Alfons Vila Moreno - Historial de revisions

Xavier: /* Canvi ideològic */

2024-09-04T09:48:33Z

Canvi ideològic

← Revisió anterior		Revisió de 09:48 4 set 2024
Llínea 47:		Llínea 47:

	{{Cita\|Nomes han passat unes decades des de la desaparicio de P. Fabra, C. Salvador o Sanchis Guarner; estos habitualment usaren el terme “valencià” per a la nostra llengua, no obstant el seu plantejament, mes comercial i politic que gramatical, d'intentar impondre un nou mit: el de l'“unitat de la llengua” trencada i seccionada, segons les seues teories, per la reaccio airada, pero pacifica, d'un poble que tan sols preten conservar lo que sempre ha tingut per seu: la llengua valenciana. Hui, ya declaren, sens ambages, que els valencians parlem catala.\|''L'unitat de la llengua: Falsetat i mit'' (Valéncia, 1998), per Alfons Vila Moreno}}		{{Cita\|Nomes han passat unes decades des de la desaparicio de P. Fabra, C. Salvador o Sanchis Guarner; estos habitualment usaren el terme “valencià” per a la nostra llengua, no obstant el seu plantejament, mes comercial i politic que gramatical, d'intentar impondre un nou mit: el de l'“unitat de la llengua” trencada i seccionada, segons les seues teories, per la reaccio airada, pero pacifica, d'un poble que tan sols preten conservar lo que sempre ha tingut per seu: la llengua valenciana. Hui, ya declaren, sens ambages, que els valencians parlem catala.\|''L'unitat de la llengua: Falsetat i mit'' (Valéncia, 1998), per Alfons Vila Moreno}}

			{{Cita\|En esta convergencia i les consegüents renuncies discreparen profundament Alcover i Fabra, resultant guanyador, en este i en lo restant d'enfrontaments, el quimic catala, qui propugnava, com a model normatiu, la parla propia de Barcelona. No obstant les seues teories convergents per lo que respecta al valencià foren molt 'suaus' si les comparem en actuacions posteriors dels seus discipuls. El 'mestre' recomanava paciencia en les actuacions, una certa autonomia en les decisions i un consell: buscar els origens comuns per a conseguir l'unitat perduda, en clar detriment de la nostra llengua.

			El mes fidel interpret d'estes consignes fagocitaries en Valencia fon, sense cap de dubte, [[Carles Salvador]], verdader introductor del 'fabrisme' en dos accions clau per a l'evolucio del problema llingüistic en Valencia:

			1er. El seu magisteri a través dels cursos per correspondencia en `El Camí´ (1932), en la redaccio de manuals gramaticals en els moments de confrontacio, pacte i expansio dels anys 30, i per mig de les seues tribunes en el Centre de Cultura i la mateixa Universitat.

			2on. L'incardinacio de les teories de l'Institut d'Estudis Catalans en Lo Rat Penat a través de la Gramatica de 1951 i dels cursets iniciats poc abans i que ell dirigi fins el seu falliment en 1955.

			La seua labor, corroborada, ya en aquells moments, per la Gramatica de Sanchis Guarner (1950), i l'important colaboracio que dugue a terme est ultim en l'Institut d'Estudis Catalans i en la seua catedra de 'valencià' en l'Universitat de Valencia en els anys 70, completant la sapa iniciada pels catedratics catalans que el precediren: Reglà, Tarradell, Giralt, Lluch... ha resultat decisiva en la formacio dels quadros dirigents del pancatalanisme actual.\|''L'unitat de la llengua: falsetat i mit'' (Valéncia, 1998) per [[Alfons Vila Moreno]]}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: /* Obra */

2024-08-28T19:20:24Z

Obra

← Revisió anterior		Revisió de 19:20 28 ago 2024
Llínea 35:		Llínea 35:
	* ''Normes d'ortografia valenciana'', Valéncia, 1995		* ''Normes d'ortografia valenciana'', Valéncia, 1995
	* ''Les Normes del 32. Aportació documental'', Valéncia, 1997		* ''Les Normes del 32. Aportació documental'', Valéncia, 1997
	* ''L'unitat de la llengua: ~~Fasetat~~ i mit'', Valéncia, 1998		* ''L'unitat de la llengua: Falsetat i mit'', Valéncia, 1998
	* ''L'esglesia i la llengua valenciana'' (coautor), Valéncia, 1998;		* ''L'esglesia i la llengua valenciana'' (coautor), Valéncia, 1998;
	* ''Castelló, terra de romeries'', Valéncia, 1999		* ''Castelló, terra de romeries'', Valéncia, 1999

Valencian: Text reemplaça - 'Novelé' a 'Novetlè'

2023-12-04T00:49:41Z

Text reemplaça - 'Novelé' a 'Novetlè'

← Revisió anterior		Revisió de 00:49 4 dec 2023
Llínea 18:		Llínea 18:
	Ha segut mestre nacional (1963-66), professor de Pedagogia Terapèutica (1966-78), catedràtic de Geografia i Història (1978-89), psicopedagoc (des de l'any [[1989]]).		Ha segut mestre nacional (1963-66), professor de Pedagogia Terapèutica (1966-78), catedràtic de Geografia i Història (1978-89), psicopedagoc (des de l'any [[1989]]).

	És cronista oficial de les poblacions de [[Cerdà]], [[~~Novelé~~]] i l'[[L'Alcúdia de Crespins\|Alcúdia de Crespins]]. Membre de la Junta de Govern dels Cronistes Oficials (des de l'any [[1978]]).		És cronista oficial de les poblacions de [[Cerdà]], [[Novetlè]] i l'[[L'Alcúdia de Crespins\|Alcúdia de Crespins]]. Membre de la Junta de Govern dels Cronistes Oficials (des de l'any [[1978]]).

	Fon acadèmic de número ([[1990]]-[[2001]]) de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) pero la seua incorporació a l'entitat [[Pancatalanisme\|pancatalanista]] [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) feu que deixara de ser acadèmic de la RACV.		Fon acadèmic de número ([[1990]]-[[2001]]) de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) pero la seua incorporació a l'entitat [[Pancatalanisme\|pancatalanista]] [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) feu que deixara de ser acadèmic de la RACV.

Xavier en 17:00 20 set 2023

2023-09-20T17:00:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:00 20 set 2023
Llínea 45:		Llínea 45:

	{{Cita\|L'obra d'Ausias March, Jordi de Sant Jordi, Roiç de Corella, Sor Isabel de Villena o Jaume Roig acaba de conformar una llengua que, sempre, va a mantindre una personalitat diferenciada de la seua veïna catalana, clarament constatada en prou de documents escrits en els quals apareixen ben separades abdos denominacions. En lo successiu, i casi fins a hores d'ara, abdos codificacions llingüistiques seran dos llengües diferenciades, sense interferencies i pròpies de les seues respectives comunitats.\|''L'unitat de la llengua: Fasetat i mit'' (Valéncia, 1998) per Alfons Vila Moreno}}		{{Cita\|L'obra d'Ausias March, Jordi de Sant Jordi, Roiç de Corella, Sor Isabel de Villena o Jaume Roig acaba de conformar una llengua que, sempre, va a mantindre una personalitat diferenciada de la seua veïna catalana, clarament constatada en prou de documents escrits en els quals apareixen ben separades abdos denominacions. En lo successiu, i casi fins a hores d'ara, abdos codificacions llingüistiques seran dos llengües diferenciades, sense interferencies i pròpies de les seues respectives comunitats.\|''L'unitat de la llengua: Fasetat i mit'' (Valéncia, 1998) per Alfons Vila Moreno}}

			{{Cita\|Nomes han passat unes decades des de la desaparicio de P. Fabra, C. Salvador o Sanchis Guarner; estos habitualment usaren el terme “valencià” per a la nostra llengua, no obstant el seu plantejament, mes comercial i politic que gramatical, d'intentar impondre un nou mit: el de l'“unitat de la llengua” trencada i seccionada, segons les seues teories, per la reaccio airada, pero pacifica, d'un poble que tan sols preten conservar lo que sempre ha tingut per seu: la llengua valenciana. Hui, ya declaren, sens ambages, que els valencians parlem catala.\|''L'unitat de la llengua: Falsetat i mit'' (Valéncia, 1998), per Alfons Vila Moreno}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: /* Obra */

2022-10-18T17:13:53Z

Obra

← Revisió anterior		Revisió de 17:13 18 oct 2022
Llínea 23:		Llínea 23:

	== Obra ==		== Obra ==
			[[Archiu:Alfonsvila.jpg\|thumb\|250px\|Portada del llibre ''Les Normes del 32. Aportació documental'']]
	* ''Alcúdia de Crespins: Apuntes, Canals'', 1977		* ''Alcúdia de Crespins: Apuntes, Canals'', 1977
	* ''Calixto III y su tiempo'', Canals, 1979		* ''Calixto III y su tiempo'', Canals, 1979

Xavier: /* Biografia */

2022-10-18T16:44:08Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 16:44 18 oct 2022
Llínea 18:		Llínea 18:
	Ha segut mestre nacional (1963-66), professor de Pedagogia Terapèutica (1966-78), catedràtic de Geografia i Història (1978-89), psicopedagoc (des de l'any [[1989]]).		Ha segut mestre nacional (1963-66), professor de Pedagogia Terapèutica (1966-78), catedràtic de Geografia i Història (1978-89), psicopedagoc (des de l'any [[1989]]).

	És cronista oficial de les poblacions de [[Cerdà]], [[Novelé]] i l'[[L'Alcúdia de Crespins\|Alcúdia de Crespins]]. Membre de la Junta de Govern dels Cronistes Oficials (des de l'any [[1978]])~~, fon~~ acadèmic de número ([[1990]]-[[2001]]) de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana ([[~~RACV~~]]).		És cronista oficial de les poblacions de [[Cerdà]], [[Novelé]] i l'[[L'Alcúdia de Crespins\|Alcúdia de Crespins]]. Membre de la Junta de Govern dels Cronistes Oficials (des de l'any [[1978]]).

			Fon acadèmic de número ([[1990]]-[[2001]]) de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) pero la seua incorporació a l'entitat [[Pancatalanisme\|pancatalanista]] [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) feu que deixara de ser acadèmic de la RACV.

	== Obra ==		== Obra ==

Valencian: Text reemplaça - 'propies' a 'pròpies'

2022-06-01T08:40:10Z

Text reemplaça - 'propies' a 'pròpies'

← Revisió anterior		Revisió de 08:40 1 jun 2022
Llínea 42:		Llínea 42:
	Alfons Vila passà de ser una persona ideològicament [[Valencianisme\|valencianista]], acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i membre de la seua junta directiva, a una ideologia completament oposta, [[Pancatalanisme\|pancatalanista]], i pertànyer a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL).		Alfons Vila passà de ser una persona ideològicament [[Valencianisme\|valencianista]], acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i membre de la seua junta directiva, a una ideologia completament oposta, [[Pancatalanisme\|pancatalanista]], i pertànyer a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL).

	{{Cita\|L'obra d'Ausias March, Jordi de Sant Jordi, Roiç de Corella, Sor Isabel de Villena o Jaume Roig acaba de conformar una llengua que, sempre, va a mantindre una personalitat diferenciada de la seua veïna catalana, clarament constatada en prou de documents escrits en els quals apareixen ben separades abdos denominacions. En lo successiu, i casi fins a hores d'ara, abdos codificacions llingüistiques seran dos llengües diferenciades, sense interferencies i ~~propies~~ de les seues respectives comunitats.\|''L'unitat de la llengua: Fasetat i mit'' (Valéncia, 1998) per Alfons Vila Moreno}}		{{Cita\|L'obra d'Ausias March, Jordi de Sant Jordi, Roiç de Corella, Sor Isabel de Villena o Jaume Roig acaba de conformar una llengua que, sempre, va a mantindre una personalitat diferenciada de la seua veïna catalana, clarament constatada en prou de documents escrits en els quals apareixen ben separades abdos denominacions. En lo successiu, i casi fins a hores d'ara, abdos codificacions llingüistiques seran dos llengües diferenciades, sense interferencies i pròpies de les seues respectives comunitats.\|''L'unitat de la llengua: Fasetat i mit'' (Valéncia, 1998) per Alfons Vila Moreno}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2 en 17:31 6 ago 2021

2021-08-06T17:31:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:31 6 ago 2021
Llínea 53:		Llínea 53:
	* [https://www.avl.gva.es/web/academia/academics/-/journal_content/56/31595/68154/27602 Ficha d'Alfons Vila Moreno - AVL]		* [https://www.avl.gva.es/web/academia/academics/-/journal_content/56/31595/68154/27602 Ficha d'Alfons Vila Moreno - AVL]

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:Historiadors]]		[[Categoria:Historiadors]]

Xavier en 16:32 25 jun 2020

2020-06-25T16:32:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:32 25 jun 2020
Llínea 41:		Llínea 41:

	Alfons Vila passà de ser una persona ideològicament [[Valencianisme\|valencianista]], acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i membre de la seua junta directiva, a una ideologia completament oposta, [[Pancatalanisme\|pancatalanista]], i pertànyer a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL).		Alfons Vila passà de ser una persona ideològicament [[Valencianisme\|valencianista]], acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i membre de la seua junta directiva, a una ideologia completament oposta, [[Pancatalanisme\|pancatalanista]], i pertànyer a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL).

			{{Cita\|L'obra d'Ausias March, Jordi de Sant Jordi, Roiç de Corella, Sor Isabel de Villena o Jaume Roig acaba de conformar una llengua que, sempre, va a mantindre una personalitat diferenciada de la seua veïna catalana, clarament constatada en prou de documents escrits en els quals apareixen ben separades abdos denominacions. En lo successiu, i casi fins a hores d'ara, abdos codificacions llingüistiques seran dos llengües diferenciades, sense interferencies i propies de les seues respectives comunitats.\|''L'unitat de la llengua: Fasetat i mit'' (Valéncia, 1998) per Alfons Vila Moreno}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Obra */

2020-06-25T16:28:31Z

Obra

← Revisió anterior		Revisió de 16:28 25 jun 2020
Llínea 33:		Llínea 33:
	* ''Normes d'ortografia valenciana'', Valéncia, 1995		* ''Normes d'ortografia valenciana'', Valéncia, 1995
	* ''Les Normes del 32. Aportació documental'', Valéncia, 1997		* ''Les Normes del 32. Aportació documental'', Valéncia, 1997
			* ''L'unitat de la llengua: Fasetat i mit'', Valéncia, 1998
	* ''L'esglesia i la llengua valenciana'' (coautor), Valéncia, 1998;		* ''L'esglesia i la llengua valenciana'' (coautor), Valéncia, 1998;
	* ''Castelló, terra de romeries'', Valéncia, 1999		* ''Castelló, terra de romeries'', Valéncia, 1999