Afinitat electrònica - Historial de revisions

Lluísm en 17:29 18 jul 2025

2025-07-18T17:29:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:29 18 jul 2025
Llínea 159:		Llínea 159:
	\|}</center>		\|}</center>
	<center>[[Taula periòdica dels elements\|Taula periòdica]] d'afinitats electròniques, en k[[julio (unitat)\|J]]/[[mol]]</center>		<center>[[Taula periòdica dels elements\|Taula periòdica]] d'afinitats electròniques, en k[[julio (unitat)\|J]]/[[mol]]</center>

	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Energia d'ionisació]]		* [[Energia d'ionisació]]
Llínea 166:		Llínea 166:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

	=== Bibliografia ===		=== Bibliografia ===
	* House J.E. “Inorganic Chemistry”, Academic Press, 2008.		* House J.E. “Inorganic Chemistry”, Academic Press, 2008.

Lluísm en 10:05 1 jun 2024

2024-06-01T10:05:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:05 1 jun 2024
Llínea 163:		Llínea 163:
	* [[Energia d'ionisació]]		* [[Energia d'ionisació]]
	* [[Electronegativitat]]		* [[Electronegativitat]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Valencian: Text reemplaça - 'periode' a 'periodo'

2023-08-27T19:34:26Z

Text reemplaça - 'periode' a 'periodo'

← Revisió anterior		Revisió de 19:34 27 ago 2023
Llínea 49:		Llínea 49:
	\| colspan="19" \|		\| colspan="19" \|
	\|----- align="CENTER"		\|----- align="CENTER"
	\| [[Elements del ~~periode~~ 1\|'''1''']]		\| [[Elements del periodo 1\|'''1''']]
	\| bgcolor="#00ff33" \| [[Hidrogen\|H]]<br />-73		\| bgcolor="#00ff33" \| [[Hidrogen\|H]]<br />-73
	\| colspan="16" \|		\| colspan="16" \|

Valencian: Text reemplaça - ' de i' a ' d'i'

2021-12-01T16:00:23Z

Text reemplaça - ' de i' a ' d'i'

← Revisió anterior		Revisió de 16:00 1 dec 2021
Llínea 5:		Llínea 5:
	Ya que es tracta d'energia lliberada, puix normalment en insertar un electró en un àtom predomina la força atractiva del [[Núcleu atòmic\|núcleu]], té signe negatiu. En els casos en els que l'energia siga absorbida, quan guanyen les forces de repulsió, tindran signe positiu; AE s'expressa comunment en el [[Sistema Internacional d'Unitats]], en kJ·mol<sup>-1</sup>.		Ya que es tracta d'energia lliberada, puix normalment en insertar un electró en un àtom predomina la força atractiva del [[Núcleu atòmic\|núcleu]], té signe negatiu. En els casos en els que l'energia siga absorbida, quan guanyen les forces de repulsió, tindran signe positiu; AE s'expressa comunment en el [[Sistema Internacional d'Unitats]], en kJ·mol<sup>-1</sup>.

	També podem recórrer al procés contrari per a determinar la primera afinitat electrònica, ya que seria l'energia consumida en arrancar un electró a l'espècie aniónica mononegativa en estat gaseós d'un determinat element; evidentment la [[entalpia]] corresponent AE té signe negatiu, salve per als [[gasos nobles]] i metals alcalinotérreos. Este procés equival al de l'energia d'ionisació d'un àtom, per lo que la AE seria per este formalisme l'energia de ionisació d'orde zero.		També podem recórrer al procés contrari per a determinar la primera afinitat electrònica, ya que seria l'energia consumida en arrancar un electró a l'espècie aniónica mononegativa en estat gaseós d'un determinat element; evidentment la [[entalpia]] corresponent AE té signe negatiu, salve per als [[gasos nobles]] i metals alcalinotérreos. Este procés equival al de l'energia d'ionisació d'un àtom, per lo que la AE seria per este formalisme l'energia d'ionisació d'orde zero.

	Esta propietat nos servix per a prevore qué elements generaran en facilitat espècies anióniques estables, encara que no cal relegar atres factors: tipo de contraió, estat sòlit, lligant-dissolució, etc.		Esta propietat nos servix per a prevore qué elements generaran en facilitat espècies anióniques estables, encara que no cal relegar atres factors: tipo de contraió, estat sòlit, lligant-dissolució, etc.
Llínea 11:		Llínea 11:
	== Métodos per a determinar l'afinitat electrònica ==		== Métodos per a determinar l'afinitat electrònica ==

	En molts casos es pot medir de forma directa per mig de l'ocupació de garbes d'[[Electró\|electrons]] que choquen contra els àtoms en fase gaseosa. D'una forma menys precisa es pot estimar per extrapolació dels valors de les diferents [[energia de ionisació\|energies d'ionisació]] disponibles per a l'àtom considerant:''EI''<sub>1</sub>, ''EI''<sub>2</sub>, etc.		En molts casos es pot medir de forma directa per mig de l'ocupació de garbes d'[[Electró\|electrons]] que choquen contra els àtoms en fase gaseosa. D'una forma menys precisa es pot estimar per extrapolació dels valors de les diferents [[energia d'ionisació\|energies d'ionisació]] disponibles per a l'àtom considerant:''EI''<sub>1</sub>, ''EI''<sub>2</sub>, etc.

	== Tendències periòdiques de l'afinitat electrònica ==		== Tendències periòdiques de l'afinitat electrònica ==
Llínea 161:		Llínea 161:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Energia de ionisació]]		* [[Energia d'ionisació]]
	* [[Electronegativitat]]		* [[Electronegativitat]]

Jose2: Text reemplaça - ' gassos ' a ' gasos '

2018-08-13T08:40:22Z

Text reemplaça - ' gassos ' a ' gasos '

← Revisió anterior		Revisió de 08:40 13 ago 2018
Llínea 17:		Llínea 17:
	L'electroafinitat aumenta quan el tamany de l'àtom disminuïx, l'[[efecte pantalla]] no és potent o quan creix el [[número atòmic]]. Vist d'una atra manera: l'electroafinitat aumenta d'esquerra a dreta, i d'avall cap amunt, de la mateixa manera que ho fa l'[[electronegativitat]]. En la [[Taula periòdica dels elements\|taula periòdica]] tradicional no és possible trobar esta informació.		L'electroafinitat aumenta quan el tamany de l'àtom disminuïx, l'[[efecte pantalla]] no és potent o quan creix el [[número atòmic]]. Vist d'una atra manera: l'electroafinitat aumenta d'esquerra a dreta, i d'avall cap amunt, de la mateixa manera que ho fa l'[[electronegativitat]]. En la [[Taula periòdica dels elements\|taula periòdica]] tradicional no és possible trobar esta informació.

	Els elements del bloc ''p'', i en concret els del [[Halogen\|grup 17]], són els que tenen les majors afinitats electròniques, mentres que els àtoms en configuracions externes ''s<sup>2</sup>'' (Be, Mg, Zn), ''s<sup>2</sup>p<sup>6</sup>'' (Ne, Ar, Kr) junt en els que tenen semiple el conjunt d'orbitals ''p'' (N, P, As) són els de més baixa *AE. Açò últim demostra l'estabilitat quàntica d'estes estructures electròniques que no admeten ser pertorbades de forma fàcil. Els elements que presenten majors A.I. són el flúor i els seus veïns més pròxims O, S, Es, Cl i Br -aument destacat de la càrrega nuclear efectiva que es definix en esta zona de la taula periòdica-, llevat els ~~gassos~~ nobles que tenen estructura electrònica tancada d'alta estabilitat i cada electró que se'ls inserte deu ser colocat en una capa superior buida.		Els elements del bloc ''p'', i en concret els del [[Halogen\|grup 17]], són els que tenen les majors afinitats electròniques, mentres que els àtoms en configuracions externes ''s<sup>2</sup>'' (Be, Mg, Zn), ''s<sup>2</sup>p<sup>6</sup>'' (Ne, Ar, Kr) junt en els que tenen semiple el conjunt d'orbitals ''p'' (N, P, As) són els de més baixa *AE. Açò últim demostra l'estabilitat quàntica d'estes estructures electròniques que no admeten ser pertorbades de forma fàcil. Els elements que presenten majors A.I. són el flúor i els seus veïns més pròxims O, S, Es, Cl i Br -aument destacat de la càrrega nuclear efectiva que es definix en esta zona de la taula periòdica-, llevat els gasos nobles que tenen estructura electrònica tancada d'alta estabilitat i cada electró que se'ls inserte deu ser colocat en una capa superior buida.

	Anem a destacar alguns aspectes relacionats en l'A.I. que s'inferixen pel lloc i zona de l'element en la taula periòdica:		Anem a destacar alguns aspectes relacionats en l'A.I. que s'inferixen pel lloc i zona de l'element en la taula periòdica:

Jose2: Text reemplaça - 'menut' a 'chicotet'

2017-01-03T16:43:31Z

Text reemplaça - 'menut' a 'chicotet'

← Revisió anterior		Revisió de 16:43 3 gin 2017
Llínea 23:		Llínea 23:
	* Els elements situats en la part dreta de la taula periòdica, bloc ''p'', són els d'afinitats electròniques favorables, manifestant el seu caràcter clarament no metàlic.		* Els elements situats en la part dreta de la taula periòdica, bloc ''p'', són els d'afinitats electròniques favorables, manifestant el seu caràcter clarament no metàlic.
	* Les afinitats electròniques més elevades són per als elements del grup 17, seguits pels del grup 16.		* Les afinitats electròniques més elevades són per als elements del grup 17, seguits pels del grup 16.
	* És sorprenent que el flúor tinga menor afinitat que el clor, pero en colocar un electró en el F, un àtom més ~~menut~~ que el Cl, es deuen véncer forces repulsives entre els electrons de la capa de valència. A partir del clor la tendència és l'esperada en funció de la major distància dels electrons exteriors al núcleu.		* És sorprenent que el flúor tinga menor afinitat que el clor, pero en colocar un electró en el F, un àtom més chicotet que el Cl, es deuen véncer forces repulsives entre els electrons de la capa de valència. A partir del clor la tendència és l'esperada en funció de la major distància dels electrons exteriors al núcleu.
	* El nitrogen té una afinitat electrònica molt per baix dels seus elements veïns, tant del periodo com del seu grup, lo que és per la seua capa de valència semiplena que és molt estable.		* El nitrogen té una afinitat electrònica molt per baix dels seus elements veïns, tant del periodo com del seu grup, lo que és per la seua capa de valència semiplena que és molt estable.
	* Els restants elements del grup 15 sí presenten afinitats electròniques més favorables, a pesar de l'estabilitat de la capa semiplena, perque l'aument del tamany fa que eixa capa exterior estiga separada del núcleu per atres intermiges.		* Els restants elements del grup 15 sí presenten afinitats electròniques més favorables, a pesar de l'estabilitat de la capa semiplena, perque l'aument del tamany fa que eixa capa exterior estiga separada del núcleu per atres intermiges.
	* Cal destacar també el paper de l'hidrogen, ya que la seua afinitat no és molt alta, pero prou per a generar l'ió H<sup>-</sup> que és molt estable en hidrur iònics i espècies complexes. Ací també podem aplicar el raonament anàlec al del flúor, perque tenim un àtom encara més ~~menut~~ i volem adicionar-li un electró vencent les forces repulsives de l'electró ''1s<sup>1</sup>''.		* Cal destacar també el paper de l'hidrogen, ya que la seua afinitat no és molt alta, pero prou per a generar l'ió H<sup>-</sup> que és molt estable en hidrur iònics i espècies complexes. Ací també podem aplicar el raonament anàlec al del flúor, perque tenim un àtom encara més chicotet i volem adicionar-li un electró vencent les forces repulsives de l'electró ''1s<sup>1</sup>''.
	* En relació al bloc ''d'' cal fixar-se en el cas especial de l'[[or]] puix la seua afinitat electrònica, -223 kJ·mol<sup>−1</sup>, és comparable a la del [[yodo]] en –295 kJ·mol<sup>−1</sup>, en lo que és factible pensar en l'anió Au<sup>-</sup>. S'han conseguit sintetisar composts iònics d'or del tipo RbAu i CsAu, en la participació dels metals alcalins més electropositius. En ells s'alcança la configuració tipo pseudogas noble del Hg (de 6s<sup>1</sup> a 6s<sup>2</sup>) per a l'ió Au<sup>-</sup> ([[contracció lantànida]] + [[efectes relativistes sobre orbitals d'enllaç\|contracció relativista]] màxima en el Au).		* En relació al bloc ''d'' cal fixar-se en el cas especial de l'[[or]] puix la seua afinitat electrònica, -223 kJ·mol<sup>−1</sup>, és comparable a la del [[yodo]] en –295 kJ·mol<sup>−1</sup>, en lo que és factible pensar en l'anió Au<sup>-</sup>. S'han conseguit sintetisar composts iònics d'or del tipo RbAu i CsAu, en la participació dels metals alcalins més electropositius. En ells s'alcança la configuració tipo pseudogas noble del Hg (de 6s<sup>1</sup> a 6s<sup>2</sup>) per a l'ió Au<sup>-</sup> ([[contracció lantànida]] + [[efectes relativistes sobre orbitals d'enllaç\|contracció relativista]] màxima en el Au).

Jose2 en 19:49 30 oct 2016

2016-10-30T19:49:36Z

EirVal en 19:09 30 oct 2016

2016-10-30T19:09:42Z

Mostrar els canvis

EirVal en 18:54 30 oct 2016

2016-10-30T18:54:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:54 30 oct 2016
Llínea 3:		Llínea 3:
	:<math>X \;(g) + e^- \rightarrow X^- \;(g) + AE \,\!</math>.		:<math>X \;(g) + e^- \rightarrow X^- \;(g) + AE \,\!</math>.

			Ya que es tracta d'energia lliberada, puix normalment en insertar un electró en un àtom predomina la força atractiva del [[Núcleu atòmic\|núcleu]], té signe negatiu. En els casos en els que l'energia siga absorbida, quan guanyen les forces de repulsió, tindran signe positiu; *AE s'expressa comunament en el [[Sistema Internacional d'Unitats]], en kJ·mol<sup>-1</sup>.

			També podem recórrer al procés contrari per a determinar la primera afinitat electrònica, ya que seria l'energia consumida en arrancar un electró a l'espècie aniónica mononegativa en estat gaseós d'un determinat element; evidentment la [[entalpia]] corresponent AE té signe negatiu, salve per als [[gasos nobles]] i metals alcalinotérreos. Este procés equival al de l'energia de ionisació d'un àtom, per #lo que la AE seria per este formalisme l'energia de ionisació d'orde zero.

			Esta propietat nos servix per a prevore qué elements generaran en facilitat espècies anióniques estables, encara que no cal relegar atres factors: tipo de contraió, estat sòlit, lligant-dissolució, etc.

			== Métodos per a determinar l'afinitat electrònica ==

			En molts casos es pot medir de forma directa per mig de l'ocupació de garbes de [[Electró\|electrons]] que choquen contra els àtoms en fase gaseosa. D'una forma menys precisa es pot estimar per extrapolació dels valors de les diferents [[energia de ionisació\|energies de ionisació]] disponibles per a l'àtom considerant:''EI''<sub>1</sub>, ''EI''<sub>2</sub>, etc.

			== Tendències periòdiques de l'afinitat electrònica ==

			La electroafinitat aumenta quan el tamany de l'àtom disminuïx, el [[efecte pantalla]] no és potent o quan creix el [[número atòmic]]. Vist d'una atra manera: la electroafinitat aumenta d'esquerra a dreta, i d'avall cap amunt, de la mateixa manera que ho fa la [[electronegativitat]]. En la [[Taula periòdica dels elements\|taula periòdica]] tradicional no és possible trobar esta informació.

			Els elements del bloc ''p'', i en concret els de el [[Halogen\|grup 17]], són els que tenen les majors afinitats electròniques, mentres que els àtoms en configuracions externes ''s<sup>2</sup>'' (Be, Mg, Zn), ''s<sup>2</sup>p<sup>6</sup>'' (Ne, Ar, Kr) junt en els que tenen semiple el conjunt d'orbitals ''p'' (N, P, As) són els de més baixa *AE. Açò últim demostra l'estabilitat quàntica d'estes estructures electròniques que no admeten ser pertorbades de forma fàcil. Els elements que presenten majors A.I. són el flúor i els seus veïns més pròxims O, S, Es, Cl i Br -aument destacat de la càrrega nuclear efectiva que es definix en esta zona de la taula periòdica-, llevat els gasos nobles que tenen estructura electrònica tancada d'alta estabilitat i cada electró que se'ls inserte deu ser colocat en una capa superior buida.

			Anem a destacar alguns aspectes relacionats en l'A.I. que s'inferixen pel lloc i zona de l'element en la taula periòdica:

			* Els elements situats en la part dreta de la taula periòdica, bloc ''p'', són els de afinitats electròniques favorables, manifestant el seu caràcter clarament no metàlic.
			* Les afinitats electròniques més elevades són per als elements del grup 17, seguits pels del grup 16.
			* És sorprenent que el flúor tinga menor afinitat que el clor, pero en colocar un electró en el F, un àtom més menut que el Cl, es deuen véncer forces repulsives entre els electrons de la capa de valència. A partir del clor la tendència és l'esperada en funció de la major distància dels electrons exteriors al núcleu.
			* El nitrogen té una afinitat electrònica molt per baix dels seus elements veïns, tant del periodo com del seu grup, #lo que és per la seua capa de valència semiplena que és molt estable.
			* Els restants elements del grup 15 sí presenten afinitats electròniques més favorables, a pesar de l'estabilitat de la capa *semillena, perque l'aument del tamany fa que eixa capa exterior estiga separada del núcleu per atres intermiges.
			* Cal destacar també el paper de l'hidrogen, ya que la seua afinitat no és molt alta, pero prou per a generar l'ió H<sup>-</sup> que és molt estable en #hidrur iònics i espècies complexes. Ací també podem aplicar el raonament anàlec al del flúor, perque tenim un àtom encara més menut i volem adicionar-li un electró vencent les forces repulsives de l'electró ''1s<sup>1</sup>''.
			* En relació a el bloc ''d'' cal fixar-se en el cas especial de l'or puix la seua afinitat electrònica, -223 kJ·mol<sup>−1</sup>, és comparable a la del yodo en –295 kJ·mol<sup>−1</sup>, en lo que és factible pensar en l'anió Au<sup>-</sup>. S'han conseguit sintetisar composts iònics d'or del tipo RbAu i CsAu, en la participació dels metals alcalins més electropositius. En ells s'alcança la configuració tipo pseudogas noble del Hg (de 6s<sup>1</sup> a 6s<sup>2</sup>) per a l'ió Au<sup>-</sup> ([[contracció lantànida]] + [[efectes relativistes sobre orbitals d'enllaç\|contracció relativista]] màxima en el Au).

Jose2 en 18:46 30 oct 2016

2016-10-30T18:46:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:46 30 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''afinitat electrònica''' (AE) o '''electroafinitat''' es definix com la [[energia]] lliberada quan un [[àtom]] [[gas]]eos neutre en el seu [[estat fonamental]] (en el seu menor nivell d'energia) captura un [[electró]] i forma un [[ió]] mononegatiu:		L''''afinitat electrònica''' (AE) o '''electroafinitat''' es definix com l'[[energia]] lliberada quan un [[àtom]] [[gas]]eos neutre en el seu [[estat fonamental]] (en el seu menor nivell d'energia) captura un [[electró]] i forma un [[ió]] mononegatiu:

	:<math>X \;(g) + e^- \rightarrow X^- \;(g) + AE \,\!</math>.		:<math>X \;(g) + e^- \rightarrow X^- \;(g) + AE \,\!</math>.

← Revisió anterior		Revisió de 19:34 27 ago 2023
Llínea 49:		Llínea 49:
	\| colspan="19" \|		\| colspan="19" \|
	\|----- align="CENTER"		\|----- align="CENTER"
	\| [[Elements del ~~periode~~ 1\|'''1''']]		\| [[Elements del periodo 1\|'''1''']]
	\| bgcolor="#00ff33" \| [[Hidrogen\|H]]<br />-73		\| bgcolor="#00ff33" \| [[Hidrogen\|H]]<br />-73
	\| colspan="16" \|		\| colspan="16" \|

← Revisió anterior		Revisió de 19:49 30 oct 2016
Llínea 3:		Llínea 3:
	:<math>X \;(g) + e^- \rightarrow X^- \;(g) + AE \,\!</math>.		:<math>X \;(g) + e^- \rightarrow X^- \;(g) + AE \,\!</math>.

	Ya que es tracta d'energia lliberada, puix normalment en insertar un electró en un àtom predomina la força atractiva del [[Núcleu atòmic\|núcleu]], té signe negatiu. En els casos en els que l'energia siga absorbida, quan guanyen les forces de repulsió, tindran signe positiu; *AE s'expressa ~~comunament~~ en el [[Sistema Internacional d'Unitats]], en kJ·mol<sup>-1</sup>.		Ya que es tracta d'energia lliberada, puix normalment en insertar un electró en un àtom predomina la força atractiva del [[Núcleu atòmic\|núcleu]], té signe negatiu. En els casos en els que l'energia siga absorbida, quan guanyen les forces de repulsió, tindran signe positiu; AE s'expressa comunment en el [[Sistema Internacional d'Unitats]], en kJ·mol<sup>-1</sup>.

	També podem recórrer al procés contrari per a determinar la primera afinitat electrònica, ya que seria l'energia consumida en arrancar un electró a l'espècie aniónica mononegativa en estat gaseós d'un determinat element; evidentment la [[entalpia]] corresponent AE té signe negatiu, salve per als [[gasos nobles]] i metals alcalinotérreos. Este procés equival al de l'energia de ionisació d'un àtom, per #lo que la AE seria per este formalisme l'energia de ionisació d'orde zero.		També podem recórrer al procés contrari per a determinar la primera afinitat electrònica, ya que seria l'energia consumida en arrancar un electró a l'espècie aniónica mononegativa en estat gaseós d'un determinat element; evidentment la [[entalpia]] corresponent AE té signe negatiu, salve per als [[gasos nobles]] i metals alcalinotérreos. Este procés equival al de l'energia d'ionisació d'un àtom, per lo que la AE seria per este formalisme l'energia de ionisació d'orde zero.

	Esta propietat nos servix per a prevore qué elements generaran en facilitat espècies anióniques estables, encara que no cal relegar atres factors: tipo de contraió, estat sòlit, lligant-dissolució, etc.		Esta propietat nos servix per a prevore qué elements generaran en facilitat espècies anióniques estables, encara que no cal relegar atres factors: tipo de contraió, estat sòlit, lligant-dissolució, etc.
Llínea 11:		Llínea 11:
	== Métodos per a determinar l'afinitat electrònica ==		== Métodos per a determinar l'afinitat electrònica ==

	En molts casos es pot medir de forma directa per mig de l'ocupació de garbes de [[Electró\|electrons]] que choquen contra els àtoms en fase gaseosa. D'una forma menys precisa es pot estimar per extrapolació dels valors de les diferents [[energia de ionisació\|energies de ionisació]] disponibles per a l'àtom considerant:''EI''<sub>1</sub>, ''EI''<sub>2</sub>, etc.		En molts casos es pot medir de forma directa per mig de l'ocupació de garbes d'[[Electró\|electrons]] que choquen contra els àtoms en fase gaseosa. D'una forma menys precisa es pot estimar per extrapolació dels valors de les diferents [[energia de ionisació\|energies d'ionisació]] disponibles per a l'àtom considerant:''EI''<sub>1</sub>, ''EI''<sub>2</sub>, etc.

	== Tendències periòdiques de l'afinitat electrònica ==		== Tendències periòdiques de l'afinitat electrònica ==

	La electroafinitat aumenta quan el tamany de l'àtom disminuïx, el [[efecte pantalla]] no és potent o quan creix el [[número atòmic]]. Vist d'una atra manera: la electroafinitat aumenta d'esquerra a dreta, i d'avall cap amunt, de la mateixa manera que ho fa la [[electronegativitat]]. En la [[Taula periòdica dels elements\|taula periòdica]] tradicional no és possible trobar esta informació.		L'electroafinitat aumenta quan el tamany de l'àtom disminuïx, l'[[efecte pantalla]] no és potent o quan creix el [[número atòmic]]. Vist d'una atra manera: l'electroafinitat aumenta d'esquerra a dreta, i d'avall cap amunt, de la mateixa manera que ho fa l'[[electronegativitat]]. En la [[Taula periòdica dels elements\|taula periòdica]] tradicional no és possible trobar esta informació.

	Els elements del bloc ''p'', i en concret els ~~de el~~ [[Halogen\|grup 17]], són els que tenen les majors afinitats electròniques, mentres que els àtoms en configuracions externes ''s<sup>2</sup>'' (Be, Mg, Zn), ''s<sup>2</sup>p<sup>6</sup>'' (Ne, Ar, Kr) junt en els que tenen semiple el conjunt d'orbitals ''p'' (N, P, As) són els de més baixa *AE. Açò últim demostra l'estabilitat quàntica d'estes estructures electròniques que no admeten ser pertorbades de forma fàcil. Els elements que presenten majors A.I. són el flúor i els seus veïns més pròxims O, S, Es, Cl i Br -aument destacat de la càrrega nuclear efectiva que es definix en esta zona de la taula periòdica-, llevat els ~~gasos~~ nobles que tenen estructura electrònica tancada d'alta estabilitat i cada electró que se'ls inserte deu ser colocat en una capa superior buida.		Els elements del bloc ''p'', i en concret els del [[Halogen\|grup 17]], són els que tenen les majors afinitats electròniques, mentres que els àtoms en configuracions externes ''s<sup>2</sup>'' (Be, Mg, Zn), ''s<sup>2</sup>p<sup>6</sup>'' (Ne, Ar, Kr) junt en els que tenen semiple el conjunt d'orbitals ''p'' (N, P, As) són els de més baixa *AE. Açò últim demostra l'estabilitat quàntica d'estes estructures electròniques que no admeten ser pertorbades de forma fàcil. Els elements que presenten majors A.I. són el flúor i els seus veïns més pròxims O, S, Es, Cl i Br -aument destacat de la càrrega nuclear efectiva que es definix en esta zona de la taula periòdica-, llevat els gassos nobles que tenen estructura electrònica tancada d'alta estabilitat i cada electró que se'ls inserte deu ser colocat en una capa superior buida.

	Anem a destacar alguns aspectes relacionats en l'A.I. que s'inferixen pel lloc i zona de l'element en la taula periòdica:		Anem a destacar alguns aspectes relacionats en l'A.I. que s'inferixen pel lloc i zona de l'element en la taula periòdica:

	* Els elements situats en la part dreta de la taula periòdica, bloc ''p'', són els de afinitats electròniques favorables, manifestant el seu caràcter clarament no metàlic.		* Els elements situats en la part dreta de la taula periòdica, bloc ''p'', són els d'afinitats electròniques favorables, manifestant el seu caràcter clarament no metàlic.
	* Les afinitats electròniques més elevades són per als elements del grup 17, seguits pels del grup 16.		* Les afinitats electròniques més elevades són per als elements del grup 17, seguits pels del grup 16.
	* És sorprenent que el flúor tinga menor afinitat que el clor, pero en colocar un electró en el F, un àtom més menut que el Cl, es deuen véncer forces repulsives entre els electrons de la capa de valència. A partir del clor la tendència és l'esperada en funció de la major distància dels electrons exteriors al núcleu.		* És sorprenent que el flúor tinga menor afinitat que el clor, pero en colocar un electró en el F, un àtom més menut que el Cl, es deuen véncer forces repulsives entre els electrons de la capa de valència. A partir del clor la tendència és l'esperada en funció de la major distància dels electrons exteriors al núcleu.
	* El nitrogen té una afinitat electrònica molt per baix dels seus elements veïns, tant del periodo com del seu grup, #lo que és per la seua capa de valència semiplena que és molt estable.		* El nitrogen té una afinitat electrònica molt per baix dels seus elements veïns, tant del periodo com del seu grup, lo que és per la seua capa de valència semiplena que és molt estable.
	* Els restants elements del grup 15 sí presenten afinitats electròniques més favorables, a pesar de l'estabilitat de la capa *semillena, perque l'aument del tamany fa que eixa capa exterior estiga separada del núcleu per atres intermiges.		* Els restants elements del grup 15 sí presenten afinitats electròniques més favorables, a pesar de l'estabilitat de la capa semiplena, perque l'aument del tamany fa que eixa capa exterior estiga separada del núcleu per atres intermiges.
	* Cal destacar també el paper de l'hidrogen, ya que la seua afinitat no és molt alta, pero prou per a generar l'ió H<sup>-</sup> que és molt estable en #hidrur iònics i espècies complexes. Ací també podem aplicar el raonament anàlec al del flúor, perque tenim un àtom encara més menut i volem adicionar-li un electró vencent les forces repulsives de l'electró ''1s<sup>1</sup>''.		* Cal destacar també el paper de l'hidrogen, ya que la seua afinitat no és molt alta, pero prou per a generar l'ió H<sup>-</sup> que és molt estable en hidrur iònics i espècies complexes. Ací també podem aplicar el raonament anàlec al del flúor, perque tenim un àtom encara més menut i volem adicionar-li un electró vencent les forces repulsives de l'electró ''1s<sup>1</sup>''.
	* En relació ~~a el~~ bloc ''d'' cal fixar-se en el cas especial de l'or puix la seua afinitat electrònica, -223 kJ·mol<sup>−1</sup>, és comparable a la del yodo en –295 kJ·mol<sup>−1</sup>, en lo que és factible pensar en l'anió Au<sup>-</sup>. S'han conseguit sintetisar composts iònics d'or del tipo RbAu i CsAu, en la participació dels metals alcalins més electropositius. En ells s'alcança la configuració tipo pseudogas noble del Hg (de 6s<sup>1</sup> a 6s<sup>2</sup>) per a l'ió Au<sup>-</sup> ([[contracció lantànida]] + [[efectes relativistes sobre orbitals d'enllaç\|contracció relativista]] màxima en el Au).		* En relació al bloc ''d'' cal fixar-se en el cas especial de l'[[or]] puix la seua afinitat electrònica, -223 kJ·mol<sup>−1</sup>, és comparable a la del [[yodo]] en –295 kJ·mol<sup>−1</sup>, en lo que és factible pensar en l'anió Au<sup>-</sup>. S'han conseguit sintetisar composts iònics d'or del tipo RbAu i CsAu, en la participació dels metals alcalins més electropositius. En ells s'alcança la configuració tipo pseudogas noble del Hg (de 6s<sup>1</sup> a 6s<sup>2</sup>) per a l'ió Au<sup>-</sup> ([[contracció lantànida]] + [[efectes relativistes sobre orbitals d'enllaç\|contracció relativista]] màxima en el Au).

	<center>		<center>
Llínea 172:		Llínea 172:

	[[Categoria:Propietats periòdiques]]		[[Categoria:Propietats periòdiques]]
			[[Categoria:Física]]
	[[Categoria:Física molecular]]		[[Categoria:Física molecular]]