Ahuízotl - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T13:54:09Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

← Revisió anterior		Revisió de 13:54 23 oct 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~File~~:AhuitzotlGlyphHarvard.jpg\|thumb\|250px\|Glifo de Ahuízotl]]		[[Archiu:AhuitzotlGlyphHarvard.jpg\|thumb\|250px\|Glifo de Ahuízotl]]

	L''''ahuízotl''' (nàhuatl, ''āhuitzotl'') és una criatura llegendària de la [[mitologia asteca]].		L''''ahuízotl''' (nàhuatl, ''āhuitzotl'') és una criatura llegendària de la [[mitologia asteca]].

Jose2 en 17:10 6 jun 2025

2025-06-06T17:10:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:10 6 jun 2025
Llínea 25:		Llínea 25:
	* Marcia Trejo. Monstruos mexicanos. México: Editorial Diana. ISBN 978-968-13-4387-3		* Marcia Trejo. Monstruos mexicanos. México: Editorial Diana. ISBN 978-968-13-4387-3
	* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6		* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
	* Roldán Peniche Barrera, "Bestiario mexicano". Editorial Panorama, México		* Roldán Peniche Barrera, "Bestiario mexicano". Editorial Panorama, México

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 17:37 20 gin 2025

2025-01-20T17:37:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:37 20 gin 2025
Llínea 12:		Llínea 12:

	L'atac de l'ahuízotl, que estava al servici de les divinitats de la [[pluja]], suponia que els deus havien elegit a la víctima i les seues [[Ànima\|ànimes]] eren portades al paraís. Els cossos dels infortunatos, que només podien ser tocats per sacerdots per l'interés dels deus per les seues ànimes, sempre apareixien als pocs dies del ofegament i a tots ells, la béstia els havia arrancat els [[Ull\|ulls]], les [[Ungla\|ungles]] i les [[Dent\|dents]] en l'interior de la seua gruta subaquàtica. Generalment, l'ahuízotl atrea als humans, especialment als peixcadors, plorant com un bebé des de les vores i a voltes provocava moles que expulsaven fòra de l'aigua a peixos i [[Granota\|granotes]].		L'atac de l'ahuízotl, que estava al servici de les divinitats de la [[pluja]], suponia que els deus havien elegit a la víctima i les seues [[Ànima\|ànimes]] eren portades al paraís. Els cossos dels infortunatos, que només podien ser tocats per sacerdots per l'interés dels deus per les seues ànimes, sempre apareixien als pocs dies del ofegament i a tots ells, la béstia els havia arrancat els [[Ull\|ulls]], les [[Ungla\|ungles]] i les [[Dent\|dents]] en l'interior de la seua gruta subaquàtica. Generalment, l'ahuízotl atrea als humans, especialment als peixcadors, plorant com un bebé des de les vores i a voltes provocava moles que expulsaven fòra de l'aigua a peixos i [[Granota\|granotes]].

	== Referències ==		== Referències ==

Llínea 18:		Llínea 18:
	* Vela, Enrique (2011). «Los Tlatoanis mexicas». Arqueología mexicana (Especial edición) (Editorial Raíces)		* Vela, Enrique (2011). «Los Tlatoanis mexicas». Arqueología mexicana (Especial edición) (Editorial Raíces)

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. p. 57. ISBN 968-38-0306-7		* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. p. 57. ISBN 968-38-0306-7
	* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51		* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51

Lluísm: Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

2023-02-27T12:07:16Z

Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

← Revisió anterior		Revisió de 12:07 27 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:AhuitzotlGlyphHarvard.jpg\|thumb\|250px\|Glifo de Ahuízotl]]		[[File:AhuitzotlGlyphHarvard.jpg\|thumb\|250px\|Glifo de Ahuízotl]]

	L''''ahuízotl''' (~~náhuatl~~, ''āhuitzotl'') és una criatura llegendària de la [[mitologia asteca]].		L''''ahuízotl''' (nàhuatl, ''āhuitzotl'') és una criatura llegendària de la [[mitologia asteca]].

	La descripció de l'animal va ser feta pels informants de Fra [[Bernardino de Sahagún]] i és la següent:		La descripció de l'animal va ser feta pels informants de Fra [[Bernardino de Sahagún]] i és la següent:

Lluísm: /* Referències */

2023-02-16T18:05:33Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 18:05 16 feb 2023
Llínea 14:		Llínea 14:

	== Referències ==		== Referències ==
	* Cecilio Agustín Robelo (1905). Biblioteca Porrúa. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnología, ed. Diccionario de Mitología Nahua. México. p. 74. ISBN 978-9684327955
	* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. p. 56,57,58,59,60. ISBN 978-9684327955		* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. p. 56,57,58,59,60. ISBN 978-9684327955
	* Vela, Enrique (2011). «Los Tlatoanis mexicas». Arqueología mexicana (Especial edición) (Editorial Raíces)		* Vela, Enrique (2011). «Los Tlatoanis mexicas». Arqueología mexicana (Especial edición) (Editorial Raíces)

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Glifo de Ahuízotl L''''ahuízotl''' (náhuatl, ''āhuitzotl'') és una criatura llegendària de la mitologia…»

2023-02-16T17:38:30Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Glifo de Ahuízotl L''''ahuízotl''' (náhuatl, ''āhuitzotl'') és una criatura llegendària de la mitologia…»

Pàgina nova

[[File:AhuitzotlGlyphHarvard.jpg|thumb|250px|Glifo de Ahuízotl]]

L''''ahuízotl''' (náhuatl, ''āhuitzotl'') és una criatura llegendària de la [[mitologia asteca]].

La descripció de l'animal va ser feta pels informants de Fra [[Bernardino de Sahagún]] i és la següent:

{{cita|“és tamany com un soset, té el pèl molt lezne i chicotet, té les orelletes chicotetes i puntagudes, té un cos negre i molt pla, té la coa llarga i en la veta de la coa una com a mà de persona; té peus i mans, i les mans i peus com de mono; habita este animal en els profunts manantials de les aigües.”}}

Disponia també d'una coa molt llarga arrematada en una mà en la que atrapava a tot aquell que s'acostara a les charqueas i cursos d'aigua a on habitava i el ofegava.

En ser un nom poc comú els cronistes varen posar poca atenció en traduir-ho, lo més general és trobar el seu significat com llúdria o gos d'aigües. L'historiador Enrique Vela el analisa des d'un punt etimològic i propon la traducció com l'espinós de l'aigua; que seria el seu sentit original pero en l'us diari va deure referir-se exclusivament per a nomenar a l'animal. S'ha propost que podria tractar-se d'un animal hui extint del Llac de Texcoco, emparentat en les llúdries, i per la seua rarea, mitificado tant en hàbits com a aspecte.

L'atac de l'ahuízotl, que estava al servici de les divinitats de la [[pluja]], suponia que els deus havien elegit a la víctima i les seues [[Ànima|ànimes]] eren portades al paraís. Els cossos dels infortunatos, que només podien ser tocats per sacerdots per l'interés dels deus per les seues ànimes, sempre apareixien als pocs dies del ofegament i a tots ells, la béstia els havia arrancat els [[Ull|ulls]], les [[Ungla|ungles]] i les [[Dent|dents]] en l'interior de la seua gruta subaquàtica. Generalment, l'ahuízotl atrea als humans, especialment als peixcadors, plorant com un bebé des de les vores i a voltes provocava moles que expulsaven fòra de l'aigua a peixos i [[Granota|granotes]].

== Referències ==
* Cecilio Agustín Robelo (1905). Biblioteca Porrúa. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnología, ed. Diccionario de Mitología Nahua. México. p. 74. ISBN 978-9684327955
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. p. 56,57,58,59,60. ISBN 978-9684327955
* Vela, Enrique (2011). «Los Tlatoanis mexicas». Arqueología mexicana (Especial edición) (Editorial Raíces)

==Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. p. 57. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Marcia Trejo. Guía de seres fantásticos del México prehispánico. México: Editorial Vila. ISBN 968-5414-24-6
* Marcia Trejo. Monstruos mexicanos. México: Editorial Diana. ISBN 978-968-13-4387-3
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
* Roldán Peniche Barrera, "Bestiario mexicano". Editorial Panorama, México

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ahuitzotl}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]