Algirós - Historial de revisions

Jose2 en 17:13 31 dec 2025

2025-12-31T17:13:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:13 31 dec 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Valencia-Distritos-Clave-Algirós.png\|thumb\|250px\|Districte d'Algirós]]		[[Archiu:Valencia-Distritos-Clave-Algirós.png\|thumb\|250px\|Districte d'Algirós]]

	'''Algirós''' és un districte de la ciutat de [[Valéncia]]. Construït sobre l'[[Horta de Valéncia\|horta]] regada per la [[séquia]] del mateix nom. Està situat, aproximadament, entre l'avinguda d'Aragó, el carrer Serreria i el carrer Sants Just i Pastor. El Districte Municipal d'Algirós comprén, ademés d'esta àrea, la situada al nort de l'avinguda dels Tarongers fins al llímit del terme municipal.		'''Algirós''' és un districte de la ciutat de [[Valéncia]]. Construït sobre l'[[Horta de Valéncia\|horta]] regada per la [[séquia]] del mateix nom. Està situat, aproximadament, entre l'avinguda d'Aragó, el carrer Serreria i el carrer Sants Just i Pastor. El Districte Municipal d'Algirós comprén, ademés d'esta àrea, la situada al nort de l'avinguda dels Tarongers fins al llímit del terme municipal.

	== Subdivisió i població ==		== Subdivisió i població ==

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T13:59:00Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

← Revisió anterior		Revisió de 13:59 23 oct 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~File~~:Valencia-Distritos-Clave-Algirós.png\|thumb\|250px\|Districte d'Algirós]]		[[Archiu:Valencia-Distritos-Clave-Algirós.png\|thumb\|250px\|Districte d'Algirós]]

	'''Algirós''' és un districte de la ciutat de [[Valéncia]]. Construït sobre l'[[Horta de Valéncia\|horta]] regada per la [[séquia]] del mateix nom. Està situat, aproximadament, entre l'avinguda d'Aragó, el carrer Serreria i el carrer Sants Just i Pastor. El Districte Municipal d'Algirós comprén, ademés d'esta àrea, la situada al nort de l'avinguda dels Tarongers fins al llímit del terme municipal.		'''Algirós''' és un districte de la ciutat de [[Valéncia]]. Construït sobre l'[[Horta de Valéncia\|horta]] regada per la [[séquia]] del mateix nom. Està situat, aproximadament, entre l'avinguda d'Aragó, el carrer Serreria i el carrer Sants Just i Pastor. El Districte Municipal d'Algirós comprén, ademés d'esta àrea, la situada al nort de l'avinguda dels Tarongers fins al llímit del terme municipal.

	== Subdivisió i població ==		== Subdivisió i població ==
	[[~~File~~:Centre de salut de l'Amistat (València).jpg\|thumb\|250px\|Barri de L'Amistat]]		[[Archiu:Centre de salut de l'Amistat (València).jpg\|thumb\|250px\|Barri de L'Amistat]]

	La població del districte està distribuïda entre els 5 barris del districte d'esta manera:		La població del districte està distribuïda entre els 5 barris del districte d'esta manera:
Llínea 15:		Llínea 15:

	== Història ==		== Història ==
	[[~~File~~:Palauet d'Aiora.jpg\|thumb\|250px\|[[Palauet d'Ayora]]]]		[[Archiu:Palauet d'Aiora.jpg\|thumb\|250px\|[[Palauet d'Ayora]]]]
	L'horta d'Algirós casi no va estar poblada fins al [[sigle XX]]; tan sols vivien en ella els habitants de les disperses cases de camp que n'hi havia, majoritàriament llauradors. Fins al sigle XIX no es varen registrar en esta àrea successos de certa rellevància històrica, com que en ella es van establir en l'any [[1812]] algunes tropes del Mariscal Suchet en l'invasió francesa de Valéncia. També cal destacar l'aparició de les vies de Valéncia a [[Tarragona]], i en això l'estació del Cabanyal, en l'any [[1862]], i la construcció de l'estació de la Companyia Central d'Aragó en [[1910]] en el lloc que actualment està actualment l'avinguda d'Aragó. Anys abans, en [[1900]], es va acabar el [[Palauet d'Ayora]], (actualment pertanyent al [[Districte de Camins Al Grau]]), el jardí del qual es va ampliar posteriorment fins a la seua extensió actual. També es va construir en Algirós el primer camp de [[fútbol]] del [[Valéncia CF]], el Camp d'Algirós, que fon inaugurat el [[7 de decembre]] de [[1919]]. Este terreny de joc es va utilisar fins a la inauguració del Mestalla en l'any [[1923]], a uns 500 metros al nort de l'antic.		L'horta d'Algirós casi no va estar poblada fins al [[sigle XX]]; tan sols vivien en ella els habitants de les disperses cases de camp que n'hi havia, majoritàriament llauradors. Fins al sigle XIX no es varen registrar en esta àrea successos de certa rellevància històrica, com que en ella es van establir en l'any [[1812]] algunes tropes del Mariscal Suchet en l'invasió francesa de Valéncia. També cal destacar l'aparició de les vies de Valéncia a [[Tarragona]], i en això l'estació del Cabanyal, en l'any [[1862]], i la construcció de l'estació de la Companyia Central d'Aragó en [[1910]] en el lloc que actualment està actualment l'avinguda d'Aragó. Anys abans, en [[1900]], es va acabar el [[Palauet d'Ayora]], (actualment pertanyent al [[Districte de Camins Al Grau]]), el jardí del qual es va ampliar posteriorment fins a la seua extensió actual. També es va construir en Algirós el primer camp de [[fútbol]] del [[Valéncia CF]], el Camp d'Algirós, que fon inaugurat el [[7 de decembre]] de [[1919]]. Este terreny de joc es va utilisar fins a la inauguració del Mestalla en l'any [[1923]], a uns 500 metros al nort de l'antic.

Llínea 21:		Llínea 21:

	== El mercat d'Algirós ==		== El mercat d'Algirós ==
	[[~~File~~:Mercat d'Algirós.JPG\|thumb\|250px\|Exterior del mercat d'Algirós]]		[[Archiu:Mercat d'Algirós.JPG\|thumb\|250px\|Exterior del mercat d'Algirós]]

	El mercat d'Algirós és un edifici de la segona mitat del [[sigle XX]] molt a la vora de l'avinguda del Cardenal Benlloch. El mercadet es fa també en els carrers al voltant de l'edifici, cada dilluns. Irònicament el mercat es troba en la Plaça de Sant Felip Neri, en el barri d'Albors dels Camins al Grau.		El mercat d'Algirós és un edifici de la segona mitat del [[sigle XX]] molt a la vora de l'avinguda del Cardenal Benlloch. El mercadet es fa també en els carrers al voltant de l'edifici, cada dilluns. Irònicament el mercat es troba en la Plaça de Sant Felip Neri, en el barri d'Albors dels Camins al Grau.

Caro de Segeda en 19:47 10 ago 2025

2025-08-10T19:47:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:47 10 ago 2025
Llínea 41:		Llínea 41:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Poblats del Sud\|Algirós}}		{{commonscat\|Poblats del Sud\|Algirós}}

	* [http://www.valencia.es/ayuntamiento/webs/estadistica/Cartografia/Valencia_barrios.pdf Plano oficial dels districtes i barris de la ciutat de Valéncia]		* [http://www.valencia.es/ayuntamiento/webs/estadistica/Cartografia/Valencia_barrios.pdf Plano oficial dels districtes i barris de la ciutat de Valéncia]
	* [https://www.ayto-valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]		* [https://www.ayto-valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]

			{{Districtes, barris i pedanies de Valéncia}}

	[[Categoria:Valéncia]]		[[Categoria:Valéncia]]
	[[Categoria:Districtes de Valéncia]]		[[Categoria:Districtes de Valéncia]]

Jose2 en 10:54 29 abr 2025

2025-04-29T10:54:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:54 29 abr 2025
Llínea 34:		Llínea 34:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Districtes de Valéncia]]		* [[Districtes de Valéncia]]

	== Referències ==		== Referències ==
	* Dades de l'Ajuntament de Valéncia de l'any [[2013]]		* Dades de l'Ajuntament de Valéncia de l'any [[2013]]

Jose2 en 11:05 3 jul 2023

2023-07-03T11:05:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:05 3 jul 2023
Llínea 31:		Llínea 31:
	=== El camí d'Algirós ===		=== El camí d'Algirós ===
	En un traçat pròxim a la séquia d'Algirós existia un camí d'orige migeval que va adoptar el mateix nom. Esta antiga via arrancava des del [[Riu Túria]] a l'altura de l'actual [[pont de l'Exposició]] (popularment conegut com "La Peineta" o "Pont de Calatrava"), i recorria l'horta fins a entrar al Cabanyal en un punt propenc a l'antiga estació de tren d'este barri. El camí d'Algirós també va rebre el nom de "camí nou", com testifica un pla del [[Pare Tosca]] del [[sigle XVIII]], en referència que era més modern que el camí vell del Grau i el camí fons del Grau. També se li va nomenar "camí vell del Cabanyal", ya que el camí del Cabanyal, situat més al nort, va sorgir posteriorment.		En un traçat pròxim a la séquia d'Algirós existia un camí d'orige migeval que va adoptar el mateix nom. Esta antiga via arrancava des del [[Riu Túria]] a l'altura de l'actual [[pont de l'Exposició]] (popularment conegut com "La Peineta" o "Pont de Calatrava"), i recorria l'horta fins a entrar al Cabanyal en un punt propenc a l'antiga estació de tren d'este barri. El camí d'Algirós també va rebre el nom de "camí nou", com testifica un pla del [[Pare Tosca]] del [[sigle XVIII]], en referència que era més modern que el camí vell del Grau i el camí fons del Grau. També se li va nomenar "camí vell del Cabanyal", ya que el camí del Cabanyal, situat més al nort, va sorgir posteriorment.

			== Vore també ==
			* [[Districtes de Valéncia]]

	== Referències ==		== Referències ==
	* Dades de l'Ajuntament de Valéncia de l'any [[2013]]		* Dades de l'Ajuntament de Valéncia de l'any [[2013]]
	* «Mercat d'Algirós (Ajuntament de Valéncia)».		* «Mercat d'Algirós (Ajuntament de Valéncia)»

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: /* Història */

2022-06-05T17:00:48Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 17:00 5 jun 2022
Llínea 16:		Llínea 16:
	== Història ==		== Història ==
	[[File:Palauet d'Aiora.jpg\|thumb\|250px\|[[Palauet d'Ayora]]]]		[[File:Palauet d'Aiora.jpg\|thumb\|250px\|[[Palauet d'Ayora]]]]
	L'horta d'Algirós casi no va estar poblada fins al [[sigle XX]]; tan sols vivien en ella els habitants de les disperses cases de camp que n'hi havia, majoritàriament llauradors. Fins al sigle XIX no es varen registrar en esta àrea successos de certa rellevància històrica, com que en ella es van establir en l'any [[1812]] algunes tropes del Mariscal Suchet en l'invasió francesa de Valéncia. També cal destacar l'aparició de les vies de Valéncia a [[Tarragona]], i en això l'estació del Cabanyal, en l'any [[1862]], i la construcció de l'estació de la Companyia Central d'Aragó en [[1910]] en el lloc que actualment està actualment l'avinguda d'Aragó. Anys abans, en [[1900]], es va acabar el [[Palauet d'Ayora]], el jardí del qual es va ampliar posteriorment fins a la seua extensió actual. També es va construir en Algirós el primer camp de [[fútbol]] del [[Valéncia CF]], el Camp d'Algirós, que fon inaugurat el [[7 de decembre]] de [[1919]]. Este terreny de joc es va utilisar fins a la inauguració del Mestalla en l'any [[1923]], a uns 500 metros al nort de l'antic.		L'horta d'Algirós casi no va estar poblada fins al [[sigle XX]]; tan sols vivien en ella els habitants de les disperses cases de camp que n'hi havia, majoritàriament llauradors. Fins al sigle XIX no es varen registrar en esta àrea successos de certa rellevància històrica, com que en ella es van establir en l'any [[1812]] algunes tropes del Mariscal Suchet en l'invasió francesa de Valéncia. També cal destacar l'aparició de les vies de Valéncia a [[Tarragona]], i en això l'estació del Cabanyal, en l'any [[1862]], i la construcció de l'estació de la Companyia Central d'Aragó en [[1910]] en el lloc que actualment està actualment l'avinguda d'Aragó. Anys abans, en [[1900]], es va acabar el [[Palauet d'Ayora]], (actualment pertanyent al [[Districte de Camins Al Grau]]), el jardí del qual es va ampliar posteriorment fins a la seua extensió actual. També es va construir en Algirós el primer camp de [[fútbol]] del [[Valéncia CF]], el Camp d'Algirós, que fon inaugurat el [[7 de decembre]] de [[1919]]. Este terreny de joc es va utilisar fins a la inauguració del Mestalla en l'any [[1923]], a uns 500 metros al nort de l'antic.

	La urbanisació de l'Horta va començar en l'any [[1928]], en la construcció del barri de l'Amistat, el qual va ser poblat fonamentalment per ferroviaris i tramviers. Pero la ràpida ocupació de l'horta va començar quan es va establir definitivament el traçat del passeig de Valéncia al Mar, l'actual [[Avinguda de Vicente Blasco Ibáñez\|avinguda de Blasco Ibáñez]]. Entre els anys [[1955]] i [[1962]] es varen construir els blocs del barri de l'Illa Perduda, aixina nomenats popularment perque per aquell temps estaven aïllats en mig del camp. En l'any [[1968]] es va acabar l'Institut d'Ensenyança Mija Sorolla al final de l'extinta Senda Albors, que va començar a tindre alumnes en el curs 1967/68, en l'edifici encara en obres. A partir dels [[Anys 1970\|setanta]], la febra urbanisadora va construir en l'horta, del qual encara quedaven chicotets vestigis.		La urbanisació de l'Horta va començar en l'any [[1928]], en la construcció del barri de l'Amistat, el qual va ser poblat fonamentalment per ferroviaris i tramviers. Pero la ràpida ocupació de l'horta va començar quan es va establir definitivament el traçat del passeig de Valéncia al Mar, l'actual [[Avinguda de Vicente Blasco Ibáñez\|avinguda de Blasco Ibáñez]]. Entre els anys [[1955]] i [[1962]] es varen construir els blocs del barri de l'Illa Perduda, aixina nomenats popularment perque per aquell temps estaven aïllats en mig del camp. En l'any [[1968]] es va acabar l'Institut d'Ensenyança Mija Sorolla al final de l'extinta Senda Albors, que va començar a tindre alumnes en el curs 1967/68, en l'edifici encara en obres. A partir dels [[Anys 1970\|setanta]], la febra urbanisadora va construir en l'horta, del qual encara quedaven chicotets vestigis.

Jose2: /* El camí d'Algirós */

2022-05-14T11:57:17Z

El camí d'Algirós

← Revisió anterior		Revisió de 11:57 14 maig 2022
Llínea 30:		Llínea 30:

	=== El camí d'Algirós ===		=== El camí d'Algirós ===
	En un traçat pròxim a la séquia d'Algirós existia un camí d'orige migeval que va adoptar el mateix nom. Esta antiga via arrancava des del [[Riu Túria]] a l'altura de l'actual [[pont de l'Exposició]] (popularment conegut com "La Peineta" o "Pont de Calatrava"), i recorria l'horta fins a entrar al Cabanyal en un punt propenc a l'antiga estació de tren d'este barri. El camí d'Algirós també va rebre el nom de "camí nou", com testifica un ~~plano~~ del [[Pare Tosca]] del [[sigle XVIII]], en referència que era més modern que el camí vell del Grau i el camí fons del Grau. També se li va nomenar "camí vell del Cabanyal", ya que el camí del Cabanyal, situat més al nort, va sorgir posteriorment.		En un traçat pròxim a la séquia d'Algirós existia un camí d'orige migeval que va adoptar el mateix nom. Esta antiga via arrancava des del [[Riu Túria]] a l'altura de l'actual [[pont de l'Exposició]] (popularment conegut com "La Peineta" o "Pont de Calatrava"), i recorria l'horta fins a entrar al Cabanyal en un punt propenc a l'antiga estació de tren d'este barri. El camí d'Algirós també va rebre el nom de "camí nou", com testifica un pla del [[Pare Tosca]] del [[sigle XVIII]], en referència que era més modern que el camí vell del Grau i el camí fons del Grau. També se li va nomenar "camí vell del Cabanyal", ya que el camí del Cabanyal, situat més al nort, va sorgir posteriorment.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: /* El camí d'Algirós */

2022-05-14T11:56:14Z

El camí d'Algirós

← Revisió anterior		Revisió de 11:56 14 maig 2022
Llínea 30:		Llínea 30:

	=== El camí d'Algirós ===		=== El camí d'Algirós ===
	En un traçat pròxim a la séquia d'Algirós existia un camí d'orige migeval que va adoptar el mateix nom. Esta antiga via arrancava des del [[Riu Túria]] a l'altura de l'actual [[pont de l'Exposició]] (popularment conegut com "La Peineta" o "Pont de Calatrava"), i recorria l'horta fins a entrar al Cabanyal en un punt ~~proper~~ a l'antiga estació de tren d'este barri. El camí d'Algirós també va rebre el nom de "camí nou", com testifica un plano del [[Pare Tosca]] del [[sigle XVIII]], en referència que era més modern que el camí vell del Grau i el camí fons del Grau. També se li va nomenar "camí vell del Cabanyal", ya que el camí del Cabanyal, situat més al nort, va sorgir posteriorment.		En un traçat pròxim a la séquia d'Algirós existia un camí d'orige migeval que va adoptar el mateix nom. Esta antiga via arrancava des del [[Riu Túria]] a l'altura de l'actual [[pont de l'Exposició]] (popularment conegut com "La Peineta" o "Pont de Calatrava"), i recorria l'horta fins a entrar al Cabanyal en un punt propenc a l'antiga estació de tren d'este barri. El camí d'Algirós també va rebre el nom de "camí nou", com testifica un plano del [[Pare Tosca]] del [[sigle XVIII]], en referència que era més modern que el camí vell del Grau i el camí fons del Grau. També se li va nomenar "camí vell del Cabanyal", ya que el camí del Cabanyal, situat més al nort, va sorgir posteriorment.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: /* El camí d'Algirós */

2022-05-14T11:55:55Z

El camí d'Algirós

← Revisió anterior		Revisió de 11:55 14 maig 2022
Llínea 30:		Llínea 30:

	=== El camí d'Algirós ===		=== El camí d'Algirós ===
	En un traçat pròxim a la séquia d'Algirós existia un camí d'~~origen~~ migeval que va adoptar el mateix nom. Esta antiga via arrancava des del [[Riu Túria]] a l'altura de l'actual [[pont de l'Exposició]] (popularment conegut com "La Peineta" o "Pont de Calatrava"), i recorria l'horta fins a entrar al Cabanyal en un punt proper a l'antiga estació de tren d'este barri. El camí d'Algirós també va rebre el nom de "camí nou", com testifica un plano del [[Pare Tosca]] del [[sigle XVIII]], en referència que era més modern que el camí vell del Grau i el camí fons del Grau. També se li va nomenar "camí vell del Cabanyal", ya que el camí del Cabanyal, situat més al nort, va sorgir posteriorment.		En un traçat pròxim a la séquia d'Algirós existia un camí d'orige migeval que va adoptar el mateix nom. Esta antiga via arrancava des del [[Riu Túria]] a l'altura de l'actual [[pont de l'Exposició]] (popularment conegut com "La Peineta" o "Pont de Calatrava"), i recorria l'horta fins a entrar al Cabanyal en un punt proper a l'antiga estació de tren d'este barri. El camí d'Algirós també va rebre el nom de "camí nou", com testifica un plano del [[Pare Tosca]] del [[sigle XVIII]], en referència que era més modern que el camí vell del Grau i el camí fons del Grau. També se li va nomenar "camí vell del Cabanyal", ya que el camí del Cabanyal, situat més al nort, va sorgir posteriorment.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: /* La séquia d'Algirós */

2022-05-14T11:55:26Z

La séquia d'Algirós

← Revisió anterior		Revisió de 11:55 14 maig 2022
Llínea 27:		Llínea 27:
	== Geografia física ==		== Geografia física ==
	=== La séquia d'Algirós ===		=== La séquia d'Algirós ===
	Algirós no va sorgir d'un antic núcleu de població com atres barris ([[Benimaclet]], [[Barri de Campanar\|Campanar]], [[Benicalap]], [[Russafa]]), ~~sinó~~ de l'expansió de la ciutat cap a l'est sobre l'horta. El seu nom deriva de l'àrap al-zurûb, que significa "la canal"; aixina nomenaven els àraps a la ramificació de la séquia de Mestalla que, des dels actuals [[Jardins del Real]], arribava fins al poblat del Cabanyal en un traçat sinuós. Algirós és una de les poques séquies importants que apareixen nomenades en el [[Llibre del Repartiment]], document que especifica les donacions de terrenys del [[Regne de Valéncia]] despuix de la seua conquesta per [[Jaume I]].		Algirós no va sorgir d'un antic núcleu de població com atres barris ([[Benimaclet]], [[Barri de Campanar\|Campanar]], [[Benicalap]], [[Russafa]]), sino de l'expansió de la ciutat cap a l'est sobre l'horta. El seu nom deriva de l'àrap al-zurûb, que significa "la canal"; aixina nomenaven els àraps a la ramificació de la séquia de Mestalla que, des dels actuals [[Jardins del Real]], arribava fins al poblat del Cabanyal en un traçat sinuós. Algirós és una de les poques séquies importants que apareixen nomenades en el [[Llibre del Repartiment]], document que especifica les donacions de terrenys del [[Regne de Valéncia]] despuix de la seua conquesta per [[Jaume I]].

	=== El camí d'Algirós ===		=== El camí d'Algirós ===