Alemània - Historial de revisions

Admin: Text reemplaça - '#REDIRECCIÓ' a '#REDIRECT'

2026-03-21T09:15:55Z

Text reemplaça - '#REDIRECCIÓ' a '#REDIRECT'

← Revisió anterior		Revisió de 09:15 21 març 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	#~~REDIRECCIÓ~~ [[Alemanya]]		#REDIRECT [[Alemanya]]

Jose2: Pàgina redirigida a Alemanya

2021-05-25T10:29:28Z

Pàgina redirigida a Alemanya

Mostrar els canvis

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:10:09Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

Xavier: /* Flora */

2020-07-10T16:19:01Z

Flora

← Revisió anterior		Revisió de 16:19 10 jul 2020
Llínea 274:		Llínea 274:

	=== Flora ===		=== Flora ===
	Com el país esta en una zona en [[clima templat]] la seua flora és caracterisa per amplis boscs de [[fusta]] i coníferes. L'amplia fusta existent és sobre tot procedent de [[Fagus sylvatica\|faigs rojes]]. Ademés son comuns atres arbres com el [[roure]], el [[Betula\|abedul]] o el [[Pinus\|pi]]. Destaquen zones amplies de flora com l'alpina (Alps bavars) o la subalpina ([[Selva Negra]] o [[Harz]]).

	[[~~Image:Loreley~~.~~jpg~~\|~~thumb\|right\|'''~~[[~~Loreley~~]] ~~''', sirena de la mitologia germànica, de gran bellea i deliciós cant~~, ~~que es colocava en una roca sobre~~ el ~~Rin i en~~ el ~~seu cant seduïa als navegants~~. ~~Escultura que s~~'~~alça a~~ la ~~vora del riu en~~ [[~~Renania~~]].]]		Com el país està en una zona en [[clima templat]] la seua flora es caracterisa per àmplis boscs de [[fusta]] i coníferes. L'amplia fusta existent és sobre tot procedent de [[Fagus sylvatica\|faigs rojes]]. Ademés són comuns atres arbres com el [[roure]], el [[Abedul\|abedul]] o el [[Pi\|pi]]. Destaquen zones àmplies de flora com l'alpina (Alps bavars) o la subalpina ([[Selva Negra]] o [[Harz]]).

	Actualment el 29.5 ~~por~~ cent de la superfície estatal és boscós. ~~En ell~~ és un dels països més rics en ~~bosc~~ de l'[[Unió Europea]]. Entre les plantes la [[~~Robinia pseudoacacia~~\|acàcia de flor blanca]] te una gran acceptació en la població sent ~~comú~~ la seua ~~presencia~~. També hi ha un creixent interés per la producció de [[Flora apícola]] i principalment [[~~cereal~~]]s ([[~~Hordeum vulgare~~\|ordi]], [[avena]], [[Secale cereale~~\|centeno~~]], [[~~Triticum~~\|blat]]), [[creïlles]] i [[dacsa]]. En els valls que estan junt al riu, entre atres el Moselle, el Ahr i el Rin, el païsage ~~va ser~~ reformat per a la producció del [[vi]].		[[Image:Loreley.jpg\|thumb\|right\|'''[[Loreley]] ''', sirena de la mitologia germànica, de gran bellea i deliciós cant, que es colocava en una roca sobre el Rin i en el seu cant seduïa als navegants. Escultura que s'alça a la vora del riu en [[Renània]].]]

			Actualment el 29'5 per cent de la superfície estatal és boscós. Alemània és un dels països més rics en boscs de l'[[Unió Europea]]. Entre les plantes la [[Acàcia\|acàcia de flor blanca]] té una gran acceptació en la població sent comuna la seua presència. També hi ha un creixent interés per la producció de [[Flora apícola]] i principalment [[Cereal\|cereals]] ([[Ordi\|ordi]], [[avena]], [[Centeno\|centeno (Secale cereale)]], [[Blat\|blat]]), [[Creïlla\|creïlles]] i [[dacsa]]. En els valls que estan junt al riu, entre atres el Moselle, l'[[Riu Ahr\|Ahr]] i el [[Riu Rin\|Rin]], el païsage fon reformat per a la producció del [[vi]].

	=== Hidrografia ===		=== Hidrografia ===

Jose2: Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries '

2020-01-24T16:22:34Z

Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries '

← Revisió anterior		Revisió de 16:22 24 gin 2020
Llínea 65:		Llínea 65:
	Es una [[república parlamentaria]] federal de setze estats ([[Bundesländer]]). La [[capital]] i ciutat més gran és [[Berlin]]. És membre de les [[Nacions Unides]], l'[[OTAN]], el [[G8]], les nacions [[G4]], i va firmar el [[Protocol de Kioto]]. És la tercera major economia mundial en quant al [[PIB nominal]], la primera d'Europa, i el major exportador de mercaderies del món en [[2007]]. En térmens absoluts, assigna el segon major presupost anual de l'ajuda al desenroll en el mon,<ref> [http://www.topnews.in/germany-worlds-second-biggest-aid-donor-after-us-229970 Germany world's second biggest aid donor after US] TopNews, India, Retrieved 2008, 04-10.</ref> mentres que les seues despeses militars ocuparen el sext lloc.<ref>{{cite web		Es una [[república parlamentaria]] federal de setze estats ([[Bundesländer]]). La [[capital]] i ciutat més gran és [[Berlin]]. És membre de les [[Nacions Unides]], l'[[OTAN]], el [[G8]], les nacions [[G4]], i va firmar el [[Protocol de Kioto]]. És la tercera major economia mundial en quant al [[PIB nominal]], la primera d'Europa, i el major exportador de mercaderies del món en [[2007]]. En térmens absoluts, assigna el segon major presupost anual de l'ajuda al desenroll en el mon,<ref> [http://www.topnews.in/germany-worlds-second-biggest-aid-donor-after-us-229970 Germany world's second biggest aid donor after US] TopNews, India, Retrieved 2008, 04-10.</ref> mentres que les seues despeses militars ocuparen el sext lloc.<ref>{{cite web
	\|url = http://www.sipri.org/contents/milap/milex/mex_major_spenders.pdf/download		\|url = http://www.sipri.org/contents/milap/milex/mex_major_spenders.pdf/download
	\|title = The fifteen major spenders in 2006\| accessdate = 2007-08-23 \| year = 2007\| format = PDF \| work = Recent trends in military expenditure \| publisher = Stockholm International Peace Research Institute }}</ref> El país ha desenrollat un alt nivell de vida i ha establit un sistema complet de [[seguritat social]]. Te una posició clau en els assunts europeus i manté una estreta relació en ~~varies~~ associacions a nivell mundial.<ref>[http://www.iht.com/articles/2008/04/04/europe/poll.php The leader of Europe? Answers an ocean apart] International Herald Tribune. April 4, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref> Es reconeguda com líder en els sectors [[Ciència\|científic]] i [[Tecnología\|tecnológic]].<ref>[http://www.innovations-report.de/html/berichte/informationstechnologie/bericht-109339.html Confidently into the Future with Reliable Technology] www.innovations-report.de. May 7, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref>		\|title = The fifteen major spenders in 2006\| accessdate = 2007-08-23 \| year = 2007\| format = PDF \| work = Recent trends in military expenditure \| publisher = Stockholm International Peace Research Institute }}</ref> El país ha desenrollat un alt nivell de vida i ha establit un sistema complet de [[seguritat social]]. Te una posició clau en els assunts europeus i manté una estreta relació en vàries associacions a nivell mundial.<ref>[http://www.iht.com/articles/2008/04/04/europe/poll.php The leader of Europe? Answers an ocean apart] International Herald Tribune. April 4, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref> Es reconeguda com líder en els sectors [[Ciència\|científic]] i [[Tecnología\|tecnológic]].<ref>[http://www.innovations-report.de/html/berichte/informationstechnologie/bericht-109339.html Confidently into the Future with Reliable Technology] www.innovations-report.de. May 7, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref>

	== Història ==		== Història ==
Llínea 109:		Llínea 109:
	{{AP\|Imperi Alemà}}		{{AP\|Imperi Alemà}}

	[[Unificació alemana\|Alemanya va ser unificada]] com un modern estat-nació en [[1871]], quant es va forjar l'Imperi Alemà, en el Regne de Prussia com el seu principal constituent. Després de la derrota francesa en la [[Guerra franc-prussiana]], l'Imperi Alemà (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat en [[Versalles]] el [[18 de giner]] de 1871. La [[dinastia Hohenzollern]] de Prusia va liderar el nou imperi, en el qual la capital es va establir en Berlin. L'imperi va ser una unificació de les parts disperses d'Alemanya, excepte [[Àustria]] (Kleindeutschland, o «chicoteta Alemanya»). A partir de [[1884]], Alemanya va iniciar l'establiment de ~~varies~~ [[Imperi colonial alemà\|colònies fora d'Europa]].		[[Unificació alemana\|Alemanya va ser unificada]] com un modern estat-nació en [[1871]], quant es va forjar l'Imperi Alemà, en el Regne de Prussia com el seu principal constituent. Després de la derrota francesa en la [[Guerra franc-prussiana]], l'Imperi Alemà (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat en [[Versalles]] el [[18 de giner]] de 1871. La [[dinastia Hohenzollern]] de Prusia va liderar el nou imperi, en el qual la capital es va establir en Berlin. L'imperi va ser una unificació de les parts disperses d'Alemanya, excepte [[Àustria]] (Kleindeutschland, o «chicoteta Alemanya»). A partir de [[1884]], Alemanya va iniciar l'establiment de vàries [[Imperi colonial alemà\|colònies fora d'Europa]].

	En el periodo posterior a l'unificació d'Alemanya, l'emperador [[Guillem I d'Alemanya\|Guillem I]] va orientar la política exterior garantisant la posició d'Alemanya com una gran nació al forjar aliances per a aïllar a [[França]] per la via diplomàtica, y evitar la guerra. A pesar d'açò, durant el regnat de [[Guillem II d'Alemanya\|Guillem II]], Alemanya, al igual que atres potencies europees, va donar un [[Nou Imperialisme\|curs imperialiste]] que va provocar friccions en els països veïns. La majoria d'aliances en les que Alemanya havia estat prèviament implicada no es varen renovar, i noves aliances varen excloure al país. En concret, França va establir noves relacions per mig de la firma de l'[[entent cordial]] en el Regne Unit i l'obtenció de vínculs en l'[[Imperi Rus]]. A banda dels seus contactes en [[Àustria-Hungria]], Alemanya es va vore cada vegada mes aïllada.		En el periodo posterior a l'unificació d'Alemanya, l'emperador [[Guillem I d'Alemanya\|Guillem I]] va orientar la política exterior garantisant la posició d'Alemanya com una gran nació al forjar aliances per a aïllar a [[França]] per la via diplomàtica, y evitar la guerra. A pesar d'açò, durant el regnat de [[Guillem II d'Alemanya\|Guillem II]], Alemanya, al igual que atres potencies europees, va donar un [[Nou Imperialisme\|curs imperialiste]] que va provocar friccions en els països veïns. La majoria d'aliances en les que Alemanya havia estat prèviament implicada no es varen renovar, i noves aliances varen excloure al país. En concret, França va establir noves relacions per mig de la firma de l'[[entent cordial]] en el Regne Unit i l'obtenció de vínculs en l'[[Imperi Rus]]. A banda dels seus contactes en [[Àustria-Hungria]], Alemanya es va vore cada vegada mes aïllada.

Jose2: Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

2020-01-19T11:14:10Z

Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

← Revisió anterior		Revisió de 11:14 19 gin 2020
Llínea 132:		Llínea 132:
	{{AP\|Alemanya Nazi\|AP2=Segona Guerra Mundial}}		{{AP\|Alemanya Nazi\|AP2=Segona Guerra Mundial}}

	Després la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Cap d'Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El [[27 de febrer]] de [[1933]], l'[[Incendi del Reichstag\|Reichstag va ser incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut d'un [[Decret del Incendi del Reichstag\|decret de emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933\|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemócrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establit per una ~~serie~~ d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'indústria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.		Després la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Cap d'Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El [[27 de febrer]] de [[1933]], l'[[Incendi del Reichstag\|Reichstag va ser incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut d'un [[Decret del Incendi del Reichstag\|decret de emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933\|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemócrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establit per una série d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'indústria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.

	En [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania\|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polonia en 1939\|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].		En [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania\|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polonia en 1939\|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].
Llínea 325:		Llínea 325:
	{{AP\|Demografia d'Alemanya}}		{{AP\|Demografia d'Alemanya}}

	En més de 82 millons d'habitants, és el país més poblat en l'[[Unió Europea]]. A pesar d'açò, la seua taxa de fecunditat de 1,39 fills per mare és una de les més baixes del mon, i l'[[Oficina Federal d'Estadística]] estima que la població es reduirà a entre 69 i 74 millons en [[2050]] (69 millons d'assumir una migració neta de +100000 per any, 74 millons d'assumir una migració neta de +200.000 per any).<ref>{{cite web \|url=http://www.destatis.de/jetspeed/portal/cms/Sites/destatis/Internet/DE/Presse/pm/2006/11/PD06__464__12421,templateId=renderPrint.psml\|title=Im Jahr 2050 doppelt so viele 60-Jährige wie Neugeborene\|author= Destatis \|accessdate=2007-06-20}}</ref> Alemanya te una ~~serie~~ de grans ciutats, següent [[Berlin]] la més poblada, a pesar d'açò la major [[aglomeració urbana]] és la [[regió Rin-Ruhr]].		En més de 82 millons d'habitants, és el país més poblat en l'[[Unió Europea]]. A pesar d'açò, la seua taxa de fecunditat de 1,39 fills per mare és una de les més baixes del mon, i l'[[Oficina Federal d'Estadística]] estima que la població es reduirà a entre 69 i 74 millons en [[2050]] (69 millons d'assumir una migració neta de +100000 per any, 74 millons d'assumir una migració neta de +200.000 per any).<ref>{{cite web \|url=http://www.destatis.de/jetspeed/portal/cms/Sites/destatis/Internet/DE/Presse/pm/2006/11/PD06__464__12421,templateId=renderPrint.psml\|title=Im Jahr 2050 doppelt so viele 60-Jährige wie Neugeborene\|author= Destatis \|accessdate=2007-06-20}}</ref> Alemanya te una série de grans ciutats, següent [[Berlin]] la més poblada, a pesar d'açò la major [[aglomeració urbana]] és la [[regió Rin-Ruhr]].

	Des de [[decembre]] de [[2004]], uns set millons de ciutadans estrangers han segut registrats, i el 19% dels residents del país son [[estranger]]s o tenen algun orige estranger. El grup més números (2,3 millons) és de [[Turquia]],<ref>Bernstein, Richard. [http://www.nytimes.com/2006/03/29/international/europe/29letter1.html?ex=1301288400&en=f374094bb24aa621&ei=5090&partner=rssuserland&emc=rss A Quiz for Would-Be Citizens Tests Germans' Attitudes] New York Times. March 29, 2006. Retrieved 2006, November 30.</ref> i la majoria de la població restant son de països europeus com [[Itàlia]], [[Sèrbia]], [[Grècia]], [[Polonia]] i [[Croàcia]].<ref>[http://www.destatis.de/basis/e/bevoe/bevoetab10.htm Foreign population on 31 December 2004 by country of origin] Federal Statistical Office Germany January 24, 2006. Retrieved 2007, January 1.</ref> [[Nacions Unides]] ubica a Alemanya com el tercer major receptor d'emigrants internacionals en tot el mon, entorn del 5%, o 10 de los 191 millons de emigrants, o siga entorn del 12% de la població del país.<ref>[http://www.unfpa.org/publications/detail.cfm?ID=294&filterListType= State of World Population 2006] United Nations Population Fund. 2006. Retrieved 2007, 01-01.</ref> Com conseqüència de les restriccions, el número d'immigrants que busquen asil justificant orige [[Ètnia\|ètnic]] Alemà (en la seua majoria procedents de l'antiga [[Unió Soviètica]]) ha anant disminuint constantment des de [[2000]].<ref>[http://www.destatis.de/presse/deutsch/pm2006/p2690025.htm ''Erstmals seit 1990 weniger als 600 000 Ausländer zugezogen''], German Federal Statistics Bureau (Statistiches Bundesamt Deutschland) , July 6 2006. Retrieved on 2007, January 1.</ref>		Des de [[decembre]] de [[2004]], uns set millons de ciutadans estrangers han segut registrats, i el 19% dels residents del país son [[estranger]]s o tenen algun orige estranger. El grup més números (2,3 millons) és de [[Turquia]],<ref>Bernstein, Richard. [http://www.nytimes.com/2006/03/29/international/europe/29letter1.html?ex=1301288400&en=f374094bb24aa621&ei=5090&partner=rssuserland&emc=rss A Quiz for Would-Be Citizens Tests Germans' Attitudes] New York Times. March 29, 2006. Retrieved 2006, November 30.</ref> i la majoria de la població restant son de països europeus com [[Itàlia]], [[Sèrbia]], [[Grècia]], [[Polonia]] i [[Croàcia]].<ref>[http://www.destatis.de/basis/e/bevoe/bevoetab10.htm Foreign population on 31 December 2004 by country of origin] Federal Statistical Office Germany January 24, 2006. Retrieved 2007, January 1.</ref> [[Nacions Unides]] ubica a Alemanya com el tercer major receptor d'emigrants internacionals en tot el mon, entorn del 5%, o 10 de los 191 millons de emigrants, o siga entorn del 12% de la població del país.<ref>[http://www.unfpa.org/publications/detail.cfm?ID=294&filterListType= State of World Population 2006] United Nations Population Fund. 2006. Retrieved 2007, 01-01.</ref> Com conseqüència de les restriccions, el número d'immigrants que busquen asil justificant orige [[Ètnia\|ètnic]] Alemà (en la seua majoria procedents de l'antiga [[Unió Soviètica]]) ha anant disminuint constantment des de [[2000]].<ref>[http://www.destatis.de/presse/deutsch/pm2006/p2690025.htm ''Erstmals seit 1990 weniger als 600 000 Ausländer zugezogen''], German Federal Statistics Bureau (Statistiches Bundesamt Deutschland) , July 6 2006. Retrieved on 2007, January 1.</ref>
Llínea 355:		Llínea 355:
	La responsabilitat de la supervisió educativa recau principalment en els estats federals a títul individual, mentres que el govern a soles te un paper secundari. El [[jardí d'infància]] és de caràcter opcional, i impartix educació per a tots els chiquets entre tres i sis anys, despuix, l'escolarisació es obligatòria per lo menys durant deu anys.<ref name="ED">{{PDFlink\|[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Germany.pdf COUNTRY PROFILE: GERMANY]\|177 KB}} U.S. Library of Congress. Dec. 2005. Retrieved 2006, 12-04.</ref> L'[[educació primària]] sol durar quatre anys i les escoles públiques no estan estratificats en esta etapa. En contrast, l'[[educació secundaria]] inclou quatre tipos d'escoles sobre la base de la capacitat del alumne segon lo determinat per les recomanacions del [[professor]]at: el [[Gymnasium]], que inclou la majoria de chiquets més inteligents, prepara als estudiants per als estudis [[Universitat\|universitaris]] i l'assistència dura huit o nou anys, depenent de l'estat; el [[Realschule]] te una gama més ampla d'especial interés per a estudiants intermijos i dura sis anys; el [[Hauptschule]] prepara alumnes per a l'[[ensenyança professional]], i el [[Gesamtschule]] combina els tres enfoques.<ref name="ED"/>		La responsabilitat de la supervisió educativa recau principalment en els estats federals a títul individual, mentres que el govern a soles te un paper secundari. El [[jardí d'infància]] és de caràcter opcional, i impartix educació per a tots els chiquets entre tres i sis anys, despuix, l'escolarisació es obligatòria per lo menys durant deu anys.<ref name="ED">{{PDFlink\|[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Germany.pdf COUNTRY PROFILE: GERMANY]\|177 KB}} U.S. Library of Congress. Dec. 2005. Retrieved 2006, 12-04.</ref> L'[[educació primària]] sol durar quatre anys i les escoles públiques no estan estratificats en esta etapa. En contrast, l'[[educació secundaria]] inclou quatre tipos d'escoles sobre la base de la capacitat del alumne segon lo determinat per les recomanacions del [[professor]]at: el [[Gymnasium]], que inclou la majoria de chiquets més inteligents, prepara als estudiants per als estudis [[Universitat\|universitaris]] i l'assistència dura huit o nou anys, depenent de l'estat; el [[Realschule]] te una gama més ampla d'especial interés per a estudiants intermijos i dura sis anys; el [[Hauptschule]] prepara alumnes per a l'[[ensenyança professional]], i el [[Gesamtschule]] combina els tres enfoques.<ref name="ED"/>

	L'[[Informe PISA]], evalua les habilitats dels estudiants de 15 anys d'edat en els països de l'[[Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic]] i una ~~serie~~ de països socis. En l'any [[2006]], els escolars alemans han millorat la seua posició en respecte a anys anteriors, classificant-se (estadísticament) en un nivell significativament superior a la mija (ranc 13) en les ciències, i no significativament per damunt o per baix de la mija en [[matemàtiques]] (ranc 20) i habilitats de [[llectura]] (ranc 18).<ref name="PISAex">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Informe PISA \| title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf\| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Informe PISA \| title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf \| format = PDF \| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref> Les diferencies socio-econòmiques son elevades, i el rendiment dels alumnes és més dependent d'este factor que en la majoria d'atres països.<ref name="PISAex">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Programme for International Student Assessment \| title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf\| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Programme for International Student Assessment \| title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf \| format = PDF \| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref>		L'[[Informe PISA]], evalua les habilitats dels estudiants de 15 anys d'edat en els països de l'[[Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic]] i una série de països socis. En l'any [[2006]], els escolars alemans han millorat la seua posició en respecte a anys anteriors, classificant-se (estadísticament) en un nivell significativament superior a la mija (ranc 13) en les ciències, i no significativament per damunt o per baix de la mija en [[matemàtiques]] (ranc 20) i habilitats de [[llectura]] (ranc 18).<ref name="PISAex">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Informe PISA \| title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf\| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Informe PISA \| title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf \| format = PDF \| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref> Les diferencies socio-econòmiques son elevades, i el rendiment dels alumnes és més dependent d'este factor que en la majoria d'atres països.<ref name="PISAex">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Programme for International Student Assessment \| title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf\| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Programme for International Student Assessment \| title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf \| format = PDF \| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref>

	Per a entrar en una universitat, els estudiants de [[secundaria]] necessiten aprovar l'examen [[Abitur]], similar al [[Advanced Level]], també és possible entrar a l'universitat en un [[Fachabitur]], el qual és un Abitur especialisat, per eixemple, en [[economia]]. Els estudiants que tinguen un [[diploma]] d'una escola de [[formació professional]] poden entrar a una [[Fachhochschule\|Universitat de Ciències Aplicades]].<ref name="ED"/> La majoria de les universitats alemanes son de propietat [[Estat\|estatal]]. En totes les universitats hi ha que pagar els [[impost]]s administratius, els quals son entre 50 i 200 euros. En alguns Estats ademés hi ha que pagar per drets de [[matrícula]] que ascendixen fins als 500 euros per semestre.<ref>[http://www.daad.de/deutschland/studium/studienplanung/00493.en.html#headline_0_1 Tuition Fees in Germany] German Academic Exchange Service. Retrieved 2006, 11-30.</ref>		Per a entrar en una universitat, els estudiants de [[secundaria]] necessiten aprovar l'examen [[Abitur]], similar al [[Advanced Level]], també és possible entrar a l'universitat en un [[Fachabitur]], el qual és un Abitur especialisat, per eixemple, en [[economia]]. Els estudiants que tinguen un [[diploma]] d'una escola de [[formació professional]] poden entrar a una [[Fachhochschule\|Universitat de Ciències Aplicades]].<ref name="ED"/> La majoria de les universitats alemanes son de propietat [[Estat\|estatal]]. En totes les universitats hi ha que pagar els [[impost]]s administratius, els quals son entre 50 i 200 euros. En alguns Estats ademés hi ha que pagar per drets de [[matrícula]] que ascendixen fins als 500 euros per semestre.<ref>[http://www.daad.de/deutschland/studium/studienplanung/00493.en.html#headline_0_1 Tuition Fees in Germany] German Academic Exchange Service. Retrieved 2006, 11-30.</ref>

Jose2: Text reemplaça - ' sigut ' a ' segut '

2019-06-13T20:37:06Z

Text reemplaça - ' sigut ' a ' segut '

← Revisió anterior		Revisió de 20:37 13 jun 2019
Llínea 343:		Llínea 343:
	[[Image:1885Benz.jpg\|thumb\|right\|<center>Vehícul [[Benz]] de [[1885]].</center>]]		[[Image:1885Benz.jpg\|thumb\|right\|<center>Vehícul [[Benz]] de [[1885]].</center>]]

	Alemanya ha ~~sigut~~ la llar d'algun dels més destacats investigadors en diferents camps científics.<ref>[http://www.campus-germany.de/english/2.60.260.html Back to the Future: Germany - A Country of Research] German Academic Exchange Service (2005, 02-23). Retrieved 2006, 12-08.</ref> Es aixina que prop de 100 alemanys (de nacionalitat u orige) han ~~sigut~~ llorejats en el [[Premi Nobel]]. El treball d'[[Albert Éinstein]] i [[Max Planck]] va ser crucial per a la fundació de la [[física moderna]], que [[Werner Heisenberg]] i [[Max Born]] desenrollaren encara més.<ref>Roberts, J. M. ''The New Penguin History of the World'', Penguin History, 2002. Pg. 1014. ISBN 0-14-100723-0.</ref> Ells foren precedits per [[Física\|físics]] com [[Hermann von Helmholtz]], [[Joseph von Fraunhofer]] i [[Daniel Gabriel Fahrenheit]]. [[Wilhelm Conrad Röntgen]] descobrí els [[rajos X]], un guany que el va fer el primer guanyador del [[Premi Nobel de Física]] en [[1901]].<ref>[http://www.history.com/encyclopedia.do?articleId=226611 The Alfred B. Nobel Prize Winners, 1901–2003] History Channel from ''The World Almanac and Book of Facts'' 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref> En Alemanya i atres països els [[rajos X]] se denominan ''"Röntgenstrahlen"'' (rajos de Röntgen). El treball de [[Heinrich Rudolf Hertz]] en l'àmbit de la [[radiació]] electromagnètica va ser fonamental per al desenroll de les modernes telecomunicacions.<ref>[http://www.itu.int/aboutitu/HistoricalFigures.html Historical figures in telecommunications.] International Telecommunication Union. January 14, 2004. Retrieved 2007, 01-02.</ref> [[Wilhelm Wundt]] és célebre per haver desenrollat el primer laboratori de [[sicologia]], a la que dona la categoria de [[ciència]].<ref>Kim, Alan. [http://plato.stanford.edu/entries/wilhelm-wundt/ Wilhelm Maximilian Wundt] Stanford Encyclopedia of Philosophy. Jun. 16, 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref> [[Alexander von Humboldt]] i el seu treball com científic natural i explorador va ser fundacional per a la [[biogeografía]].<ref>[http://www.eaglehill.us/ahumb.html The Natural History Legacy of Alexander von Humboldt (1769 to 1859)], Humboldt Field Research Institute and Eagle Hill Foundation. Retrieved 2007, 01-02.</ref>		Alemanya ha segut la llar d'algun dels més destacats investigadors en diferents camps científics.<ref>[http://www.campus-germany.de/english/2.60.260.html Back to the Future: Germany - A Country of Research] German Academic Exchange Service (2005, 02-23). Retrieved 2006, 12-08.</ref> Es aixina que prop de 100 alemanys (de nacionalitat u orige) han segut llorejats en el [[Premi Nobel]]. El treball d'[[Albert Éinstein]] i [[Max Planck]] va ser crucial per a la fundació de la [[física moderna]], que [[Werner Heisenberg]] i [[Max Born]] desenrollaren encara més.<ref>Roberts, J. M. ''The New Penguin History of the World'', Penguin History, 2002. Pg. 1014. ISBN 0-14-100723-0.</ref> Ells foren precedits per [[Física\|físics]] com [[Hermann von Helmholtz]], [[Joseph von Fraunhofer]] i [[Daniel Gabriel Fahrenheit]]. [[Wilhelm Conrad Röntgen]] descobrí els [[rajos X]], un guany que el va fer el primer guanyador del [[Premi Nobel de Física]] en [[1901]].<ref>[http://www.history.com/encyclopedia.do?articleId=226611 The Alfred B. Nobel Prize Winners, 1901–2003] History Channel from ''The World Almanac and Book of Facts'' 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref> En Alemanya i atres països els [[rajos X]] se denominan ''"Röntgenstrahlen"'' (rajos de Röntgen). El treball de [[Heinrich Rudolf Hertz]] en l'àmbit de la [[radiació]] electromagnètica va ser fonamental per al desenroll de les modernes telecomunicacions.<ref>[http://www.itu.int/aboutitu/HistoricalFigures.html Historical figures in telecommunications.] International Telecommunication Union. January 14, 2004. Retrieved 2007, 01-02.</ref> [[Wilhelm Wundt]] és célebre per haver desenrollat el primer laboratori de [[sicologia]], a la que dona la categoria de [[ciència]].<ref>Kim, Alan. [http://plato.stanford.edu/entries/wilhelm-wundt/ Wilhelm Maximilian Wundt] Stanford Encyclopedia of Philosophy. Jun. 16, 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref> [[Alexander von Humboldt]] i el seu treball com científic natural i explorador va ser fundacional per a la [[biogeografía]].<ref>[http://www.eaglehill.us/ahumb.html The Natural History Legacy of Alexander von Humboldt (1769 to 1859)], Humboldt Field Research Institute and Eagle Hill Foundation. Retrieved 2007, 01-02.</ref>

	Numerosos importants [[Matemàtics\|matemàtics]] han naixcut en Alemanya, inclosos [[Carl Friedrich Gauss]], [[David Hilbert]], [[Bernhard Riemann]], [[Gottfried Leibniz]], [[Karl Weierstrass]] i [[Hermann Weyl]]. Alemanya ha ~~sigut~~ també la llar de famosos inventors i ingeniers, com [[Johannes Gutenberg]], a qui s'acredita l'invenció de la [[Imprenta\|imprenta de tipos mòvils]] en Europa; [[Hans Geiger]], el creador del [[contador Geiger]], i [[Konrad Zuse]], que construí el primer [[ordenador]] digital totalment automàtic.<ref>Horst, Zuse. [http://www.epemag.com/zuse/ The Life and Work of Konrad Zuse] Everyday Practical Electronics (EPE) Online. Retrieved 2007, 01-02.</ref> Inventors, ingeniers i industrials, com el [[comte]] [[Ferdinand von Zeppelin]], [[Otto Lilienthal]], [[Gottlieb Daimler]], [[Rudolf Diesel]], [[Hugo Junkers]] i [[Karl Benz]] contribuitren a donar forma moderna al [[automòvil]] y a la tecnologia del transport aéreu.<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761576902_5/Automobile.html Automobile.] Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref><ref>[http://www.centennialofflight.gov/essay/Lighter_than_air/zeppelin/LTA8.htm The Zeppelin] U.S. Centennial of Flight Commission. Retrieved 2007, 01-02.</ref>		Numerosos importants [[Matemàtics\|matemàtics]] han naixcut en Alemanya, inclosos [[Carl Friedrich Gauss]], [[David Hilbert]], [[Bernhard Riemann]], [[Gottfried Leibniz]], [[Karl Weierstrass]] i [[Hermann Weyl]]. Alemanya ha segut també la llar de famosos inventors i ingeniers, com [[Johannes Gutenberg]], a qui s'acredita l'invenció de la [[Imprenta\|imprenta de tipos mòvils]] en Europa; [[Hans Geiger]], el creador del [[contador Geiger]], i [[Konrad Zuse]], que construí el primer [[ordenador]] digital totalment automàtic.<ref>Horst, Zuse. [http://www.epemag.com/zuse/ The Life and Work of Konrad Zuse] Everyday Practical Electronics (EPE) Online. Retrieved 2007, 01-02.</ref> Inventors, ingeniers i industrials, com el [[comte]] [[Ferdinand von Zeppelin]], [[Otto Lilienthal]], [[Gottlieb Daimler]], [[Rudolf Diesel]], [[Hugo Junkers]] i [[Karl Benz]] contribuitren a donar forma moderna al [[automòvil]] y a la tecnologia del transport aéreu.<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761576902_5/Automobile.html Automobile.] Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref><ref>[http://www.centennialofflight.gov/essay/Lighter_than_air/zeppelin/LTA8.htm The Zeppelin] U.S. Centennial of Flight Commission. Retrieved 2007, 01-02.</ref>

	Importants institucions d'investigació son la [[Societat Max Planck]], el [[Helmholtz-Gemeinschaft]] i la [[Societat Fraunhofer]]. Estes treballen de forma independent o conectades externament al sistema universitari contribuint en una medida considerable a la producció científica. El prestigiós [[premi Gottfried Wilhelm Leibniz]] és concedix a deu científics i acadèmics cada any. En una adjudicació màxima de 2,5 millons d'[[euro]]s, és un dels premis d'investigació més alçament dotats en el mon.<ref>[http://www.dfg.de/en/research_funding/scientific_prizes/gw_leibniz_prize.html Gottfried Wilhelm Leibniz Prize], DFG, Accessed March 12, 2007</ref>		Importants institucions d'investigació son la [[Societat Max Planck]], el [[Helmholtz-Gemeinschaft]] i la [[Societat Fraunhofer]]. Estes treballen de forma independent o conectades externament al sistema universitari contribuint en una medida considerable a la producció científica. El prestigiós [[premi Gottfried Wilhelm Leibniz]] és concedix a deu científics i acadèmics cada any. En una adjudicació màxima de 2,5 millons d'[[euro]]s, és un dels premis d'investigació més alçament dotats en el mon.<ref>[http://www.dfg.de/en/research_funding/scientific_prizes/gw_leibniz_prize.html Gottfried Wilhelm Leibniz Prize], DFG, Accessed March 12, 2007</ref>

Jose2: Text reemplaça - ' paisage ' a ' païsage '

2019-02-11T11:53:35Z

Text reemplaça - ' paisage ' a ' païsage '

← Revisió anterior		Revisió de 11:53 11 feb 2019
Llínea 278:		Llínea 278:
	[[Image:Loreley.jpg\|thumb\|right\|'''[[Loreley]] ''', sirena de la mitologia germànica, de gran bellea i deliciós cant, que es colocava en una roca sobre el Rin i en el seu cant seduïa als navegants. Escultura que s'alça a la vora del riu en [[Renania]].]]		[[Image:Loreley.jpg\|thumb\|right\|'''[[Loreley]] ''', sirena de la mitologia germànica, de gran bellea i deliciós cant, que es colocava en una roca sobre el Rin i en el seu cant seduïa als navegants. Escultura que s'alça a la vora del riu en [[Renania]].]]

	Actualment el 29.5 por cent de la superfície estatal és boscós. En ell és un dels països més rics en bosc de l'[[Unió Europea]]. Entre les plantes la [[Robinia pseudoacacia\|acàcia de flor blanca]] te una gran acceptació en la població sent comú la seua presencia. També hi ha un creixent interés per la producció de [[Flora apícola]] i principalment [[cereal]]s ([[Hordeum vulgare\|ordi]], [[avena]], [[Secale cereale\|centeno]], [[Triticum\|blat]]), [[creïlles]] i [[dacsa]]. En els valls que estan junt al riu, entre atres el Moselle, el Ahr i el Rin, el ~~paisage~~ va ser reformat per a la producció del [[vi]].		Actualment el 29.5 por cent de la superfície estatal és boscós. En ell és un dels països més rics en bosc de l'[[Unió Europea]]. Entre les plantes la [[Robinia pseudoacacia\|acàcia de flor blanca]] te una gran acceptació en la població sent comú la seua presencia. També hi ha un creixent interés per la producció de [[Flora apícola]] i principalment [[cereal]]s ([[Hordeum vulgare\|ordi]], [[avena]], [[Secale cereale\|centeno]], [[Triticum\|blat]]), [[creïlles]] i [[dacsa]]. En els valls que estan junt al riu, entre atres el Moselle, el Ahr i el Rin, el païsage va ser reformat per a la producció del [[vi]].

	=== Hidrografia ===		=== Hidrografia ===

Jose2: /* Educació */

2019-02-08T07:25:54Z

Educació

← Revisió anterior		Revisió de 07:25 8 feb 2019
Llínea 355:		Llínea 355:
	La responsabilitat de la supervisió educativa recau principalment en els estats federals a títul individual, mentres que el govern a soles te un paper secundari. El [[jardí d'infància]] és de caràcter opcional, i impartix educació per a tots els chiquets entre tres i sis anys, despuix, l'escolarisació es obligatòria per lo menys durant deu anys.<ref name="ED">{{PDFlink\|[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Germany.pdf COUNTRY PROFILE: GERMANY]\|177 KB}} U.S. Library of Congress. Dec. 2005. Retrieved 2006, 12-04.</ref> L'[[educació primària]] sol durar quatre anys i les escoles públiques no estan estratificats en esta etapa. En contrast, l'[[educació secundaria]] inclou quatre tipos d'escoles sobre la base de la capacitat del alumne segon lo determinat per les recomanacions del [[professor]]at: el [[Gymnasium]], que inclou la majoria de chiquets més inteligents, prepara als estudiants per als estudis [[Universitat\|universitaris]] i l'assistència dura huit o nou anys, depenent de l'estat; el [[Realschule]] te una gama més ampla d'especial interés per a estudiants intermijos i dura sis anys; el [[Hauptschule]] prepara alumnes per a l'[[ensenyança professional]], i el [[Gesamtschule]] combina els tres enfoques.<ref name="ED"/>		La responsabilitat de la supervisió educativa recau principalment en els estats federals a títul individual, mentres que el govern a soles te un paper secundari. El [[jardí d'infància]] és de caràcter opcional, i impartix educació per a tots els chiquets entre tres i sis anys, despuix, l'escolarisació es obligatòria per lo menys durant deu anys.<ref name="ED">{{PDFlink\|[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Germany.pdf COUNTRY PROFILE: GERMANY]\|177 KB}} U.S. Library of Congress. Dec. 2005. Retrieved 2006, 12-04.</ref> L'[[educació primària]] sol durar quatre anys i les escoles públiques no estan estratificats en esta etapa. En contrast, l'[[educació secundaria]] inclou quatre tipos d'escoles sobre la base de la capacitat del alumne segon lo determinat per les recomanacions del [[professor]]at: el [[Gymnasium]], que inclou la majoria de chiquets més inteligents, prepara als estudiants per als estudis [[Universitat\|universitaris]] i l'assistència dura huit o nou anys, depenent de l'estat; el [[Realschule]] te una gama més ampla d'especial interés per a estudiants intermijos i dura sis anys; el [[Hauptschule]] prepara alumnes per a l'[[ensenyança professional]], i el [[Gesamtschule]] combina els tres enfoques.<ref name="ED"/>

	L'[[Informe PISA]], evalua les habilitats dels estudiants de 15 anys d'edat en els països de l'[[Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic]] i una serie de països socis. En [[2006]], els escolars alemans han millorat la seua posició en respecte a anys anteriors, classificant-se (estadísticament) en un nivell significativament superior a la mija (ranc 13) en les ciències, i no significativament per damunt o per baix de la mija en [[matemàtiques]] (ranc 20) i habilitats de [[llectura]] (ranc 18).<ref name="PISAex">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Informe PISA \| title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf\| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Informe PISA \| title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf \| format = PDF \| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref> Les diferencies socio-econòmiques son elevades, i el rendiment dels alumnes és més dependent d'este factor que en la majoria d'atres països.<ref name="PISAex">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Programme for International Student Assessment \| title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf\| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Programme for International Student Assessment \| title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf \| format = PDF \| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref>		L'[[Informe PISA]], evalua les habilitats dels estudiants de 15 anys d'edat en els països de l'[[Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic]] i una serie de països socis. En l'any [[2006]], els escolars alemans han millorat la seua posició en respecte a anys anteriors, classificant-se (estadísticament) en un nivell significativament superior a la mija (ranc 13) en les ciències, i no significativament per damunt o per baix de la mija en [[matemàtiques]] (ranc 20) i habilitats de [[llectura]] (ranc 18).<ref name="PISAex">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Informe PISA \| title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf\| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Informe PISA \| title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf \| format = PDF \| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref> Les diferencies socio-econòmiques son elevades, i el rendiment dels alumnes és més dependent d'este factor que en la majoria d'atres països.<ref name="PISAex">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Programme for International Student Assessment \| title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf\| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Programme for International Student Assessment \| title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf \| format = PDF \| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref>

	Per a entrar en una universitat, els estudiants de [[secundaria]] necessiten aprovar l'examen [[Abitur]], similar al [[Advanced Level]], també és possible entrar a l'universitat en un [[Fachabitur]], el qual és un Abitur especialisat, per eixemple, en [[economia]]. Els estudiants que tinguen un [[diploma]] d'una escola de [[formació professional]] poden entrar a una [[Fachhochschule\|Universitat de Ciències Aplicades]].<ref name="ED"/> La majoria de les universitats alemanes son de propietat [[Estat\|estatal]]. En totes les universitats hi ha que pagar els [[impost]]s administratius, els quals son entre 50 i 200 euros. En alguns Estats ademés hi ha que pagar per drets de [[matrícula]] que ascendixen fins als 500 euros per semestre.<ref>[http://www.daad.de/deutschland/studium/studienplanung/00493.en.html#headline_0_1 Tuition Fees in Germany] German Academic Exchange Service. Retrieved 2006, 11-30.</ref>		Per a entrar en una universitat, els estudiants de [[secundaria]] necessiten aprovar l'examen [[Abitur]], similar al [[Advanced Level]], també és possible entrar a l'universitat en un [[Fachabitur]], el qual és un Abitur especialisat, per eixemple, en [[economia]]. Els estudiants que tinguen un [[diploma]] d'una escola de [[formació professional]] poden entrar a una [[Fachhochschule\|Universitat de Ciències Aplicades]].<ref name="ED"/> La majoria de les universitats alemanes son de propietat [[Estat\|estatal]]. En totes les universitats hi ha que pagar els [[impost]]s administratius, els quals son entre 50 i 200 euros. En alguns Estats ademés hi ha que pagar per drets de [[matrícula]] que ascendixen fins als 500 euros per semestre.<ref>[http://www.daad.de/deutschland/studium/studienplanung/00493.en.html#headline_0_1 Tuition Fees in Germany] German Academic Exchange Service. Retrieved 2006, 11-30.</ref>

Jose2: Text reemplaça - ' mon ' a ' món '

2018-11-22T15:17:21Z

Text reemplaça - ' mon ' a ' món '

← Revisió anterior		Revisió de 11:14 19 gin 2020
Llínea 132:		Llínea 132:
	{{AP\|Alemanya Nazi\|AP2=Segona Guerra Mundial}}		{{AP\|Alemanya Nazi\|AP2=Segona Guerra Mundial}}

	Després la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Cap d'Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El [[27 de febrer]] de [[1933]], l'[[Incendi del Reichstag\|Reichstag va ser incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut d'un [[Decret del Incendi del Reichstag\|decret de emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933\|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemócrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establit per una ~~serie~~ d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'indústria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.		Després la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Cap d'Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El [[27 de febrer]] de [[1933]], l'[[Incendi del Reichstag\|Reichstag va ser incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut d'un [[Decret del Incendi del Reichstag\|decret de emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933\|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemócrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establit per una série d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'indústria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.

	En [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania\|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polonia en 1939\|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].		En [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania\|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polonia en 1939\|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].
Llínea 325:		Llínea 325:
	{{AP\|Demografia d'Alemanya}}		{{AP\|Demografia d'Alemanya}}

	En més de 82 millons d'habitants, és el país més poblat en l'[[Unió Europea]]. A pesar d'açò, la seua taxa de fecunditat de 1,39 fills per mare és una de les més baixes del mon, i l'[[Oficina Federal d'Estadística]] estima que la població es reduirà a entre 69 i 74 millons en [[2050]] (69 millons d'assumir una migració neta de +100000 per any, 74 millons d'assumir una migració neta de +200.000 per any).<ref>{{cite web \|url=http://www.destatis.de/jetspeed/portal/cms/Sites/destatis/Internet/DE/Presse/pm/2006/11/PD06__464__12421,templateId=renderPrint.psml\|title=Im Jahr 2050 doppelt so viele 60-Jährige wie Neugeborene\|author= Destatis \|accessdate=2007-06-20}}</ref> Alemanya te una ~~serie~~ de grans ciutats, següent [[Berlin]] la més poblada, a pesar d'açò la major [[aglomeració urbana]] és la [[regió Rin-Ruhr]].		En més de 82 millons d'habitants, és el país més poblat en l'[[Unió Europea]]. A pesar d'açò, la seua taxa de fecunditat de 1,39 fills per mare és una de les més baixes del mon, i l'[[Oficina Federal d'Estadística]] estima que la població es reduirà a entre 69 i 74 millons en [[2050]] (69 millons d'assumir una migració neta de +100000 per any, 74 millons d'assumir una migració neta de +200.000 per any).<ref>{{cite web \|url=http://www.destatis.de/jetspeed/portal/cms/Sites/destatis/Internet/DE/Presse/pm/2006/11/PD06__464__12421,templateId=renderPrint.psml\|title=Im Jahr 2050 doppelt so viele 60-Jährige wie Neugeborene\|author= Destatis \|accessdate=2007-06-20}}</ref> Alemanya te una série de grans ciutats, següent [[Berlin]] la més poblada, a pesar d'açò la major [[aglomeració urbana]] és la [[regió Rin-Ruhr]].

	Des de [[decembre]] de [[2004]], uns set millons de ciutadans estrangers han segut registrats, i el 19% dels residents del país son [[estranger]]s o tenen algun orige estranger. El grup més números (2,3 millons) és de [[Turquia]],<ref>Bernstein, Richard. [http://www.nytimes.com/2006/03/29/international/europe/29letter1.html?ex=1301288400&en=f374094bb24aa621&ei=5090&partner=rssuserland&emc=rss A Quiz for Would-Be Citizens Tests Germans' Attitudes] New York Times. March 29, 2006. Retrieved 2006, November 30.</ref> i la majoria de la població restant son de països europeus com [[Itàlia]], [[Sèrbia]], [[Grècia]], [[Polonia]] i [[Croàcia]].<ref>[http://www.destatis.de/basis/e/bevoe/bevoetab10.htm Foreign population on 31 December 2004 by country of origin] Federal Statistical Office Germany January 24, 2006. Retrieved 2007, January 1.</ref> [[Nacions Unides]] ubica a Alemanya com el tercer major receptor d'emigrants internacionals en tot el mon, entorn del 5%, o 10 de los 191 millons de emigrants, o siga entorn del 12% de la població del país.<ref>[http://www.unfpa.org/publications/detail.cfm?ID=294&filterListType= State of World Population 2006] United Nations Population Fund. 2006. Retrieved 2007, 01-01.</ref> Com conseqüència de les restriccions, el número d'immigrants que busquen asil justificant orige [[Ètnia\|ètnic]] Alemà (en la seua majoria procedents de l'antiga [[Unió Soviètica]]) ha anant disminuint constantment des de [[2000]].<ref>[http://www.destatis.de/presse/deutsch/pm2006/p2690025.htm ''Erstmals seit 1990 weniger als 600 000 Ausländer zugezogen''], German Federal Statistics Bureau (Statistiches Bundesamt Deutschland) , July 6 2006. Retrieved on 2007, January 1.</ref>		Des de [[decembre]] de [[2004]], uns set millons de ciutadans estrangers han segut registrats, i el 19% dels residents del país son [[estranger]]s o tenen algun orige estranger. El grup més números (2,3 millons) és de [[Turquia]],<ref>Bernstein, Richard. [http://www.nytimes.com/2006/03/29/international/europe/29letter1.html?ex=1301288400&en=f374094bb24aa621&ei=5090&partner=rssuserland&emc=rss A Quiz for Would-Be Citizens Tests Germans' Attitudes] New York Times. March 29, 2006. Retrieved 2006, November 30.</ref> i la majoria de la població restant son de països europeus com [[Itàlia]], [[Sèrbia]], [[Grècia]], [[Polonia]] i [[Croàcia]].<ref>[http://www.destatis.de/basis/e/bevoe/bevoetab10.htm Foreign population on 31 December 2004 by country of origin] Federal Statistical Office Germany January 24, 2006. Retrieved 2007, January 1.</ref> [[Nacions Unides]] ubica a Alemanya com el tercer major receptor d'emigrants internacionals en tot el mon, entorn del 5%, o 10 de los 191 millons de emigrants, o siga entorn del 12% de la població del país.<ref>[http://www.unfpa.org/publications/detail.cfm?ID=294&filterListType= State of World Population 2006] United Nations Population Fund. 2006. Retrieved 2007, 01-01.</ref> Com conseqüència de les restriccions, el número d'immigrants que busquen asil justificant orige [[Ètnia\|ètnic]] Alemà (en la seua majoria procedents de l'antiga [[Unió Soviètica]]) ha anant disminuint constantment des de [[2000]].<ref>[http://www.destatis.de/presse/deutsch/pm2006/p2690025.htm ''Erstmals seit 1990 weniger als 600 000 Ausländer zugezogen''], German Federal Statistics Bureau (Statistiches Bundesamt Deutschland) , July 6 2006. Retrieved on 2007, January 1.</ref>
Llínea 355:		Llínea 355:
	La responsabilitat de la supervisió educativa recau principalment en els estats federals a títul individual, mentres que el govern a soles te un paper secundari. El [[jardí d'infància]] és de caràcter opcional, i impartix educació per a tots els chiquets entre tres i sis anys, despuix, l'escolarisació es obligatòria per lo menys durant deu anys.<ref name="ED">{{PDFlink\|[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Germany.pdf COUNTRY PROFILE: GERMANY]\|177 KB}} U.S. Library of Congress. Dec. 2005. Retrieved 2006, 12-04.</ref> L'[[educació primària]] sol durar quatre anys i les escoles públiques no estan estratificats en esta etapa. En contrast, l'[[educació secundaria]] inclou quatre tipos d'escoles sobre la base de la capacitat del alumne segon lo determinat per les recomanacions del [[professor]]at: el [[Gymnasium]], que inclou la majoria de chiquets més inteligents, prepara als estudiants per als estudis [[Universitat\|universitaris]] i l'assistència dura huit o nou anys, depenent de l'estat; el [[Realschule]] te una gama més ampla d'especial interés per a estudiants intermijos i dura sis anys; el [[Hauptschule]] prepara alumnes per a l'[[ensenyança professional]], i el [[Gesamtschule]] combina els tres enfoques.<ref name="ED"/>		La responsabilitat de la supervisió educativa recau principalment en els estats federals a títul individual, mentres que el govern a soles te un paper secundari. El [[jardí d'infància]] és de caràcter opcional, i impartix educació per a tots els chiquets entre tres i sis anys, despuix, l'escolarisació es obligatòria per lo menys durant deu anys.<ref name="ED">{{PDFlink\|[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Germany.pdf COUNTRY PROFILE: GERMANY]\|177 KB}} U.S. Library of Congress. Dec. 2005. Retrieved 2006, 12-04.</ref> L'[[educació primària]] sol durar quatre anys i les escoles públiques no estan estratificats en esta etapa. En contrast, l'[[educació secundaria]] inclou quatre tipos d'escoles sobre la base de la capacitat del alumne segon lo determinat per les recomanacions del [[professor]]at: el [[Gymnasium]], que inclou la majoria de chiquets més inteligents, prepara als estudiants per als estudis [[Universitat\|universitaris]] i l'assistència dura huit o nou anys, depenent de l'estat; el [[Realschule]] te una gama més ampla d'especial interés per a estudiants intermijos i dura sis anys; el [[Hauptschule]] prepara alumnes per a l'[[ensenyança professional]], i el [[Gesamtschule]] combina els tres enfoques.<ref name="ED"/>

	L'[[Informe PISA]], evalua les habilitats dels estudiants de 15 anys d'edat en els països de l'[[Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic]] i una ~~serie~~ de països socis. En l'any [[2006]], els escolars alemans han millorat la seua posició en respecte a anys anteriors, classificant-se (estadísticament) en un nivell significativament superior a la mija (ranc 13) en les ciències, i no significativament per damunt o per baix de la mija en [[matemàtiques]] (ranc 20) i habilitats de [[llectura]] (ranc 18).<ref name="PISAex">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Informe PISA \| title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf\| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Informe PISA \| title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf \| format = PDF \| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref> Les diferencies socio-econòmiques son elevades, i el rendiment dels alumnes és més dependent d'este factor que en la majoria d'atres països.<ref name="PISAex">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Programme for International Student Assessment \| title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf\| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Programme for International Student Assessment \| title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf \| format = PDF \| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref>		L'[[Informe PISA]], evalua les habilitats dels estudiants de 15 anys d'edat en els països de l'[[Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic]] i una série de països socis. En l'any [[2006]], els escolars alemans han millorat la seua posició en respecte a anys anteriors, classificant-se (estadísticament) en un nivell significativament superior a la mija (ranc 13) en les ciències, i no significativament per damunt o per baix de la mija en [[matemàtiques]] (ranc 20) i habilitats de [[llectura]] (ranc 18).<ref name="PISAex">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Informe PISA \| title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf\| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Informe PISA \| title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf \| format = PDF \| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref> Les diferencies socio-econòmiques son elevades, i el rendiment dels alumnes és més dependent d'este factor que en la majoria d'atres països.<ref name="PISAex">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Programme for International Student Assessment \| title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf\| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Programme for International Student Assessment \| title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf \| format = PDF \| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref>

	Per a entrar en una universitat, els estudiants de [[secundaria]] necessiten aprovar l'examen [[Abitur]], similar al [[Advanced Level]], també és possible entrar a l'universitat en un [[Fachabitur]], el qual és un Abitur especialisat, per eixemple, en [[economia]]. Els estudiants que tinguen un [[diploma]] d'una escola de [[formació professional]] poden entrar a una [[Fachhochschule\|Universitat de Ciències Aplicades]].<ref name="ED"/> La majoria de les universitats alemanes son de propietat [[Estat\|estatal]]. En totes les universitats hi ha que pagar els [[impost]]s administratius, els quals son entre 50 i 200 euros. En alguns Estats ademés hi ha que pagar per drets de [[matrícula]] que ascendixen fins als 500 euros per semestre.<ref>[http://www.daad.de/deutschland/studium/studienplanung/00493.en.html#headline_0_1 Tuition Fees in Germany] German Academic Exchange Service. Retrieved 2006, 11-30.</ref>		Per a entrar en una universitat, els estudiants de [[secundaria]] necessiten aprovar l'examen [[Abitur]], similar al [[Advanced Level]], també és possible entrar a l'universitat en un [[Fachabitur]], el qual és un Abitur especialisat, per eixemple, en [[economia]]. Els estudiants que tinguen un [[diploma]] d'una escola de [[formació professional]] poden entrar a una [[Fachhochschule\|Universitat de Ciències Aplicades]].<ref name="ED"/> La majoria de les universitats alemanes son de propietat [[Estat\|estatal]]. En totes les universitats hi ha que pagar els [[impost]]s administratius, els quals son entre 50 i 200 euros. En alguns Estats ademés hi ha que pagar per drets de [[matrícula]] que ascendixen fins als 500 euros per semestre.<ref>[http://www.daad.de/deutschland/studium/studienplanung/00493.en.html#headline_0_1 Tuition Fees in Germany] German Academic Exchange Service. Retrieved 2006, 11-30.</ref>

← Revisió anterior		Revisió de 07:25 8 feb 2019
Llínea 355:		Llínea 355:
	La responsabilitat de la supervisió educativa recau principalment en els estats federals a títul individual, mentres que el govern a soles te un paper secundari. El [[jardí d'infància]] és de caràcter opcional, i impartix educació per a tots els chiquets entre tres i sis anys, despuix, l'escolarisació es obligatòria per lo menys durant deu anys.<ref name="ED">{{PDFlink\|[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Germany.pdf COUNTRY PROFILE: GERMANY]\|177 KB}} U.S. Library of Congress. Dec. 2005. Retrieved 2006, 12-04.</ref> L'[[educació primària]] sol durar quatre anys i les escoles públiques no estan estratificats en esta etapa. En contrast, l'[[educació secundaria]] inclou quatre tipos d'escoles sobre la base de la capacitat del alumne segon lo determinat per les recomanacions del [[professor]]at: el [[Gymnasium]], que inclou la majoria de chiquets més inteligents, prepara als estudiants per als estudis [[Universitat\|universitaris]] i l'assistència dura huit o nou anys, depenent de l'estat; el [[Realschule]] te una gama més ampla d'especial interés per a estudiants intermijos i dura sis anys; el [[Hauptschule]] prepara alumnes per a l'[[ensenyança professional]], i el [[Gesamtschule]] combina els tres enfoques.<ref name="ED"/>		La responsabilitat de la supervisió educativa recau principalment en els estats federals a títul individual, mentres que el govern a soles te un paper secundari. El [[jardí d'infància]] és de caràcter opcional, i impartix educació per a tots els chiquets entre tres i sis anys, despuix, l'escolarisació es obligatòria per lo menys durant deu anys.<ref name="ED">{{PDFlink\|[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Germany.pdf COUNTRY PROFILE: GERMANY]\|177 KB}} U.S. Library of Congress. Dec. 2005. Retrieved 2006, 12-04.</ref> L'[[educació primària]] sol durar quatre anys i les escoles públiques no estan estratificats en esta etapa. En contrast, l'[[educació secundaria]] inclou quatre tipos d'escoles sobre la base de la capacitat del alumne segon lo determinat per les recomanacions del [[professor]]at: el [[Gymnasium]], que inclou la majoria de chiquets més inteligents, prepara als estudiants per als estudis [[Universitat\|universitaris]] i l'assistència dura huit o nou anys, depenent de l'estat; el [[Realschule]] te una gama més ampla d'especial interés per a estudiants intermijos i dura sis anys; el [[Hauptschule]] prepara alumnes per a l'[[ensenyança professional]], i el [[Gesamtschule]] combina els tres enfoques.<ref name="ED"/>

	L'[[Informe PISA]], evalua les habilitats dels estudiants de 15 anys d'edat en els països de l'[[Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic]] i una serie de països socis. En [[2006]], els escolars alemans han millorat la seua posició en respecte a anys anteriors, classificant-se (estadísticament) en un nivell significativament superior a la mija (ranc 13) en les ciències, i no significativament per damunt o per baix de la mija en [[matemàtiques]] (ranc 20) i habilitats de [[llectura]] (ranc 18).<ref name="PISAex">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Informe PISA \| title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf\| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Informe PISA \| title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf \| format = PDF \| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref> Les diferencies socio-econòmiques son elevades, i el rendiment dels alumnes és més dependent d'este factor que en la majoria d'atres països.<ref name="PISAex">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Programme for International Student Assessment \| title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf\| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Programme for International Student Assessment \| title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf \| format = PDF \| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref>		L'[[Informe PISA]], evalua les habilitats dels estudiants de 15 anys d'edat en els països de l'[[Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic]] i una serie de països socis. En l'any [[2006]], els escolars alemans han millorat la seua posició en respecte a anys anteriors, classificant-se (estadísticament) en un nivell significativament superior a la mija (ranc 13) en les ciències, i no significativament per damunt o per baix de la mija en [[matemàtiques]] (ranc 20) i habilitats de [[llectura]] (ranc 18).<ref name="PISAex">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Informe PISA \| title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf\| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Informe PISA \| title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf \| format = PDF \| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref> Les diferencies socio-econòmiques son elevades, i el rendiment dels alumnes és més dependent d'este factor que en la majoria d'atres països.<ref name="PISAex">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Programme for International Student Assessment \| title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf\| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book \| author = Programme for International Student Assessment \| authorlink = Programme for International Student Assessment \| title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis \| url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf \| format = PDF \| accessdate = 2007-12-15 \| year = 2007 \| publisher = OECD \| location = France \| isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref>

	Per a entrar en una universitat, els estudiants de [[secundaria]] necessiten aprovar l'examen [[Abitur]], similar al [[Advanced Level]], també és possible entrar a l'universitat en un [[Fachabitur]], el qual és un Abitur especialisat, per eixemple, en [[economia]]. Els estudiants que tinguen un [[diploma]] d'una escola de [[formació professional]] poden entrar a una [[Fachhochschule\|Universitat de Ciències Aplicades]].<ref name="ED"/> La majoria de les universitats alemanes son de propietat [[Estat\|estatal]]. En totes les universitats hi ha que pagar els [[impost]]s administratius, els quals son entre 50 i 200 euros. En alguns Estats ademés hi ha que pagar per drets de [[matrícula]] que ascendixen fins als 500 euros per semestre.<ref>[http://www.daad.de/deutschland/studium/studienplanung/00493.en.html#headline_0_1 Tuition Fees in Germany] German Academic Exchange Service. Retrieved 2006, 11-30.</ref>		Per a entrar en una universitat, els estudiants de [[secundaria]] necessiten aprovar l'examen [[Abitur]], similar al [[Advanced Level]], també és possible entrar a l'universitat en un [[Fachabitur]], el qual és un Abitur especialisat, per eixemple, en [[economia]]. Els estudiants que tinguen un [[diploma]] d'una escola de [[formació professional]] poden entrar a una [[Fachhochschule\|Universitat de Ciències Aplicades]].<ref name="ED"/> La majoria de les universitats alemanes son de propietat [[Estat\|estatal]]. En totes les universitats hi ha que pagar els [[impost]]s administratius, els quals son entre 50 i 200 euros. En alguns Estats ademés hi ha que pagar per drets de [[matrícula]] que ascendixen fins als 500 euros per semestre.<ref>[http://www.daad.de/deutschland/studium/studienplanung/00493.en.html#headline_0_1 Tuition Fees in Germany] German Academic Exchange Service. Retrieved 2006, 11-30.</ref>

← Revisió anterior		Revisió de 19:10 24 maig 2021
Llínea 61:		Llínea 61:
	'''Alemània''' ([[Idioma alemà\|alemà]]: '''''Deutschland''''' (''Deutsch'' o ''Teutsch'': Alemà o [[Teutó]], ''Land'': Terra o País / oficialment '''República Federal d'Alemània''', ''RFA'') es un país d'[[Europa central]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort en el [[mar del Nort]], [[Dinamarca]] i el [[mar Bàltic]]; a l'est en [[Polònia]] i la [[República Checa]]; al sur en [[Àustria]] i [[Suïssa]], i a l'oest en [[França]], [[Luxemburc]], [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. El territori d'Alemà comprén 357.021 km ² i esta influenciat per un [[clima]] templat. En més de 82 millons d'habitants, representa la major població entre els [[estats membres de l'Unió Europea]] i és la llar del tercer major grup d'emigrants internacionals.		'''Alemània''' ([[Idioma alemà\|alemà]]: '''''Deutschland''''' (''Deutsch'' o ''Teutsch'': Alemà o [[Teutó]], ''Land'': Terra o País / oficialment '''República Federal d'Alemània''', ''RFA'') es un país d'[[Europa central]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort en el [[mar del Nort]], [[Dinamarca]] i el [[mar Bàltic]]; a l'est en [[Polònia]] i la [[República Checa]]; al sur en [[Àustria]] i [[Suïssa]], i a l'oest en [[França]], [[Luxemburc]], [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. El territori d'Alemà comprén 357.021 km ² i esta influenciat per un [[clima]] templat. En més de 82 millons d'habitants, representa la major població entre els [[estats membres de l'Unió Europea]] i és la llar del tercer major grup d'emigrants internacionals.

	Les paraules alemà i Alemània provenen del [[llatí]] i eren utilisades en l'[[Història Antiga\|antiguetat]] pels romans per a denominar als [[poble alamà\|''alamans'']] —no es lo mateix que ''alemans''—, el [[pobles germànics\|poble germànic]] més propet al territori de l'[[Imperi Romà]]. Llavors va ser utilisada per a nomenar al país sancer.<ref name="alamans">{{Cita web\| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2264655,00.html \| título = Orígens \| año = 2007 \| obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 \| fechaacceso = 29/05/2008 \| idioma = Castellano}}</ref> Ademés d' ''alemà'', esta també estés l'us del gentilici ''germà'', derivat del nom en que els romans es referien a les [[tribu]]s no romanes de la zona central d'Europa, a les que nomenaven [[Germania]].<ref name="alamans"/> Des del [[sigle X]], els territoris alemans formaren una part central del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] que va durar fins al [[1806]]. Durant el [[sigle XVI]], les regions del nort del país es varen convertir en el centre de la [[Reforma Protestant]]. Com un modern [[estat-nació]], el país va ser unificat en mig de la [[Guerra franc-prussiana]] en [[1871]]. ~~Després~~ de la [[Segona Guerra Mundial]], va ser dividida en dos estats separats a lo llarc de les [[Zones d'ocupació aliada en Alemanya\|llínees d'ocupació aliades]] en [[1949]] pero els dos estats es varen reunificar de nou en [[1990]]. Va ser membre fundador de la [[Comunitat Europea]] ([[1957]]), que es va convertir en l'[[Unió Europea]] en [[1993]]. Es part de la [[zona Schengen]] i adopta la moneda comú europea, l'[[euro]], en [[1999]].		Les paraules alemà i Alemània provenen del [[llatí]] i eren utilisades en l'[[Història Antiga\|antiguetat]] pels romans per a denominar als [[poble alamà\|''alamans'']] —no es lo mateix que ''alemans''—, el [[pobles germànics\|poble germànic]] més propet al territori de l'[[Imperi Romà]]. Llavors va ser utilisada per a nomenar al país sancer.<ref name="alamans">{{Cita web\| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2264655,00.html \| título = Orígens \| año = 2007 \| obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 \| fechaacceso = 29/05/2008 \| idioma = Castellano}}</ref> Ademés d' ''alemà'', esta també estés l'us del gentilici ''germà'', derivat del nom en que els romans es referien a les [[tribu]]s no romanes de la zona central d'Europa, a les que nomenaven [[Germania]].<ref name="alamans"/> Des del [[sigle X]], els territoris alemans formaren una part central del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] que va durar fins al [[1806]]. Durant el [[sigle XVI]], les regions del nort del país es varen convertir en el centre de la [[Reforma Protestant]]. Com un modern [[estat-nació]], el país va ser unificat en mig de la [[Guerra franc-prussiana]] en [[1871]]. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va ser dividida en dos estats separats a lo llarc de les [[Zones d'ocupació aliada en Alemanya\|llínees d'ocupació aliades]] en [[1949]] pero els dos estats es varen reunificar de nou en [[1990]]. Va ser membre fundador de la [[Comunitat Europea]] ([[1957]]), que es va convertir en l'[[Unió Europea]] en [[1993]]. Es part de la [[zona Schengen]] i adopta la moneda comú europea, l'[[euro]], en [[1999]].

	Es una [[república parlamentaria]] federal de setze estats ([[Bundesländer]]). La [[capital]] i ciutat més gran és [[Berlin]]. És membre de les [[Nacions Unides]], l'[[OTAN]], el [[G8]], les nacions [[G4]], i va firmar el [[Protocol de Kioto]]. És la tercera major economia mundial en quant al [[PIB nominal]], la primera d'Europa, i el major exportador de mercaderies del món en [[2007]]. En térmens absoluts, assigna el segon major presupost anual de l'ajuda al desenroll en el mon,<ref> [http://www.topnews.in/germany-worlds-second-biggest-aid-donor-after-us-229970 Germany world's second biggest aid donor after US] TopNews, India, Retrieved 2008, 04-10.</ref> mentres que les seues despeses militars ocuparen el sext lloc.<ref>{{cite web		Es una [[república parlamentaria]] federal de setze estats ([[Bundesländer]]). La [[capital]] i ciutat més gran és [[Berlin]]. És membre de les [[Nacions Unides]], l'[[OTAN]], el [[G8]], les nacions [[G4]], i va firmar el [[Protocol de Kioto]]. És la tercera major economia mundial en quant al [[PIB nominal]], la primera d'Europa, i el major exportador de mercaderies del món en [[2007]]. En térmens absoluts, assigna el segon major presupost anual de l'ajuda al desenroll en el mon,<ref> [http://www.topnews.in/germany-worlds-second-biggest-aid-donor-after-us-229970 Germany world's second biggest aid donor after US] TopNews, India, Retrieved 2008, 04-10.</ref> mentres que les seues despeses militars ocuparen el sext lloc.<ref>{{cite web
Llínea 94:		Llínea 94:
	{{AP\|Confederació Germànica}}		{{AP\|Confederació Germànica}}

	~~Després~~ d'abdicar l'últim monarca del Sacre Imperi Romà Germànic, es va iniciar, en els antics estats que el componien, una dispar busca per crear un [[estat]] nacional alemà unificat. La qüestió territorial es va debatre entre la creació d'una «gran Alemanya», que incloguera els territoris germanòfons [[Àustria\|austríacs]] o una «chicoteta Alemanya», formada exclusivament per atres estats. A esta disjuntiva es va sumar la qüestió institucional sobre el repartiment del poder entre el poble i la [[corona]].		Despuix d'abdicar l'últim monarca del Sacre Imperi Romà Germànic, es va iniciar, en els antics estats que el componien, una dispar busca per crear un [[estat]] nacional alemà unificat. La qüestió territorial es va debatre entre la creació d'una «gran Alemanya», que incloguera els territoris germanòfons [[Àustria\|austríacs]] o una «chicoteta Alemanya», formada exclusivament per atres estats. A esta disjuntiva es va sumar la qüestió institucional sobre el repartiment del poder entre el poble i la [[corona]].

	La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi Francés]]. [[Napoleó]],l'[[emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar en la dominació estrangera no els reporta als alemans una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].		La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi Francés]]. [[Napoleó]],l'[[emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar en la dominació estrangera no els reporta als alemans una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].
Llínea 109:		Llínea 109:
	{{AP\|Imperi Alemà}}		{{AP\|Imperi Alemà}}

	[[Unificació alemana\|Alemanya va ser unificada]] com un modern estat-nació en [[1871]], quant es va forjar l'Imperi Alemà, en el Regne de Prussia com el seu principal constituent. ~~Després~~ de la derrota francesa en la [[Guerra franc-prussiana]], l'Imperi Alemà (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat en [[Versalles]] el [[18 de giner]] de 1871. La [[dinastia Hohenzollern]] de Prusia va liderar el nou imperi, en el qual la capital es va establir en Berlin. L'imperi va ser una unificació de les parts disperses d'Alemanya, excepte [[Àustria]] (Kleindeutschland, o «chicoteta Alemanya»). A partir de [[1884]], Alemanya va iniciar l'establiment de vàries [[Imperi colonial alemà\|colònies fora d'Europa]].		[[Unificació alemana\|Alemanya va ser unificada]] com un modern estat-nació en [[1871]], quant es va forjar l'Imperi Alemà, en el Regne de Prussia com el seu principal constituent. Despuix de la derrota francesa en la [[Guerra franc-prussiana]], l'Imperi Alemà (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat en [[Versalles]] el [[18 de giner]] de 1871. La [[dinastia Hohenzollern]] de Prusia va liderar el nou imperi, en el qual la capital es va establir en Berlin. L'imperi va ser una unificació de les parts disperses d'Alemanya, excepte [[Àustria]] (Kleindeutschland, o «chicoteta Alemanya»). A partir de [[1884]], Alemanya va iniciar l'establiment de vàries [[Imperi colonial alemà\|colònies fora d'Europa]].

	En el periodo posterior a l'unificació d'Alemanya, l'emperador [[Guillem I d'Alemanya\|Guillem I]] va orientar la política exterior garantisant la posició d'Alemanya com una gran nació al forjar aliances per a aïllar a [[França]] per la via diplomàtica, y evitar la guerra. A pesar d'açò, durant el regnat de [[Guillem II d'Alemanya\|Guillem II]], Alemanya, al igual que atres potencies europees, va donar un [[Nou Imperialisme\|curs imperialiste]] que va provocar friccions en els països veïns. La majoria d'aliances en les que Alemanya havia estat prèviament implicada no es varen renovar, i noves aliances varen excloure al país. En concret, França va establir noves relacions per mig de la firma de l'[[entent cordial]] en el Regne Unit i l'obtenció de vínculs en l'[[Imperi Rus]]. A banda dels seus contactes en [[Àustria-Hungria]], Alemanya es va vore cada vegada mes aïllada.		En el periodo posterior a l'unificació d'Alemanya, l'emperador [[Guillem I d'Alemanya\|Guillem I]] va orientar la política exterior garantisant la posició d'Alemanya com una gran nació al forjar aliances per a aïllar a [[França]] per la via diplomàtica, y evitar la guerra. A pesar d'açò, durant el regnat de [[Guillem II d'Alemanya\|Guillem II]], Alemanya, al igual que atres potencies europees, va donar un [[Nou Imperialisme\|curs imperialiste]] que va provocar friccions en els països veïns. La majoria d'aliances en les que Alemanya havia estat prèviament implicada no es varen renovar, i noves aliances varen excloure al país. En concret, França va establir noves relacions per mig de la firma de l'[[entent cordial]] en el Regne Unit i l'obtenció de vínculs en l'[[Imperi Rus]]. A banda dels seus contactes en [[Àustria-Hungria]], Alemanya es va vore cada vegada mes aïllada.
Llínea 132:		Llínea 132:
	{{AP\|Alemanya Nazi\|AP2=Segona Guerra Mundial}}		{{AP\|Alemanya Nazi\|AP2=Segona Guerra Mundial}}

	~~Després~~ la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Cap d'Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El [[27 de febrer]] de [[1933]], l'[[Incendi del Reichstag\|Reichstag va ser incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut d'un [[Decret del Incendi del Reichstag\|decret de emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933\|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemócrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establit per una série d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'indústria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.		Despuix la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Cap d'Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El [[27 de febrer]] de [[1933]], l'[[Incendi del Reichstag\|Reichstag va ser incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut d'un [[Decret del Incendi del Reichstag\|decret de emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933\|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemócrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establit per una série d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'indústria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.

	En [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania\|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polonia en 1939\|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].		En [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania\|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polonia en 1939\|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].
Llínea 152:		Llínea 152:
	[[Image:Adlon-im-bau.jpg\|thumb\|right\|[[Remodelació de Berlin]], despuix de la reunificació.]]		[[Image:Adlon-im-bau.jpg\|thumb\|right\|[[Remodelació de Berlin]], despuix de la reunificació.]]

	~~Després~~ d'una història d'incidents i desencontres entre els dos estats alemans, el [[mur de Berlin]] es va obrir a la circulació el [[9 de novembre]] de [[1989]], en posterioritat a les fuges massives de ciutadans de la RDA cap a territori occidental, que es produïren a través de [[Hongria]] i [[Checoslovàquia]] en l'[[estiu]] d'eixe mateix any. Alemanya es reunifica el [[3 de octubre]] de [[1990]], recobrant la seua plena sobirania, al quedar definitivament suprimit el règim de control polític i militar de les potencies vencedores de la [[Segona Guerra Mundial]].		Despuix d'una història d'incidents i desencontres entre els dos estats alemans, el [[mur de Berlin]] es va obrir a la circulació el [[9 de novembre]] de [[1989]], en posterioritat a les fuges massives de ciutadans de la RDA cap a territori occidental, que es produïren a través de [[Hongria]] i [[Checoslovàquia]] en l'[[estiu]] d'eixe mateix any. Alemanya es reunifica el [[3 de octubre]] de [[1990]], recobrant la seua plena sobirania, al quedar definitivament suprimit el règim de control polític i militar de les potencies vencedores de la [[Segona Guerra Mundial]].

	La [[reunificació alemana]] tingué conseqüències en tots els àmbits de la vida alemana, com la participació alemana en operacions de l'[[ONU]] per a l'imposició de la [[pau]], una actitut més crítica de la contribució dels estrangers a la vida alemana, i enormes costs per als contribuents dels antics estats.		La [[reunificació alemana]] tingué conseqüències en tots els àmbits de la vida alemana, com la participació alemana en operacions de l'[[ONU]] per a l'imposició de la [[pau]], una actitut més crítica de la contribució dels estrangers a la vida alemana, i enormes costs per als contribuents dels antics estats.