Ajuntament de Valéncia - Historial de revisions

Jose2 en 13:32 14 dec 2025

2025-12-14T13:32:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:32 14 dec 2025
Llínea 36:		Llínea 36:

	Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes a les que coneixem en l'actualitat com l'Ajuntament se li denominava Consell. Estava format pel justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que ho componia depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.		Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes a les que coneixem en l'actualitat com l'Ajuntament se li denominava Consell. Estava format pel justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que ho componia depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Zacarés, José María. Memoria histórica y descriptiva de las casas consistoriales de la ciudad de Valencia. Imprenta de José Tauló		* Zacarés, José María. Memoria histórica y descriptiva de las casas consistoriales de la ciudad de Valencia. Imprenta de José Tauló

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T13:54:34Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

← Revisió anterior		Revisió de 13:54 23 oct 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~File~~:Ayuntamiento de Valencia, España, 2014-06-30, DD 119.JPG\|thumb\|Ajuntament de Valéncia]]		[[Archiu:Ayuntamiento de Valencia, España, 2014-06-30, DD 119.JPG\|thumb\|Ajuntament de Valéncia]]

	La Casa Consistorial de la ciutat de [[Valéncia]] integra, en una illa de cases de planta llaugerament trapezoidal, '''dos construccions d'época i estil ben diferenciats''': la [[Casa d'Ensenyança]], edificada per iniciativa de l'arquebisbe En [[Andrés Majoral]], entre els anys [[1758]] i [[1763]], i el cos d'edifici que constituïx la frontera principal, realisada entre la segona i tercera décades del [[sigle XX]].		La Casa Consistorial de la ciutat de [[Valéncia]] integra, en una illa de cases de planta llaugerament trapezoidal, '''dos construccions d'época i estil ben diferenciats''': la [[Casa d'Ensenyança]], edificada per iniciativa de l'arquebisbe En [[Andrés Majoral]], entre els anys [[1758]] i [[1763]], i el cos d'edifici que constituïx la frontera principal, realisada entre la segona i tercera décades del [[sigle XX]].
Llínea 19:		Llínea 19:

	=== L'interior ===		=== L'interior ===
	[[~~File~~:Saló de festes o de cristall, Ajuntament de València.JPG\|thumb\|Saló de festes o de cristal]]		[[Archiu:Saló de festes o de cristall, Ajuntament de València.JPG\|thumb\|Saló de festes o de cristal]]

	Paralelament, se varen anar realisant costoses obres interiors, en general afectades de suntuositat i en millorable funcionalitat: el vestíbul i escalinata de marbre, el proyecte del qual és de l'any [[1924]]; el saló de festes, decorat en pintures de Tuset i dotze relleus de nus de marbre, realisats per [[Carmelo Vicent]], [[Vicente Beltrán]], [[Enrique Giner]] i [[Vicente Coret]], inaugurat en [[1929]]; el consistori, etc.		Paralelament, se varen anar realisant costoses obres interiors, en general afectades de suntuositat i en millorable funcionalitat: el vestíbul i escalinata de marbre, el proyecte del qual és de l'any [[1924]]; el saló de festes, decorat en pintures de Tuset i dotze relleus de nus de marbre, realisats per [[Carmelo Vicent]], [[Vicente Beltrán]], [[Enrique Giner]] i [[Vicente Coret]], inaugurat en [[1929]]; el consistori, etc.
Llínea 26:		Llínea 26:

	== Monument històric-artístic ==		== Monument històric-artístic ==
	[[~~File~~:Museu Històric Municipal de València, interior.JPG\|thumb\|Museu Històric Municipal de Valéncia, interior]]		[[Archiu:Museu Històric Municipal de València, interior.JPG\|thumb\|Museu Històric Municipal de Valéncia, interior]]
	La riquea dels fondos documentals i històric-artístics custodiats en l'Archiu i [[Museu Històric Municipal de Valéncia\|Museu Històric Municipal]] li otorga un interés extraordinari a la Casa Consistorial, raó per lo que fon declarada monument històric-artístic de caràcter nacional.		La riquea dels fondos documentals i històric-artístics custodiats en l'Archiu i [[Museu Històric Municipal de Valéncia\|Museu Històric Municipal]] li otorga un interés extraordinari a la Casa Consistorial, raó per lo que fon declarada monument històric-artístic de caràcter nacional.

Jose2: /* Enllaços externs */

2024-07-07T12:07:08Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 12:07 7 jul 2024
Llínea 41:		Llínea 41:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|~~Category:~~Ajuntament de València}}		{{Commonscat\|Ajuntament de València}}

	* [https://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]		* [https://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]

Jose2: /* Referències */

2024-07-07T11:56:09Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 11:56 7 jul 2024
Llínea 38:		Llínea 38:

	== Referències ==		== Referències ==
			* Zacarés, José María. Memoria histórica y descriptiva de las casas consistoriales de la ciudad de Valencia. Imprenta de José Tauló

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: /* Enllaços externs */

2024-07-07T11:51:28Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 11:51 7 jul 2024
Llínea 40:		Llínea 40:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*[https://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]		{{Commonscat\|Category:Ajuntament de València}}

			* [https://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]

	[[Categoria:Arquitectura valenciana]]		[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

Jose2 en 11:49 7 jul 2024

2024-07-07T11:49:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:49 7 jul 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	La Casa Consistorial de la ciutat de [[Valéncia]] integra, en una illa de cases de planta llaugerament trapezoidal, '''dos construccions d'época i estil ben diferenciats''': la [[Casa d'Ensenyança]], edificada per iniciativa de l'arquebisbe En [[Andrés Majoral]], entre els anys [[1758]] i [[1763]], i el cos d'edifici que constituïx la frontera principal, realisada entre la segona i tercera décades del [[sigle XX]].		La Casa Consistorial de la ciutat de [[Valéncia]] integra, en una illa de cases de planta llaugerament trapezoidal, '''dos construccions d'época i estil ben diferenciats''': la [[Casa d'Ensenyança]], edificada per iniciativa de l'arquebisbe En [[Andrés Majoral]], entre els anys [[1758]] i [[1763]], i el cos d'edifici que constituïx la frontera principal, realisada entre la segona i tercera décades del [[sigle XX]].

	==Resenyes històriques==		== Resenyes històriques ==

	La Casa d'Ensenyança fon concebuda com a colege, el pati interiorisa i articula les dependències pròpies d'un centre d'este tipo: aules en les dos primeres plantes i dormitoris en la tercera, ademés d'atres servicis complementaris, distribuïdes entre elles, i una peça tan destacada com la capella, a la que es reserva pràcticament la corsia Sur.		La Casa d'Ensenyança fon concebuda com a colege, el pati interiorisa i articula les dependències pròpies d'un centre d'este tipo: aules en les dos primeres plantes i dormitoris en la tercera, ademés d'atres servicis complementaris, distribuïdes entre elles, i una peça tan destacada com la capella, a la que es reserva pràcticament la corsia Sur.
Llínea 9:		Llínea 9:
	Ya en el sigle XX se fa l'ampliació pensant en l'us municipal del conjunt ya que antigament, [[Antiga Casa de la Ciutat (Valéncia)\|La Casa de la Ciutat]], se trobava en el lloc a on hui se troben els Jardins coneguts com de l'Audiència, situats junt al Palau de la Generalitat.		Ya en el sigle XX se fa l'ampliació pensant en l'us municipal del conjunt ya que antigament, [[Antiga Casa de la Ciutat (Valéncia)\|La Casa de la Ciutat]], se trobava en el lloc a on hui se troben els Jardins coneguts com de l'Audiència, situats junt al Palau de la Generalitat.

	==L'edifici==		== L'edifici ==

	Desentenent-se conscientment del llenguage neoclàssic de la Casa d'Ensenyança, en [[1904]] l'arquitecte municipal [[Carlos Carbonell]] va presentar un proyecte de cos d'edifici anex, subordinat a una doble finalitat: dotar a l'Ajuntament de l'espai necessari per a ubicar peces tan destacades com l'alcaldia, sales de juntes, saló de recepcions, etc., i significar externament per mig d'un traçat monumental i arqueològic, una cosa de la que caria la Casa de l'Ensenyança (ocupada per l'Ajuntament des de [[1860]]), la referència a la seu de la municipalitat com a palau cívic i centre arquitectònic del nou centre urbà propiciat pel propi emplaçament d'este organisme.		Desentenent-se conscientment del llenguage neoclàssic de la Casa d'Ensenyança, en [[1904]] l'arquitecte municipal [[Carlos Carbonell]] va presentar un proyecte de cos d'edifici anex, subordinat a una doble finalitat: dotar a l'Ajuntament de l'espai necessari per a ubicar peces tan destacades com l'alcaldia, sales de juntes, saló de recepcions, etc., i significar externament per mig d'un traçat monumental i arqueològic, una cosa de la que caria la Casa de l'Ensenyança (ocupada per l'Ajuntament des de [[1860]]), la referència a la seu de la municipalitat com a palau cívic i centre arquitectònic del nou centre urbà propiciat pel propi emplaçament d'este organisme.
Llínea 15:		Llínea 15:
	El nomenat arquitecte va recórrer a un repertori de formes ornamentals renaixentistes i barroques i a l'ostentació de símbols enaltidors com les Virtuts Cardinals i atres alegories, anteponent lo suntuari al funcional. D'atra banda, el traçat discontinu, efectiste, del cos de l'edifici, es distribuïx entre dos grans blocs que alvancen sobre la frontera, centrant una elevada torre en rellonge i carilló de campanes, i dos torres menors en els ànguls.		El nomenat arquitecte va recórrer a un repertori de formes ornamentals renaixentistes i barroques i a l'ostentació de símbols enaltidors com les Virtuts Cardinals i atres alegories, anteponent lo suntuari al funcional. D'atra banda, el traçat discontinu, efectiste, del cos de l'edifici, es distribuïx entre dos grans blocs que alvancen sobre la frontera, centrant una elevada torre en rellonge i carilló de campanes, i dos torres menors en els ànguls.

	===Escultures i ornamentacions exteriors===		=== Escultures i ornamentacions exteriors ===
	Convergix tota ella en el grup de bronze de l'escut municipal sustentat per dos nus femenins de marbre que simbolisen les Arts i les Lletres, obra tota de [[Marià Benlliure]], autor, aixina mateix, de les belles eixutes del buit central, dos medirelleus de marbre que simbolisen l'Administració i la Justícia. Les estàtues de marbre que, integrades en els dos blocs ixents pareixen donar guàrdia a l'anterior conjunt simbòlic-heràldic, són obra de [[Carmelo Vicent]] (la Justícia i la Prudència) i [[Vicente Beltrán]] (la Fortalea i la Templança). Element d'enllaç entre eixos dos cossos ixents i el restant de frontera són les balustrades en obeliscs que coronen el conjunt, inaugurat oficialment en l'any [[1930]].		Convergix tota ella en el grup de bronze de l'escut municipal sustentat per dos nus femenins de marbre que simbolisen les Arts i les Lletres, obra tota de [[Marià Benlliure]], autor, aixina mateix, de les belles eixutes del buit central, dos medirelleus de marbre que simbolisen l'Administració i la Justícia. Les estàtues de marbre que, integrades en els dos blocs ixents pareixen donar guàrdia a l'anterior conjunt simbòlic-heràldic, són obra de [[Carmelo Vicent]] (la Justícia i la Prudència) i [[Vicente Beltrán]] (la Fortalea i la Templança). Element d'enllaç entre eixos dos cossos ixents i el restant de frontera són les balustrades en obeliscs que coronen el conjunt, inaugurat oficialment en l'any [[1930]].

	===L'interior===		=== L'interior ===
	[[File:Saló de festes o de cristall, Ajuntament de València.JPG\|thumb\|Saló de festes o de cristal]]		[[File:Saló de festes o de cristall, Ajuntament de València.JPG\|thumb\|Saló de festes o de cristal]]

Llínea 25:		Llínea 25:
	En l'interior a penes es conserven vestigis arquitectònics de les dos institucions, colege i confraria. L'espai de l'antiga capella d'esta ho ocupa actualment el nomenat pati envidriat, a on es concentren diverses oficines municipals. Respecte a la capella de la Casa d'Ensenyança, dedicada a [[Santa Rosa de Llima]], una important reforma conclosa en l'any [[1935]] emmaixquerà plenament la seua fina ornamentació rococó i desvirtuà el seu primitiu plantejament espacial, puix, varen suprimir els altars i fon interposta una nova planta al nivell i com a prolongació del cor, planta que separa el recint ocupat per l'archiu i museu històric des de llavors, de les sales d'exposicions de la planta baixa.		En l'interior a penes es conserven vestigis arquitectònics de les dos institucions, colege i confraria. L'espai de l'antiga capella d'esta ho ocupa actualment el nomenat pati envidriat, a on es concentren diverses oficines municipals. Respecte a la capella de la Casa d'Ensenyança, dedicada a [[Santa Rosa de Llima]], una important reforma conclosa en l'any [[1935]] emmaixquerà plenament la seua fina ornamentació rococó i desvirtuà el seu primitiu plantejament espacial, puix, varen suprimir els altars i fon interposta una nova planta al nivell i com a prolongació del cor, planta que separa el recint ocupat per l'archiu i museu històric des de llavors, de les sales d'exposicions de la planta baixa.

	==Monument històric-artístic==		== Monument històric-artístic ==
	[[File:Museu Històric Municipal de València, interior.JPG\|thumb\|Museu Històric Municipal de Valéncia, interior]]		[[File:Museu Històric Municipal de València, interior.JPG\|thumb\|Museu Històric Municipal de Valéncia, interior]]
	La riquea dels fondos documentals i històric-artístics custodiats en l'Archiu i [[Museu Històric Municipal de Valéncia\|Museu Històric Municipal]] li otorga un interés extraordinari a la Casa Consistorial, raó per lo que fon declarada monument històric-artístic de caràcter nacional.		La riquea dels fondos documentals i històric-artístics custodiats en l'Archiu i [[Museu Històric Municipal de Valéncia\|Museu Històric Municipal]] li otorga un interés extraordinari a la Casa Consistorial, raó per lo que fon declarada monument històric-artístic de caràcter nacional.
Llínea 36:		Llínea 36:

	Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes a les que coneixem en l'actualitat com l'Ajuntament se li denominava Consell. Estava format pel justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que ho componia depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.		Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes a les que coneixem en l'actualitat com l'Ajuntament se li denominava Consell. Estava format pel justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que ho componia depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.

			== Referències ==

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*[https://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]		*[https://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]

	~~==Referències==~~
	~~{{Traduït de\|es\|Ayuntamiento de Valencia}}~~

	[[Categoria:Arquitectura valenciana]]		[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

Lluísm: /* Monument històric-artístic */

2023-11-17T17:15:23Z

Monument històric-artístic

← Revisió anterior		Revisió de 17:15 17 nov 2023
Llínea 27:		Llínea 27:
	==Monument històric-artístic==		==Monument històric-artístic==
	[[File:Museu Històric Municipal de València, interior.JPG\|thumb\|Museu Històric Municipal de Valéncia, interior]]		[[File:Museu Històric Municipal de València, interior.JPG\|thumb\|Museu Històric Municipal de Valéncia, interior]]
	La riquea dels fondos documentals i històric-artístics custodiats en l'Archiu i Museu Històric Municipal li otorga un interés extraordinari a la Casa Consistorial, raó per lo que fon declarada monument històric-artístic de caràcter nacional.		La riquea dels fondos documentals i històric-artístics custodiats en l'Archiu i [[Museu Històric Municipal de Valéncia\|Museu Històric Municipal]] li otorga un interés extraordinari a la Casa Consistorial, raó per lo que fon declarada monument històric-artístic de caràcter nacional.

	El ~~[[Museu de la ciutat\|~~Museu Històric de ~~la Ciutat]]~~ custòdia, entre atres objectes, el còdex dels Furs i el Llibre del [[Consolat del Mar]], la [[Real Senyera]], el fals pendó, el pla del P. Tosca, banderes gremials, un fragment de treginat de l'antiga Casa de la Ciutat (cremada fa sigles), diverses peces d'orfebreria procedents de la capella dels Jurats o de la capella de Santa Rosa, etc.		El Museu Històric Municipal de Valéncia custòdia, entre atres objectes, el còdex dels Furs i el Llibre del [[Consolat del Mar]], la [[Real Senyera]], el fals pendó, el pla del P. Tosca, banderes gremials, un fragment de treginat de l'antiga Casa de la Ciutat (cremada fa sigles), diverses peces d'orfebreria procedents de la capella dels Jurats o de la capella de Santa Rosa, etc.

	Declarat BIC per Decret 474/1962 de 1.03.62 (BOE 9-03-62).		Declarat BIC per Decret 474/1962 de 1.03.62 (BOE 9-03-62).

Valencian: /* Enllaços externs */

2021-11-11T21:21:45Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 21:21 11 nov 2021
Llínea 38:		Llínea 38:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*[https://www.valencia.es/~~val~~ Ajuntament de Valéncia]		*[https://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]

	==Referències==		==Referències==

Valencian: /* Enllaços externs */

2021-11-11T21:21:12Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 21:21 11 nov 2021
Llínea 38:		Llínea 38:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*[https://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]		*[https://www.valencia.es/val Ajuntament de Valéncia]

	==Referències==		==Referències==

Valencian: /* Vore també */

2021-11-11T21:20:50Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 21:20 11 nov 2021
Llínea 37:		Llínea 37:
	Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes a les que coneixem en l'actualitat com l'Ajuntament se li denominava Consell. Estava format pel justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que ho componia depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.		Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes a les que coneixem en l'actualitat com l'Ajuntament se li denominava Consell. Estava format pel justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que ho componia depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.

	== ~~Vore també~~ ==		== Enllaços externs ==
			*[https://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]
	* [[Ajuntament]]

	==Referències==		==Referències==