregut pero no en el temps, i quan ademés es pot despreciar la viscositat del fluït. En estes dos característiques, moviment estacionari i no viscós, es pot obtindre una funció potencial que en ser derivada s'obtinga la velocitat del fluït en cada punt del camp. Una volta hàgem obtengut la velocitat del fluït, podrem trobar atres magnitut importants. L'aerodinàmica clàssica que explica cóm es genera la sustentació en els perfils aerodinàmics es basa en moviments potencials. Este tipo de moviment és ideal, ya que la viscositat nula mai es conseguix.

	Modelant el camp del fluït és possible calcular, en casi tots els casos de manera aproximada, les [[força]]s i els [[Moment de força\|moments]] que actuen sobre el cos o cossos sumergits en el camp decorregut. La relació entre forces sobre un cos movent-se en el sí d'un fluït i les velocitats ve donada pels [[coeficients aerodinàmics]]. Existixen coeficients que relacionen la velocitat en les forces i coeficients que relacionen la velocitat en el moment. Conceptualment els més senzills són els primers, que donen la força de [[sustentació]] <math>{L}</math>, la [[resistència aerodinàmica]]		Modelant el camp del fluït és possible calcular, en casi tots els casos de manera aproximada, les [[força]]s i els [[Moment de força\|moments]] que actuen sobre el cos o cossos sumergits en el camp decorregut. La relació entre forces sobre un cos movent-se en el sí d'un fluït i les velocitats ve donada pels [[coeficients aerodinàmics]]. Existixen coeficients que relacionen la velocitat en les forces i coeficients que relacionen la velocitat en el moment. Conceptualment els més senzills són els primers, que donen la força de [[sustentació]] <math>{L}</math>, la [[resistència aerodinàmica]]

Jose2: Text reemplaça - 'eqüacions' a 'equacions'

2016-10-02T18:24:05Z

Text reemplaça - 'eqüacions' a 'equacions'

← Revisió anterior		Revisió de 18:24 2 oct 2016
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Introducció ==		== Introducció ==
	L'aerodinàmica es desenrolla a partir de les ~~eqüacions~~ de Newton. En les ~~eqüacions~~ de continuïtat, cantitat de moviment i energia es poden obtindre models que descriuen el moviment dels fluït. Un cas particular ocorre quan el moviment del fluït és estacionari, és dir, les propietats del fluït solament canvien en la posició en el camp decorregut pero no en el temps, i quan ademés es pot despreciar la viscositat del fluït. En estes dos característiques, moviment estacionari i no viscós, es pot obtindre una funció potencial que en ser derivada s'obtinga la velocitat del fluït en cada punt del camp. Una volta hàgem obtingut la velocitat del fluït, podrem trobar atres magnitut importants. L'aerodinàmica clàssica que explica cóm es genera la sustentació en els perfils aerodinàmics es basa en moviments potencials. Este tipo de moviment és ideal, ya que la viscositat nula mai es conseguix.		L'aerodinàmica es desenrolla a partir de les equacions de Newton. En les equacions de continuïtat, cantitat de moviment i energia es poden obtindre models que descriuen el moviment dels fluït. Un cas particular ocorre quan el moviment del fluït és estacionari, és dir, les propietats del fluït solament canvien en la posició en el camp decorregut pero no en el temps, i quan ademés es pot despreciar la viscositat del fluït. En estes dos característiques, moviment estacionari i no viscós, es pot obtindre una funció potencial que en ser derivada s'obtinga la velocitat del fluït en cada punt del camp. Una volta hàgem obtingut la velocitat del fluït, podrem trobar atres magnitut importants. L'aerodinàmica clàssica que explica cóm es genera la sustentació en els perfils aerodinàmics es basa en moviments potencials. Este tipo de moviment és ideal, ya que la viscositat nula mai es conseguix.

	Modelant el camp del fluït és possible calcular, en casi tots els casos de manera aproximada, les [[força]]s i els [[Moment de força\|moments]] que actuen sobre el cos o cossos sumergits en el camp decorregut. La relació entre forces sobre un cos movent-se en el sí d'un fluït i les velocitats ve donada pels [[coeficients aerodinàmics]]. Existixen coeficients que relacionen la velocitat en les forces i coeficients que relacionen la velocitat en el moment. Conceptualment els més senzills són els primers, que donen la força de [[sustentació]] <math>{L}</math>, la [[resistència aerodinàmica]]		Modelant el camp del fluït és possible calcular, en casi tots els casos de manera aproximada, les [[força]]s i els [[Moment de força\|moments]] que actuen sobre el cos o cossos sumergits en el camp decorregut. La relació entre forces sobre un cos movent-se en el sí d'un fluït i les velocitats ve donada pels [[coeficients aerodinàmics]]. Existixen coeficients que relacionen la velocitat en les forces i coeficients que relacionen la velocitat en el moment. Conceptualment els més senzills són els primers, que donen la força de [[sustentació]] <math>{L}</math>, la [[resistència aerodinàmica]]

Jose2 en 18:17 2 oct 2016

2016-10-02T18:17:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:17 2 oct 2016
Llínea 30:		Llínea 30:

	{{Traduït de\|es\|Aerodinámica}}		{{Traduït de\|es\|Aerodinámica}}

			[[Categoria:Física]]

Jose2 en 18:16 2 oct 2016

2016-10-02T18:16:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 2 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Airplane vortex edit.jpg\|thumb\|El pas de l'ala d'un avió crea un [[vòrtiç]] identificable pel fum colorejat.]]		[[Archiu:Airplane vortex edit.jpg\|thumb\|El pas de l'ala d'un avió crea un [[vòrtiç]] identificable pel fum colorejat.]]

	La '''aerodinàmica''' és la branca de la [[mecànica de fluït]] que estudia les accions que apareixen sobre els cossos sòlits quan existix un moviment relatiu entre estos i el [[fluït]] que els banya, sent este últim un gas i no un líquit, case este que s'estudia en [[hidrodinàmica]].		L''''aerodinàmica''' és la branca de la [[mecànica de fluït]] que estudia les accions que apareixen sobre els cossos sòlits quan existix un moviment relatiu entre estos i el [[fluït]] que els banya, sent este últim un gas i no un líquit, case este que s'estudia en [[hidrodinàmica]].

	== Introducció ==		== Introducció ==
	L'aerodinàmica es desenrolla a partir de les ~~equacions~~ de Newton. En les ~~equacions~~ de continuïtat, cantitat de moviment i energia es poden obtindre models que descriuen el moviment dels fluït. Un cas particular ocorre quan el moviment del fluït és estacionari, és dir, les propietats del fluït solament canvien en la posició en el camp decorregut pero no en el temps, i quan ademés es pot despreciar la viscositat del fluït. En estes dos característiques, moviment estacionari i no viscós, es pot obtindre una funció potencial que en ser derivada s'obtinga la velocitat del fluït en cada punt del camp. Una volta hàgem obtingut la velocitat del fluït, podrem trobar atres #magnitut importants. L'aerodinàmica clàssica que explica cóm es genera la sustentació en els perfils aerodinàmics es basa en moviments potencials. Este tipo de moviment és ideal, ya que la viscositat nula mai es conseguix.		L'aerodinàmica es desenrolla a partir de les eqüacions de Newton. En les eqüacions de continuïtat, cantitat de moviment i energia es poden obtindre models que descriuen el moviment dels fluït. Un cas particular ocorre quan el moviment del fluït és estacionari, és dir, les propietats del fluït solament canvien en la posició en el camp decorregut pero no en el temps, i quan ademés es pot despreciar la viscositat del fluït. En estes dos característiques, moviment estacionari i no viscós, es pot obtindre una funció potencial que en ser derivada s'obtinga la velocitat del fluït en cada punt del camp. Una volta hàgem obtingut la velocitat del fluït, podrem trobar atres magnitut importants. L'aerodinàmica clàssica que explica cóm es genera la sustentació en els perfils aerodinàmics es basa en moviments potencials. Este tipo de moviment és ideal, ya que la viscositat nula mai es conseguix.

	Modelant el camp del fluït és possible calcular, en casi tots els casos de manera aproximada, les [[força]]s i els [[Moment de força\|moments]] que actuen sobre el cos o cossos sumergits en el camp decorregut. La relació entre forces sobre un cos movent-se en el sí d'un fluït i les velocitats ve donada pels [[coeficients aerodinàmics]]. Existixen coeficients que relacionen la velocitat en les forces i coeficients que relacionen la velocitat en el moment. Conceptualment els més senzills són els primers, que donen la força de [[sustentació]] <math>{L}</math>, la [[resistència aerodinàmica]]		Modelant el camp del fluït és possible calcular, en casi tots els casos de manera aproximada, les [[força]]s i els [[Moment de força\|moments]] que actuen sobre el cos o cossos sumergits en el camp decorregut. La relació entre forces sobre un cos movent-se en el sí d'un fluït i les velocitats ve donada pels [[coeficients aerodinàmics]]. Existixen coeficients que relacionen la velocitat en les forces i coeficients que relacionen la velocitat en el moment. Conceptualment els més senzills són els primers, que donen la força de [[sustentació]] <math>{L}</math>, la [[resistència aerodinàmica]]