Alfret el Gran - Historial de revisions

Lluísm en 12:51 6 feb 2026

2026-02-06T12:51:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:51 6 feb 2026
Llínea 69:		Llínea 69:
	Va morir en [[Winchester]], el [[26 d'octubre]] de l'any 899, als 50 anys d'edat, i va ser sepultat en l'abadia de Newminster, pero depuix li'l va traslladar a l'abadia d'Hyde, en Winchester. Cóm va morir és desconegut, encara que va sofrir durant tota la seua vida en una malaltia dolorosa i desagradable. El seu biógraf Asser va donar una descripció detallada dels síntomes d'Alfred i açò ha permés als meges moderns per a proporcionar un possible diagnòstic. Es va pensar que tenia ya siga la [[malaltia de Crohn]].<ref>Craig, G (May 1991). "Alfred the Great: a diagnosis". Journal of the Royal Society of Medicine. 84 (5): 303–305. PMC 1293232free to read. PMID 1819247.		Va morir en [[Winchester]], el [[26 d'octubre]] de l'any 899, als 50 anys d'edat, i va ser sepultat en l'abadia de Newminster, pero depuix li'l va traslladar a l'abadia d'Hyde, en Winchester. Cóm va morir és desconegut, encara que va sofrir durant tota la seua vida en una malaltia dolorosa i desagradable. El seu biógraf Asser va donar una descripció detallada dels síntomes d'Alfred i açò ha permés als meges moderns per a proporcionar un possible diagnòstic. Es va pensar que tenia ya siga la [[malaltia de Crohn]].<ref>Craig, G (May 1991). "Alfred the Great: a diagnosis". Journal of the Royal Society of Medicine. 84 (5): 303–305. PMC 1293232free to read. PMID 1819247.
	</ref><ref>Jackson, F I (January 1992). "Letter to the editor: Alfred the Great: a diagnosis". Journal of the Royal Society of Medicine. 85 (1): 58. PMC 1293470free to read. PMID 1610468.</ref> El seu net Rei Eadred sembla haver sofrit una malaltia similar.		</ref><ref>Jackson, F I (January 1992). "Letter to the editor: Alfred the Great: a diagnosis". Journal of the Royal Society of Medicine. 85 (1): 58. PMC 1293470free to read. PMID 1610468.</ref> El seu net Rei Eadred sembla haver sofrit una malaltia similar.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T13:58:48Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

← Revisió anterior		Revisió de 13:58 23 oct 2025
Llínea 38:		Llínea 38:

	== Llegendes del periodo ==		== Llegendes del periodo ==
	[[~~File~~:Alfred the Great silver coin.jpg\|thumb\|200px\|[[Moneda]] d'Alfret el Gran]]		[[Archiu:Alfred the Great silver coin.jpg\|thumb\|200px\|[[Moneda]] d'Alfret el Gran]]

	Una llegenda diu cóm, disfrassat com un fugitiu en els pantans d'[[Athelney]], en [[Petherton]], al nort de [[Somerset]], despuix de la primera invasió danesa, va ser vist per una llauradora i ella li va donar abric, ignorant de la seua identitat, deixant-ho que l'ajude a fer algunes coques que havia deixat cuinar en el fòc mentres anava a fer atres quefers. Preocupat en els problemes del regne, Alfret va deixar que les coques es cremaren i va ser colpejat per la dòna quan va tornar. Una volta exposta l'identitat del rei, la dòna es va disculpar profusament, pero Alfret va insistir que ell era el que deuria disculpar-se. Tota esta història de que Alfret, durant el seu retir en Athelney, ixquera a la vista com un fugitiu i ajudara a una dòna a cuinar unes coques, és falsa. En realitat ell estava organisant la resistència. Al mateix temps, atres llegendes ho suponen disfrassat com arpiste per a entrar al camp de Guthrum i descobrir els seus plans.		Una llegenda diu cóm, disfrassat com un fugitiu en els pantans d'[[Athelney]], en [[Petherton]], al nort de [[Somerset]], despuix de la primera invasió danesa, va ser vist per una llauradora i ella li va donar abric, ignorant de la seua identitat, deixant-ho que l'ajude a fer algunes coques que havia deixat cuinar en el fòc mentres anava a fer atres quefers. Preocupat en els problemes del regne, Alfret va deixar que les coques es cremaren i va ser colpejat per la dòna quan va tornar. Una volta exposta l'identitat del rei, la dòna es va disculpar profusament, pero Alfret va insistir que ell era el que deuria disculpar-se. Tota esta història de que Alfret, durant el seu retir en Athelney, ixquera a la vista com un fugitiu i ajudara a una dòna a cuinar unes coques, és falsa. En realitat ell estava organisant la resistència. Al mateix temps, atres llegendes ho suponen disfrassat com arpiste per a entrar al camp de Guthrum i descobrir els seus plans.

Lluísm en 18:35 5 abr 2025

2025-04-05T18:35:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:35 5 abr 2025
Llínea 69:		Llínea 69:
	Va morir en [[Winchester]], el [[26 d'octubre]] de l'any 899, als 50 anys d'edat, i va ser sepultat en l'abadia de Newminster, pero depuix li'l va traslladar a l'abadia d'Hyde, en Winchester. Cóm va morir és desconegut, encara que va sofrir durant tota la seua vida en una malaltia dolorosa i desagradable. El seu biógraf Asser va donar una descripció detallada dels síntomes d'Alfred i açò ha permés als meges moderns per a proporcionar un possible diagnòstic. Es va pensar que tenia ya siga la [[malaltia de Crohn]].<ref>Craig, G (May 1991). "Alfred the Great: a diagnosis". Journal of the Royal Society of Medicine. 84 (5): 303–305. PMC 1293232free to read. PMID 1819247.		Va morir en [[Winchester]], el [[26 d'octubre]] de l'any 899, als 50 anys d'edat, i va ser sepultat en l'abadia de Newminster, pero depuix li'l va traslladar a l'abadia d'Hyde, en Winchester. Cóm va morir és desconegut, encara que va sofrir durant tota la seua vida en una malaltia dolorosa i desagradable. El seu biógraf Asser va donar una descripció detallada dels síntomes d'Alfred i açò ha permés als meges moderns per a proporcionar un possible diagnòstic. Es va pensar que tenia ya siga la [[malaltia de Crohn]].<ref>Craig, G (May 1991). "Alfred the Great: a diagnosis". Journal of the Royal Society of Medicine. 84 (5): 303–305. PMC 1293232free to read. PMID 1819247.
	</ref><ref>Jackson, F I (January 1992). "Letter to the editor: Alfred the Great: a diagnosis". Journal of the Royal Society of Medicine. 85 (1): 58. PMC 1293470free to read. PMID 1610468.</ref> El seu net Rei Eadred sembla haver sofrit una malaltia similar.		</ref><ref>Jackson, F I (January 1992). "Letter to the editor: Alfred the Great: a diagnosis". Journal of the Royal Society of Medicine. 85 (1): 58. PMC 1293470free to read. PMID 1610468.</ref> El seu net Rei Eadred sembla haver sofrit una malaltia similar.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

Reval en 10:39 28 nov 2024

2024-11-28T10:39:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:39 28 nov 2024
Llínea 69:		Llínea 69:
	Va morir en [[Winchester]], el [[26 d'octubre]] de l'any 899, als 50 anys d'edat, i va ser sepultat en l'abadia de Newminster, pero depuix li'l va traslladar a l'abadia d'Hyde, en Winchester. Cóm va morir és desconegut, encara que va sofrir durant tota la seua vida en una malaltia dolorosa i desagradable. El seu biógraf Asser va donar una descripció detallada dels síntomes d'Alfred i açò ha permés als meges moderns per a proporcionar un possible diagnòstic. Es va pensar que tenia ya siga la [[malaltia de Crohn]].<ref>Craig, G (May 1991). "Alfred the Great: a diagnosis". Journal of the Royal Society of Medicine. 84 (5): 303–305. PMC 1293232free to read. PMID 1819247.		Va morir en [[Winchester]], el [[26 d'octubre]] de l'any 899, als 50 anys d'edat, i va ser sepultat en l'abadia de Newminster, pero depuix li'l va traslladar a l'abadia d'Hyde, en Winchester. Cóm va morir és desconegut, encara que va sofrir durant tota la seua vida en una malaltia dolorosa i desagradable. El seu biógraf Asser va donar una descripció detallada dels síntomes d'Alfred i açò ha permés als meges moderns per a proporcionar un possible diagnòstic. Es va pensar que tenia ya siga la [[malaltia de Crohn]].<ref>Craig, G (May 1991). "Alfred the Great: a diagnosis". Journal of the Royal Society of Medicine. 84 (5): 303–305. PMC 1293232free to read. PMID 1819247.
	</ref><ref>Jackson, F I (January 1992). "Letter to the editor: Alfred the Great: a diagnosis". Journal of the Royal Society of Medicine. 85 (1): 58. PMC 1293470free to read. PMID 1610468.</ref> El seu net Rei Eadred sembla haver sofrit una malaltia similar.		</ref><ref>Jackson, F I (January 1992). "Letter to the editor: Alfred the Great: a diagnosis". Journal of the Royal Society of Medicine. 85 (1): 58. PMC 1293470free to read. PMID 1610468.</ref> El seu net Rei Eadred sembla haver sofrit una malaltia similar.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

Valencian: Text reemplaça - 'començos' a 'començaments'

2023-09-24T18:07:31Z

Text reemplaça - 'començos' a 'començaments'

← Revisió anterior		Revisió de 18:07 24 set 2023
Llínea 52:		Llínea 52:

	=== Accions d'Alfret ===		=== Accions d'Alfret ===
	Alfret havia estat en camí d'anar a rellevar al seu fill en Thorney quan va sentir que Northumbria i els danesos d'Anglia de l'Est sitiaven [[Exeter]] i una plaça forta no nomenada en la vora nort de [[Devon]]. Alfret immediatament s'afanya a marchar cap a l'oest i lliura del lloc a Exeter; el nom de l'atre lloc no es registra. Mentrestant la força de Haesten es posa en marcha sobre la vall del Tàmesis, possiblement en l'idea d'assistir als seus aliats en l'oest. Pero una força combinada baix el mando els tres grans ''ealdormen'' ('cavallers') de [[Mercia]], de [[Wiltshire]] i de [[Somerset]], els varen fer retrocedir cap al noroest, finalment sent alcançats i bloquejats en [[Buttington]], que alguns identifiquen en [[Buttington Tump]] en la boca del riu Wye, uns atres en Buttington prop de [[Welshpool]]. Una tentativa de trencar les llínees angleses va ser derrotada en grans pèrdues en el camp danés; els que varen escapar es varen refugiar en Shoebury. Allí, despuix de reforçar-se, varen fer un atac repentí a través d'Anglaterra i varen ocupar les ruïnes romanes de [[Chester]]. L'eixèrcit anglés no va intentar un bloqueig d'hivern, pero va destruir totes les fonts de recaptes en l'entorn. A principis de l'any [[894]] o [[895]] la falta d'aliment va obligar als danesos a retirar-se una volta més a [[Essex]]. A fins d'eixe any i ~~començos~~ de l'any 895 o [[896]] els danesos varen prendre les seues naus i varen navegar sobre el [[Tàmesis]] i el Lligga i es varen fortificar a vint milles de [[Londres]]. Un atac directe contra les llínees daneses va fallar, pero més avant en eixe any Alfret obté els mijos per a obstruir el riu en la finalitat de previndre l'eixida de les naus daneses. Els danesos varen vore que estaven atrapats i varen decidir atacar la partix nort en [[Bridgenorth]], sense èxit. A l'any següent ([[896]] o [[897]]), es varen rendir.		Alfret havia estat en camí d'anar a rellevar al seu fill en Thorney quan va sentir que Northumbria i els danesos d'Anglia de l'Est sitiaven [[Exeter]] i una plaça forta no nomenada en la vora nort de [[Devon]]. Alfret immediatament s'afanya a marchar cap a l'oest i lliura del lloc a Exeter; el nom de l'atre lloc no es registra. Mentrestant la força de Haesten es posa en marcha sobre la vall del Tàmesis, possiblement en l'idea d'assistir als seus aliats en l'oest. Pero una força combinada baix el mando els tres grans ''ealdormen'' ('cavallers') de [[Mercia]], de [[Wiltshire]] i de [[Somerset]], els varen fer retrocedir cap al noroest, finalment sent alcançats i bloquejats en [[Buttington]], que alguns identifiquen en [[Buttington Tump]] en la boca del riu Wye, uns atres en Buttington prop de [[Welshpool]]. Una tentativa de trencar les llínees angleses va ser derrotada en grans pèrdues en el camp danés; els que varen escapar es varen refugiar en Shoebury. Allí, despuix de reforçar-se, varen fer un atac repentí a través d'Anglaterra i varen ocupar les ruïnes romanes de [[Chester]]. L'eixèrcit anglés no va intentar un bloqueig d'hivern, pero va destruir totes les fonts de recaptes en l'entorn. A principis de l'any [[894]] o [[895]] la falta d'aliment va obligar als danesos a retirar-se una volta més a [[Essex]]. A fins d'eixe any i començaments de l'any 895 o [[896]] els danesos varen prendre les seues naus i varen navegar sobre el [[Tàmesis]] i el Lligga i es varen fortificar a vint milles de [[Londres]]. Un atac directe contra les llínees daneses va fallar, pero més avant en eixe any Alfret obté els mijos per a obstruir el riu en la finalitat de previndre l'eixida de les naus daneses. Els danesos varen vore que estaven atrapats i varen decidir atacar la partix nort en [[Bridgenorth]], sense èxit. A l'any següent ([[896]] o [[897]]), es varen rendir.

	Alguns es varen retirar a [[Northumbria]], uns atres a [[Anglia de l'Est]]; els que no tenien cap conexió en Anglaterra es varen retirar al continent.<ref name="Plummer, Charles, 1911." /> La llarga campanya havia terminat.		Alguns es varen retirar a [[Northumbria]], uns atres a [[Anglia de l'Est]]; els que no tenien cap conexió en Anglaterra es varen retirar al continent.<ref name="Plummer, Charles, 1911." /> La llarga campanya havia terminat.

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:29:50Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:29 28 ago 2023
Llínea 16:		Llínea 16:
	\|signatura =		\|signatura =
	}}		}}
	'''Alfret el Gran''' (també nomenat ''Ælfred'', del [[Idioma anglosaxó\|anglés antic]]: ''Ælfrēd'') ([[849]] - † [[26 d'octubre]] de [[899]]) o '''sant Alfret el Gran''', va ser [[Regne de Wessex\|rei de Wessex]] des de l'any [[871]] fins a la seua mort. Es va fer célebre per defendre el seu regne contra els [[viking]]s, convertint-se com a resultat d'açò en l'únic rei de la seua dinastia en ser ~~cridat~~ «El Gran» o Magne, pel seu poble. Va ser també el primer rei de Wessex que es autoproclama rei dels [[anglosaxons]].{{Harvnp\|Yorke\|2001\|pp=27–28 }} La seua vida es coneix gràcies a [[Asser]], cronista [[Gales\|galés]]. Home cult i lletrat, va ajudar molt a la [[educació]] i a millorar el sistema de [[llei]]s del seu regne. Venerat com [[sant]] en les iglésies [[Iglésia catòlica\|catòlica]], [[ortodoxa]] i [[anglicana]], la seua festa llitúrgica se celebra el [[26 d'octubre]].		'''Alfret el Gran''' (també nomenat ''Ælfred'', del [[Idioma anglosaxó\|anglés antic]]: ''Ælfrēd'') ([[849]] - † [[26 d'octubre]] de [[899]]) o '''sant Alfret el Gran''', va ser [[Regne de Wessex\|rei de Wessex]] des de l'any [[871]] fins a la seua mort. Es va fer célebre per defendre el seu regne contra els [[viking]]s, convertint-se com a resultat d'açò en l'únic rei de la seua dinastia en ser nomenat «El Gran» o Magne, pel seu poble. Va ser també el primer rei de Wessex que es autoproclama rei dels [[anglosaxons]].{{Harvnp\|Yorke\|2001\|pp=27–28 }} La seua vida es coneix gràcies a [[Asser]], cronista [[Gales\|galés]]. Home cult i lletrat, va ajudar molt a la [[educació]] i a millorar el sistema de [[llei]]s del seu regne. Venerat com [[sant]] en les iglésies [[Iglésia catòlica\|catòlica]], [[ortodoxa]] i [[anglicana]], la seua festa llitúrgica se celebra el [[26 d'octubre]].

	== Inicis ==		== Inicis ==

Lluísm: /* Llegendes del periodo */

2023-08-06T15:20:26Z

Llegendes del periodo

← Revisió anterior		Revisió de 15:20 6 ago 2023
Llínea 38:		Llínea 38:

	== Llegendes del periodo ==		== Llegendes del periodo ==
	[[File:Alfred the Great silver coin.jpg\|thumb\|~~250px~~\|[[Moneda]] d'Alfret el Gran]]		[[File:Alfred the Great silver coin.jpg\|thumb\|200px\|[[Moneda]] d'Alfret el Gran]]

	Una llegenda diu cóm, disfrassat com un fugitiu en els pantans d'[[Athelney]], en [[Petherton]], al nort de [[Somerset]], despuix de la primera invasió danesa, va ser vist per una llauradora i ella li va donar abric, ignorant de la seua identitat, deixant-ho que l'ajude a fer algunes coques que havia deixat cuinar en el fòc mentres anava a fer atres quefers. Preocupat en els problemes del regne, Alfret va deixar que les coques es cremaren i va ser colpejat per la dòna quan va tornar. Una volta exposta l'identitat del rei, la dòna es va disculpar profusament, pero Alfret va insistir que ell era el que deuria disculpar-se. Tota esta història de que Alfret, durant el seu retir en Athelney, ixquera a la vista com un fugitiu i ajudara a una dòna a cuinar unes coques, és falsa. En realitat ell estava organisant la resistència. Al mateix temps, atres llegendes ho suponen disfrassat com arpiste per a entrar al camp de Guthrum i descobrir els seus plans.		Una llegenda diu cóm, disfrassat com un fugitiu en els pantans d'[[Athelney]], en [[Petherton]], al nort de [[Somerset]], despuix de la primera invasió danesa, va ser vist per una llauradora i ella li va donar abric, ignorant de la seua identitat, deixant-ho que l'ajude a fer algunes coques que havia deixat cuinar en el fòc mentres anava a fer atres quefers. Preocupat en els problemes del regne, Alfret va deixar que les coques es cremaren i va ser colpejat per la dòna quan va tornar. Una volta exposta l'identitat del rei, la dòna es va disculpar profusament, pero Alfret va insistir que ell era el que deuria disculpar-se. Tota esta història de que Alfret, durant el seu retir en Athelney, ixquera a la vista com un fugitiu i ajudara a una dòna a cuinar unes coques, és falsa. En realitat ell estava organisant la resistència. Al mateix temps, atres llegendes ho suponen disfrassat com arpiste per a entrar al camp de Guthrum i descobrir els seus plans.

Lluísm: /* Llegendes del periodo */

2023-08-06T15:20:11Z

Llegendes del periodo

← Revisió anterior		Revisió de 15:20 6 ago 2023
Llínea 38:		Llínea 38:

	== Llegendes del periodo ==		== Llegendes del periodo ==
	[[File:Alfred the Great silver coin.jpg\|thumb\|~~250pc~~\|[[Moneda]] d'Alfret el Gran]]		[[File:Alfred the Great silver coin.jpg\|thumb\|250px\|[[Moneda]] d'Alfret el Gran]]

	Una llegenda diu cóm, disfrassat com un fugitiu en els pantans d'[[Athelney]], en [[Petherton]], al nort de [[Somerset]], despuix de la primera invasió danesa, va ser vist per una llauradora i ella li va donar abric, ignorant de la seua identitat, deixant-ho que l'ajude a fer algunes coques que havia deixat cuinar en el fòc mentres anava a fer atres quefers. Preocupat en els problemes del regne, Alfret va deixar que les coques es cremaren i va ser colpejat per la dòna quan va tornar. Una volta exposta l'identitat del rei, la dòna es va disculpar profusament, pero Alfret va insistir que ell era el que deuria disculpar-se. Tota esta història de que Alfret, durant el seu retir en Athelney, ixquera a la vista com un fugitiu i ajudara a una dòna a cuinar unes coques, és falsa. En realitat ell estava organisant la resistència. Al mateix temps, atres llegendes ho suponen disfrassat com arpiste per a entrar al camp de Guthrum i descobrir els seus plans.		Una llegenda diu cóm, disfrassat com un fugitiu en els pantans d'[[Athelney]], en [[Petherton]], al nort de [[Somerset]], despuix de la primera invasió danesa, va ser vist per una llauradora i ella li va donar abric, ignorant de la seua identitat, deixant-ho que l'ajude a fer algunes coques que havia deixat cuinar en el fòc mentres anava a fer atres quefers. Preocupat en els problemes del regne, Alfret va deixar que les coques es cremaren i va ser colpejat per la dòna quan va tornar. Una volta exposta l'identitat del rei, la dòna es va disculpar profusament, pero Alfret va insistir que ell era el que deuria disculpar-se. Tota esta història de que Alfret, durant el seu retir en Athelney, ixquera a la vista com un fugitiu i ajudara a una dòna a cuinar unes coques, és falsa. En realitat ell estava organisant la resistència. Al mateix temps, atres llegendes ho suponen disfrassat com arpiste per a entrar al camp de Guthrum i descobrir els seus plans.

Lluísm: /* Llegendes del periodo */

2023-08-06T15:20:00Z

Llegendes del periodo

← Revisió anterior		Revisió de 15:20 6 ago 2023
Llínea 38:		Llínea 38:

	== Llegendes del periodo ==		== Llegendes del periodo ==
			[[File:Alfred the Great silver coin.jpg\|thumb\|250pc\|[[Moneda]] d'Alfret el Gran]]

	Una llegenda diu cóm, disfrassat com un fugitiu en els pantans d'[[Athelney]], en [[Petherton]], al nort de [[Somerset]], despuix de la primera invasió danesa, va ser vist per una llauradora i ella li va donar abric, ignorant de la seua identitat, deixant-ho que l'ajude a fer algunes coques que havia deixat cuinar en el fòc mentres anava a fer atres quefers. Preocupat en els problemes del regne, Alfret va deixar que les coques es cremaren i va ser colpejat per la dòna quan va tornar. Una volta exposta l'identitat del rei, la dòna es va disculpar profusament, pero Alfret va insistir que ell era el que deuria disculpar-se. Tota esta història de que Alfret, durant el seu retir en Athelney, ixquera a la vista com un fugitiu i ajudara a una dòna a cuinar unes coques, és falsa. En realitat ell estava organisant la resistència. Al mateix temps, atres llegendes ho suponen disfrassat com arpiste per a entrar al camp de Guthrum i descobrir els seus plans.		Una llegenda diu cóm, disfrassat com un fugitiu en els pantans d'[[Athelney]], en [[Petherton]], al nort de [[Somerset]], despuix de la primera invasió danesa, va ser vist per una llauradora i ella li va donar abric, ignorant de la seua identitat, deixant-ho que l'ajude a fer algunes coques que havia deixat cuinar en el fòc mentres anava a fer atres quefers. Preocupat en els problemes del regne, Alfret va deixar que les coques es cremaren i va ser colpejat per la dòna quan va tornar. Una volta exposta l'identitat del rei, la dòna es va disculpar profusament, pero Alfret va insistir que ell era el que deuria disculpar-se. Tota esta història de que Alfret, durant el seu retir en Athelney, ixquera a la vista com un fugitiu i ajudara a una dòna a cuinar unes coques, és falsa. En realitat ell estava organisant la resistència. Al mateix temps, atres llegendes ho suponen disfrassat com arpiste per a entrar al camp de Guthrum i descobrir els seus plans.

Lluísm en 15:18 6 ago 2023

2023-08-06T15:18:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:18 6 ago 2023
Llínea 137:		Llínea 137:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.uv.es/~ivorra/Historia/AEM/SigloIXf.htm Biografía], [[Universitat de Valéncia]].		{{Commonscat\|Alfred the Great}}

			* [http://www.uv.es/~ivorra/Historia/AEM/SigloIXf.htm Biografía], [[Universitat de Valéncia]]
	* [http://www.diomedes.com/Inglaterra1b.htm Història d'Anglaterra]		* [http://www.diomedes.com/Inglaterra1b.htm Història d'Anglaterra]
	* [http://www.brathair.com/Revista/N3/Alfredo_O_Grande.pdf «Alfredo O Grande: un Rei Saxao No Esope de Marie de France»], revista ''Brathair'', núm. 2 (1), 2002. En portugués i format [[PDF]].		* [http://www.brathair.com/Revista/N3/Alfredo_O_Grande.pdf «Alfredo O Grande: un Rei Saxao No Esope de Marie de France»], revista ''Brathair'', núm. 2 (1), 2002. En portugués i format [[PDF]]

	{{Successió		{{Successió