Alfara del Patriarca - Historial de revisions

Lluísm en 18:06 20 maig 2026

2026-05-20T18:06:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:06 20 maig 2026
Llínea 34:		Llínea 34:

	== Història ==		== Història ==
	[[Archiu:Restes de l'antic convent de Sant Dídac 2.jpg\|thumb\|~~250px~~\|Restes de l'antic convent de Sant Dídac]]		[[Archiu:Restes de l'antic convent de Sant Dídac 2.jpg\|thumb\|200px\|Restes de l'antic convent de Sant Dídac]]

	Com la majoria de localitats de la comarca, Alfara del Patriarca fon una [[alqueria]] [[Al-Andalús\|musulmana]]. Les terres que conformen l'actual terme d'Alfara del Patriarca foren donades per [[Jaume I]] als nobles i soldats que l'ajudaren en la conquista del [[Regne de Valéncia]]. El Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia arreplega la donació d'estes terres feta per [[Jaume I d'Aragó]] en l'any [[1249]] a [[Ximén Pérez]] de la localitat aragonesa de [[Tarazona]]. Sobre estes terres es construirien posteriorment dos alqueries, denominades d'En Losa i d'En Sadorní, respectivament. Uns anys més tart s'edificaren més alqueries, i el propietari d'una d'elles, En Guillem de Sant Joan, construiria una pobleta formada per sis o set cases, les quals foren venudes posteriorment a En Pere Calvet, qui adquirí la totalitat de les alqueries i cases del terme d'Alfara. Ya en el [[sigle XIV]] Guillem Jàfer i els seus descendents es convertirien en propietaris d'Alfara, fins a l'any 1388 en que fon adquirit per Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent. Les vicissituts que hagué d'atravessar Bonifaci Ferrer a partir d'eixos anys (encausament judicial, pèrdua de la dona i de la majoria dels fills)feren que renunciara als bens terrenals i ingressara en l'orde cartoixana. D'esta forma, en l'any [[1396]] venia el senyoriu d'Alfara a Bertomeu Cruïlles, la famíla del qual estaria al front del senyoriu durant prop de 200 anys. L'endeutament econòmic de Cosme Macià de Cruïlles feu que se subastaren tots els seus bens, adquirint en l'any [[1595]] el senyoriu d'Alfara el Patriarca Joan de Ribera. Uns anys més tart, en [[1601]], el Patriarca cedia els seus senyorius d'Alfara i [[Burjassot]] a l'institució per ell fundada, el Real Colege de Corpus Christi de la ciutat de Valencia. El Colege del Patriarca eixerciria la jurisdicció senyorial d'Alfara durant prop de 300 anys, fins a la desamortisació i dissolució del règim senyorial produida en el [[sigle XIX]].		Com la majoria de localitats de la comarca, Alfara del Patriarca fon una [[alqueria]] [[Al-Andalús\|musulmana]]. Les terres que conformen l'actual terme d'Alfara del Patriarca foren donades per [[Jaume I]] als nobles i soldats que l'ajudaren en la conquista del [[Regne de Valéncia]]. El Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia arreplega la donació d'estes terres feta per [[Jaume I d'Aragó]] en l'any [[1249]] a [[Ximén Pérez]] de la localitat aragonesa de [[Tarazona]]. Sobre estes terres es construirien posteriorment dos alqueries, denominades d'En Losa i d'En Sadorní, respectivament. Uns anys més tart s'edificaren més alqueries, i el propietari d'una d'elles, En Guillem de Sant Joan, construiria una pobleta formada per sis o set cases, les quals foren venudes posteriorment a En Pere Calvet, qui adquirí la totalitat de les alqueries i cases del terme d'Alfara. Ya en el [[sigle XIV]] Guillem Jàfer i els seus descendents es convertirien en propietaris d'Alfara, fins a l'any 1388 en que fon adquirit per Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent. Les vicissituts que hagué d'atravessar Bonifaci Ferrer a partir d'eixos anys (encausament judicial, pèrdua de la dona i de la majoria dels fills)feren que renunciara als bens terrenals i ingressara en l'orde cartoixana. D'esta forma, en l'any [[1396]] venia el senyoriu d'Alfara a Bertomeu Cruïlles, la famíla del qual estaria al front del senyoriu durant prop de 200 anys. L'endeutament econòmic de Cosme Macià de Cruïlles feu que se subastaren tots els seus bens, adquirint en l'any [[1595]] el senyoriu d'Alfara el Patriarca Joan de Ribera. Uns anys més tart, en [[1601]], el Patriarca cedia els seus senyorius d'Alfara i [[Burjassot]] a l'institució per ell fundada, el Real Colege de Corpus Christi de la ciutat de Valencia. El Colege del Patriarca eixerciria la jurisdicció senyorial d'Alfara durant prop de 300 anys, fins a la desamortisació i dissolució del règim senyorial produida en el [[sigle XIX]].

Lluísm en 18:06 20 maig 2026

2026-05-20T18:06:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:06 20 maig 2026
Llínea 22:		Llínea 22:
	\|notes =		\|notes =
	}}		}}
	[[Archiu:Ayuntamiento, municipio de Alfara del Patriarca, provincia de Valencia.jpg\|~~miniaturadimage~~\|Ajuntament]]		[[Archiu:Ayuntamiento, municipio de Alfara del Patriarca, provincia de Valencia.jpg\|thumb\|200px\|Ajuntament]]
	[[Archiu:Iglesia de San Bartolomé, plaza San Juan de Ribera, municipio de Alfara del Patriarca, Valencia.jpg\|~~miniaturadimage~~\|Plaça de Sant Joan de Ribera (Alfara del Patriarca).]]		[[Archiu:Iglesia de San Bartolomé, plaza San Juan de Ribera, municipio de Alfara del Patriarca, Valencia.jpg\|thumb\|200px\|Plaça de Sant Joan de Ribera (Alfara del Patriarca)]]

	'''Alfara del Patriarca''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].		'''Alfara del Patriarca''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].

Juan Emilio Prades Bel en 12:35 19 maig 2026

2026-05-19T12:35:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:35 19 maig 2026
Llínea 23:		Llínea 23:
	}}		}}
	[[Archiu:Ayuntamiento, municipio de Alfara del Patriarca, provincia de Valencia.jpg\|miniaturadimage\|Ajuntament]]		[[Archiu:Ayuntamiento, municipio de Alfara del Patriarca, provincia de Valencia.jpg\|miniaturadimage\|Ajuntament]]
			[[Archiu:Iglesia de San Bartolomé, plaza San Juan de Ribera, municipio de Alfara del Patriarca, Valencia.jpg\|miniaturadimage\|Plaça de Sant Joan de Ribera (Alfara del Patriarca).]]
	'''Alfara del Patriarca''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].		'''Alfara del Patriarca''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].

Juan Emilio Prades Bel en 12:31 19 maig 2026

2026-05-19T12:31:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:31 19 maig 2026
Llínea 22:		Llínea 22:
	\|notes =		\|notes =
	}}		}}
			[[Archiu:Ayuntamiento, municipio de Alfara del Patriarca, provincia de Valencia.jpg\|miniaturadimage\|Ajuntament]]
	'''Alfara del Patriarca''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].		'''Alfara del Patriarca''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T13:57:03Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

Lluísm en 16:26 12 ago 2023

2023-08-12T16:26:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:26 12 ago 2023
Llínea 128:		Llínea 128:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Alfara del Patriarca}}		{{Commonscat\|Alfara del Patriarca}}


	{{Municipis de l'Horta Nort}}		{{Municipis de l'Horta Nort}}

Lluísm en 16:25 12 ago 2023

2023-08-12T16:25:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:25 12 ago 2023
Llínea 18:		Llínea 18:
	\|còdic_postal = 46115		\|còdic_postal = 46115
	\|festes = Segona decena d'agost		\|festes = Segona decena d'agost
	\|alcalde = ~~Enrique Miguel Cuñat Sese~~ ([[PSPV-PSOE]])		\|alcalde = Marisa Almodóvar Torres ([[PSPV-PSOE]])
	\|web = [https://www.alfaradelpatriarca.es/ Web Oficial d'Alfara del Patriarca]		\|web = [https://www.alfaradelpatriarca.es/ Web Oficial d'Alfara del Patriarca]
	\|notes =		\|notes =

Lluísm: /* Administració */

2023-08-12T16:24:43Z

Administració

← Revisió anterior		Revisió de 16:24 12 ago 2023
Llínea 49:		Llínea 49:
	\| Alcalde_4 = Fernando Brosell Esteban		\| Alcalde_4 = Fernando Brosell Esteban
	\| Partit_4 = [[PPCV]]		\| Partit_4 = [[PPCV]]
	\| Alcalde_5 = [[Enrique Miguel Cuñat Sesé]]		\| Alcalde_5 = Enrique Miguel Cuñat Sesé
	\| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]		\| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
	\| Alcalde_6 = Enrique Miguel Cuñat Sesé		\| Alcalde_6 = Enrique Miguel Cuñat Sesé

Lluísm: /* Administració */

2023-08-12T16:24:05Z

Administració

← Revisió anterior		Revisió de 16:24 12 ago 2023
Llínea 57:		Llínea 57:
	\| Alcalde_8 = Enrique Miguel Cuñat Sesé		\| Alcalde_8 = Enrique Miguel Cuñat Sesé
	\| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]		\| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
	\| Alcalde_9 = ~~Enrique Miguel Cuñat Sesé~~		\| Alcalde_9 = Adrián Carsí Serra
	\| Partit_9 = [[~~PSPV-PSOE~~]]		\| Partit_9 = [[PP]]
	\| Alcalde_10 = ~~Enrique Miguel Cuñat Sesé~~		\| Alcalde_10 = Llorenç Rodado Mora
	\| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]		\| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
	\| Alcalde_11 = Llorenç Rodado Mora		\| Alcalde_11 = Llorenç Rodado Mora

Lluísm: /* Administració */

2023-08-12T16:23:18Z

Administració

← Revisió anterior		Revisió de 16:23 12 ago 2023
Llínea 57:		Llínea 57:
	\| Alcalde_8 = Enrique Miguel Cuñat Sesé		\| Alcalde_8 = Enrique Miguel Cuñat Sesé
	\| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]		\| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
	\| ~~Alcalde_8~~ = Enrique Miguel Cuñat Sesé		\| Alcalde_9 = Enrique Miguel Cuñat Sesé
	\| ~~Partit_8~~ = [[PSPV-PSOE]]		\| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
	\| ~~Alcalde_8~~ = Enrique Miguel Cuñat Sesé		\| Alcalde_10 = Enrique Miguel Cuñat Sesé
	\| ~~Partit_8~~ = [[PSPV-PSOE]]		\| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
	\| ~~Alcalde_8~~ = ~~Enrique Miguel Cuñat Sesé~~		\| Alcalde_11 = Llorenç Rodado Mora
	\| ~~Partit_8~~ = [[PSPV-PSOE]]		Marisa Almodóvar Torres
	\| Alcalde_12 = ~~Enrique Miguel Cuñat Sesé~~		\| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
			\| Alcalde_12 = Marisa Almodóvar Torres
	\| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]		\| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
	}}		}}


	== Demografia ==		== Demografia ==

← Revisió anterior		Revisió de 13:57 23 oct 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Infobox pobles		{{Infobox pobles
	\|image_país = [[~~File~~:Localització d'Alfara del Patriarca respecte del País Valencià.png\|99px]]		\|image_país = [[Archiu:Localització d'Alfara del Patriarca respecte del País Valencià.png\|99px]]
	\|image_província = [[~~File~~:Localització d'Alfara del Patriarca respecte de l'Horta Nord.png\|160px]]		\|image_província = [[Archiu:Localització d'Alfara del Patriarca respecte de l'Horta Nord.png\|160px]]
	\|nom = Alfara del Patriarca		\|nom = Alfara del Patriarca
	\|image_escut = [[~~File~~:Escut d'Alfara del Patriarca (amb corona reial).svg\|80px]]		\|image_escut = [[Archiu:Escut d'Alfara del Patriarca (amb corona reial).svg\|80px]]
	\|país = [[~~File~~:Bandera de España.svg\|20px]] [[Espanya]]		\|país = [[Archiu:Bandera de España.svg\|20px]] [[Espanya]]
	\|comunitat = {{flagicon\|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]		\|comunitat = {{flagicon\|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
	\|província = [[Província de Valéncia]]		\|província = [[Província de Valéncia]]
Llínea 31:		Llínea 31:

	== Història ==		== Història ==
	[[~~File~~:Restes de l'antic convent de Sant Dídac 2.jpg\|thumb\|250px\|Restes de l'antic convent de Sant Dídac]]		[[Archiu:Restes de l'antic convent de Sant Dídac 2.jpg\|thumb\|250px\|Restes de l'antic convent de Sant Dídac]]

	Com la majoria de localitats de la comarca, Alfara del Patriarca fon una [[alqueria]] [[Al-Andalús\|musulmana]]. Les terres que conformen l'actual terme d'Alfara del Patriarca foren donades per [[Jaume I]] als nobles i soldats que l'ajudaren en la conquista del [[Regne de Valéncia]]. El Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia arreplega la donació d'estes terres feta per [[Jaume I d'Aragó]] en l'any [[1249]] a [[Ximén Pérez]] de la localitat aragonesa de [[Tarazona]]. Sobre estes terres es construirien posteriorment dos alqueries, denominades d'En Losa i d'En Sadorní, respectivament. Uns anys més tart s'edificaren més alqueries, i el propietari d'una d'elles, En Guillem de Sant Joan, construiria una pobleta formada per sis o set cases, les quals foren venudes posteriorment a En Pere Calvet, qui adquirí la totalitat de les alqueries i cases del terme d'Alfara. Ya en el [[sigle XIV]] Guillem Jàfer i els seus descendents es convertirien en propietaris d'Alfara, fins a l'any 1388 en que fon adquirit per Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent. Les vicissituts que hagué d'atravessar Bonifaci Ferrer a partir d'eixos anys (encausament judicial, pèrdua de la dona i de la majoria dels fills)feren que renunciara als bens terrenals i ingressara en l'orde cartoixana. D'esta forma, en l'any [[1396]] venia el senyoriu d'Alfara a Bertomeu Cruïlles, la famíla del qual estaria al front del senyoriu durant prop de 200 anys. L'endeutament econòmic de Cosme Macià de Cruïlles feu que se subastaren tots els seus bens, adquirint en l'any [[1595]] el senyoriu d'Alfara el Patriarca Joan de Ribera. Uns anys més tart, en [[1601]], el Patriarca cedia els seus senyorius d'Alfara i [[Burjassot]] a l'institució per ell fundada, el Real Colege de Corpus Christi de la ciutat de Valencia. El Colege del Patriarca eixerciria la jurisdicció senyorial d'Alfara durant prop de 300 anys, fins a la desamortisació i dissolució del règim senyorial produida en el [[sigle XIX]].		Com la majoria de localitats de la comarca, Alfara del Patriarca fon una [[alqueria]] [[Al-Andalús\|musulmana]]. Les terres que conformen l'actual terme d'Alfara del Patriarca foren donades per [[Jaume I]] als nobles i soldats que l'ajudaren en la conquista del [[Regne de Valéncia]]. El Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia arreplega la donació d'estes terres feta per [[Jaume I d'Aragó]] en l'any [[1249]] a [[Ximén Pérez]] de la localitat aragonesa de [[Tarazona]]. Sobre estes terres es construirien posteriorment dos alqueries, denominades d'En Losa i d'En Sadorní, respectivament. Uns anys més tart s'edificaren més alqueries, i el propietari d'una d'elles, En Guillem de Sant Joan, construiria una pobleta formada per sis o set cases, les quals foren venudes posteriorment a En Pere Calvet, qui adquirí la totalitat de les alqueries i cases del terme d'Alfara. Ya en el [[sigle XIV]] Guillem Jàfer i els seus descendents es convertirien en propietaris d'Alfara, fins a l'any 1388 en que fon adquirit per Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent. Les vicissituts que hagué d'atravessar Bonifaci Ferrer a partir d'eixos anys (encausament judicial, pèrdua de la dona i de la majoria dels fills)feren que renunciara als bens terrenals i ingressara en l'orde cartoixana. D'esta forma, en l'any [[1396]] venia el senyoriu d'Alfara a Bertomeu Cruïlles, la famíla del qual estaria al front del senyoriu durant prop de 200 anys. L'endeutament econòmic de Cosme Macià de Cruïlles feu que se subastaren tots els seus bens, adquirint en l'any [[1595]] el senyoriu d'Alfara el Patriarca Joan de Ribera. Uns anys més tart, en [[1601]], el Patriarca cedia els seus senyorius d'Alfara i [[Burjassot]] a l'institució per ell fundada, el Real Colege de Corpus Christi de la ciutat de Valencia. El Colege del Patriarca eixerciria la jurisdicció senyorial d'Alfara durant prop de 300 anys, fins a la desamortisació i dissolució del règim senyorial produida en el [[sigle XIX]].
Llínea 95:		Llínea 95:
	*'''[[Palau Casa de la Sirena\|Casa de la Sirena]] '''. És una de les escasses [[Alqueria\|alqueries]] fortificades que encara queden en la comarca de l'Horta. A pesar d'estar integrada en el núcleu urbà de [[Benifaraig]] forma part del terme d'Alfara. Rep esta denominació perque en l'escut (conservat actualment en l'ajuntament) apareix una dona rodejada per una serp. Encara que la frontera se troba en un relatiu bon estat, l'abandó de la finca està fent que se deteriore ràpidament.		*'''[[Palau Casa de la Sirena\|Casa de la Sirena]] '''. És una de les escasses [[Alqueria\|alqueries]] fortificades que encara queden en la comarca de l'Horta. A pesar d'estar integrada en el núcleu urbà de [[Benifaraig]] forma part del terme d'Alfara. Rep esta denominació perque en l'escut (conservat actualment en l'ajuntament) apareix una dona rodejada per una serp. Encara que la frontera se troba en un relatiu bon estat, l'abandó de la finca està fent que se deteriore ràpidament.

	[[~~File~~:Alfara. Palau de Cruïlles y plaça Major.jpg\|thumb\|200 px\|Castell-Palau de Cruïlles i plaça major]]		[[Archiu:Alfara. Palau de Cruïlles y plaça Major.jpg\|thumb\|200 px\|Castell-Palau de Cruïlles i plaça major]]

	*'''Palau de Cruilles'''. Esta construcció senyorial de fortes torres en els seus cantons de les que a soles queda una i tres plantes, se troba situada en el centre del núcleu urbà. Se troba en molt bon estat de conservació encara que ha sofrit grans reformes. Actualment és propietat de l'ajuntament que el destina a fins culturals i ha segut declarat [[Monument d'Interés Cultural]].		*'''Palau de Cruilles'''. Esta construcció senyorial de fortes torres en els seus cantons de les que a soles queda una i tres plantes, se troba situada en el centre del núcleu urbà. Se troba en molt bon estat de conservació encara que ha sofrit grans reformes. Actualment és propietat de l'ajuntament que el destina a fins culturals i ha segut declarat [[Monument d'Interés Cultural]].