Alfons el Magnànim - Historial de revisions

Reval en 08:44 29 gin 2026

2026-01-29T08:44:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:44 29 gin 2026
Llínea 27:		Llínea 27:
	* [[Maria de Castella]]		* [[Maria de Castella]]
	* [[Sigle d'Or]]		* [[Sigle d'Or]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T13:56:47Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

← Revisió anterior		Revisió de 13:56 23 oct 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~File~~:Alfonso-V-el-Magnanimo.jpg\|right\|350px\|thumb\|"Alfons V, El Magnànim", obra del pintor valencià [[Joan de Joanes]]]]		[[Archiu:Alfonso-V-el-Magnanimo.jpg\|right\|350px\|thumb\|"Alfons V, El Magnànim", obra del pintor valencià [[Joan de Joanes]]]]

	'''Alfons el Magnànim''' ([[Medina del Campo]], [[Valladolit]], [[Castella]], [[1396]] - [[Nàpols]], [[Regne de Nàpols]], [[1458]]), rei d’[[Aragó]], [[Valéncia]], [[Mallorca]], [[ Sicília]], [[Sardenya]] i [[Nàpols]] i comte de [[Barcelona]].		'''Alfons el Magnànim''' ([[Medina del Campo]], [[Valladolit]], [[Castella]], [[1396]] - [[Nàpols]], [[Regne de Nàpols]], [[1458]]), rei d’[[Aragó]], [[Valéncia]], [[Mallorca]], [[ Sicília]], [[Sardenya]] i [[Nàpols]] i comte de [[Barcelona]].

Lluísm en 15:06 30 jun 2025

2025-06-30T15:06:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:06 30 jun 2025
Llínea 27:		Llínea 27:
	* [[Maria de Castella]]		* [[Maria de Castella]]
	* [[Sigle d'Or]]		* [[Sigle d'Or]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 17:14 16 jun 2024

2024-06-16T17:14:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:14 16 jun 2024
Llínea 28:		Llínea 28:
	* [[Sigle d'Or]]		* [[Sigle d'Or]]

	==Enllaços externs==		== Enllaços externs ==

	*[http://simosantonja.wordpress.com/category/magnanimo/ Alfons el Magnànim "valencià"]		* [http://simosantonja.wordpress.com/category/magnanimo/ Alfons el Magnànim "valencià"]
	*[http://simosantonja.wordpress.com/2009/06/30/alfonso-el-magnanimo-valenciano%c2%b4-y-ii/ Alfons el Magnànim "valencià"!(II)]		* [http://simosantonja.wordpress.com/2009/06/30/alfonso-el-magnanimo-valenciano%c2%b4-y-ii/ Alfons el Magnànim "valencià"!(II)]

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Xavier en 11:37 2 jun 2024

2024-06-02T11:37:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:37 2 jun 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Alfonso-V-el-Magnanimo.jpg\|right\|350px\|thumb\|"Alfons V, El Magnànim", obra del pintor valencià [[Joan de Joanes]]]]		[[File:Alfonso-V-el-Magnanimo.jpg\|right\|350px\|thumb\|"Alfons V, El Magnànim", obra del pintor valencià [[Joan de Joanes]]]]

	'''Alfons el Magnànim''', ~~rei d’~~[[~~Aragó~~]], [[~~Valéncia~~]], [[~~Mallorca~~]], [[ ~~Sicília~~]], [[~~Sardenya~~]] i [[~~Nàpols~~]] ~~i comte de~~ [[~~Barcelona~~]], ~~naixqué en~~ [[~~Medina del Campo~~]] ~~en l'any~~ [[~~1396~~]] i ~~morí en el castell Dell’Ovo,~~ Nàpols~~, en l'any~~ [[~~1458~~]].		'''Alfons el Magnànim''' ([[Medina del Campo]], [[Valladolit]], [[Castella]], [[1396]] - [[Nàpols]], [[Regne de Nàpols]], [[1458]]), rei d’[[Aragó]], [[Valéncia]], [[Mallorca]], [[ Sicília]], [[Sardenya]] i [[Nàpols]] i comte de [[Barcelona]].

	Estratega, batallador, humaniste, d’ell es la cita: ''“Els llibres són, entre els meus consellers, els que més m’agraden, perque ni el temor ni l’esperança els impedixen dir-me lo que dec fer”''. [[Alfons III]] de [[Valéncia]], el segon de la dinastia dels [[Trastamara]], es casà en [[Maria de Castella]], la seua cosina germana, en la qual no tingué descendència. La reina no ixqué dels estats peninsulars, mentres que el rei passà gran part de la seua vida per les possessions italianes.		== Biografia ==

	Al seu òbit, aquelles les deixà al seu fill natural Ferran, mentres que el llegat peninsular quedà en mans del seu germà Joan de Trastamara, [[Joan II]] de [[Valéncia]].		Alfons el Magnànim naixqué en [[Medina del Campo]] en l'any [[1396]] i morí en el castell Dell'Ovo, Nàpols, en l'any [[1458]]. Fon Alfons V d'Aragó i III de Valéncia.

			Estratega, batallador, humaniste, d'ell es la cita: ''“Els llibres són, entre els meus consellers, els que més m'agraden, perque ni el temor ni l'esperança els impedixen dir-me lo que dec fer”''. [[Alfons III]] de [[Valéncia]], el segon de la dinastia dels [[Trastamara]], es casà en [[Maria de Castella]], la seua cosina germana, en la qual no tingué descendència. La reina no ixqué dels estats peninsulars, mentres que el rei passà gran part de la seua vida per les possessions italianes.

			Al seu òbit, aquelles les deixà al seu fill natural Ferran o Ferrando, mentres que el llegat peninsular quedà en mans del seu germà Joan de Trastamara, [[Joan II]] de [[Valéncia]].

	== Mampreses pel Mediterràneu ==		== Mampreses pel Mediterràneu ==

	[[Valéncia]], ciutat i regne, està present en les mampreses del Magnànim i constituïx la via per la qual, en tota seguritat, es produïx l'introducció del Renaiximent en la [[Península Ibèrica]]; no debades el port del Cap i Casal era, en aquells moments, un dels més importants de l'àmbit mediterràneu.		[[Valéncia]], ciutat i regne, està present en les mampreses del Magnànim i constituïx la via per la qual, en tota seguritat, es produïx l'introducció del Renaiximent en la [[Península Ibèrica]]; no debades el port del Cap i Casal era, en aquells moments, un dels més importants de l'àmbit mediterràneu.

	Alfons rebé ~~l’ajuda~~ incondicional –a pesar ~~d’alguna~~ contestació o mínima oposició puntual- dels valencians en les seues mampreses d'expansió per la Mediterrànea. Dos dels grans poetes del [[sigle d’Or]], [[Ausias March]] i [[Jordi de Sant Jordi]], ~~s’enrolaran~~ com a cavallers en les expedicions que el rei protagonisarà, i ad ell dedicaran algun poema; ell creà l’[[Archiu del Regne de Valéncia]] i el [[Mestre Racional]], dos institucions més que sumar a les que particularisaven la nacionalitat valenciana en el marc del restant de dominis reals. En época del Magnànim, [[Valéncia]] serà referent cultural, polític i comercial, i en el Cap i Casal, la seua esposa llegitima, Maria, establirà la seua residencia i fundarà el [[Monasteri de la Trinitat]], regit per la gran [[Sor Isabel de Villena]].		Alfons rebé l'ajuda incondicional –a pesar d'alguna contestació o mínima oposició puntual- dels valencians en les seues mampreses d'expansió per la Mediterrànea. Dos dels grans poetes del [[sigle d’Or]], [[Ausias March]] i [[Jordi de Sant Jordi]], s'enrolaran com a cavallers en les expedicions que el rei protagonisarà, i ad ell dedicaran algun poema; ell creà l'[[Archiu del Regne de Valéncia]] i el [[Mestre Racional]], dos institucions més que sumar a les que particularisaven la nacionalitat valenciana en el marc del restant de dominis reals. En época del Magnànim, [[Valéncia]] serà referent cultural, polític i comercial, i en el Cap i Casal, la seua esposa llegitima, Maria, establirà la seua residencia i fundarà el [[Monasteri de la Trinitat]], regit per la gran [[Sor Isabel de Villena]].

	[[Valéncia]], sempre fon fidel en els seus monarques, i més en el cas del Magnànim a qui ajudà complidament en les iniciatives i mampreses d'[[Alfons III]] de [[Valéncia]] i V d'[[Aragó]].		[[Valéncia]], sempre fon fidel en els seus monarques, i més en el cas del Magnànim a qui ajudà complidament en les iniciatives i mampreses d'[[Alfons III]] de [[Valéncia]] i V d'[[Aragó]].

			== Cites ==

			{{Cita\|''En Nápoles, y en Italia, la palabra 'catalán' se aplicaba a toda persona no sólo catalana sino también aragonesa, valenciana... algo similar a lo de los gallegos en la Argentina, que a todo español se le conoce como 'gallego'. Lo de 'catalán' en Italia era debido a que con anterioridad las huestes catalanas ya eran allí conocidas y a todos los que llegaron después se les llamó también catalanes, aún sin serlo. Por eso cuando entró en Nápoles Alfonso el Magnánimo, el cronista de la época relata: "... encabezaban el cortejo aquellos españoles a los que llamamos catalanes".''\|[[Francisco Lliso i Genovés\|Fco. Lliso Genovés]]. ''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991)}}

	== Vore també ==		== Vore també ==
Llínea 20:		Llínea 29:

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==

	*[http://simosantonja.wordpress.com/category/magnanimo/ Alfons el Magnànim "valencià"]		*[http://simosantonja.wordpress.com/category/magnanimo/ Alfons el Magnànim "valencià"]
	*[http://simosantonja.wordpress.com/2009/06/30/alfonso-el-magnanimo-valenciano%c2%b4-y-ii/ Alfons el Magnànim "valencià"!(II)]		*[http://simosantonja.wordpress.com/2009/06/30/alfonso-el-magnanimo-valenciano%c2%b4-y-ii/ Alfons el Magnànim "valencià"!(II)]

Jose2 en 21:33 4 jul 2021

2021-07-04T21:33:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:33 4 jul 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~Alfons_V~~.jpg\|right\|350px\|thumb\|"Alfons V, El Magnànim", obra del pintor valencià [[Joan de Joanes]].]]		[[File:Alfonso-V-el-Magnanimo.jpg\|right\|350px\|thumb\|"Alfons V, El Magnànim", obra del pintor valencià [[Joan de Joanes]]]]

	'''Alfons el Magnànim''', rei d’[[Aragó]], [[Valéncia]], [[Mallorca]], [[ Sicília]], [[Sardenya]] i [[Nàpols]] i comte de [[Barcelona]], naixqué en [[Medina del Campo]] en l'any [[1396]] i morí en el castell Dell’Ovo, Nàpols, en l'any [[1458]].		'''Alfons el Magnànim''', rei d’[[Aragó]], [[Valéncia]], [[Mallorca]], [[ Sicília]], [[Sardenya]] i [[Nàpols]] i comte de [[Barcelona]], naixqué en [[Medina del Campo]] en l'any [[1396]] i morí en el castell Dell’Ovo, Nàpols, en l'any [[1458]].
Llínea 5:		Llínea 5:
	Estratega, batallador, humaniste, d’ell es la cita: ''“Els llibres són, entre els meus consellers, els que més m’agraden, perque ni el temor ni l’esperança els impedixen dir-me lo que dec fer”''. [[Alfons III]] de [[Valéncia]], el segon de la dinastia dels [[Trastamara]], es casà en [[Maria de Castella]], la seua cosina germana, en la qual no tingué descendència. La reina no ixqué dels estats peninsulars, mentres que el rei passà gran part de la seua vida per les possessions italianes.		Estratega, batallador, humaniste, d’ell es la cita: ''“Els llibres són, entre els meus consellers, els que més m’agraden, perque ni el temor ni l’esperança els impedixen dir-me lo que dec fer”''. [[Alfons III]] de [[Valéncia]], el segon de la dinastia dels [[Trastamara]], es casà en [[Maria de Castella]], la seua cosina germana, en la qual no tingué descendència. La reina no ixqué dels estats peninsulars, mentres que el rei passà gran part de la seua vida per les possessions italianes.

	Al seu òbit, aquelles les deixà al seu fill natural Ferran, mentres que el llegat peninsular quedà en mans del seu germà Joan de Trastamara, [[Joan II]] de [[Valéncia]].		Al seu òbit, aquelles les deixà al seu fill natural Ferran, mentres que el llegat peninsular quedà en mans del seu germà Joan de Trastamara, [[Joan II]] de [[Valéncia]].

	== Mampreses pel Mediterràneu ==		== Mampreses pel Mediterràneu ==

Jose2 en 12:30 18 oct 2019

2019-10-18T12:30:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:30 18 oct 2019
Llínea 23:		Llínea 23:
	*[http://simosantonja.wordpress.com/2009/06/30/alfonso-el-magnanimo-valenciano%c2%b4-y-ii/ Alfons el Magnànim "valencià"!(II)]		*[http://simosantonja.wordpress.com/2009/06/30/alfonso-el-magnanimo-valenciano%c2%b4-y-ii/ Alfons el Magnànim "valencià"!(II)]

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
	[[Categoria:~~Biografies~~]]		[[Categoria:Regne de Valéncia]]
	[[Categoria:Reis de Valéncia]]		[[Categoria:Reis de Valéncia]]
	[[Categoria:Casa d'Aragó]]		[[Categoria:Casa d'Aragó]]

Jose2: /* Mampreses pel Mediterràneu */

2017-12-19T01:32:21Z

Mampreses pel Mediterràneu

← Revisió anterior		Revisió de 01:32 19 dec 2017
Llínea 10:		Llínea 10:
	[[Valéncia]], ciutat i regne, està present en les mampreses del Magnànim i constituïx la via per la qual, en tota seguritat, es produïx l'introducció del Renaiximent en la [[Península Ibèrica]]; no debades el port del Cap i Casal era, en aquells moments, un dels més importants de l'àmbit mediterràneu.		[[Valéncia]], ciutat i regne, està present en les mampreses del Magnànim i constituïx la via per la qual, en tota seguritat, es produïx l'introducció del Renaiximent en la [[Península Ibèrica]]; no debades el port del Cap i Casal era, en aquells moments, un dels més importants de l'àmbit mediterràneu.

	Alfons rebé l’ajuda incondicional –a pesar d’alguna contestació o mínima oposició puntual- dels valencians en les seues mampreses d'expansió per la Mediterrànea. Dos dels grans poetes del [[sigle d’Or]], [[Ausias March]] i [[Jordi de Sant Jordi]], s’enrolaran com a cavallers en les expedicions que el rei protagonisarà, i ad ell dedicaran algun poema; ell creà l’[[Archiu del Regne de Valéncia]] i el [[Mestre Racional]], dos institucions ~~mes~~ que sumar a les que particularisaven la nacionalitat valenciana en el marc del restant de dominis reals. En época del Magnànim, [[Valéncia]] serà referent cultural, polític i comercial, i en el Cap i Casal, la seua esposa llegitima, Maria, establirà la seua residencia i fundarà el [[Monasteri de la Trinitat]], regit per la gran [[Sor Isabel de Villena]].		Alfons rebé l’ajuda incondicional –a pesar d’alguna contestació o mínima oposició puntual- dels valencians en les seues mampreses d'expansió per la Mediterrànea. Dos dels grans poetes del [[sigle d’Or]], [[Ausias March]] i [[Jordi de Sant Jordi]], s’enrolaran com a cavallers en les expedicions que el rei protagonisarà, i ad ell dedicaran algun poema; ell creà l’[[Archiu del Regne de Valéncia]] i el [[Mestre Racional]], dos institucions més que sumar a les que particularisaven la nacionalitat valenciana en el marc del restant de dominis reals. En época del Magnànim, [[Valéncia]] serà referent cultural, polític i comercial, i en el Cap i Casal, la seua esposa llegitima, Maria, establirà la seua residencia i fundarà el [[Monasteri de la Trinitat]], regit per la gran [[Sor Isabel de Villena]].

	[[Valéncia]], sempre fon fidel en els seus monarques, i més en el cas del Magnànim a qui ajudà complidament en les iniciatives i mampreses d'[[Alfons III]] de [[Valéncia]] i V d'[[Aragó]].		[[Valéncia]], sempre fon fidel en els seus monarques, i més en el cas del Magnànim a qui ajudà complidament en les iniciatives i mampreses d'[[Alfons III]] de [[Valéncia]] i V d'[[Aragó]].

Jose2 en 10:00 8 oct 2017

2017-10-08T10:00:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:00 8 oct 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Alfons_V.jpg\|right\|350px\|thumb\|"Alfons V, El Magnànim", obra del pintor valencià [[Joan de Joanes]].]]		[[Image:Alfons_V.jpg\|right\|350px\|thumb\|"Alfons V, El Magnànim", obra del pintor valencià [[Joan de Joanes]].]]

	'''Alfons el Magnànim''', rei d’[[Aragó]], [[Valéncia]], [[Mallorca]], [[ Sicília]], [[Sardenya]] i [[Nàpols]] i comte de [[Barcelona]], naixqué en [[Medina del Campo]] en [[1396]] i morí en el castell Dell’Ovo, Nàpols, en [[1458]].		'''Alfons el Magnànim''', rei d’[[Aragó]], [[Valéncia]], [[Mallorca]], [[ Sicília]], [[Sardenya]] i [[Nàpols]] i comte de [[Barcelona]], naixqué en [[Medina del Campo]] en l'any [[1396]] i morí en el castell Dell’Ovo, Nàpols, en l'any [[1458]].

	Estratega, batallador, humaniste, d’ell es la cita: ''“Els llibres són, entre els meus consellers, els que més m’agraden, perque ni el temor ni l’esperança els impedixen dir-me lo que dec fer”''. [[Alfons III]] de [[Valéncia]], el segon de la dinastia dels [[Trastamara]], es casà en [[Maria de Castella]], la seua cosina germana, en la qual no tingué descendència. La reina no ixqué dels estats peninsulars, mentres que el rei passà gran part de la seua vida per les possessions italianes.		Estratega, batallador, humaniste, d’ell es la cita: ''“Els llibres són, entre els meus consellers, els que més m’agraden, perque ni el temor ni l’esperança els impedixen dir-me lo que dec fer”''. [[Alfons III]] de [[Valéncia]], el segon de la dinastia dels [[Trastamara]], es casà en [[Maria de Castella]], la seua cosina germana, en la qual no tingué descendència. La reina no ixqué dels estats peninsulars, mentres que el rei passà gran part de la seua vida per les possessions italianes.
Llínea 17:		Llínea 17:

	* [[Maria de Castella]]		* [[Maria de Castella]]
			* [[Sigle d'Or]]

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==

Xavier en 12:03 22 jun 2017

2017-06-22T12:03:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:03 22 jun 2017
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Alfons el Magnànim''', rei d’[[Aragó]], [[Valéncia]], [[Mallorca]], [[ Sicília]], [[Sardenya]] i [[Nàpols]] i comte de [[Barcelona]], naixqué en [[Medina del Campo]] en [[1396]] i morí en el castell Dell’Ovo, Nàpols, en [[1458]].		'''Alfons el Magnànim''', rei d’[[Aragó]], [[Valéncia]], [[Mallorca]], [[ Sicília]], [[Sardenya]] i [[Nàpols]] i comte de [[Barcelona]], naixqué en [[Medina del Campo]] en [[1396]] i morí en el castell Dell’Ovo, Nàpols, en [[1458]].

	Estratega, batallador, humaniste, d’ell es la cita: ''“Els llibres són, entre els meus consellers, els que més m’agraden, perque ni el temor ni l’esperança els impedixen dir-me lo que dec fer”''. [[Alfons III]] de [[Valéncia]], el segon de la dinastia dels [[Trastamara]], es casà en [[~~Reina Maria de Castella\|~~Maria de Castella]], la seua cosina germana, en la qual no tingué descendència. La reina no ixqué dels estats peninsulars, mentres que el rei passà gran part de la seua vida per les possessions italianes.		Estratega, batallador, humaniste, d’ell es la cita: ''“Els llibres són, entre els meus consellers, els que més m’agraden, perque ni el temor ni l’esperança els impedixen dir-me lo que dec fer”''. [[Alfons III]] de [[Valéncia]], el segon de la dinastia dels [[Trastamara]], es casà en [[Maria de Castella]], la seua cosina germana, en la qual no tingué descendència. La reina no ixqué dels estats peninsulars, mentres que el rei passà gran part de la seua vida per les possessions italianes.

	Al seu òbit, aquelles les deixà al seu fill natural Ferran, mentres que el llegat peninsular quedà en mans del seu germà Joan de Trastamara, [[Joan II]] de [[Valéncia]].		Al seu òbit, aquelles les deixà al seu fill natural Ferran, mentres que el llegat peninsular quedà en mans del seu germà Joan de Trastamara, [[Joan II]] de [[Valéncia]].
Llínea 16:		Llínea 16:
	== Vore també ==		== Vore també ==

	* [[~~Reina~~ Maria de Castella]]		* [[Maria de Castella]]

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==