Alfabet Fonètic Internacional - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T13:56:29Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

← Revisió anterior		Revisió de 13:56 23 oct 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~File~~:IPA chart 2020 Español.svg\|thumb\|300px\|Diagrama ilustrant l'Alfabet Fonètic Internacional]]		[[Archiu:IPA chart 2020 Español.svg\|thumb\|300px\|Diagrama ilustrant l'Alfabet Fonètic Internacional]]

Reval en 18:48 11 gin 2025

2025-01-11T18:48:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:48 11 gin 2025
Llínea 12:		Llínea 12:

	El AFI va ser creat en [[Paris]] en l'any [[1886]] per l'[[Associació Fonètica Internacional]]. L'alfabet va tindre reformes en els anys [[1989]], [[1993]] i [[1996]]. -->		El AFI va ser creat en [[Paris]] en l'any [[1886]] per l'[[Associació Fonètica Internacional]]. L'alfabet va tindre reformes en els anys [[1989]], [[1993]] i [[1996]]. -->

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Reval en 18:46 11 gin 2025

2025-01-11T18:46:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:46 11 gin 2025
Llínea 4:		Llínea 4:
	L''''Alfabet Fonètic Internacional''' (''AFI'' en [[idioma valencià\|valencià]], ''API'' en [[idioma francés\|francés]] i ''IPA'' en [[idioma anglés\|anglés]]) és un sistema de [[transcripció fonètica\|notació fonètica]] creat per [[llingüiste\|llingüistes]]. El seu propòsit és otorgar en forma regularisada, precisa i única la representació dels sons de qualsevol llenguage oral,<ref name="IPA 1999">{{cita libro\|autor=Associació Fonètica Internacional\|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional\|año=1999\|título=Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet\|ubicación=Cambridge\| editorial = Cambridge University Press\|id=ISBN 0-521-65236-7 (hb); ISBN 0-521-63751-1 (pb)}}</ref> i és usat<!--, often on a day-to-day basis,--> per [[llingüiste\|llingüistes]], [[logopedia\|logopedas]] i terapeutes, mestres de [[Segona llengua\|llengua estrangera]], [[lexicografia\|lexicógrafs]] i [[traducció\|traductors]].<ref name="world">{{cita libro\|apellidos=MacMahon\|nombre=Michael K. C.\|capítulo=Phonetic Notation\|editor=P. T. Daniels and W. Bright (eds.)\|título=The World’s Writing Systems\|páginas=821–846\| editorial = Oxford University Press\|año=1996\|ubicación=New York\|id=ISBN 0-19-507993-0}}</ref> En la seua forma bàsica (en [[2005]]) te aproximadament 107 símbols base i 55 modificadors.<ref>{{Cita web\|autor=Associació Fonètica Internacional\|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional\|fecha=05-05-2006\|url=http://www.langsci.ucl.ac.uk/ipa/images/ipachart.gif\|título=El Alfabeto Fonético Internacional (2005)\|formato=GIF\|fechaacceso=27-08-2006}}</ref> <!-- Unsure of number of modifiers; please fix. Reasonably sure of number of base symbols. -->		L''''Alfabet Fonètic Internacional''' (''AFI'' en [[idioma valencià\|valencià]], ''API'' en [[idioma francés\|francés]] i ''IPA'' en [[idioma anglés\|anglés]]) és un sistema de [[transcripció fonètica\|notació fonètica]] creat per [[llingüiste\|llingüistes]]. El seu propòsit és otorgar en forma regularisada, precisa i única la representació dels sons de qualsevol llenguage oral,<ref name="IPA 1999">{{cita libro\|autor=Associació Fonètica Internacional\|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional\|año=1999\|título=Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet\|ubicación=Cambridge\| editorial = Cambridge University Press\|id=ISBN 0-521-65236-7 (hb); ISBN 0-521-63751-1 (pb)}}</ref> i és usat<!--, often on a day-to-day basis,--> per [[llingüiste\|llingüistes]], [[logopedia\|logopedas]] i terapeutes, mestres de [[Segona llengua\|llengua estrangera]], [[lexicografia\|lexicógrafs]] i [[traducció\|traductors]].<ref name="world">{{cita libro\|apellidos=MacMahon\|nombre=Michael K. C.\|capítulo=Phonetic Notation\|editor=P. T. Daniels and W. Bright (eds.)\|título=The World’s Writing Systems\|páginas=821–846\| editorial = Oxford University Press\|año=1996\|ubicación=New York\|id=ISBN 0-19-507993-0}}</ref> En la seua forma bàsica (en [[2005]]) te aproximadament 107 símbols base i 55 modificadors.<ref>{{Cita web\|autor=Associació Fonètica Internacional\|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional\|fecha=05-05-2006\|url=http://www.langsci.ucl.ac.uk/ipa/images/ipachart.gif\|título=El Alfabeto Fonético Internacional (2005)\|formato=GIF\|fechaacceso=27-08-2006}}</ref> <!-- Unsure of number of modifiers; please fix. Reasonably sure of number of base symbols. -->

	Els símbols de ~~l’Alfabet~~ Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: [[lletra\|lletres]] (que indiquen sons “bàsics”), [[diacrític]]s (que especifiquen eixos sons) i [[Prosòdia\|suprasegmentals]] (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en [[vocal]]s i [[consonant]]s,<ref>Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”</ref> i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen [[articulació fonètica\|articulació]], [[fonació]], [[llengua tonal\|to]], [[entonació]] o [[accent prosòdic\|accentuació]].<ref name="IPA 1999" />		Els símbols de l'Alfabet Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: [[lletra\|lletres]] (que indiquen sons “bàsics”), [[diacrític]]s (que especifiquen eixos sons) i [[Prosòdia\|suprasegmentals]] (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en [[vocal]]s i [[consonant]]s,<ref>Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”</ref> i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen [[articulació fonètica\|articulació]], [[fonació]], [[llengua tonal\|to]], [[entonació]] o [[accent prosòdic\|accentuació]].<ref name="IPA 1999" />

	Encara que ~~l’AFI~~ fon creat per a representar a soles aquelles qualitats de la parla que són rellevants per a ~~l’idioma~~ en si (com la posició de la llengua, modo ~~d’articulació~~, i la separació i accentuació de [[paraula\|paraules]] i [[sílaba\|sílabes]],<ref name="IPA 1999" /> un conjunt estes de símbols nomenats [[Alfabet Fonètic Internacional Extes\|AFI Extendido]] (''Extended IPA'' en anglés) ha segut creat per fonòlecs per a marcar qualitats de la parla que no tenen un efecte directe en el significat (com el cruixit de dents, ceceo ([[sigmatisme]]), i sons efectuats per persones con [[paladar hendido]] o [[llavi leporino]]).<ref name="world" />		Encara que el AFI fon creat per a representar a soles aquelles qualitats de la parla que són rellevants per a l'idioma en si (com la posició de la llengua, modo d'articulació, i la separació i accentuació de [[paraula\|paraules]] i [[sílaba\|sílabes]],<ref name="IPA 1999" /> un conjunt estes de símbols nomenats [[Alfabet Fonètic Internacional Extes\|AFI Extendido]] (''Extended IPA'' en anglés) ha segut creat per fonòlecs per a marcar qualitats de la parla que no tenen un efecte directe en el significat (com el cruixit de dents, ceceo ([[sigmatisme]]), i sons efectuats per persones con [[paladar hendido]] o [[llavi leporino]]).<ref name="world" />
	<!-- L''''[[Alfabet]] [[fonètica\|Fonètic]] Internacional''' (AFI, ''API'' en francés i ''IPA'' en anglés) és un sistema de [[transcripció fonètica]].		<!-- L''''[[Alfabet]] [[fonètica\|Fonètic]] Internacional''' (AFI, ''API'' en francés i ''IPA'' en [[anglés]]) és un sistema de [[transcripció fonètica]].

	~~L’AFI~~ pot ser utilisat per a transcriure qualsevol llengua del món. És el [[alfabet fonètic]] més utilitzat en tot el món, encara que en les Amèriques molts llingüistes continuen usant, en preferència, els símbols del [[alfabet fonètic americanista]]).		El AFI pot ser utilisat per a transcriure qualsevol llengua del món. És el [[alfabet fonètic]] més utilitzat en tot el món, encara que en les Amèriques molts llingüistes continuen usant, en preferència, els símbols del [[alfabet fonètic americanista]]).

	~~L’AFI~~ va ser creat en Paris en [[1886]] per l'[[Associació Fonètica Internacional]]. ~~L’alfabet~~ va tindre reformes en [[1989]], [[1993]] i [[1996]]. -->		El AFI va ser creat en [[Paris]] en l'any [[1886]] per l'[[Associació Fonètica Internacional]]. L'alfabet va tindre reformes en els anys [[1989]], [[1993]] i [[1996]]. -->

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	En castellà:		En [[castellà]]:
	* [http://lexiquetos.ohui.net/afi/ Taula del AFI en castellà]; [http://www.proel.org/mundo/fonetico.htm Atra]		* [http://lexiquetos.ohui.net/afi/ Taula del AFI en castellà]; [http://www.proel.org/mundo/fonetico.htm Atra]
	* [http://neobabel.ohui.net/archivo/54 El AFI i el castellà]		* [http://neobabel.ohui.net/archivo/54 El AFI i el castellà]

Jose2 en 12:49 25 març 2022

2022-03-25T12:49:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:49 25 març 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:IPA chart ~~2005~~.~~png~~\|thumb~~\|right~~\|300px\|Diagrama ilustrant l'Alfabet Fonètic Internacional.]]		[[File:IPA chart 2020 Español.svg\|thumb\|300px\|Diagrama ilustrant l'Alfabet Fonètic Internacional]]

Valencian: Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'

2021-05-26T14:05:45Z

Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 14:05 26 maig 2021
Llínea 13:		Llínea 13:
	L’AFI va ser creat en Paris en [[1886]] per l'[[Associació Fonètica Internacional]]. L’alfabet va tindre reformes en [[1989]], [[1993]] i [[1996]]. -->		L’AFI va ser creat en Paris en [[1886]] per l'[[Associació Fonètica Internacional]]. L’alfabet va tindre reformes en [[1989]], [[1993]] i [[1996]]. -->

	== ~~Referencies~~ ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:47:22Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:47 20 feb 2018
Llínea 6:		Llínea 6:
	Els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: [[lletra\|lletres]] (que indiquen sons “bàsics”), [[diacrític]]s (que especifiquen eixos sons) i [[Prosòdia\|suprasegmentals]] (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en [[vocal]]s i [[consonant]]s,<ref>Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”</ref> i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen [[articulació fonètica\|articulació]], [[fonació]], [[llengua tonal\|to]], [[entonació]] o [[accent prosòdic\|accentuació]].<ref name="IPA 1999" />		Els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: [[lletra\|lletres]] (que indiquen sons “bàsics”), [[diacrític]]s (que especifiquen eixos sons) i [[Prosòdia\|suprasegmentals]] (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en [[vocal]]s i [[consonant]]s,<ref>Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”</ref> i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen [[articulació fonètica\|articulació]], [[fonació]], [[llengua tonal\|to]], [[entonació]] o [[accent prosòdic\|accentuació]].<ref name="IPA 1999" />

	Encara que l’AFI fon creat per a representar ~~només~~ aquelles qualitats de la parla que són rellevants per a l’idioma en si (com la posició de la llengua, modo d’articulació, i la separació i accentuació de [[paraula\|paraules]] i [[sílaba\|sílabes]],<ref name="IPA 1999" /> un conjunt estes de símbols nomenats [[Alfabet Fonètic Internacional Extes\|AFI Extendido]] (''Extended IPA'' en anglés) ha segut creat per fonòlecs per a marcar qualitats de la parla que no tenen un efecte directe en el significat (com el cruixit de dents, ceceo ([[sigmatisme]]), i sons efectuats per persones con [[paladar hendido]] o [[llavi leporino]]).<ref name="world" />		Encara que l’AFI fon creat per a representar a soles aquelles qualitats de la parla que són rellevants per a l’idioma en si (com la posició de la llengua, modo d’articulació, i la separació i accentuació de [[paraula\|paraules]] i [[sílaba\|sílabes]],<ref name="IPA 1999" /> un conjunt estes de símbols nomenats [[Alfabet Fonètic Internacional Extes\|AFI Extendido]] (''Extended IPA'' en anglés) ha segut creat per fonòlecs per a marcar qualitats de la parla que no tenen un efecte directe en el significat (com el cruixit de dents, ceceo ([[sigmatisme]]), i sons efectuats per persones con [[paladar hendido]] o [[llavi leporino]]).<ref name="world" />
	<!-- L''''[[Alfabet]] [[fonètica\|Fonètic]] Internacional''' (AFI, ''API'' en francés i ''IPA'' en anglés) és un sistema de [[transcripció fonètica]].		<!-- L''''[[Alfabet]] [[fonètica\|Fonètic]] Internacional''' (AFI, ''API'' en francés i ''IPA'' en anglés) és un sistema de [[transcripció fonètica]].

Posmo: /* Enllaços externs */

2015-08-15T12:29:14Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 12:29 15 ago 2015
Llínea 26:		Llínea 26:
	** [http://www.linguiste.org/phonetics/ipa/chart/keyboard/ Sistema d'entrada]		** [http://www.linguiste.org/phonetics/ipa/chart/keyboard/ Sistema d'entrada]
	* [http://keymankeyboards.com/?id=454 Teclat IPATotal] - Este teclat UNICODE '''de bades''' codifica tots els caràcters i diacrítics de l'Alfabet Fonètic Internacional (IPA), designat per a representar tots els sons de la parla.		* [http://keymankeyboards.com/?id=454 Teclat IPATotal] - Este teclat UNICODE '''de bades''' codifica tots els caràcters i diacrítics de l'Alfabet Fonètic Internacional (IPA), designat per a representar tots els sons de la parla.
	* [http://www.lfsag.unito.it/ipa/index_en.html Taula del AFI i archius sonors] pel Laboratori de Fonètica de l'Universitat de ~~Turin~~, Itàlia		* [http://www.lfsag.unito.it/ipa/index_en.html Taula del AFI i archius sonors] pel Laboratori de Fonètica de l'Universitat de Torí, Itàlia
	* [http://www.lfsag.unito.it/ipa/editor_en.html Editor de transcripcions AFI] pel Laboratori de Fonètica de l'Universitat de ~~Turín~~, Itàlia		* [http://www.lfsag.unito.it/ipa/editor_en.html Editor de transcripcions AFI] pel Laboratori de Fonètica de l'Universitat de Torí, Itàlia

	[[Categoria:Alfabets fonètics]]		[[Categoria:Alfabets fonètics]]
	[[Categoria:Fonètica]]		[[Categoria:Fonètica]]

Jose2 en 20:02 23 jul 2015

2015-07-23T20:02:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:02 23 jul 2015
Llínea 2:		Llínea 2:


	L''''Alfabet Fonètic Internacional''' (''AFI'' en [[idioma valencià\|valencià]], ''API'' en [[idioma francés\|francés]] i ''IPA'' en [[idioma anglés\|anglés]]) és un sistema de [[transcripció fonètica\|notació fonètica]] creat per [[llingüiste\|llingüistes]]. El seu propòsit és otorgar en forma regularisada, precisa i única la representació dels sons de qualsevol llenguage oral,<ref name="IPA 1999">{{cita libro\|autor=Associació Fonètica Internacional\|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional\|año=1999\|título=Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet\|ubicación=Cambridge\| editorial = Cambridge University Press\|id=ISBN 0-521-65236-7 (hb); ISBN 0-521-63751-1 (pb)}}</ref> ~~y es usado~~<!--, often on a day-to-day basis,--> per [[llingüiste\|llingüistes]], [[logopedia\|logopedas]] i terapeutes, mestres de [[Segona llengua\|llengua estrangera]], [[lexicografia\|lexicógrafs]] i [[traducció\|traductors]].<ref name="world">{{cita libro\|apellidos=MacMahon\|nombre=Michael K. C.\|capítulo=Phonetic Notation\|editor=P. T. Daniels and W. Bright (eds.)\|título=The World’s Writing Systems\|páginas=821–846\| editorial = Oxford University Press\|año=1996\|ubicación=New York\|id=ISBN 0-19-507993-0}}</ref> En la seua forma bàsica (en [[2005]]) te aproximadament 107 símbols base i 55 modificadors.<ref>{{Cita web\|autor=Associació Fonètica Internacional\|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional\|fecha=05-05-2006\|url=http://www.langsci.ucl.ac.uk/ipa/images/ipachart.gif\|título=El Alfabeto Fonético Internacional (2005)\|formato=GIF\|fechaacceso=27-08-2006}}</ref> <!-- Unsure of number of modifiers; please fix. Reasonably sure of number of base symbols. -->		L''''Alfabet Fonètic Internacional''' (''AFI'' en [[idioma valencià\|valencià]], ''API'' en [[idioma francés\|francés]] i ''IPA'' en [[idioma anglés\|anglés]]) és un sistema de [[transcripció fonètica\|notació fonètica]] creat per [[llingüiste\|llingüistes]]. El seu propòsit és otorgar en forma regularisada, precisa i única la representació dels sons de qualsevol llenguage oral,<ref name="IPA 1999">{{cita libro\|autor=Associació Fonètica Internacional\|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional\|año=1999\|título=Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet\|ubicación=Cambridge\| editorial = Cambridge University Press\|id=ISBN 0-521-65236-7 (hb); ISBN 0-521-63751-1 (pb)}}</ref> i és usat<!--, often on a day-to-day basis,--> per [[llingüiste\|llingüistes]], [[logopedia\|logopedas]] i terapeutes, mestres de [[Segona llengua\|llengua estrangera]], [[lexicografia\|lexicógrafs]] i [[traducció\|traductors]].<ref name="world">{{cita libro\|apellidos=MacMahon\|nombre=Michael K. C.\|capítulo=Phonetic Notation\|editor=P. T. Daniels and W. Bright (eds.)\|título=The World’s Writing Systems\|páginas=821–846\| editorial = Oxford University Press\|año=1996\|ubicación=New York\|id=ISBN 0-19-507993-0}}</ref> En la seua forma bàsica (en [[2005]]) te aproximadament 107 símbols base i 55 modificadors.<ref>{{Cita web\|autor=Associació Fonètica Internacional\|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional\|fecha=05-05-2006\|url=http://www.langsci.ucl.ac.uk/ipa/images/ipachart.gif\|título=El Alfabeto Fonético Internacional (2005)\|formato=GIF\|fechaacceso=27-08-2006}}</ref> <!-- Unsure of number of modifiers; please fix. Reasonably sure of number of base symbols. -->

	Els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: [[lletra\|lletres]] (que indiquen sons “bàsics”), [[diacrític]]s (que especifiquen eixos sons) i [[Prosòdia\|suprasegmentals]] (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en [[vocal]]s i [[consonant]]s,<ref>Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”</ref> i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen [[articulació fonètica\|articulació]], [[fonació]], [[llengua tonal\|to]], [[entonació]] o [[accent prosòdic\|accentuació]].<ref name="IPA 1999" />		Els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: [[lletra\|lletres]] (que indiquen sons “bàsics”), [[diacrític]]s (que especifiquen eixos sons) i [[Prosòdia\|suprasegmentals]] (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en [[vocal]]s i [[consonant]]s,<ref>Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”</ref> i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen [[articulació fonètica\|articulació]], [[fonació]], [[llengua tonal\|to]], [[entonació]] o [[accent prosòdic\|accentuació]].<ref name="IPA 1999" />

Jose2: Texto reemplaza - 'es un' a 'és un'

2013-06-06T17:34:10Z

Texto reemplaza - 'es un' a 'és un'

← Revisió anterior		Revisió de 17:34 6 jun 2013
Llínea 7:		Llínea 7:

	Encara que l’AFI fon creat per a representar només aquelles qualitats de la parla que són rellevants per a l’idioma en si (com la posició de la llengua, modo d’articulació, i la separació i accentuació de [[paraula\|paraules]] i [[sílaba\|sílabes]],<ref name="IPA 1999" /> un conjunt estes de símbols nomenats [[Alfabet Fonètic Internacional Extes\|AFI Extendido]] (''Extended IPA'' en anglés) ha segut creat per fonòlecs per a marcar qualitats de la parla que no tenen un efecte directe en el significat (com el cruixit de dents, ceceo ([[sigmatisme]]), i sons efectuats per persones con [[paladar hendido]] o [[llavi leporino]]).<ref name="world" />		Encara que l’AFI fon creat per a representar només aquelles qualitats de la parla que són rellevants per a l’idioma en si (com la posició de la llengua, modo d’articulació, i la separació i accentuació de [[paraula\|paraules]] i [[sílaba\|sílabes]],<ref name="IPA 1999" /> un conjunt estes de símbols nomenats [[Alfabet Fonètic Internacional Extes\|AFI Extendido]] (''Extended IPA'' en anglés) ha segut creat per fonòlecs per a marcar qualitats de la parla que no tenen un efecte directe en el significat (com el cruixit de dents, ceceo ([[sigmatisme]]), i sons efectuats per persones con [[paladar hendido]] o [[llavi leporino]]).<ref name="world" />
	<!-- L''''[[Alfabet]] [[fonètica\|Fonètic]] Internacional''' (AFI, ''API'' en francés i ''IPA'' en anglés) es un sistema de [[transcripció fonètica]].		<!-- L''''[[Alfabet]] [[fonètica\|Fonètic]] Internacional''' (AFI, ''API'' en francés i ''IPA'' en anglés) és un sistema de [[transcripció fonètica]].

	L’AFI pot ser utilisat per a transcriure qualsevol llengua del món. És el [[alfabet fonètic]] més utilitzat en tot el món, encara que en les Amèriques molts llingüistes continuen usant, en preferència, els símbols del [[alfabet fonètic americanista]]).		L’AFI pot ser utilisat per a transcriure qualsevol llengua del món. És el [[alfabet fonètic]] més utilitzat en tot el món, encara que en les Amèriques molts llingüistes continuen usant, en preferència, els símbols del [[alfabet fonètic americanista]]).

Valencian en 20:03 4 oct 2010

2010-10-04T20:03:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:03 4 oct 2010
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Image:IPA chart 2005.png\|thumb\|right\|300px\|Diagrama ilustrant l'Alfabet Fonètic Internacional.]]


	L''''Alfabet Fonètic Internacional''' (''AFI'' en [[idioma valencià\|valencià]], ''API'' en [[idioma francés\|francés]] i ''IPA'' en [[idioma anglés\|anglés]]) és un sistema de [[transcripció fonètica\|notació fonètica]] creat per [[llingüiste\|llingüistes]]. El seu propòsit és otorgar en forma regularisada, precisa i única la representació dels sons de qualsevol llenguage oral,<ref name="IPA 1999">{{cita libro\|autor=Associació Fonètica Internacional\|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional\|año=1999\|título=Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet\|ubicación=Cambridge\| editorial = Cambridge University Press\|id=ISBN 0-521-65236-7 (hb); ISBN 0-521-63751-1 (pb)}}</ref> y es usado<!--, often on a day-to-day basis,--> per [[llingüiste\|llingüistes]], [[logopedia\|logopedas]] i terapeutes, mestres de [[Segona llengua\|llengua estrangera]], [[lexicografia\|lexicógrafs]] i [[traducció\|traductors]].<ref name="world">{{cita libro\|apellidos=MacMahon\|nombre=Michael K. C.\|capítulo=Phonetic Notation\|editor=P. T. Daniels and W. Bright (eds.)\|título=The World’s Writing Systems\|páginas=821–846\| editorial = Oxford University Press\|año=1996\|ubicación=New York\|id=ISBN 0-19-507993-0}}</ref> En la seua forma bàsica (en [[2005]]) te aproximadament 107 símbols base i 55 modificadors.<ref>{{Cita web\|autor=Associació Fonètica Internacional\|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional\|fecha=05-05-2006\|url=http://www.langsci.ucl.ac.uk/ipa/images/ipachart.gif\|título=El Alfabeto Fonético Internacional (2005)\|formato=GIF\|fechaacceso=27-08-2006}}</ref> <!-- Unsure of number of modifiers; please fix. Reasonably sure of number of base symbols. -->		L''''Alfabet Fonètic Internacional''' (''AFI'' en [[idioma valencià\|valencià]], ''API'' en [[idioma francés\|francés]] i ''IPA'' en [[idioma anglés\|anglés]]) és un sistema de [[transcripció fonètica\|notació fonètica]] creat per [[llingüiste\|llingüistes]]. El seu propòsit és otorgar en forma regularisada, precisa i única la representació dels sons de qualsevol llenguage oral,<ref name="IPA 1999">{{cita libro\|autor=Associació Fonètica Internacional\|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional\|año=1999\|título=Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet\|ubicación=Cambridge\| editorial = Cambridge University Press\|id=ISBN 0-521-65236-7 (hb); ISBN 0-521-63751-1 (pb)}}</ref> y es usado<!--, often on a day-to-day basis,--> per [[llingüiste\|llingüistes]], [[logopedia\|logopedas]] i terapeutes, mestres de [[Segona llengua\|llengua estrangera]], [[lexicografia\|lexicógrafs]] i [[traducció\|traductors]].<ref name="world">{{cita libro\|apellidos=MacMahon\|nombre=Michael K. C.\|capítulo=Phonetic Notation\|editor=P. T. Daniels and W. Bright (eds.)\|título=The World’s Writing Systems\|páginas=821–846\| editorial = Oxford University Press\|año=1996\|ubicación=New York\|id=ISBN 0-19-507993-0}}</ref> En la seua forma bàsica (en [[2005]]) te aproximadament 107 símbols base i 55 modificadors.<ref>{{Cita web\|autor=Associació Fonètica Internacional\|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional\|fecha=05-05-2006\|url=http://www.langsci.ucl.ac.uk/ipa/images/ipachart.gif\|título=El Alfabeto Fonético Internacional (2005)\|formato=GIF\|fechaacceso=27-08-2006}}</ref> <!-- Unsure of number of modifiers; please fix. Reasonably sure of number of base symbols. -->

← Revisió anterior		Revisió de 12:47 20 feb 2018
Llínea 6:		Llínea 6:
	Els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: [[lletra\|lletres]] (que indiquen sons “bàsics”), [[diacrític]]s (que especifiquen eixos sons) i [[Prosòdia\|suprasegmentals]] (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en [[vocal]]s i [[consonant]]s,<ref>Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”</ref> i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen [[articulació fonètica\|articulació]], [[fonació]], [[llengua tonal\|to]], [[entonació]] o [[accent prosòdic\|accentuació]].<ref name="IPA 1999" />		Els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: [[lletra\|lletres]] (que indiquen sons “bàsics”), [[diacrític]]s (que especifiquen eixos sons) i [[Prosòdia\|suprasegmentals]] (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en [[vocal]]s i [[consonant]]s,<ref>Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”</ref> i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen [[articulació fonètica\|articulació]], [[fonació]], [[llengua tonal\|to]], [[entonació]] o [[accent prosòdic\|accentuació]].<ref name="IPA 1999" />

	Encara que l’AFI fon creat per a representar ~~només~~ aquelles qualitats de la parla que són rellevants per a l’idioma en si (com la posició de la llengua, modo d’articulació, i la separació i accentuació de [[paraula\|paraules]] i [[sílaba\|sílabes]],<ref name="IPA 1999" /> un conjunt estes de símbols nomenats [[Alfabet Fonètic Internacional Extes\|AFI Extendido]] (''Extended IPA'' en anglés) ha segut creat per fonòlecs per a marcar qualitats de la parla que no tenen un efecte directe en el significat (com el cruixit de dents, ceceo ([[sigmatisme]]), i sons efectuats per persones con [[paladar hendido]] o [[llavi leporino]]).<ref name="world" />		Encara que l’AFI fon creat per a representar a soles aquelles qualitats de la parla que són rellevants per a l’idioma en si (com la posició de la llengua, modo d’articulació, i la separació i accentuació de [[paraula\|paraules]] i [[sílaba\|sílabes]],<ref name="IPA 1999" /> un conjunt estes de símbols nomenats [[Alfabet Fonètic Internacional Extes\|AFI Extendido]] (''Extended IPA'' en anglés) ha segut creat per fonòlecs per a marcar qualitats de la parla que no tenen un efecte directe en el significat (com el cruixit de dents, ceceo ([[sigmatisme]]), i sons efectuats per persones con [[paladar hendido]] o [[llavi leporino]]).<ref name="world" />
	<!-- L''''[[Alfabet]] [[fonètica\|Fonètic]] Internacional''' (AFI, ''API'' en francés i ''IPA'' en anglés) és un sistema de [[transcripció fonètica]].		<!-- L''''[[Alfabet]] [[fonètica\|Fonètic]] Internacional''' (AFI, ''API'' en francés i ''IPA'' en anglés) és un sistema de [[transcripció fonètica]].