Alfons el Vell - Historial de revisions

Jose2 en 16:26 17 oct 2023

2023-10-17T16:26:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:26 17 oct 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Blason Alphonse d'Aragon, Marquis de Vilena (selon Gelre).svg\|thumb\|right\|200px\|Armes d'Alfons d'Aragó i Foix. ''[[Armorial de Gelre]] ''.]]		[[Image:Blason Alphonse d'Aragon, Marquis de Vilena (selon Gelre).svg\|thumb\|right\|200px\|Armes d'Alfons d'Aragó i Foix. ''[[Armorial de Gelre]] ''.]]
	'''Alfons d'Aragó i Foix''' ([[1332]] – [[1412]]), nomenat també '''Alfons I de Gandia, el Vell''' i Anfós IV de Ribagorça. Fill primogènit del [[comte]] [[Pere de Ribagorça i Prades]] i de [[Joana de Foix]]. Fon net de [[Jaume II]] i cosí de [[Pere IV el Cerimoniós]]. Va ostentar els títuls de [[Duc de Gandia]] ([[1399]]), [[Comte de Dénia]] ([[1355]]), Marqués de Villena ([[1369]]), [[Comte de Ribagorça]] ([[1381]]) i Primer [[Conestable de Castella]]. Fon també un dels candidats a [[Rei d'Aragó]] despuix de la crisis successòria desencadenada a la mort sense descendència [[Martí l'Humà]], que es resoldria per mig del [[Compromís de Casp]], encara que la seua immediata mort va fer que la candidatura recaiguera en el seu germà, [[Joan d'Aragó i Foix]].		'''Alfons d'Aragó i Foix''' ([[1332]] - † [[1412]]), nomenat també '''Alfons I de Gandia, el Vell''' i Anfós IV de Ribagorça. Fill primogènit del [[comte]] [[Pere de Ribagorça i Prades]] i de [[Joana de Foix]]. Fon net de [[Jaume II]] i cosí de [[Pere IV el Cerimoniós]]. Va ostentar els títuls de [[Duc de Gandia]] ([[1399]]), [[Comte de Dénia]] ([[1355]]), Marqués de Villena ([[1369]]), [[Comte de Ribagorça]] ([[1381]]) i Primer [[Conestable de Castella]]. Fon també un dels candidats a [[Rei d'Aragó]] despuix de la crisis successòria desencadenada a la mort sense descendència [[Martí l'Humà]], que es resoldria per mig del [[Compromís de Casp]], encara que la seua immediata mort va fer que la candidatura recaiguera en el seu germà, [[Joan d'Aragó i Foix]].

	A l'escomençar en l'any [[1366]] la guerra en [[Castella]], manava les forces reals al sur del [[Xúquer]], va dirigir també la defensa de la ciutat de [[Valéncia]] davant de l'atac de [[Pere el Cruel]] i posteriorment fon destacat a la frontera [[Aragó\|aragonesa]] en [[Navarra]] on es va apoderar de l'infant [[Lluís de Navarra]].		A l'escomençar en l'any [[1366]] la guerra en [[Castella]], manava les forces reals al sur del [[Xúquer]], va dirigir també la defensa de la ciutat de [[Valéncia]] davant de l'atac de [[Pere el Cruel]] i posteriorment fon destacat a la frontera [[Aragó\|aragonesa]] en [[Navarra]] on es va apoderar de l'infant [[Lluís de Navarra]].

Jose2 en 18:07 25 feb 2022

2022-02-25T18:07:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:07 25 feb 2022
Llínea 25:		Llínea 25:
	[[Categoria:Villena]]		[[Categoria:Villena]]
	[[Categoria:Casa d'Aragó]]		[[Categoria:Casa d'Aragó]]
			[[Categoria:Biografies]]

Jose2: Text reemplaça - ' Alfons ' a ' Anfós '

2020-06-26T11:36:20Z

Text reemplaça - ' Alfons ' a ' Anfós '

← Revisió anterior		Revisió de 11:36 26 jun 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Blason Alphonse d'Aragon, Marquis de Vilena (selon Gelre).svg\|thumb\|right\|200px\|Armes d'Alfons d'Aragó i Foix. ''[[Armorial de Gelre]] ''.]]		[[Image:Blason Alphonse d'Aragon, Marquis de Vilena (selon Gelre).svg\|thumb\|right\|200px\|Armes d'Alfons d'Aragó i Foix. ''[[Armorial de Gelre]] ''.]]
	'''Alfons d'Aragó i Foix''' ([[1332]] – [[1412]]), nomenat també '''Alfons I de Gandia, el Vell''' i ~~Alfons~~ IV de Ribagorça. Fill primogènit del [[comte]] [[Pere de Ribagorça i Prades]] i de [[Joana de Foix]]. Fon net de [[Jaume II]] i cosí de [[Pere IV el Cerimoniós]]. Va ostentar els títuls de [[Duc de Gandia]] ([[1399]]), [[Comte de Dénia]] ([[1355]]), Marqués de Villena ([[1369]]), [[Comte de Ribagorça]] ([[1381]]) i Primer [[Conestable de Castella]]. Fon també un dels candidats a [[Rei d'Aragó]] despuix de la crisis successòria desencadenada a la mort sense descendència [[Martí l'Humà]], que es resoldria per mig del [[Compromís de Casp]], encara que la seua immediata mort va fer que la candidatura recaiguera en el seu germà, [[Joan d'Aragó i Foix]].		'''Alfons d'Aragó i Foix''' ([[1332]] – [[1412]]), nomenat també '''Alfons I de Gandia, el Vell''' i Anfós IV de Ribagorça. Fill primogènit del [[comte]] [[Pere de Ribagorça i Prades]] i de [[Joana de Foix]]. Fon net de [[Jaume II]] i cosí de [[Pere IV el Cerimoniós]]. Va ostentar els títuls de [[Duc de Gandia]] ([[1399]]), [[Comte de Dénia]] ([[1355]]), Marqués de Villena ([[1369]]), [[Comte de Ribagorça]] ([[1381]]) i Primer [[Conestable de Castella]]. Fon també un dels candidats a [[Rei d'Aragó]] despuix de la crisis successòria desencadenada a la mort sense descendència [[Martí l'Humà]], que es resoldria per mig del [[Compromís de Casp]], encara que la seua immediata mort va fer que la candidatura recaiguera en el seu germà, [[Joan d'Aragó i Foix]].

	A l'escomençar en l'any [[1366]] la guerra en [[Castella]], manava les forces reals al sur del [[Xúquer]], va dirigir també la defensa de la ciutat de [[Valéncia]] davant de l'atac de [[Pere el Cruel]] i posteriorment fon destacat a la frontera [[Aragó\|aragonesa]] en [[Navarra]] on es va apoderar de l'infant [[Lluís de Navarra]].		A l'escomençar en l'any [[1366]] la guerra en [[Castella]], manava les forces reals al sur del [[Xúquer]], va dirigir també la defensa de la ciutat de [[Valéncia]] davant de l'atac de [[Pere el Cruel]] i posteriorment fon destacat a la frontera [[Aragó\|aragonesa]] en [[Navarra]] on es va apoderar de l'infant [[Lluís de Navarra]].

Jose2 en 10:02 8 oct 2017

2017-10-08T10:02:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:02 8 oct 2017
Llínea 2:		Llínea 2:
	'''Alfons d'Aragó i Foix''' ([[1332]] – [[1412]]), nomenat també '''Alfons I de Gandia, el Vell''' i Alfons IV de Ribagorça. Fill primogènit del [[comte]] [[Pere de Ribagorça i Prades]] i de [[Joana de Foix]]. Fon net de [[Jaume II]] i cosí de [[Pere IV el Cerimoniós]]. Va ostentar els títuls de [[Duc de Gandia]] ([[1399]]), [[Comte de Dénia]] ([[1355]]), Marqués de Villena ([[1369]]), [[Comte de Ribagorça]] ([[1381]]) i Primer [[Conestable de Castella]]. Fon també un dels candidats a [[Rei d'Aragó]] despuix de la crisis successòria desencadenada a la mort sense descendència [[Martí l'Humà]], que es resoldria per mig del [[Compromís de Casp]], encara que la seua immediata mort va fer que la candidatura recaiguera en el seu germà, [[Joan d'Aragó i Foix]].		'''Alfons d'Aragó i Foix''' ([[1332]] – [[1412]]), nomenat també '''Alfons I de Gandia, el Vell''' i Alfons IV de Ribagorça. Fill primogènit del [[comte]] [[Pere de Ribagorça i Prades]] i de [[Joana de Foix]]. Fon net de [[Jaume II]] i cosí de [[Pere IV el Cerimoniós]]. Va ostentar els títuls de [[Duc de Gandia]] ([[1399]]), [[Comte de Dénia]] ([[1355]]), Marqués de Villena ([[1369]]), [[Comte de Ribagorça]] ([[1381]]) i Primer [[Conestable de Castella]]. Fon també un dels candidats a [[Rei d'Aragó]] despuix de la crisis successòria desencadenada a la mort sense descendència [[Martí l'Humà]], que es resoldria per mig del [[Compromís de Casp]], encara que la seua immediata mort va fer que la candidatura recaiguera en el seu germà, [[Joan d'Aragó i Foix]].

	A l'escomençar en [[1366]] la guerra en [[Castella]], manava les forces reals al sur del [[Xúquer]], va dirigir també la defensa de la ciutat de [[Valéncia]] davant de l'atac de [[Pere el Cruel]] i posteriorment fon destacat a la frontera [[Aragó\|aragonesa]] en [[Navarra]] on es va apoderar de l'infant [[Lluís de Navarra]].		A l'escomençar en l'any [[1366]] la guerra en [[Castella]], manava les forces reals al sur del [[Xúquer]], va dirigir també la defensa de la ciutat de [[Valéncia]] davant de l'atac de [[Pere el Cruel]] i posteriorment fon destacat a la frontera [[Aragó\|aragonesa]] en [[Navarra]] on es va apoderar de l'infant [[Lluís de Navarra]].

	Durant la guerra civil castellana, va ajudar a [[Enric de Trastámara]], al comandament de les forces catalanes que Pere el Cerimoniós va enviar per a colaborar en el destronament de Pere el Cruel, rebent per això el [[marqués de Villena\|marquesat de Villena]] en [[1366]].		Durant la guerra civil castellana, va ajudar a [[Enric de Trastámara]], al comandament de les forces catalanes que Pere el Cerimoniós va enviar per a colaborar en el destronament de Pere el Cruel, rebent per això el [[marqués de Villena\|marquesat de Villena]] en l'any [[1366]].

	Va participar en la [[batalla de Nájera]] i a la mort d'[[Enric de Trastámara]], el seu successor, el rei de Castella, [[Juan I de Castella\|Juan I]], li va favorir en el títul de [[conestable]]. L'hostilitat de la noblea castellana va impedir que romanguera molt de temps en eixe càrrec, i tant el seu títul de marqués de Villena com el de conestable de Castella varen ser anulats en [[1391]] pels tutors de [[Enric III el Dolent]].		Va participar en la [[batalla de Nájera]] i a la mort d'[[Enric de Trastámara]], el seu successor, el rei de Castella, [[Juan I de Castella\|Juan I]], li va favorir en el títul de [[conestable]]. L'hostilitat de la noblea castellana va impedir que romanguera molt de temps en eixe càrrec, i tant el seu títul de marqués de Villena com el de conestable de Castella varen ser anulats en l'any [[1391]] pels tutors de [[Enric III el Dolent]].

	Des de [[1381]] fon aixina mateix comte de Ribagorça, com [[Alfons IV]], a la mort de son pare [[Pere d'Aragó i d'Anjou]], [[comte de Ribagorça]] i [[comtat d'Ampuries\|Ampuries]].		Des de [[1381]] fon aixina mateix comte de Ribagorça, com [[Alfons IV]], a la mort de son pare [[Pere d'Aragó i d'Anjou]], [[comte de Ribagorça]] i [[comtat d'Ampuries\|Ampuries]].

	Al produir-se l'invasió del [[comte Armagnac]], va prendre les armes al costat de l'[[infant Martí]], germà de Joan I. Davall del regnat de [[Martí l'Humà]] va mantindre el seu prestigi de noble poderós, va participar en les [[~~Talls~~ de Saragossa]] de [[1398]] i va assistir a l'any següent, a la coronació del monarca, sent nomenat [[Duc de Gandia]]. Encara en vida del monarca, i per si este morira sense fills vivents, va manifestar els seus drets eventuals a la Corona i, mort el rei poc despuix, va presentar la seua candidatura com a possible successor. Va morir, no obstant, abans d'haver-se reunit en el [[Compromís de Casp]] els representants que havien de decidir en l'elecció.		Al produir-se l'invasió del [[comte Armagnac]], va prendre les armes al costat de l'[[infant Martí]], germà de Joan I. Davall del regnat de [[Martí l'Humà]] va mantindre el seu prestigi de noble poderós, va participar en les [[Corts de Saragossa]] de l'any [[1398]] i va assistir a l'any següent, a la coronació del monarca, sent nomenat [[Duc de Gandia]]. Encara en vida del monarca, i per si este morira sense fills vivents, va manifestar els seus drets eventuals a la Corona i, mort el rei poc despuix, va presentar la seua candidatura com a possible successor. Va morir, no obstant, abans d'haver-se reunit en el [[Compromís de Casp]] els representants que havien de decidir en l'elecció.

	Del seu matrimoni en [[Violant d'Arenós]] va tindre tres fills: Alfons, que va heretar el Ducat de [[Gandia]] i els comtats de [[Dénia]] i Ribagorça; Pere, que havia ostentat el marquesat de Villena i que va morir abans que son pare; i Violant que va casar en Pedro de Prades.		Del seu matrimoni en [[Violant d'Arenós]] va tindre tres fills: Alfons, que va heretar el Ducat de [[Gandia]] i els comtats de [[Dénia]] i Ribagorça; Pere, que havia ostentat el marquesat de Villena i que va morir abans que son pare; i Violant que va casar en Pedro de Prades.

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2016-04-26T11:07:02Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 11:07 26 abr 2016
Llínea 6:		Llínea 6:
	Durant la guerra civil castellana, va ajudar a [[Enric de Trastámara]], al comandament de les forces catalanes que Pere el Cerimoniós va enviar per a colaborar en el destronament de Pere el Cruel, rebent per això el [[marqués de Villena\|marquesat de Villena]] en [[1366]].		Durant la guerra civil castellana, va ajudar a [[Enric de Trastámara]], al comandament de les forces catalanes que Pere el Cerimoniós va enviar per a colaborar en el destronament de Pere el Cruel, rebent per això el [[marqués de Villena\|marquesat de Villena]] en [[1366]].

	Va participar en la [[batalla de Nájera]] i a la mort d'[[Enric de Trastámara]], el seu successor, el rei de Castella, [[Juan I de Castella\|Juan I]], li va favorir en el títul de [[conestable]]. L'hostilitat de la noblea castellana va impedir que romanguera molt de temps en eixe càrrec, i tant el seu títul de marqués de Villena com el de conestable de Castella ~~van~~ ser anulats en [[1391]] pels tutors de [[Enric III el Dolent]].		Va participar en la [[batalla de Nájera]] i a la mort d'[[Enric de Trastámara]], el seu successor, el rei de Castella, [[Juan I de Castella\|Juan I]], li va favorir en el títul de [[conestable]]. L'hostilitat de la noblea castellana va impedir que romanguera molt de temps en eixe càrrec, i tant el seu títul de marqués de Villena com el de conestable de Castella varen ser anulats en [[1391]] pels tutors de [[Enric III el Dolent]].

	Des de [[1381]] fon aixina mateix comte de Ribagorça, com [[Alfons IV]], a la mort de son pare [[Pere d'Aragó i d'Anjou]], [[comte de Ribagorça]] i [[comtat d'Ampuries\|Ampuries]].		Des de [[1381]] fon aixina mateix comte de Ribagorça, com [[Alfons IV]], a la mort de son pare [[Pere d'Aragó i d'Anjou]], [[comte de Ribagorça]] i [[comtat d'Ampuries\|Ampuries]].

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T18:00:07Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 18:00 30 abr 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Blason Alphonse d'Aragon, Marquis de Vilena (selon Gelre).svg\|thumb\|right\|200px\|Armes d'Alfons d'Aragó i Foix. ''[[Armorial de Gelre]] ''.]]		[[Image:Blason Alphonse d'Aragon, Marquis de Vilena (selon Gelre).svg\|thumb\|right\|200px\|Armes d'Alfons d'Aragó i Foix. ''[[Armorial de Gelre]] ''.]]
	'''Alfons d'Aragó i Foix''' ([[1332]] – [[1412]]), nomenat també '''Alfons I de Gandia, el Vell''' i Alfons IV de Ribagorça. Fill primogènit del [[comte]] [[Pere de Ribagorça i Prades]] i de [[Joana de Foix]]. Fon net de [[Jaume II]] i cosí de [[Pere IV el Cerimoniós]]. Va ostentar els títuls de [[Duc de Gandia]] ([[1399]]), [[Comte de Dénia]] ([[1355]]), Marqués de Villena ([[1369]]), [[Comte de Ribagorça]] ([[1381]]) i Primer [[Conestable de Castella]]. Fon també un dels candidats a [[Rei d'Aragó]] ~~després~~ de la crisis successòria desencadenada a la mort sense descendència [[Martí l'Humà]], que es resoldria per mig del [[Compromís de Casp]], encara que la seua immediata mort va fer que la candidatura recaiguera en el seu germà, [[Joan d'Aragó i Foix]].		'''Alfons d'Aragó i Foix''' ([[1332]] – [[1412]]), nomenat també '''Alfons I de Gandia, el Vell''' i Alfons IV de Ribagorça. Fill primogènit del [[comte]] [[Pere de Ribagorça i Prades]] i de [[Joana de Foix]]. Fon net de [[Jaume II]] i cosí de [[Pere IV el Cerimoniós]]. Va ostentar els títuls de [[Duc de Gandia]] ([[1399]]), [[Comte de Dénia]] ([[1355]]), Marqués de Villena ([[1369]]), [[Comte de Ribagorça]] ([[1381]]) i Primer [[Conestable de Castella]]. Fon també un dels candidats a [[Rei d'Aragó]] despuix de la crisis successòria desencadenada a la mort sense descendència [[Martí l'Humà]], que es resoldria per mig del [[Compromís de Casp]], encara que la seua immediata mort va fer que la candidatura recaiguera en el seu germà, [[Joan d'Aragó i Foix]].

	A l'escomençar en [[1366]] la guerra en [[Castella]], manava les forces reals al sur del [[Xúquer]], va dirigir també la defensa de la ciutat de [[Valéncia]] davant de l'atac de [[Pere el Cruel]] i posteriorment fon destacat a la frontera [[Aragó\|aragonesa]] en [[Navarra]] on es va apoderar de l'infant [[Lluís de Navarra]].		A l'escomençar en [[1366]] la guerra en [[Castella]], manava les forces reals al sur del [[Xúquer]], va dirigir també la defensa de la ciutat de [[Valéncia]] davant de l'atac de [[Pere el Cruel]] i posteriorment fon destacat a la frontera [[Aragó\|aragonesa]] en [[Navarra]] on es va apoderar de l'infant [[Lluís de Navarra]].
Llínea 10:		Llínea 10:
	Des de [[1381]] fon aixina mateix comte de Ribagorça, com [[Alfons IV]], a la mort de son pare [[Pere d'Aragó i d'Anjou]], [[comte de Ribagorça]] i [[comtat d'Ampuries\|Ampuries]].		Des de [[1381]] fon aixina mateix comte de Ribagorça, com [[Alfons IV]], a la mort de son pare [[Pere d'Aragó i d'Anjou]], [[comte de Ribagorça]] i [[comtat d'Ampuries\|Ampuries]].

	Al produir-se l'invasió del [[comte Armagnac]], va prendre les armes al costat de l'[[infant Martí]], germà de Joan I. Davall del regnat de [[Martí l'Humà]] va mantindre el seu prestigi de noble poderós, va participar en les [[Talls de Saragossa]] de [[1398]] i va assistir a l'any següent, a la coronació del monarca, sent nomenat [[Duc de Gandia]]. Encara en vida del monarca, i per si este morira sense fills vivents, va manifestar els seus drets eventuals a la Corona i, mort el rei poc ~~després~~, va presentar la seua candidatura com a possible successor. Va morir, no obstant, abans d'haver-se reunit en el [[Compromís de Casp]] els representants que havien de decidir en l'elecció.		Al produir-se l'invasió del [[comte Armagnac]], va prendre les armes al costat de l'[[infant Martí]], germà de Joan I. Davall del regnat de [[Martí l'Humà]] va mantindre el seu prestigi de noble poderós, va participar en les [[Talls de Saragossa]] de [[1398]] i va assistir a l'any següent, a la coronació del monarca, sent nomenat [[Duc de Gandia]]. Encara en vida del monarca, i per si este morira sense fills vivents, va manifestar els seus drets eventuals a la Corona i, mort el rei poc despuix, va presentar la seua candidatura com a possible successor. Va morir, no obstant, abans d'haver-se reunit en el [[Compromís de Casp]] els representants que havien de decidir en l'elecció.

	Del seu matrimoni en [[Violant d'Arenós]] va tindre tres fills: Alfons, que va heretar el Ducat de [[Gandia]] i els comtats de [[Dénia]] i Ribagorça; Pere, que havia ostentat el marquesat de Villena i que va morir abans que son pare; i Violant que va casar en Pedro de Prades.		Del seu matrimoni en [[Violant d'Arenós]] va tindre tres fills: Alfons, que va heretar el Ducat de [[Gandia]] i els comtats de [[Dénia]] i Ribagorça; Pere, que havia ostentat el marquesat de Villena i que va morir abans que son pare; i Violant que va casar en Pedro de Prades.

Valencian: /* Fonts */

2014-09-16T12:49:02Z

Fonts

← Revisió anterior		Revisió de 12:49 16 set 2014
Llínea 15:		Llínea 15:

	Alfons d'[[Aragó]] i Foix va tindre interés i afició per la música i fon autor d'una ''Lletra de castigs i bous nodriments'', poema d'inspiració trobadoresca.		Alfons d'[[Aragó]] i Foix va tindre interés i afició per la música i fon autor d'una ''Lletra de castigs i bous nodriments'', poema d'inspiració trobadoresca.

	~~== Fonts ==~~
	*[http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/productordetail.Htm?id=1220 «Aragó, Alfons de, marqués de Villena (+1412)»], en Cens-Guia d'Archius d'Espanya i Iberoamèrica.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Admin: Text reemplaça - ']]''' a ']] '''

2013-06-10T18:20:14Z

Text reemplaça - ']]''' a ']] '''

← Revisió anterior		Revisió de 18:20 10 jun 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Blason Alphonse d'Aragon, Marquis de Vilena (selon Gelre).svg\|thumb\|right\|200px\|Armes d'Alfons d'Aragó i Foix. ''[[Armorial de Gelre]]''.]]		[[Image:Blason Alphonse d'Aragon, Marquis de Vilena (selon Gelre).svg\|thumb\|right\|200px\|Armes d'Alfons d'Aragó i Foix. ''[[Armorial de Gelre]] ''.]]
	'''Alfons d'Aragó i Foix''' ([[1332]] – [[1412]]), nomenat també '''Alfons I de Gandia, el Vell''' i Alfons IV de Ribagorça. Fill primogènit del [[comte]] [[Pere de Ribagorça i Prades]] i de [[Joana de Foix]]. Fon net de [[Jaume II]] i cosí de [[Pere IV el Cerimoniós]]. Va ostentar els títuls de [[Duc de Gandia]] ([[1399]]), [[Comte de Dénia]] ([[1355]]), Marqués de Villena ([[1369]]), [[Comte de Ribagorça]] ([[1381]]) i Primer [[Conestable de Castella]]. Fon també un dels candidats a [[Rei d'Aragó]] després de la crisis successòria desencadenada a la mort sense descendència [[Martí l'Humà]], que es resoldria per mig del [[Compromís de Casp]], encara que la seua immediata mort va fer que la candidatura recaiguera en el seu germà, [[Joan d'Aragó i Foix]].		'''Alfons d'Aragó i Foix''' ([[1332]] – [[1412]]), nomenat també '''Alfons I de Gandia, el Vell''' i Alfons IV de Ribagorça. Fill primogènit del [[comte]] [[Pere de Ribagorça i Prades]] i de [[Joana de Foix]]. Fon net de [[Jaume II]] i cosí de [[Pere IV el Cerimoniós]]. Va ostentar els títuls de [[Duc de Gandia]] ([[1399]]), [[Comte de Dénia]] ([[1355]]), Marqués de Villena ([[1369]]), [[Comte de Ribagorça]] ([[1381]]) i Primer [[Conestable de Castella]]. Fon també un dels candidats a [[Rei d'Aragó]] després de la crisis successòria desencadenada a la mort sense descendència [[Martí l'Humà]], que es resoldria per mig del [[Compromís de Casp]], encara que la seua immediata mort va fer que la candidatura recaiguera en el seu germà, [[Joan d'Aragó i Foix]].

Valencian en 11:11 4 jun 2013

2013-06-04T11:11:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 4 jun 2013
Llínea 18:		Llínea 18:
	== Fonts ==		== Fonts ==
	*[http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/productordetail.Htm?id=1220 «Aragó, Alfons de, marqués de Villena (+1412)»], en Cens-Guia d'Archius d'Espanya i Iberoamèrica.		*[http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/productordetail.Htm?id=1220 «Aragó, Alfons de, marqués de Villena (+1412)»], en Cens-Guia d'Archius d'Espanya i Iberoamèrica.

			== Vore també ==
			* [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]
			* [[Pere March]]

	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]

Valencian en 11:10 4 jun 2013

2013-06-04T11:10:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:10 4 jun 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Blason Alphonse d'Aragon, Marquis de Vilena (selon Gelre).svg\|thumb\|~~left~~\|200px\|Armes d'Alfons d'Aragó i Foix. ''[[Armorial de Gelre]]''.]]		[[Image:Blason Alphonse d'Aragon, Marquis de Vilena (selon Gelre).svg\|thumb\|right\|200px\|Armes d'Alfons d'Aragó i Foix. ''[[Armorial de Gelre]]''.]]
	'''Alfons d'Aragó i Foix''' ([[1332]] – [[1412]]), nomenat també '''Alfons I de Gandia, el Vell''' i Alfons IV de Ribagorça. Fill primogènit del [[comte]] [[Pere de Ribagorça i Prades]] i de [[Joana de Foix]]. Fon net de [[Jaume II]] i cosí de [[Pere IV el Cerimoniós]]. Va ostentar els títuls de [[Duc de Gandia]] ([[1399]]), [[Comte de Dénia]] ([[1355]]), Marqués de Villena ([[1369]]), [[Comte de Ribagorça]] ([[1381]]) i Primer [[Conestable de Castella]]. Fon també un dels candidats a [[Rei d'Aragó]] després de la crisis successòria desencadenada a la mort sense descendència [[Martí l'Humà]], que es resoldria per mig del [[Compromís de Casp]], encara que la seua immediata mort va fer que la candidatura recaiguera en el seu germà, [[Joan d'Aragó i Foix]].		'''Alfons d'Aragó i Foix''' ([[1332]] – [[1412]]), nomenat també '''Alfons I de Gandia, el Vell''' i Alfons IV de Ribagorça. Fill primogènit del [[comte]] [[Pere de Ribagorça i Prades]] i de [[Joana de Foix]]. Fon net de [[Jaume II]] i cosí de [[Pere IV el Cerimoniós]]. Va ostentar els títuls de [[Duc de Gandia]] ([[1399]]), [[Comte de Dénia]] ([[1355]]), Marqués de Villena ([[1369]]), [[Comte de Ribagorça]] ([[1381]]) i Primer [[Conestable de Castella]]. Fon també un dels candidats a [[Rei d'Aragó]] després de la crisis successòria desencadenada a la mort sense descendència [[Martí l'Humà]], que es resoldria per mig del [[Compromís de Casp]], encara que la seua immediata mort va fer que la candidatura recaiguera en el seu germà, [[Joan d'Aragó i Foix]].

← Revisió anterior		Revisió de 11:07 26 abr 2016
Llínea 6:		Llínea 6:
	Durant la guerra civil castellana, va ajudar a [[Enric de Trastámara]], al comandament de les forces catalanes que Pere el Cerimoniós va enviar per a colaborar en el destronament de Pere el Cruel, rebent per això el [[marqués de Villena\|marquesat de Villena]] en [[1366]].		Durant la guerra civil castellana, va ajudar a [[Enric de Trastámara]], al comandament de les forces catalanes que Pere el Cerimoniós va enviar per a colaborar en el destronament de Pere el Cruel, rebent per això el [[marqués de Villena\|marquesat de Villena]] en [[1366]].

	Va participar en la [[batalla de Nájera]] i a la mort d'[[Enric de Trastámara]], el seu successor, el rei de Castella, [[Juan I de Castella\|Juan I]], li va favorir en el títul de [[conestable]]. L'hostilitat de la noblea castellana va impedir que romanguera molt de temps en eixe càrrec, i tant el seu títul de marqués de Villena com el de conestable de Castella ~~van~~ ser anulats en [[1391]] pels tutors de [[Enric III el Dolent]].		Va participar en la [[batalla de Nájera]] i a la mort d'[[Enric de Trastámara]], el seu successor, el rei de Castella, [[Juan I de Castella\|Juan I]], li va favorir en el títul de [[conestable]]. L'hostilitat de la noblea castellana va impedir que romanguera molt de temps en eixe càrrec, i tant el seu títul de marqués de Villena com el de conestable de Castella varen ser anulats en [[1391]] pels tutors de [[Enric III el Dolent]].

	Des de [[1381]] fon aixina mateix comte de Ribagorça, com [[Alfons IV]], a la mort de son pare [[Pere d'Aragó i d'Anjou]], [[comte de Ribagorça]] i [[comtat d'Ampuries\|Ampuries]].		Des de [[1381]] fon aixina mateix comte de Ribagorça, com [[Alfons IV]], a la mort de son pare [[Pere d'Aragó i d'Anjou]], [[comte de Ribagorça]] i [[comtat d'Ampuries\|Ampuries]].