Alfabet - Historial de revisions

Lluísm en 18:10 12 abr 2026

2026-04-12T18:10:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:10 12 abr 2026
Llínea 68:		Llínea 68:
	* [[Història de l'alfabet]]		* [[Història de l'alfabet]]
	* [[Història de l'escritura]]		* [[Història de l'escritura]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Traduït de\|es\|alfabeto}}		{{Traduït de\|es\|alfabeto}}

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T13:56:18Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

← Revisió anterior		Revisió de 13:56 23 oct 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	Les dos primeres lletres [[alfabet grec\|gregues]] ''alfa'' (a) i ''beta'' (s), que originàriament, en [[idioma hebreu\|hebreu]] i en [[fenici]], significaven "bou" i "casa"; l'alfabet grec és una adaptació de l'alfabet hebreu-fenici.		Les dos primeres lletres [[alfabet grec\|gregues]] ''alfa'' (a) i ''beta'' (s), que originàriament, en [[idioma hebreu\|hebreu]] i en [[fenici]], significaven "bou" i "casa"; l'alfabet grec és una adaptació de l'alfabet hebreu-fenici.

	[[~~File~~:Sütterlinschrift.png\|thumb\|250px\|Escritura Sütterlin, forma manuscrita de la caligrafia Fraktur (Alemanya).]]		[[Archiu:Sütterlinschrift.png\|thumb\|250px\|Escritura Sütterlin, forma manuscrita de la caligrafia Fraktur (Alemanya).]]

	Algunes lletres poden rebre un o més [[diacrític]]s a fi de diferenciar els sons de la llengua o poder evitar les ambigüitats. De la mateixa manera, l'alfabet pot ser entés per l'us de lletres suplementàries. Les evolucions fonètiques d'una llengua es creen a un ritme diferent de l'evolució escrita, l'escritura alfabètica no garantisa una correspondència unívoca entre els [[fonema\|fonemes]] i els [[grafema\|grafemes]].		Algunes lletres poden rebre un o més [[diacrític]]s a fi de diferenciar els sons de la llengua o poder evitar les ambigüitats. De la mateixa manera, l'alfabet pot ser entés per l'us de lletres suplementàries. Les evolucions fonètiques d'una llengua es creen a un ritme diferent de l'evolució escrita, l'escritura alfabètica no garantisa una correspondència unívoca entre els [[fonema\|fonemes]] i els [[grafema\|grafemes]].

Lluísm en 16:51 3 jul 2025

2025-07-03T16:51:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:51 3 jul 2025
Llínea 68:		Llínea 68:
	* [[Història de l'alfabet]]		* [[Història de l'alfabet]]
	* [[Història de l'escritura]]		* [[Història de l'escritura]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Traduït de\|es\|alfabeto}}		{{Traduït de\|es\|alfabeto}}

Jose2 en 17:10 3 abr 2025

2025-04-03T17:10:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:10 3 abr 2025
Llínea 68:		Llínea 68:
	* [[Història de l'alfabet]]		* [[Història de l'alfabet]]
	* [[Història de l'escritura]]		* [[Història de l'escritura]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Traduït de\|es\|alfabeto}}		{{Traduït de\|es\|alfabeto}}

Jose2 en 17:55 29 jun 2024

2024-06-29T17:55:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:55 29 jun 2024
Llínea 35:		Llínea 35:
	L'alfabet fenici supon una creació. És al final d'eixa cadena on es nota una progressiva prioritat de l'anàlisis sobre la síntesis. De la pictografia, que és una representació global, es passa a signes que descomponen el discurs en les seues parts constitutives. Les formes més antigues de l'escritura fenícia han segut trobades en les inscripcions arcaiques de [[Biblos]], l'orige de les quals es remonta als [[sigle XIII a. C.\|sigles XIII]] i [[sigle XI a. C.\|XI a. C.]] El fenici arcaic comprén 22 lletres, únicament consonants, i està lliure ya d'elements ideogràfics, de determinatius i de tota calcigada de silabisme		L'alfabet fenici supon una creació. És al final d'eixa cadena on es nota una progressiva prioritat de l'anàlisis sobre la síntesis. De la pictografia, que és una representació global, es passa a signes que descomponen el discurs en les seues parts constitutives. Les formes més antigues de l'escritura fenícia han segut trobades en les inscripcions arcaiques de [[Biblos]], l'orige de les quals es remonta als [[sigle XIII a. C.\|sigles XIII]] i [[sigle XI a. C.\|XI a. C.]] El fenici arcaic comprén 22 lletres, únicament consonants, i està lliure ya d'elements ideogràfics, de determinatius i de tota calcigada de silabisme

	== ~~atres~~ alfabets ==		== Atres alfabets ==

	L'alfabet palege-hebraic és semblant al fenici, del que se va anar alluntant progressivament. Atres branques són: el samarità, el moabita, el púnic, l'arameu de que han derivat els alfabets àras, a través del nabateu, els hebraics, els sirians, els uraloaltaics, etc. L'alfabet àrap ha servit per a llengües com el persa, el turc, el bereber, el malgache, etc. Quant als alfabets sursemítics (suraràbic i nortearàbic) pareixen derivar, en reserves, del fenici. L'alfabet pehlvi i avèstic són derivacions de l'arameu. L'orige de l'alfabet libi és discutit: fenici, àrap, etc. El brahmi i el kharosthi, segons la tesis clàssica, deriven del fenici en la particularitat del canvi de direcció de l'escritura i la notació de consonants i vocals.		L'alfabet palege-hebraic és semblant al fenici, del que se va anar alluntant progressivament. Atres branques són: el samarità, el moabita, el púnic, l'arameu de que han derivat els alfabets àras, a través del nabateu, els hebraics, els sirians, els uraloaltaics, etc. L'alfabet àrap ha servit per a llengües com el persa, el turc, el bereber, el malgache, etc. Quant als alfabets sursemítics (suraràbic i nortearàbic) pareixen derivar, en reserves, del fenici. L'alfabet pehlvi i avèstic són derivacions de l'arameu. L'orige de l'alfabet libi és discutit: fenici, àrap, etc. El brahmi i el kharosthi, segons la tesis clàssica, deriven del fenici en la particularitat del canvi de direcció de l'escritura i la notació de consonants i vocals.
Llínea 55:		Llínea 55:
	== Alfabets especials ==		== Alfabets especials ==

	*[[Hangul]] (Idioma coreà)		* [[Hangul]] (Idioma coreà)
	*[[Alfabet Morse]]		* [[Alfabet Morse]]
	*[[Alfabet per paraules]]		* [[Alfabet per paraules]]
	*[[Alfabet Braile]]		* [[Alfabet Braile]]

	== Vore també ==		== Vore també ==

	*[[Alfabet valencià]]		* [[Alfabet valencià]]
	*[[Wikipedia:Alfabetos i escrituras del mundo]]		* [[Wikipedia:Alfabetos i escrituras del mundo]]
	*[[Escritura (llingüística)\|Escritura]]		* [[Escritura (llingüística)\|Escritura]]
	*[[Grafema]]		* [[Grafema]]
	*[[Història de l'alfabet]]		* [[Història de l'alfabet]]
	*[[Història de l'escritura]]		* [[Història de l'escritura]]

	==Referències==		== Referències ==
	{{Traduït de\|es\|alfabeto}}		{{Traduït de\|es\|alfabeto}}

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

	*D. DIRINGER, ''l'alfabeto nella storia della tita'', Florència 1937;		* D. DIRINGER, ''l'alfabeto nella storia della tita'', Florència 1937;
	*A. G. MOORHOIISE, ''Historia del alfabeto'', 2 ed. Mèxic 1965;		* A. G. MOORHOIISE, ''Historia del alfabeto'', 2 ed. Mèxic 1965;
	*I. G. FÉVRIER, ''Histoire de l'écriture'', París 1959;		* I. G. FÉVRIER, ''Histoire de l'écriture'', París 1959;
	*M. AGUIRRE, ''La escritura en el mundo'', Madrid 1961.		* M. AGUIRRE, ''La escritura en el mundo'', Madrid 1961.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{DGLV\|Alfabet}}		{{DGLV\|Alfabet}}
	*[http://www.altralto.Com alfabet interactiu]		* [http://www.altralto.Com alfabet interactiu]
	*[http://www.proel.org/alfabetos2.Html Alfabets d'ahir i de hui]		* [http://www.proel.org/alfabetos2.Html Alfabets d'ahir i de hui]
	*[http://www.proel.Org/img/alfabets/alfabet.Gif Taula: Egipci-Fenici-Romà]		* [http://www.proel.Org/img/alfabets/alfabet.Gif Taula: Egipci-Fenici-Romà]
	*[http://www.rodurago.net/en/index.php?site=alphabet Llista dels distints alfabets en translliteració] (en Anglés)		* [http://www.rodurago.net/en/index.php?site=alphabet Llista dels distints alfabets en translliteració] (en Anglés)

	[[Categoria:Alfabet\| ]]		[[Categoria:Alfabet\| ]]
	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]
	[[Categoria:Llenguages formals]]		[[Categoria:Llenguages formals]]

Coca antoñina: /* Història dels alfabets occidentals */

2022-07-07T15:21:12Z

Història dels alfabets occidentals

← Revisió anterior		Revisió de 15:21 7 jul 2022
Llínea 51:		Llínea 51:
	Els alfabets ibèrics pareixen derivats del fenici i grec.		Els alfabets ibèrics pareixen derivats del fenici i grec.

	L'alfabet dels pobles germànics, ~~cridat~~ futhark (les [[runa\|runes]]s i els [[ogham]]s) pel nom de les seues sis primeres lletres, es reduí de 26 signes a 16. La teoria més ferma és la que li dona un orige etrusc.		L'alfabet dels pobles germànics, nomenat futhark (les [[runa\|runes]] i els [[ogham]]s) pel nom de les seues sis primeres lletres, es reduí de 26 signes a 16. La teoria més ferma és la que li dona un orige etrusc.

	== Alfabets especials ==		== Alfabets especials ==

Valencian: Text reemplaça - '*{{DGLV|' a '{{DGLV|'

2022-07-06T13:35:52Z

Text reemplaça - '*{{DGLV|' a '{{DGLV|'

← Revisió anterior		Revisió de 13:35 6 jul 2022
Llínea 80:		Llínea 80:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*{{DGLV\|Alfabet}}		{{DGLV\|Alfabet}}
	*[http://www.altralto.Com alfabet interactiu]		*[http://www.altralto.Com alfabet interactiu]
	*[http://www.proel.org/alfabetos2.Html Alfabets d'ahir i de hui]		*[http://www.proel.org/alfabetos2.Html Alfabets d'ahir i de hui]

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-07-06T13:35:03Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 13:35 6 jul 2022
Llínea 80:		Llínea 80:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

	*{{DGLV\|Alfabet}}		*{{DGLV\|Alfabet}}
	*[http://www.altralto.Com alfabet interactiu]		*[http://www.altralto.Com alfabet interactiu]

Coca antoñina: /* atres alfabets */

2022-07-03T22:13:03Z

atres alfabets

← Revisió anterior		Revisió de 22:13 3 jul 2022
Llínea 37:		Llínea 37:
	== atres alfabets ==		== atres alfabets ==

	L'alfabet palege-hebraic és semblant al fenici, del que se va anar alluntant progressivament. Atres branques són: el samarità, el moabita, el púnic, l'arameu de que han derivat els alfabets àras, a través del nabateu, els hebraics, els sirians, els uraloaltaics, etc. L'alfabet àrap ha servit per a llengües com el persa, el turc, el bereber, el ~~malgaig~~, etc. Quant als alfabets sursemítics (suraràbic i nortearàbic) pareixen derivar, en reserves, del fenici. L'alfabet pehlvi i avèstic són derivacions de l'arameu. L'orige de l'alfabet libi és discutit: fenici, àrap, etc. El brahmi i el kharosthi, segons la tesis clàssica, deriven del fenici en la particularitat del canvi de direcció de l'escritura i la notació de consonants i vocals.		L'alfabet palege-hebraic és semblant al fenici, del que se va anar alluntant progressivament. Atres branques són: el samarità, el moabita, el púnic, l'arameu de que han derivat els alfabets àras, a través del nabateu, els hebraics, els sirians, els uraloaltaics, etc. L'alfabet àrap ha servit per a llengües com el persa, el turc, el bereber, el malgache, etc. Quant als alfabets sursemítics (suraràbic i nortearàbic) pareixen derivar, en reserves, del fenici. L'alfabet pehlvi i avèstic són derivacions de l'arameu. L'orige de l'alfabet libi és discutit: fenici, àrap, etc. El brahmi i el kharosthi, segons la tesis clàssica, deriven del fenici en la particularitat del canvi de direcció de l'escritura i la notació de consonants i vocals.

	== Història dels alfabets occidentals ==		== Història dels alfabets occidentals ==

Jose2: /* Orige */

2021-08-15T12:17:46Z

Orige

← Revisió anterior		Revisió de 12:17 15 ago 2021
Llínea 15:		Llínea 15:
	És provable que l'idea original de l'escritura alfabètica procedira de l'[[Antic Egipte]].		És provable que l'idea original de l'escritura alfabètica procedira de l'[[Antic Egipte]].

	[[Archiu:Jerogg.jpg\|thumb\|~~250px~~\|Escritura jeroglífica. Museu Field de [[Chicago]]]]		[[Archiu:Jerogg.jpg\|thumb\|350px\|Escritura jeroglífica. Museu Field de [[Chicago]]]]

	L'escritura egípcia es denomina [[escritura jeroglífica\|jeroglífic]] (del [[idioma grec\|grec]] ''ieros'' sagrat, ''glifo'' gravar). Estos jeroglífics són una série de chicotetes imàgens, estilisades, pero de dibuix o gravat precís. Estos signes s'utilisen de tres maneres:		L'escritura egípcia es denomina [[escritura jeroglífica\|jeroglífic]] (del [[idioma grec\|grec]] ''ieros'' sagrat, ''glifo'' gravar). Estos jeroglífics són una série de chicotetes imàgens, estilisades, pero de dibuix o gravat precís. Estos signes s'utilisen de tres maneres:

← Revisió anterior		Revisió de 13:56 23 oct 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	Les dos primeres lletres [[alfabet grec\|gregues]] ''alfa'' (a) i ''beta'' (s), que originàriament, en [[idioma hebreu\|hebreu]] i en [[fenici]], significaven "bou" i "casa"; l'alfabet grec és una adaptació de l'alfabet hebreu-fenici.		Les dos primeres lletres [[alfabet grec\|gregues]] ''alfa'' (a) i ''beta'' (s), que originàriament, en [[idioma hebreu\|hebreu]] i en [[fenici]], significaven "bou" i "casa"; l'alfabet grec és una adaptació de l'alfabet hebreu-fenici.

	[[~~File~~:Sütterlinschrift.png\|thumb\|250px\|Escritura Sütterlin, forma manuscrita de la caligrafia Fraktur (Alemanya).]]		[[Archiu:Sütterlinschrift.png\|thumb\|250px\|Escritura Sütterlin, forma manuscrita de la caligrafia Fraktur (Alemanya).]]

	Algunes lletres poden rebre un o més [[diacrític]]s a fi de diferenciar els sons de la llengua o poder evitar les ambigüitats. De la mateixa manera, l'alfabet pot ser entés per l'us de lletres suplementàries. Les evolucions fonètiques d'una llengua es creen a un ritme diferent de l'evolució escrita, l'escritura alfabètica no garantisa una correspondència unívoca entre els [[fonema\|fonemes]] i els [[grafema\|grafemes]].		Algunes lletres poden rebre un o més [[diacrític]]s a fi de diferenciar els sons de la llengua o poder evitar les ambigüitats. De la mateixa manera, l'alfabet pot ser entés per l'us de lletres suplementàries. Les evolucions fonètiques d'una llengua es creen a un ritme diferent de l'evolució escrita, l'escritura alfabètica no garantisa una correspondència unívoca entre els [[fonema\|fonemes]] i els [[grafema\|grafemes]].