Alfabet glagolític - Historial de revisions

Lluísm en 18:53 6 feb 2026

2026-02-06T18:53:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:53 6 feb 2026
Llínea 5:		Llínea 5:

	L'alfabet glagolític original consta de 41 lletres, encara que la cantitat varia lleument en versions posteriors. Vintiquatre de les 41 lletres glagolítiques originals deriven, provablement, de grafemes de cursiva migeval de l'[[alfabet grec]], a les que s'ha donat un disseny més ornamental. Se supon que les lletres ''sha'', ''shta'' i ''tsi'' provenen del [[Alfabet hebreu]] (les lletres [[ש\|Shin]] i [[Tsadi]]) - els fonemes que representen estes lletres no existien en grec pero sí en eslau i són prou habituals en totes les llengües eslaves. D'entre els originals, els caràcters restants són d'orige desconegut. Es creu que alguns poden provindre de caràcters [[Alfabet hebreu\|hebreus]] i samaritans, que [[sants Ciril i Metodi\|Sant Ciril]] va deprendre en els seus viages.		L'alfabet glagolític original consta de 41 lletres, encara que la cantitat varia lleument en versions posteriors. Vintiquatre de les 41 lletres glagolítiques originals deriven, provablement, de grafemes de cursiva migeval de l'[[alfabet grec]], a les que s'ha donat un disseny més ornamental. Se supon que les lletres ''sha'', ''shta'' i ''tsi'' provenen del [[Alfabet hebreu]] (les lletres [[ש\|Shin]] i [[Tsadi]]) - els fonemes que representen estes lletres no existien en grec pero sí en eslau i són prou habituals en totes les llengües eslaves. D'entre els originals, els caràcters restants són d'orige desconegut. Es creu que alguns poden provindre de caràcters [[Alfabet hebreu\|hebreus]] i samaritans, que [[sants Ciril i Metodi\|Sant Ciril]] va deprendre en els seus viages.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Fucic, Branko: ''Glagoljski natpisi'' (En: Djela Jugoslavenske Akademije Znanosti i Umjetnosti, knjiga 57.) Zagreb, 1982. 420 p.		* Fucic, Branko: ''Glagoljski natpisi'' (En: Djela Jugoslavenske Akademije Znanosti i Umjetnosti, knjiga 57.) Zagreb, 1982. 420 p.

Jose2 en 16:56 29 març 2025

2025-03-29T16:56:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:56 29 març 2025
Llínea 5:		Llínea 5:

	L'alfabet glagolític original consta de 41 lletres, encara que la cantitat varia lleument en versions posteriors. Vintiquatre de les 41 lletres glagolítiques originals deriven, provablement, de grafemes de cursiva migeval de l'[[alfabet grec]], a les que s'ha donat un disseny més ornamental. Se supon que les lletres ''sha'', ''shta'' i ''tsi'' provenen del [[Alfabet hebreu]] (les lletres [[ש\|Shin]] i [[Tsadi]]) - els fonemes que representen estes lletres no existien en grec pero sí en eslau i són prou habituals en totes les llengües eslaves. D'entre els originals, els caràcters restants són d'orige desconegut. Es creu que alguns poden provindre de caràcters [[Alfabet hebreu\|hebreus]] i samaritans, que [[sants Ciril i Metodi\|Sant Ciril]] va deprendre en els seus viages.		L'alfabet glagolític original consta de 41 lletres, encara que la cantitat varia lleument en versions posteriors. Vintiquatre de les 41 lletres glagolítiques originals deriven, provablement, de grafemes de cursiva migeval de l'[[alfabet grec]], a les que s'ha donat un disseny més ornamental. Se supon que les lletres ''sha'', ''shta'' i ''tsi'' provenen del [[Alfabet hebreu]] (les lletres [[ש\|Shin]] i [[Tsadi]]) - els fonemes que representen estes lletres no existien en grec pero sí en eslau i són prou habituals en totes les llengües eslaves. D'entre els originals, els caràcters restants són d'orige desconegut. Es creu que alguns poden provindre de caràcters [[Alfabet hebreu\|hebreus]] i samaritans, que [[sants Ciril i Metodi\|Sant Ciril]] va deprendre en els seus viages.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Fucic, Branko: ''Glagoljski natpisi'' (En: Djela Jugoslavenske Akademije Znanosti i Umjetnosti, knjiga 57.) Zagreb, 1982. 420 p.		* Fucic, Branko: ''Glagoljski natpisi'' (En: Djela Jugoslavenske Akademije Znanosti i Umjetnosti, knjiga 57.) Zagreb, 1982. 420 p.

Reval en 17:34 10 oct 2024

2024-10-10T17:34:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:34 10 oct 2024
Llínea 4:		Llínea 4:
	El nom ve de la paraula глаголъ (''glagolə''), que en [[búlgar antic]] significa ''paraula'' (i d'a on ve el nom de la lletra "G" en dita llengua). Com ''glagolati'' significa ''parlar'', se sol referir poèticament al glagólitsa com "els signes que parlen".		El nom ve de la paraula глаголъ (''glagolə''), que en [[búlgar antic]] significa ''paraula'' (i d'a on ve el nom de la lletra "G" en dita llengua). Com ''glagolati'' significa ''parlar'', se sol referir poèticament al glagólitsa com "els signes que parlen".

	L'alfabet glagolític original consta de 41 lletres, encara que la cantitat varia lleument en versions posteriors. Vintiquatre de les 41 lletres glagolítiques originals deriven, provablement, de grafemes de cursiva migeval de l'[[alfabet grec]], a les que s'ha donat un disseny més ornamental. Se supon que les lletres ''sha'', ''shta'' i ''tsi'' provenen del [[Alfabet hebreu]] (les lletres [[ש\|Shin]] i [[Tsadi]]) - els fonemes que representen estes lletres no existien en grec pero sí en eslau i són prou habituals en totes les llengües eslaves. D'entre els originals, els caràcters restants són d'orige desconegut. Es creu que alguns poden provindre de caràcters [[Alfabet hebreu\|hebreus]] i samaritans, que [[sants Ciril i Metodi\|Sant Ciril]] va deprendre en els seus viages.		L'alfabet glagolític original consta de 41 lletres, encara que la cantitat varia lleument en versions posteriors. Vintiquatre de les 41 lletres glagolítiques originals deriven, provablement, de grafemes de cursiva migeval de l'[[alfabet grec]], a les que s'ha donat un disseny més ornamental. Se supon que les lletres ''sha'', ''shta'' i ''tsi'' provenen del [[Alfabet hebreu]] (les lletres [[ש\|Shin]] i [[Tsadi]]) - els fonemes que representen estes lletres no existien en grec pero sí en eslau i són prou habituals en totes les llengües eslaves. D'entre els originals, els caràcters restants són d'orige desconegut. Es creu que alguns poden provindre de caràcters [[Alfabet hebreu\|hebreus]] i samaritans, que [[sants Ciril i Metodi\|Sant Ciril]] va deprendre en els seus viages.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 12:41 11 abr 2019

2019-04-11T12:41:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:41 11 abr 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Glagolithic tablet.jpg\|thumb\|250px\|Taula inscrita en el '''alfabet glagolític'''.]]		[[Archiu:Glagolithic tablet.jpg\|thumb\|250px\|Taula inscrita en el '''alfabet glagolític'''.]]
	L''''alfabet glagolític''' (en [[antic eslau eclesiàstic]] Ⰳⰾⰰⰳⱁⰾⰻⱌⰰ ''glagólitsa'', i en [[eslau eclesiàstic]] глаголица, ''glagólitsa'') és el més antic dels [[alfabet]]s [[llengües eslaves\|eslaus]] que es coneixen. Va ser creat pels [[sants Ciril i Metodi]] al voltant de [[862]]-[[863]] per a traduir la [[Bíblia]] i atres texts a les [[llengües eslaves]].		L''''alfabet glagolític''' (en [[antic eslau eclesiàstic]] Ⰳⰾⰰⰳⱁⰾⰻⱌⰰ ''glagólitsa'', i en [[eslau eclesiàstic]] глаголица, ''glagólitsa'') és el més antic dels [[alfabet]]s [[llengües eslaves\|eslaus]] que es coneixen. Va ser creat pels [[sants Ciril i Metodi]] al voltant dels anys [[862]]-[[863]] per a traduir la [[Bíblia]] i atres texts a les [[llengües eslaves]].

	El nom ve de la paraula глаголъ (''glagolə''), que en [[búlgar antic]] significa ''paraula'' (i d'a on ve el nom de la lletra "G" en dita llengua). Com ''glagolati'' significa ''parlar'', se sol referir poèticament al glagólitsa com "els signes que parlen".		El nom ve de la paraula глаголъ (''glagolə''), que en [[búlgar antic]] significa ''paraula'' (i d'a on ve el nom de la lletra "G" en dita llengua). Com ''glagolati'' significa ''parlar'', se sol referir poèticament al glagólitsa com "els signes que parlen".

Jose2: Text reemplaça - ' d'on ' a ' d'a on '

2019-03-23T12:44:55Z

Text reemplaça - ' d'on ' a ' d'a on '

← Revisió anterior		Revisió de 12:44 23 març 2019
Llínea 2:		Llínea 2:
	L''''alfabet glagolític''' (en [[antic eslau eclesiàstic]] Ⰳⰾⰰⰳⱁⰾⰻⱌⰰ ''glagólitsa'', i en [[eslau eclesiàstic]] глаголица, ''glagólitsa'') és el més antic dels [[alfabet]]s [[llengües eslaves\|eslaus]] que es coneixen. Va ser creat pels [[sants Ciril i Metodi]] al voltant de [[862]]-[[863]] per a traduir la [[Bíblia]] i atres texts a les [[llengües eslaves]].		L''''alfabet glagolític''' (en [[antic eslau eclesiàstic]] Ⰳⰾⰰⰳⱁⰾⰻⱌⰰ ''glagólitsa'', i en [[eslau eclesiàstic]] глаголица, ''glagólitsa'') és el més antic dels [[alfabet]]s [[llengües eslaves\|eslaus]] que es coneixen. Va ser creat pels [[sants Ciril i Metodi]] al voltant de [[862]]-[[863]] per a traduir la [[Bíblia]] i atres texts a les [[llengües eslaves]].

	El nom ve de la paraula глаголъ (''glagolə''), que en [[búlgar antic]] significa ''paraula'' (i d'on ve el nom de la lletra "G" en dita llengua). Com ''glagolati'' significa ''parlar'', se sol referir poèticament al glagólitsa com "els signes que parlen".		El nom ve de la paraula глаголъ (''glagolə''), que en [[búlgar antic]] significa ''paraula'' (i d'a on ve el nom de la lletra "G" en dita llengua). Com ''glagolati'' significa ''parlar'', se sol referir poèticament al glagólitsa com "els signes que parlen".

	L'alfabet glagolític original consta de 41 lletres, encara que la cantitat varia lleument en versions posteriors. Vintiquatre de les 41 lletres glagolítiques originals deriven, provablement, de grafemes de cursiva migeval de l'[[alfabet grec]], a les que s'ha donat un disseny més ornamental. Se supon que les lletres ''sha'', ''shta'' i ''tsi'' provenen del [[Alfabet hebreu]] (les lletres [[ש\|Shin]] i [[Tsadi]]) - els fonemes que representen estes lletres no existien en grec pero sí en eslau i són prou habituals en totes les llengües eslaves. D'entre els originals, els caràcters restants són d'orige desconegut. Es creu que alguns poden provindre de caràcters [[Alfabet hebreu\|hebreus]] i samaritans, que [[sants Ciril i Metodi\|Sant Ciril]] va deprendre en els seus viages.		L'alfabet glagolític original consta de 41 lletres, encara que la cantitat varia lleument en versions posteriors. Vintiquatre de les 41 lletres glagolítiques originals deriven, provablement, de grafemes de cursiva migeval de l'[[alfabet grec]], a les que s'ha donat un disseny més ornamental. Se supon que les lletres ''sha'', ''shta'' i ''tsi'' provenen del [[Alfabet hebreu]] (les lletres [[ש\|Shin]] i [[Tsadi]]) - els fonemes que representen estes lletres no existien en grec pero sí en eslau i són prou habituals en totes les llengües eslaves. D'entre els originals, els caràcters restants són d'orige desconegut. Es creu que alguns poden provindre de caràcters [[Alfabet hebreu\|hebreus]] i samaritans, que [[sants Ciril i Metodi\|Sant Ciril]] va deprendre en els seus viages.

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «Taula inscrita en el '''alfabet glagolític'''. L''''alfabet glagolític''' (en antic eslau eclesiàstic Ⰳ...»

2016-10-07T08:25:48Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Taula inscrita en el '''alfabet glagolític'''. L''''alfabet glagolític''' (en antic eslau eclesiàstic Ⰳ...»

Pàgina nova

[[Archiu:Glagolithic tablet.jpg|thumb|250px|Taula inscrita en el '''alfabet glagolític'''.]]
L''''alfabet glagolític''' (en [[antic eslau eclesiàstic]] Ⰳⰾⰰⰳⱁⰾⰻⱌⰰ ''glagólitsa'', i en [[eslau eclesiàstic]] глаголица, ''glagólitsa'') és el més antic dels [[alfabet]]s [[llengües eslaves|eslaus]] que es coneixen. Va ser creat pels [[sants Ciril i Metodi]] al voltant de [[862]]-[[863]] per a traduir la [[Bíblia]] i atres texts a les [[llengües eslaves]].

El nom ve de la paraula глаголъ (''glagolə''), que en [[búlgar antic]] significa ''paraula'' (i d'on ve el nom de la lletra "G" en dita llengua). Com ''glagolati'' significa ''parlar'', se sol referir poèticament al glagólitsa com "els signes que parlen".

L'alfabet glagolític original consta de 41 lletres, encara que la cantitat varia lleument en versions posteriors. Vintiquatre de les 41 lletres glagolítiques originals deriven, provablement, de grafemes de cursiva migeval de l'[[alfabet grec]], a les que s'ha donat un disseny més ornamental. Se supon que les lletres ''sha'', ''shta'' i ''tsi'' provenen del [[Alfabet hebreu]] (les lletres [[ש|Shin]] i [[Tsadi]]) - els fonemes que representen estes lletres no existien en grec pero sí en eslau i són prou habituals en totes les llengües eslaves. D'entre els originals, els caràcters restants són d'orige desconegut. Es creu que alguns poden provindre de caràcters [[Alfabet hebreu|hebreus]] i samaritans, que [[sants Ciril i Metodi|Sant Ciril]] va deprendre en els seus viages.

== Bibliografia ==
* Fucic, Branko: ''Glagoljski natpisi'' (En: Djela Jugoslavenske Akademije Znanosti i Umjetnosti, knjiga 57.) Zagreb, 1982. 420 p.
* Fullerton, Sharon Golke: ''Paleographic Methods Used in Dating Cyrillic and Glagolitic Slavic Manuscripts'' (En: Slavic Papers No. 1.) Ohio, 1975. 93 p.
* Gosev, Ivan: ''Rilszki glagolicseszki lisztove''. Szofia, 1956. 130 p.
* Jachnow, Helmut: Eine neue Hypothese zur Provenienz der glagolitischen Schrift - Überlegungen zum 1100. Todesjahr des Methodios von Saloniki. En: R. Rathmayr (Hrsg.): ''Slavistische Linguistik 1985'', München 1986, pp. 69-93.
* Jagic, Vatroslav: ''Glagolitica. Würdigung neuentdeckter Fragmente'', Wien, 1890.
* Kiparsky, Valentin: ''Tschernochvostoffs Theorie über den Ursprung des glagolitischen Alphabets''. En: M. Hellmann u.a. (Hrsg.): ''Cyrillo-Methodiana. Zur Frühgeschichte des Christentums bei den Slaven'', Köln 1964, pp. 393-400.
* Miklas, Heinz (Hrsg.): ''Glagolitica: zum Ursprung der slavischen Schriftkultur'', Wien, 2000.
* Steller, Lea-Katharina: [http://fullextra.hu/modules.php?name=News&file=print&sid=782 ''A glagolita írás''] In: B.Virághalmy, Lea: ''Paleográfiai kalandozások''. Szentendre, 1995. ISBN 963-450-922-3
* Vais, Joseph: ''Abecedarivm Palaeoslovenicvm in usum glagolitarum''. Veglae, [Krk], 1917. XXXVI, 74 p.
* Vajs, Josef: ''Rukovet hlaholske paleografie. Uvedení do knizního písma hlaholskeho''. V Praze, 1932. 178 p, LIV. tab.

[[Categoria:Alfabet]]
[[Categoria:Llengües eslaves]]
[[Categoria:Alfabets obsolets]]
[[Categoria:Antic eslau eclesiàstic]]