Agricultura - Historial de revisions

Reval en 19:49 24 feb 2026

2026-02-24T19:49:20Z

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T13:54:48Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

← Revisió anterior		Revisió de 13:54 23 oct 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~File~~:Sembrado de soja en argentina.jpg\|thumb\|right\|Una plantació de [[soja]] en [[Argentina]]]]		[[Archiu:Sembrado de soja en argentina.jpg\|thumb\|right\|Una plantació de [[soja]] en [[Argentina]]]]
	L''''Agricultura''' és l'art de cultivar la [[terra]]; són els diferents treballs de tratament de la terra i el cultiu de vegetals, normalment en fins alimenticis.		L''''Agricultura''' és l'art de cultivar la [[terra]]; són els diferents treballs de tratament de la terra i el cultiu de vegetals, normalment en fins alimenticis.

Llínea 12:		Llínea 12:
	== Història ==		== Història ==
	=== El naiximent de l'agricultura ===		=== El naiximent de l'agricultura ===
	[[~~File~~:Tomb of Nakht (2).jpg\|thumb\|right\|Diverses llabors agrícoles en l'[[Antic Egipte]]]]		[[Archiu:Tomb of Nakht (2).jpg\|thumb\|right\|Diverses llabors agrícoles en l'[[Antic Egipte]]]]
	El començament de l'agricultura es troba en el periodo [[Neolític]], quan l'economia de les societats humanes evolucionà des de la recolecció, la caça i la peixca a la agricultura i la ganaderia. Les primeres plantes cultivades foren el [[blat]] i l'[[ordi]]. Els seus origens es perguen en la prehistòria i el seu desenroll es gestà en vàries cultures que le practicaren de forma independent, com els que sorgiren en el denominat [[Creixent Fèrtil]] (zona de [[Orient Pròxim]] des de [[Mesopotàmia]] el [[Antic Egipte]]), les cultures precolombines d'[[Amèrica Central]], la cultura desenrollada pels [[china\|chinesos]] al est d'[[Asia]], etc.		El començament de l'agricultura es troba en el periodo [[Neolític]], quan l'economia de les societats humanes evolucionà des de la recolecció, la caça i la peixca a la agricultura i la ganaderia. Les primeres plantes cultivades foren el [[blat]] i l'[[ordi]]. Els seus origens es perguen en la prehistòria i el seu desenroll es gestà en vàries cultures que le practicaren de forma independent, com els que sorgiren en el denominat [[Creixent Fèrtil]] (zona de [[Orient Pròxim]] des de [[Mesopotàmia]] el [[Antic Egipte]]), les cultures precolombines d'[[Amèrica Central]], la cultura desenrollada pels [[china\|chinesos]] al est d'[[Asia]], etc.

Llínea 24:		Llínea 24:

	=== Edat Mija ===		=== Edat Mija ===
	[[~~File~~:Monatsbilder Salzburger Handschrift 818.jpg\|thumb\|right\|Llabors agrícoles, [[818]] d. C., Salzburc]]		[[Archiu:Monatsbilder Salzburger Handschrift 818.jpg\|thumb\|right\|Llabors agrícoles, [[818]] d. C., Salzburc]]
	A lo llarc de l'[[Edat Mija]] sorgixen importants innovacions tecnològiques que aportaràn alguns elements positius al treball dels llauradors. El llaurat de rodes i vertedera s'incorporà a lo llarc del [[sigle XI]] en les regions del nort dels [[Alpes]], mentres que la zona mediterrànea seguia vinculada al llaurat romà. Atra novetat serà el yugo frontal i els ferrages als animals, destacant el paper del [[cavall]] en numeroses regions. Els molins de vent e hidràulics evitaràn molts esforços als llauradors, a l'igual que els progresos en el rastrilleu o trill i l'incorporació d'un nou tipo de corbella. La rotació trienal serà un importat novetat. La terra es dividix en tres zones que se dediquen respectivament a cultius d'hivern, de primavera i de barbeig, lo que aumentarà la producció i la farà més diversificada. La cria de guanyat també tindrà un important paper en la vida llauradora. A pesar dels progresos, l'agricultura migeval manifestà sempre signes de precarietat degut al seu baix rendiment i la seua estreta dependència a les condicions naturals.		A lo llarc de l'[[Edat Mija]] sorgixen importants innovacions tecnològiques que aportaràn alguns elements positius al treball dels llauradors. El llaurat de rodes i vertedera s'incorporà a lo llarc del [[sigle XI]] en les regions del nort dels [[Alpes]], mentres que la zona mediterrànea seguia vinculada al llaurat romà. Atra novetat serà el yugo frontal i els ferrages als animals, destacant el paper del [[cavall]] en numeroses regions. Els molins de vent e hidràulics evitaràn molts esforços als llauradors, a l'igual que els progresos en el rastrilleu o trill i l'incorporació d'un nou tipo de corbella. La rotació trienal serà un importat novetat. La terra es dividix en tres zones que se dediquen respectivament a cultius d'hivern, de primavera i de barbeig, lo que aumentarà la producció i la farà més diversificada. La cria de guanyat també tindrà un important paper en la vida llauradora. A pesar dels progresos, l'agricultura migeval manifestà sempre signes de precarietat degut al seu baix rendiment i la seua estreta dependència a les condicions naturals.

Llínea 40:		Llínea 40:

	=== Actualitat ===		=== Actualitat ===
	[[~~File~~:Agricultural machinery.jpg\|thumb\|right\|<center>Maquinària agrícola moderna</center>]]		[[Archiu:Agricultural machinery.jpg\|thumb\|right\|<center>Maquinària agrícola moderna</center>]]
	[[Sigle XX]], especialment en la aparició del tractor, les exigents tasques de sembrar, collir i trillar poden realisar-se de forma ràpida i a una escala ans inimaginable. Segon l'Acadèmia Internacional de Ingenieria de [[EE.UU.]], la mecanisació agraria es u dels 20 majors logros de la ingenieria del sigle XX. A principis del sigle XX, en [[USA\|EE.UU.]] es necesitava un granger per a alimentar de 2 a 5 persones, mentres que hui, gràcies a la tecnologia, els agroquímics i les varietats actuals, un granger pot alimentar a 130 persones. El cost d'esta productivitat és ung ran consum energètic, generalment de combustibles fòssils.		[[Sigle XX]], especialment en la aparició del tractor, les exigents tasques de sembrar, collir i trillar poden realisar-se de forma ràpida i a una escala ans inimaginable. Segon l'Acadèmia Internacional de Ingenieria de [[EE.UU.]], la mecanisació agraria es u dels 20 majors logros de la ingenieria del sigle XX. A principis del sigle XX, en [[USA\|EE.UU.]] es necesitava un granger per a alimentar de 2 a 5 persones, mentres que hui, gràcies a la tecnologia, els agroquímics i les varietats actuals, un granger pot alimentar a 130 persones. El cost d'esta productivitat és ung ran consum energètic, generalment de combustibles fòssils.

Llínea 56:		Llínea 56:

	== Tipos d'agricultura ==		== Tipos d'agricultura ==
	[[~~File~~:Campos de cebada.JPG\|thumb\|250px\|Agricultura de secà en la [[província d'Avila]]]]		[[Archiu:Campos de cebada.JPG\|thumb\|250px\|Agricultura de secà en la [[província d'Avila]]]]

	[[~~File~~:PivotIrrigationOnCotton.jpg\|thumb\|250px\|Agricultura de regadiu, en un camp de [[cotó]]]]		[[Archiu:PivotIrrigationOnCotton.jpg\|thumb\|250px\|Agricultura de regadiu, en un camp de [[cotó]]]]

	Els tipos d'agricultura pot dividir-se segon molts distints criteris de classificació:		Els tipos d'agricultura pot dividir-se segon molts distints criteris de classificació:
Llínea 102:		Llínea 102:

	== Maquinària agrícola ==		== Maquinària agrícola ==
	[[~~File~~:Tractor Lamborghini 2008.jpg\|thumb\|right\|<center>Tractor Lamborghini</center>]]		[[Archiu:Tractor Lamborghini 2008.jpg\|thumb\|right\|<center>Tractor Lamborghini</center>]]
	Les maquinàries són elements que s'utilisen per a dirigir l'acció de forces de treball a bas d'energia; per la seua part en el camp agrícola, els mecanismes a motor que s'empleen en estes labors allaugeren la producció i milloren les tècniques de cultiu. Entre les màquines agrícoles més utilisades en les tasques del camp es mencionen:		Les maquinàries són elements que s'utilisen per a dirigir l'acció de forces de treball a bas d'energia; per la seua part en el camp agrícola, els mecanismes a motor que s'empleen en estes labors allaugeren la producció i milloren les tècniques de cultiu. Entre les màquines agrícoles més utilisades en les tasques del camp es mencionen:

Llínea 112:		Llínea 112:

	== Polítiques agràries ==		== Polítiques agràries ==
	[[~~File~~:Agricultores chirgüeños.jpg\|thumb\|right\|Dos hòmens treballant en un camp en Veneçuela]]		[[Archiu:Agricultores chirgüeños.jpg\|thumb\|right\|Dos hòmens treballant en un camp en Veneçuela]]
	La política agrària es molt complexa degut a la necesitat deequilibrar la ecologia, les necesitats del país i els problemes socials de quins viuen del camp.		La política agrària es molt complexa degut a la necesitat deequilibrar la ecologia, les necesitats del país i els problemes socials de quins viuen del camp.

Xavier en 11:08 12 set 2025

2025-09-12T11:08:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:08 12 set 2025
Llínea 121:		Llínea 121:
	Les patents otorgades a les companyies que desenrollen nous tipos de sementes per ingenieria genètica han permés que se llicencien als agricultors les sementes de forma molt similar a la utilisada per a llicenciar software. Açò ha canviat la balança de poder en favor dels fabricants de sementes, que poden ara dictar térmens i condicions ans impossibles.		Les patents otorgades a les companyies que desenrollen nous tipos de sementes per ingenieria genètica han permés que se llicencien als agricultors les sementes de forma molt similar a la utilisada per a llicenciar software. Açò ha canviat la balança de poder en favor dels fabricants de sementes, que poden ara dictar térmens i condicions ans impossibles.
	Degut a que si el agricultor no acceïx a les demandes de la companyia, esta no li vén la sement. Açò ha fet que molts els acusen de biopirateria, ya que moltes d'estes empreses es dediquen a investigar les propietats de les plantes, partint de coneiximents milenaris. Donant-se la paradoja de que al patentar estos coneiximents, obligant als pobles dels que han deprés dit coneiximent, a pagar-lis pel seu us.		Degut a que si el agricultor no acceïx a les demandes de la companyia, esta no li vén la sement. Açò ha fet que molts els acusen de biopirateria, ya que moltes d'estes empreses es dediquen a investigar les propietats de les plantes, partint de coneiximents milenaris. Donant-se la paradoja de que al patentar estos coneiximents, obligant als pobles dels que han deprés dit coneiximent, a pagar-lis pel seu us.

			== Vore també ==

			* [[Dia Mundial de l'Agricultura]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{traduït de\|es\|Agricultura}}		{{traduït de\|es\|Agricultura}}
	[[Categoria:Agricultura]]		[[Categoria:Agricultura]]

Valencian: Text reemplaça - 'Salzburgo' a 'Salzburc'

2023-08-31T21:07:23Z

Text reemplaça - 'Salzburgo' a 'Salzburc'

← Revisió anterior		Revisió de 21:07 31 ago 2023
Llínea 24:		Llínea 24:

	=== Edat Mija ===		=== Edat Mija ===
	[[File:Monatsbilder Salzburger Handschrift 818.jpg\|thumb\|right\|Llabors agrícoles, [[818]] d. C., ~~Salzburgo~~]]		[[File:Monatsbilder Salzburger Handschrift 818.jpg\|thumb\|right\|Llabors agrícoles, [[818]] d. C., Salzburc]]
	A lo llarc de l'[[Edat Mija]] sorgixen importants innovacions tecnològiques que aportaràn alguns elements positius al treball dels llauradors. El llaurat de rodes i vertedera s'incorporà a lo llarc del [[sigle XI]] en les regions del nort dels [[Alpes]], mentres que la zona mediterrànea seguia vinculada al llaurat romà. Atra novetat serà el yugo frontal i els ferrages als animals, destacant el paper del [[cavall]] en numeroses regions. Els molins de vent e hidràulics evitaràn molts esforços als llauradors, a l'igual que els progresos en el rastrilleu o trill i l'incorporació d'un nou tipo de corbella. La rotació trienal serà un importat novetat. La terra es dividix en tres zones que se dediquen respectivament a cultius d'hivern, de primavera i de barbeig, lo que aumentarà la producció i la farà més diversificada. La cria de guanyat també tindrà un important paper en la vida llauradora. A pesar dels progresos, l'agricultura migeval manifestà sempre signes de precarietat degut al seu baix rendiment i la seua estreta dependència a les condicions naturals.		A lo llarc de l'[[Edat Mija]] sorgixen importants innovacions tecnològiques que aportaràn alguns elements positius al treball dels llauradors. El llaurat de rodes i vertedera s'incorporà a lo llarc del [[sigle XI]] en les regions del nort dels [[Alpes]], mentres que la zona mediterrànea seguia vinculada al llaurat romà. Atra novetat serà el yugo frontal i els ferrages als animals, destacant el paper del [[cavall]] en numeroses regions. Els molins de vent e hidràulics evitaràn molts esforços als llauradors, a l'igual que els progresos en el rastrilleu o trill i l'incorporació d'un nou tipo de corbella. La rotació trienal serà un importat novetat. La terra es dividix en tres zones que se dediquen respectivament a cultius d'hivern, de primavera i de barbeig, lo que aumentarà la producció i la farà més diversificada. La cria de guanyat també tindrà un important paper en la vida llauradora. A pesar dels progresos, l'agricultura migeval manifestà sempre signes de precarietat degut al seu baix rendiment i la seua estreta dependència a les condicions naturals.

Valencian: Text reemplaça - 'Veneçola' a 'Veneçuela'

2022-10-18T18:59:41Z

Text reemplaça - 'Veneçola' a 'Veneçuela'

← Revisió anterior		Revisió de 18:59 18 oct 2022
Llínea 112:		Llínea 112:

	== Polítiques agràries ==		== Polítiques agràries ==
	[[File:Agricultores chirgüeños.jpg\|thumb\|right\|Dos hòmens treballant en un camp en ~~Veneçola~~]]		[[File:Agricultores chirgüeños.jpg\|thumb\|right\|Dos hòmens treballant en un camp en Veneçuela]]
	La política agrària es molt complexa degut a la necesitat deequilibrar la ecologia, les necesitats del país i els problemes socials de quins viuen del camp.		La política agrària es molt complexa degut a la necesitat deequilibrar la ecologia, les necesitats del país i els problemes socials de quins viuen del camp.

Jose2: /* Tipos d'agricultura */

2022-09-17T16:33:50Z

Tipos d'agricultura

← Revisió anterior		Revisió de 16:33 17 set 2022
Llínea 57:		Llínea 57:
	== Tipos d'agricultura ==		== Tipos d'agricultura ==
	[[File:Campos de cebada.JPG\|thumb\|250px\|Agricultura de secà en la [[província d'Avila]]]]		[[File:Campos de cebada.JPG\|thumb\|250px\|Agricultura de secà en la [[província d'Avila]]]]

			[[File:PivotIrrigationOnCotton.jpg\|thumb\|250px\|Agricultura de regadiu, en un camp de [[cotó]]]]

	Els tipos d'agricultura pot dividir-se segon molts distints criteris de classificació:		Els tipos d'agricultura pot dividir-se segon molts distints criteris de classificació:

Jose2: /* Tipos d'agricultura */

2022-09-17T16:31:19Z

Tipos d'agricultura

← Revisió anterior		Revisió de 16:31 17 set 2022
Llínea 56:		Llínea 56:

	== Tipos d'agricultura ==		== Tipos d'agricultura ==
			[[File:Campos de cebada.JPG\|thumb\|250px\|Agricultura de secà en la [[província d'Avila]]]]

	Els tipos d'agricultura pot dividir-se segon molts distints criteris de classificació:		Els tipos d'agricultura pot dividir-se segon molts distints criteris de classificació:

Jose2: /* Polítiques agràries */

2022-09-17T16:29:42Z

Polítiques agràries

← Revisió anterior		Revisió de 16:29 17 set 2022
Llínea 108:		Llínea 108:

	== Polítiques agràries ==		== Polítiques agràries ==
	[[~~Image~~:~~Un hombre trabajando en Barquisimeto Venezuela~~.jpg\|thumb\|right\|~~Un home~~ treballant en ~~Barquisiment,~~ Veneçola.]]		[[File:Agricultores chirgüeños.jpg\|thumb\|right\|Dos hòmens treballant en un camp en Veneçola]]
	La política agrària es molt complexa degut a la necesitat deequilibrar la ecologia, les necesitats del país i els problemes socials de quins viuen del camp.		La política agrària es molt complexa degut a la necesitat deequilibrar la ecologia, les necesitats del país i els problemes socials de quins viuen del camp.

Jose2: /* Maquinària agrícola */

2022-09-17T16:27:16Z

Maquinària agrícola

← Revisió anterior		Revisió de 16:27 17 set 2022
Llínea 98:		Llínea 98:

	== Maquinària agrícola ==		== Maquinària agrícola ==
	[[~~Image~~:Tractor Lamborghini.jpg\|thumb\|right\|<center>Tractor Lamborghini</center>]]		[[File:Tractor Lamborghini 2008.jpg\|thumb\|right\|<center>Tractor Lamborghini</center>]]
	Les maquinàries són elements que s'utilisen per a dirigir l'acció de forces de treball a bas d'energia; per la seua part en el camp agrícola, els mecanismes a motor que s'empleen en estes labors allaugeren la producció i milloren les tècniques de cultiu. Entre les màquines agrícoles més utilisades en les tasques del camp es mencionen:		Les maquinàries són elements que s'utilisen per a dirigir l'acció de forces de treball a bas d'energia; per la seua part en el camp agrícola, els mecanismes a motor que s'empleen en estes labors allaugeren la producció i milloren les tècniques de cultiu. Entre les màquines agrícoles més utilisades en les tasques del camp es mencionen:

Jose2 en 16:26 17 set 2022

2022-09-17T16:26:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:26 17 set 2022
Llínea 12:		Llínea 12:
	== Història ==		== Història ==
	=== El naiximent de l'agricultura ===		=== El naiximent de l'agricultura ===
	[[File:Tomb of Nakht (2).jpg\|thumb\|right\|Diverses llabors ~~agricoles~~ en l'[[Antic Egipte]]]]		[[File:Tomb of Nakht (2).jpg\|thumb\|right\|Diverses llabors agrícoles en l'[[Antic Egipte]]]]
	El començament de l'agricultura es troba en el periodo [[Neolític]], quan l'economia de les societats humanes evolucionà des de la recolecció, la caça i la peixca a la agricultura i la ganaderia. Les primeres plantes cultivades foren el [[blat]] i l'[[ordi]]. Els seus origens es perguen en la prehistòria i el seu desenroll es gestà en vàries cultures que le practicaren de forma independent, com els que sorgiren en el denominat [[Creixent Fèrtil]] (zona de [[Orient Pròxim]] des de [[Mesopotàmia]] el [[Antic Egipte]]), les cultures precolombines d'[[Amèrica Central]], la cultura desenrollada pels [[china\|chinesos]] al est d'[[Asia]], etc.		El començament de l'agricultura es troba en el periodo [[Neolític]], quan l'economia de les societats humanes evolucionà des de la recolecció, la caça i la peixca a la agricultura i la ganaderia. Les primeres plantes cultivades foren el [[blat]] i l'[[ordi]]. Els seus origens es perguen en la prehistòria i el seu desenroll es gestà en vàries cultures que le practicaren de forma independent, com els que sorgiren en el denominat [[Creixent Fèrtil]] (zona de [[Orient Pròxim]] des de [[Mesopotàmia]] el [[Antic Egipte]]), les cultures precolombines d'[[Amèrica Central]], la cultura desenrollada pels [[china\|chinesos]] al est d'[[Asia]], etc.

Llínea 24:		Llínea 24:

	=== Edat Mija ===		=== Edat Mija ===
	[[File:Monatsbilder Salzburger Handschrift 818.jpg\|thumb\|right\|Llabors ~~agricoles~~, [[818]] d. C., Salzburgo]]		[[File:Monatsbilder Salzburger Handschrift 818.jpg\|thumb\|right\|Llabors agrícoles, [[818]] d. C., Salzburgo]]
	A lo llarc de l'[[Edat Mija]] sorgixen importants innovacions tecnològiques que aportaràn alguns elements positius al treball dels llauradors. El llaurat de rodes i vertedera s'incorporà a lo llarc del [[sigle XI]] en les regions del nort dels [[Alpes]], mentres que la zona mediterrànea seguia vinculada al llaurat romà. Atra novetat serà el yugo frontal i els ferrages als animals, destacant el paper del [[cavall]] en numeroses regions. Els molins de vent e hidràulics evitaràn molts esforços als llauradors, a l'igual que els progresos en el rastrilleu o trill i l'incorporació d'un nou tipo de corbella. La rotació trienal serà un importat novetat. La terra es dividix en tres zones que se dediquen respectivament a cultius d'hivern, de primavera i de barbeig, lo que aumentarà la producció i la farà més diversificada. La cria de guanyat també tindrà un important paper en la vida llauradora. A pesar dels progresos, l'agricultura migeval manifestà sempre signes de precarietat degut al seu baix rendiment i la seua estreta dependència a les condicions naturals.		A lo llarc de l'[[Edat Mija]] sorgixen importants innovacions tecnològiques que aportaràn alguns elements positius al treball dels llauradors. El llaurat de rodes i vertedera s'incorporà a lo llarc del [[sigle XI]] en les regions del nort dels [[Alpes]], mentres que la zona mediterrànea seguia vinculada al llaurat romà. Atra novetat serà el yugo frontal i els ferrages als animals, destacant el paper del [[cavall]] en numeroses regions. Els molins de vent e hidràulics evitaràn molts esforços als llauradors, a l'igual que els progresos en el rastrilleu o trill i l'incorporació d'un nou tipo de corbella. La rotació trienal serà un importat novetat. La terra es dividix en tres zones que se dediquen respectivament a cultius d'hivern, de primavera i de barbeig, lo que aumentarà la producció i la farà més diversificada. La cria de guanyat també tindrà un important paper en la vida llauradora. A pesar dels progresos, l'agricultura migeval manifestà sempre signes de precarietat degut al seu baix rendiment i la seua estreta dependència a les condicions naturals.

← Revisió anterior		Revisió de 19:49 24 feb 2026
Llínea 8:		Llínea 8:
	És una activitat de gran importància estratégica com pas fundamental per al desenroll autosuficient i riquea de les nacions.		És una activitat de gran importància estratégica com pas fundamental per al desenroll autosuficient i riquea de les nacions.

	La ciència que estudia la pràctica de l'agricultura és l'agronomia.		La ciència que estudia la pràctica de l'agricultura és l'agronomia.

	== Història ==		== Història ==
Llínea 64:		Llínea 64:
	Segón la seua dependència del aigua:		Segón la seua dependència del aigua:

	*De secà: és l'agricultura prdouida sense aport d'aigua per part del mateix llaurador, nutrint-se la [[terra]] de la pluja i/o aigües subterrànees.		* De secà: és l'agricultura prdouida sense aport d'aigua per part del mateix llaurador, nutrint-se la [[terra]] de la pluja i/o aigües subterrànees.

	*De regadiu; se produïx en el aport d'[[aigua]] per part del llaurador, per mig del suministre que es capta de caixers superficials naturals o artificials, o per mig de l'extracció d'aigües subterrànees dels pòus.		* De regadiu; se produïx en el aport d'[[aigua]] per part del llaurador, per mig del suministre que es capta de caixers superficials naturals o artificials, o per mig de l'extracció d'aigües subterrànees dels pòus.

	Segón la magnitut de la producció i la seua relació en el mercat:		Segón la magnitut de la producció i la seua relació en el mercat:

	*Agricultura de substència: Consistix en la producció de la cantitat mínima de menjar necesàri per a cobrir les necesitats del llaurador i la seua familia, sense apenes excedents de comercialiçar. El nivell tècnic és primitiu.		* Agricultura de substència: Consistix en la producció de la cantitat mínima de menjar necesàri per a cobrir les necesitats del llaurador i la seua familia, sense apenes excedents de comercialiçar. El nivell tècnic és primitiu.

	*Agricultura industrial: Se produïxen grans cantitats, utilisant costosos mijos de producció, per a obtindre excedents i comercialisa-los. Típica de països industrialisats, dels països en vies de desenroll i del sector internaionalisat dels països més pobres. El nivell tècnic es d'orde tecnològic, També pot definir-se com Agricultura de mercat.		* Agricultura industrial: Se produïxen grans cantitats, utilisant costosos mijos de producció, per a obtindre excedents i comercialisa-los. Típica de països industrialisats, dels països en vies de desenroll i del sector internaionalisat dels països més pobres. El nivell tècnic es d'orde tecnològic, També pot definir-se com Agricultura de mercat.

	Segón se pretenga obtindre el màxim rendiment o la mínima utilisació d'atres mijos de producció, lo que determinarà una major o menor senya ecològica:		Segón se pretenga obtindre el màxim rendiment o la mínima utilisació d'atres mijos de producció, lo que determinarà una major o menor senya ecològica:

	*Agricultura intensiva: busca una producció gran en poc espai. Porta un major desgast del lloc. Pròpia dels països industralisats.		* Agricultura intensiva: busca una producció gran en poc espai. Porta un major desgast del lloc. Pròpia dels països industralisats.

	*Agricultura extensiva: depén d'una major superfície, és dir, provoca menor pressió sobre el lloc i les seues relacions ecològiques, encara que els seus beneficis comercials solen ser menors.		* Agricultura extensiva: depén d'una major superfície, és dir, provoca menor pressió sobre el lloc i les seues relacions ecològiques, encara que els seus beneficis comercials solen ser menors.

	Segón el método i objectius:		Segón el método i objectius:

	*Agricultura tradicional: utilisa els sistemes típics d'un lloc, que han configurat la cultura del mateix, en periodos més o manco prolongats.		* Agricultura tradicional: utilisa els sistemes típics d'un lloc, que han configurat la cultura del mateix, en periodos més o manco prolongats.

	*Agrcultura industrial: basada sobre tot en sistemes intensius, està enfocada en produïr grans cantitats d'aliments en menos temps i espai -pero en major desgast ecològic-, dirigida a moure grans beneficis comercials.		* Agrcultura industrial: basada sobre tot en sistemes intensius, està enfocada en produïr grans cantitats d'aliments en menos temps i espai -pero en major desgast ecològic-, dirigida a moure grans beneficis comercials.

	*Agricultura ecològica i Agricultura biològica: creen diversos sistemes de producción que respeten les caracteristiques ecològiques dels llocs i geobiològiques de les terres, procurant respetar les estacions i les distribucions naturals de les espècies vegetals.		* Agricultura ecològica i Agricultura biològica: creen diversos sistemes de producción que respeten les caracteristiques ecològiques dels llocs i geobiològiques de les terres, procurant respetar les estacions i les distribucions naturals de les espècies vegetals.

	*Agricultura natural.		* Agricultura natural.

	== Agricultura i Mig ambient ==		== Agricultura i Mig ambient ==