Alfonso Paso - Historial de revisions

Reval en 20:02 25 març 2026

2026-03-25T20:02:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:02 25 març 2026
Llínea 134:		Llínea 134:

	* Medalles del Círcul d'Escritors Cinematogràfics. 1954 Millor argument original ''Sierra maldita''.		* Medalles del Círcul d'Escritors Cinematogràfics. 1954 Millor argument original ''Sierra maldita''.

			== Referències ==
			* [https://web.archive.org/web/20200729154018/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1954.htm «Premios del CEC a la producción española de 1954». CEC]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Reval en 20:01 25 març 2026

2026-03-25T20:01:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:01 25 març 2026
Llínea 135:		Llínea 135:
	* Medalles del Círcul d'Escritors Cinematogràfics. 1954 Millor argument original ''Sierra maldita''.		* Medalles del Círcul d'Escritors Cinematogràfics. 1954 Millor argument original ''Sierra maldita''.

			== Bibliografia ==
			* Marqueríe, Alfredo (1960). Alfonso Paso y su teatro. Escelicer
			* Mathías, Julio (1971). Alfonso Paso. EPESA

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 20:00 25 març 2026

2026-03-25T20:00:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:00 25 març 2026
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Alfonso Paso Gil''' ([[Madrit]], [[12 de setembre]] de [[1926]] - [[Madrit]], [[10 de juliol]] de [[1978]]), fon un periodiste, escritor, dramaturc espanyol, autor de [[Sainet\|sainets]] dramàtics, comèdies, tragèdies i obres de denúncia social. Els seus llibrets varen destacar per l'humor reflectit en els diàlecs i l'originalitat de les situacions i personages.		'''Alfonso Paso Gil''' ([[Madrit]], [[12 de setembre]] de [[1926]] - † [[Madrit]], [[10 de juliol]] de [[1978]]), fon un periodiste, escritor, dramaturc espanyol, autor de [[Sainet\|sainets]] dramàtics, comèdies, tragèdies i obres de denúncia social. Els seus llibrets varen destacar per l'humor reflectit en els diàlecs i l'originalitat de les situacions i personages.

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 16:		Llínea 16:
	Alfonso Paso naixqué en la ciutat de Madrit en el sí d'una família d'autors teatrals, artistes i especialment músics. Fon fill d'Antonio Paso Cano, dramaturc i llibretiste de [[sarsuela]] de la [[generació del 98]], i de l'actriu Juana Gil. Tio seu era [[Manuel Paso]], periodiste, escritor i poeta. Era germà, ademés, d'Antonio Paso Díaz, pare a la seua volta d'[[Encarna Paso]].		Alfonso Paso naixqué en la ciutat de Madrit en el sí d'una família d'autors teatrals, artistes i especialment músics. Fon fill d'Antonio Paso Cano, dramaturc i llibretiste de [[sarsuela]] de la [[generació del 98]], i de l'actriu Juana Gil. Tio seu era [[Manuel Paso]], periodiste, escritor i poeta. Era germà, ademés, d'Antonio Paso Díaz, pare a la seua volta d'[[Encarna Paso]].

	Despuix d'abandonar la carrera d'ingenier aeronàutic, estudià Filosofia i Lletres, en la branca d'Història d'Amèrica i Arqueologia, conseguint el Premi Extraordinari fi de carrera en [[1952]]. També estudià Medicina i en [[1974]] es llicencià en Periodisme. Contragué matrimoni en Evangelina Jardiel Poncela (filla d'[[Enrique Jardiel Poncela]]) i varen ser pares de les actrius [[Paloma Paso Jardiel]] i Rocío Paso Jardiel.		Despuix d'abandonar la carrera d'ingenier aeronàutic, estudià Filosofia i Lletres, en la branca d'Història d'Amèrica i Arqueologia, conseguint el Premi Extraordinari fi de carrera en l'any [[1952]]. També estudià Medicina i en [[1974]] es llicencià en Periodisme. Contragué matrimoni en Evangelina Jardiel Poncela (filla d'[[Enrique Jardiel Poncela]]) i varen ser pares de les actrius [[Paloma Paso Jardiel]] i Rocío Paso Jardiel.

	En l'any [[1968]] Alfonso Paso aplegà a tindre sèt obres en cartell en sèt teatres de Madrit, vesprada i nit durant varis mesos i el cartell de «No hi ha localitats» figurava en tots ells.		En l'any [[1968]] Alfonso Paso aplegà a tindre sèt obres en cartell en sèt teatres de Madrit, vesprada i nit durant varis mesos i el cartell de «No hi ha localitats» figurava en tots ells.
Llínea 28:		Llínea 28:
	== Obra ==		== Obra ==

	La seua primera comèdia, ''Un tic-tac de reloj'', l'escrigué en [[1946]] i constava d'un sol acte. Intentà en els inicis de la seua carrera una renovació teatral, en obres com ''Juicio contra un sinvergüenza'' i ''Los pobrecitos'', pero es va plegar als gusts de la classe mija dels anys cinquanta i xixanta, escrivint un teatre d'evasió, més dedicat a entretindre. El seu èxit fon enorme, aplegant a ser el dramaturc més fecunt del teatre de posguerra, i és possible que fora un dels primers autors teatrals que es feu en una menuda fortuna. En [[1968]] gojava de tanta popularitat que mantenia sèt obres en cartell en sèt teatres de Madrit, en tres funcions diàries. Est èxit comercial té molt que vore en el fet de que algunes de les seues obres varen ser comprades per al cine.		La seua primera comèdia, ''Un tic-tac de reloj'', l'escrigué en [[1946]] i constava d'un sol acte. Intentà en els inicis de la seua carrera una renovació teatral, en obres com ''Juicio contra un sinvergüenza'' i ''Los pobrecitos'', pero es va plegar als gusts de la classe mija dels [[anys 1950\|anys cinquanta]] i [[anys 1960\|xixanta]], escrivint un teatre d'evasió, més dedicat a entretindre. El seu èxit fon enorme, aplegant a ser el dramaturc més fecunt del teatre de posguerra, i és possible que fora un dels primers autors teatrals que es feu en una menuda fortuna. En l'any [[1968]] gojava de tanta popularitat que mantenia sèt obres en cartell en sèt teatres de Madrit, en tres funcions diàries. Est èxit comercial té molt que vore en el fet de que algunes de les seues obres varen ser comprades per al cine.

	Varis anys despuix de la seua mort les seues obres seguixen sent de gran interés, per lo que continuen representant-se en bon acolliment en països com [[Alemània]], [[Turquia]], [[República Checa]], [[Hongria]] o [[Mèxic]], entre uns atres.		Varis anys despuix de la seua mort les seues obres seguixen sent de gran interés, per lo que continuen representant-se en bon acolliment en països com [[Alemània]], [[Turquia]], [[República Checa]], [[Hongria]] o [[Mèxic]], entre uns atres.
Llínea 134:		Llínea 134:

	* Medalles del Círcul d'Escritors Cinematogràfics. 1954 Millor argument original ''Sierra maldita''.		* Medalles del Círcul d'Escritors Cinematogràfics. 1954 Millor argument original ''Sierra maldita''.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 18:50 26 feb 2026

2026-02-26T18:50:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:50 26 feb 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Alfonso Paso Gil
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Periodiste i escritor.
			\| data_naix = [[12 de setembre]] de [[1926]]
			\| lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[10 de juliol]] de [[1978]]
			\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
			}}
	'''Alfonso Paso Gil''' ([[Madrit]], [[12 de setembre]] de [[1926]] - [[Madrit]], [[10 de juliol]] de [[1978]]), fon un periodiste, escritor, dramaturc espanyol, autor de [[Sainet\|sainets]] dramàtics, comèdies, tragèdies i obres de denúncia social. Els seus llibrets varen destacar per l'humor reflectit en els diàlecs i l'originalitat de les situacions i personages.		'''Alfonso Paso Gil''' ([[Madrit]], [[12 de setembre]] de [[1926]] - [[Madrit]], [[10 de juliol]] de [[1978]]), fon un periodiste, escritor, dramaturc espanyol, autor de [[Sainet\|sainets]] dramàtics, comèdies, tragèdies i obres de denúncia social. Els seus llibrets varen destacar per l'humor reflectit en els diàlecs i l'originalitat de les situacions i personages.

Xavier en 18:47 26 feb 2026

2026-02-26T18:47:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:47 26 feb 2026
Llínea 127:		Llínea 127:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Alfonso_Paso Alfonso Paso en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Alfonso_Paso Alfonso Paso en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Escritors espanyols]]
			[[Categoria:Periodistes]]
			[[Categoria:Periodistes espanyols]]
			[[Categoria:Guionistes]]
			[[Categoria:Directors de teatre]]
			[[Categoria:Teatre]]

Xavier en 18:43 26 feb 2026

2026-02-26T18:43:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:43 26 feb 2026
Llínea 123:		Llínea 123:

	* Medalles del Círcul d'Escritors Cinematogràfics. 1954 Millor argument original ''Sierra maldita''.		* Medalles del Círcul d'Escritors Cinematogràfics. 1954 Millor argument original ''Sierra maldita''.

			== Enllaços externs ==

			* [https://es.wikipedia.org/wiki/Alfonso_Paso Alfonso Paso en Wikipedia]

Xavier en 18:42 26 feb 2026

2026-02-26T18:42:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:42 26 feb 2026
Llínea 104:		Llínea 104:
	* Compañera te doy (1973)		* Compañera te doy (1973)
	* Si yo fuera rico (1973-1974)		* Si yo fuera rico (1973-1974)

			== Premis, guardons i reconeiximents ==

			=== Teatrals ===

			* Premi Carlos Arniches, per ''Los pobrecitos'' (1957).
			* Premi Álvarez Quintero de la Real Acadèmia Espanyola, per ''El cielo dentro de casa'' (1960)
			* Encomana d'Isabel la Catòlica (1961)
			* Premi Maria Rolland, per ''Las que tienen que servir'' (1962)
			* Premi de la Crítica de Barcelona, per ''Sí quiero'' (1965)
			* Premi Leopoldo Cano de Valladolit, per ''Querido Profesor'' (1966)
			* Medalla d'Argent en branques de Roure al Mèrit en el Treball (1973)
			* Premi Café de Gijón, per la seua novela ''Ministro'' (1975).

			Les seues obres ''El cielo dentro de casa'' i ''En El Escorial, cariño mío'' foren seleccionades en [[1977]] com a objecte d'estudi per l'Acadèmia Sueca.

			=== Cinematogràfics ===

			* Medalles del Círcul d'Escritors Cinematogràfics. 1954 Millor argument original ''Sierra maldita''.

Xavier en 18:32 26 feb 2026

2026-02-26T18:32:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:32 26 feb 2026
Llínea 18:		Llínea 18:

	La seua primera comèdia, ''Un tic-tac de reloj'', l'escrigué en [[1946]] i constava d'un sol acte. Intentà en els inicis de la seua carrera una renovació teatral, en obres com ''Juicio contra un sinvergüenza'' i ''Los pobrecitos'', pero es va plegar als gusts de la classe mija dels anys cinquanta i xixanta, escrivint un teatre d'evasió, més dedicat a entretindre. El seu èxit fon enorme, aplegant a ser el dramaturc més fecunt del teatre de posguerra, i és possible que fora un dels primers autors teatrals que es feu en una menuda fortuna. En [[1968]] gojava de tanta popularitat que mantenia sèt obres en cartell en sèt teatres de Madrit, en tres funcions diàries. Est èxit comercial té molt que vore en el fet de que algunes de les seues obres varen ser comprades per al cine.		La seua primera comèdia, ''Un tic-tac de reloj'', l'escrigué en [[1946]] i constava d'un sol acte. Intentà en els inicis de la seua carrera una renovació teatral, en obres com ''Juicio contra un sinvergüenza'' i ''Los pobrecitos'', pero es va plegar als gusts de la classe mija dels anys cinquanta i xixanta, escrivint un teatre d'evasió, més dedicat a entretindre. El seu èxit fon enorme, aplegant a ser el dramaturc més fecunt del teatre de posguerra, i és possible que fora un dels primers autors teatrals que es feu en una menuda fortuna. En [[1968]] gojava de tanta popularitat que mantenia sèt obres en cartell en sèt teatres de Madrit, en tres funcions diàries. Est èxit comercial té molt que vore en el fet de que algunes de les seues obres varen ser comprades per al cine.

			Varis anys despuix de la seua mort les seues obres seguixen sent de gran interés, per lo que continuen representant-se en bon acolliment en països com [[Alemània]], [[Turquia]], [[República Checa]], [[Hongria]] o [[Mèxic]], entre uns atres.

			Les seues obres han segut traduïdes a més de vintiquatre idiomes, entre ells l'[[italià]], [[francés]], [[anglés]], [[alemà]], [[portugués]] o [[àrap]]. Fon el primer autor espanyol viu que estrenà en [[Broadway]] ([[Nova York]]), en la comèdia ''El canto de la cigarra''.

			El director i actor de teatre espanyol [[José Vilar]], gran admirador de Paso, feu célebres moltes de les seues obres en la televisió peruana i chilena des de mitans de la década dels setanta fins a inicis dels huitanta.

			=== Teatre ===

			Obres més conegudes:

			* Juicio contra un sinvergüenza (1952)
			* Una bomba llamada Abelardo (1953)
			* Los pobrecitos (1957)
			* El cielo dentro de casa (1957)
			* Usted puede ser un asesino (1958, portada al cine)
			* Papá se enfada por todo (1959)
			* No hay novedad, Doña Adela (1959)
			* La boda de la chica (1960)
			* Pregunta por Julio César (1960)
			* Cuidado con las personas formales (1960)
			* Cosas de papá y mamá (1960)
			* Cuatro y Ernesto (1960)
			* Sentencia de muerte (1960)
			* Una tal Dulcinea (1961)
			* Vamos a contar mentiras (1961)
			* Aurelia y sus hombres (1961, Premi Nacional de Teatre)
			* Los derechos de la mujer (1962)
			* Al final de la cuerda (1962)
			* De profesión, sospechoso (1962)
			* Las que tienen que servir (1962)
			* El mejor mozo de España (1962)
			* Sosteniendo el tipo (1962)
			* El canto de la cigarra (1963)
			* Las mujeres los prefieren pachuchos (1963)
			* La corbata, (1963)
			* Los Palomos (1964, portada al cine)
			* Carmen tomó la roja, (1964)
			* La oficina (1965)
			* Educando a un idiota (1965)
			* Enseñar a un sinvergüenza (1966)
			* ¡Estos chicos de ahora! (1967)
			* Atrapar a un asesino (1968)
			* ¡Cómo está el servicio! (1968)
			* Viuda ella, viudo él (1968)
			* Una monja (1968)
			* El armario (1969)
			* Nerón-Paso (1969)
			* Tú me acostumbraste (1970)

			=== Narrativa ===

			* Ministro (1975, portada al cine)

			=== Periodisme ===

			Colaborà asiduament en els periòdics ''[[ABC]]'' i ''[[El Alcázar]]''.

			=== Guioniste de cine ===

			* Un tesoro en el cielo (1957)
			* Aquellos tiempos del cuplé (1958)
			* Las dos y media y veneno (1959)
			* Pregunta por Julio César (1960)
			* Cena de matrimonios (1962)
			* Querido profesor (1966, en la que también actuó)
			* Amor a la española (1966)
			* Cuatro noches de boda (1969)
			* Préstamela esta noche (1978)

			=== Guioniste i director ===

			* Vamos por la parejita (1969)
			* No somos ni Romeo ni Julieta (1969)
			* Los extremeños se tocan (1970)
			* La otra residencia (1970)
			* Ligue Story (1972)
			* Celos, amor y Mercado Común (1973)

			=== Televisió ===

			* Firmado Pérez (1963)
			* Remite: Maribel (1970)
			* El último café (1970-1972)
			* Compañera te doy (1973)
			* Si yo fuera rico (1973-1974)

Xavier en 18:18 26 feb 2026

2026-02-26T18:18:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:18 26 feb 2026
Llínea 16:		Llínea 16:

	== Obra ==		== Obra ==

			La seua primera comèdia, ''Un tic-tac de reloj'', l'escrigué en [[1946]] i constava d'un sol acte. Intentà en els inicis de la seua carrera una renovació teatral, en obres com ''Juicio contra un sinvergüenza'' i ''Los pobrecitos'', pero es va plegar als gusts de la classe mija dels anys cinquanta i xixanta, escrivint un teatre d'evasió, més dedicat a entretindre. El seu èxit fon enorme, aplegant a ser el dramaturc més fecunt del teatre de posguerra, i és possible que fora un dels primers autors teatrals que es feu en una menuda fortuna. En [[1968]] gojava de tanta popularitat que mantenia sèt obres en cartell en sèt teatres de Madrit, en tres funcions diàries. Est èxit comercial té molt que vore en el fet de que algunes de les seues obres varen ser comprades per al cine.

Xavier: /* Biografia */

2026-02-26T18:13:57Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:13 26 feb 2026
Llínea 5:		Llínea 5:
	Alfonso Paso naixqué en la ciutat de Madrit en el sí d'una família d'autors teatrals, artistes i especialment músics. Fon fill d'Antonio Paso Cano, dramaturc i llibretiste de [[sarsuela]] de la [[generació del 98]], i de l'actriu Juana Gil. Tio seu era [[Manuel Paso]], periodiste, escritor i poeta. Era germà, ademés, d'Antonio Paso Díaz, pare a la seua volta d'[[Encarna Paso]].		Alfonso Paso naixqué en la ciutat de Madrit en el sí d'una família d'autors teatrals, artistes i especialment músics. Fon fill d'Antonio Paso Cano, dramaturc i llibretiste de [[sarsuela]] de la [[generació del 98]], i de l'actriu Juana Gil. Tio seu era [[Manuel Paso]], periodiste, escritor i poeta. Era germà, ademés, d'Antonio Paso Díaz, pare a la seua volta d'[[Encarna Paso]].

	Despuix d'abandonar la carrera d'ingenier aeronàutic, estudià Filosofia i Lletres, en la branca d'Història d'Amèrica i Arqueologia, conseguint el Premi Extraordinari fi de carrera en [[1952]]. També estudià Medicina i en [[1974]] es llicencià en Periodisme. Contragué matrimoni en Evangelina Jardiel Poncela (filla d'[[Enrique Jardiel Poncela]]) i varen ser pares de les actrius [[Paloma Paso Jardiel]]~~, actriu~~ i Rocío Paso Jardiel.		Despuix d'abandonar la carrera d'ingenier aeronàutic, estudià Filosofia i Lletres, en la branca d'Història d'Amèrica i Arqueologia, conseguint el Premi Extraordinari fi de carrera en [[1952]]. També estudià Medicina i en [[1974]] es llicencià en Periodisme. Contragué matrimoni en Evangelina Jardiel Poncela (filla d'[[Enrique Jardiel Poncela]]) i varen ser pares de les actrius [[Paloma Paso Jardiel]] i Rocío Paso Jardiel.

	En l'any [[1968]] Alfonso Paso aplegà a tindre sèt obres en cartell en sèt teatres de Madrit, vesprada i nit durant varis mesos i el cartell de «No hi ha localitats» figurava en tots ells.		En l'any [[1968]] Alfonso Paso aplegà a tindre sèt obres en cartell en sèt teatres de Madrit, vesprada i nit durant varis mesos i el cartell de «No hi ha localitats» figurava en tots ells.