Allumenat públic - Historial de revisions

Lluísm en 08:05 27 maig 2024

2024-05-27T08:05:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:05 27 maig 2024
Llínea 12:		Llínea 12:
	Per lo general l'allumenat públic és un servici municipal que s'encarrega de la seua instalació i manteniment, encara que en carreteres o infraestructures vials importants correspon esta tasca al govern central o regional.		Per lo general l'allumenat públic és un servici municipal que s'encarrega de la seua instalació i manteniment, encara que en carreteres o infraestructures vials importants correspon esta tasca al govern central o regional.

	==Començ i auge==		== Començ i auge ==
	Despuix del control del fòc per part dels humans un dels seus usos va ser l'allumenament. Aixina va poder usar-se per mig d'antorches per a allumenar alguns llocs. Com este sistema era dificultós i poc durador varen anar apareixent lluminàries en diferents olis i meches que permetien allumenar durant més temps i de forma més cómoda. Han segut trobades llànties de terracota en les zones planes de [[Mesopotamia]] datades entre el 7000 i el 8000 a. C. i unes atres de [[coure]] i [[bronze]] en [[Egipte]] i [[Pèrsia]] propenques al 2700 a. C.		Despuix del control del fòc per part dels humans un dels seus usos va ser l'allumenament. Aixina va poder usar-se per mig d'antorches per a allumenar alguns llocs. Com este sistema era dificultós i poc durador varen anar apareixent lluminàries en diferents olis i meches que permetien allumenar durant més temps i de forma més cómoda. Han segut trobades llànties de terracota en les zones planes de [[Mesopotamia]] datades entre el 7000 i el 8000 a. C. i unes atres de [[coure]] i [[bronze]] en [[Egipte]] i [[Pèrsia]] propenques al 2700 a. C.

Llínea 33:		Llínea 33:
	Posteriorment, en els [[anys 1950]] es va desenrollar la llàntia de vapor de mercuri d'alta pressió, que és una llàntia d'arc elèctric la descàrrega de la qual ocorre dins d'un gas baix alta pressió, per lo que es va nomenar HID, per les seues sigles en anglés ''High Intensity Discharge'', també es coneixen com DAI, Descàrrega en Alta Intensitat. No va tindre l'èxit que s'esperava, no es varen usar generalment. En estes llànties per la degradació dels components interns se pert intensitat lluminosa ràpidament, pero és una font puntual de llum. Posterior a la llàntia de vapor de mercuri, en els [[anys 1970]] es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, que emet una llum monocromàtica, una década despuix en els [[anys 1980]] es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi d'alta pressió, la llum de la qual és de color àmbar, pero té un índex de rendiment de color una miqueta major, és una font de llum més puntual i d'un tamany menor que la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, lo que facilita el seu maneig i permet un millor disseny de les lluminàries, esta és una de les fonts de llum d'allumenat public actuals més eficients, esta llàntia entra dins de la categoria HID o DAI.		Posteriorment, en els [[anys 1950]] es va desenrollar la llàntia de vapor de mercuri d'alta pressió, que és una llàntia d'arc elèctric la descàrrega de la qual ocorre dins d'un gas baix alta pressió, per lo que es va nomenar HID, per les seues sigles en anglés ''High Intensity Discharge'', també es coneixen com DAI, Descàrrega en Alta Intensitat. No va tindre l'èxit que s'esperava, no es varen usar generalment. En estes llànties per la degradació dels components interns se pert intensitat lluminosa ràpidament, pero és una font puntual de llum. Posterior a la llàntia de vapor de mercuri, en els [[anys 1970]] es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, que emet una llum monocromàtica, una década despuix en els [[anys 1980]] es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi d'alta pressió, la llum de la qual és de color àmbar, pero té un índex de rendiment de color una miqueta major, és una font de llum més puntual i d'un tamany menor que la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, lo que facilita el seu maneig i permet un millor disseny de les lluminàries, esta és una de les fonts de llum d'allumenat public actuals més eficients, esta llàntia entra dins de la categoria HID o DAI.

	==Formes i tecnologies d'allumenat públic==		== Formes i tecnologies d'allumenat públic ==

	==Vore també==		== Vore també ==

	* [[Fanal]]		* [[Fanal]]

Alacanti: Text reemplaça - 'drassanes' a 'darassanes'

2022-11-18T07:41:04Z

Text reemplaça - 'drassanes' a 'darassanes'

← Revisió anterior		Revisió de 07:41 18 nov 2022
Llínea 27:		Llínea 27:
	La localitat de Comillas ([[Cantàbria]]) va ser la primera localitat espanyola en dispondre de llum elèctrica en els seus carrers en l'any 1881, com atesten les cròniques de l'época durant l'estiu regio d'[[Alfons XII]], invitat pel Marqués de Comillas, i la celebració d'un Consell de Ministres en la vila.		La localitat de Comillas ([[Cantàbria]]) va ser la primera localitat espanyola en dispondre de llum elèctrica en els seus carrers en l'any 1881, com atesten les cròniques de l'época durant l'estiu regio d'[[Alfons XII]], invitat pel Marqués de Comillas, i la celebració d'un Consell de Ministres en la vila.

	La llum d'arc elèctric tenia dos grans inconvenients. Emet una llum intensa i gran solsida de calor, encara que útil per a zones industrials com les ~~drassanes~~, era incómoda per als carrers de les ciutats. Ademés requerix de molt de manteniment pel ràpit desgast dels electrodos de carbó. A finals del [[sigle XIX]], en el desenroll de llànties incandescents barates, lluentes i fiables, les de llum d'arc varen quedar en desús per a l'allumenat públic, permaneixent per a usos industrials.		La llum d'arc elèctric tenia dos grans inconvenients. Emet una llum intensa i gran solsida de calor, encara que útil per a zones industrials com les darassanes, era incómoda per als carrers de les ciutats. Ademés requerix de molt de manteniment pel ràpit desgast dels electrodos de carbó. A finals del [[sigle XIX]], en el desenroll de llànties incandescents barates, lluentes i fiables, les de llum d'arc varen quedar en desús per a l'allumenat públic, permaneixent per a usos industrials.

	A principis del [[sigle XX]],en l'any [[1905]],la llàntia fluorescent se va usar breument despuix de la llàntia incandescent en allumenat públic, principalment degut a que no és una font puntual de llum, encara quan són més eficients que les llànties incandescents.		A principis del [[sigle XX]],en l'any [[1905]],la llàntia fluorescent se va usar breument despuix de la llàntia incandescent en allumenat públic, principalment degut a que no és una font puntual de llum, encara quan són més eficients que les llànties incandescents.

Jose2: Text reemplaça - 's mes ' a 's més '

2022-05-04T11:59:21Z

Text reemplaça - 's mes ' a 's més '

← Revisió anterior		Revisió de 11:59 4 maig 2022
Llínea 31:		Llínea 31:
	A principis del [[sigle XX]],en l'any [[1905]],la llàntia fluorescent se va usar breument despuix de la llàntia incandescent en allumenat públic, principalment degut a que no és una font puntual de llum, encara quan són més eficients que les llànties incandescents.		A principis del [[sigle XX]],en l'any [[1905]],la llàntia fluorescent se va usar breument despuix de la llàntia incandescent en allumenat públic, principalment degut a que no és una font puntual de llum, encara quan són més eficients que les llànties incandescents.

	Posteriorment, en els [[anys 1950]] es va desenrollar la llàntia de vapor de mercuri d'alta pressió, que és una llàntia d'arc elèctric la descàrrega de la qual ocorre dins d'un gas baix alta pressió, per lo que es va nomenar HID, per les seues sigles en anglés ''High Intensity Discharge'', també es coneixen com DAI, Descàrrega en Alta Intensitat. No va tindre l'èxit que s'esperava, no es varen usar generalment. En estes llànties per la degradació dels components interns se pert intensitat lluminosa ràpidament, pero és una font puntual de llum. Posterior a la llàntia de vapor de mercuri, en els [[anys 1970]] es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, que emet una llum monocromàtica, una década despuix en els [[anys 1980]] es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi d'alta pressió, la llum de la qual és de color àmbar, pero té un índex de rendiment de color una miqueta major, és una font de llum més puntual i d'un tamany menor que la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, lo que facilita el seu maneig i permet un millor disseny de les lluminàries, esta és una de les fonts de llum d'allumenat public actuals ~~mes~~ eficients, esta llàntia entra dins de la categoria HID o DAI.		Posteriorment, en els [[anys 1950]] es va desenrollar la llàntia de vapor de mercuri d'alta pressió, que és una llàntia d'arc elèctric la descàrrega de la qual ocorre dins d'un gas baix alta pressió, per lo que es va nomenar HID, per les seues sigles en anglés ''High Intensity Discharge'', també es coneixen com DAI, Descàrrega en Alta Intensitat. No va tindre l'èxit que s'esperava, no es varen usar generalment. En estes llànties per la degradació dels components interns se pert intensitat lluminosa ràpidament, pero és una font puntual de llum. Posterior a la llàntia de vapor de mercuri, en els [[anys 1970]] es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, que emet una llum monocromàtica, una década despuix en els [[anys 1980]] es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi d'alta pressió, la llum de la qual és de color àmbar, pero té un índex de rendiment de color una miqueta major, és una font de llum més puntual i d'un tamany menor que la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, lo que facilita el seu maneig i permet un millor disseny de les lluminàries, esta és una de les fonts de llum d'allumenat public actuals més eficients, esta llàntia entra dins de la categoria HID o DAI.

	==Formes i tecnologies d'allumenat públic==		==Formes i tecnologies d'allumenat públic==

Jose2: Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

2020-06-29T10:42:19Z

Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

← Revisió anterior		Revisió de 10:42 29 jun 2020
Llínea 19:		Llínea 19:
	La primera utilisació de l'allumenat de gas per a l'allumenament públic va ser en [[1807]], quan Frederick Albert Winsor va allumenar un dels costats del carrer Pall Mall de [[Londres]], despuix de millorar el sistema que anys abans havia investigat el francés Philippe Lebon.		La primera utilisació de l'allumenat de gas per a l'allumenament públic va ser en [[1807]], quan Frederick Albert Winsor va allumenar un dels costats del carrer Pall Mall de [[Londres]], despuix de millorar el sistema que anys abans havia investigat el francés Philippe Lebon.

	Els primers fanals de gas requerien que un fanaler recorreguera els carrers al capvespre per a anar encenent-les manualment, pero anys despuix se varen ~~començar~~ a amprar dispositius d'encés automàtic que capcionaven la flama en activar-se el pas de gas. Els primers fanals varen ser fabricades pels [[àraps]].		Els primers fanals de gas requerien que un fanaler recorreguera els carrers al capvespre per a anar encenent-les manualment, pero anys despuix se varen escomençar a amprar dispositius d'encés automàtic que capcionaven la flama en activar-se el pas de gas. Els primers fanals varen ser fabricades pels [[àraps]].

	Els primers fanals elèctrics empleats, eren del tipo arc elèctric, inicialment les veles elèctriques, ''veles Jablochoff'' o ''veles Yablochkov''' desenrollades pel rus Pavel Yablochkov en l'any [[1875]]. Se tractaven de llànties d'arc elèctric en electrodos de carbó que ampraven corrent alterna, que garantisava que els electrodos ardiren de forma regular. Les ''veles Yablochkov'' varen ser usades per primera volta per a allumenar els grans almagasens Grand Magasins de Louvre, en París en els anys 1880. Poc despuix varen ser instalades de forma experimental en el pont Holborn Viaduct i el carrer Thames Embankment de Londres. Més de 4000 d'estes llànties estaven en us en l'any [[1881]], encara que per llavors ya s'havien desenrollat millores en les llànties d'arc diferencial per part de Friederich von Hefner‑Alteneck de l'empresa alemana Siemens & Halske. En els Estats Units va ser ràpida l'adopció de l'allumenat d'arc. En l'any [[1890]] hi havia instalades vora 130000.		Els primers fanals elèctrics empleats, eren del tipo arc elèctric, inicialment les veles elèctriques, ''veles Jablochoff'' o ''veles Yablochkov''' desenrollades pel rus Pavel Yablochkov en l'any [[1875]]. Se tractaven de llànties d'arc elèctric en electrodos de carbó que ampraven corrent alterna, que garantisava que els electrodos ardiren de forma regular. Les ''veles Yablochkov'' varen ser usades per primera volta per a allumenar els grans almagasens Grand Magasins de Louvre, en París en els anys 1880. Poc despuix varen ser instalades de forma experimental en el pont Holborn Viaduct i el carrer Thames Embankment de Londres. Més de 4000 d'estes llànties estaven en us en l'any [[1881]], encara que per llavors ya s'havien desenrollat millores en les llànties d'arc diferencial per part de Friederich von Hefner‑Alteneck de l'empresa alemana Siemens & Halske. En els Estats Units va ser ràpida l'adopció de l'allumenat d'arc. En l'any [[1890]] hi havia instalades vora 130000.

Xavier en 18:23 6 març 2019

2019-03-06T18:23:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:23 6 març 2019
Llínea 38:		Llínea 38:

	* [[Fanal]]		* [[Fanal]]

			[[Categoria:Societat]]
			[[Categoria:Administració]]
			[[Categoria:Servicis públics]]

Xavier en 18:21 6 març 2019

2019-03-06T18:21:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:21 6 març 2019
Llínea 3:		Llínea 3:
	[[Archiu:Muelle de Jurata, Península de Hel, Polonia, 2013-05-24, DD 06.jpg\|miniaturadeimagen\|Fanal en el moll de Sopot, [[Polonia]]]]		[[Archiu:Muelle de Jurata, Península de Hel, Polonia, 2013-05-24, DD 06.jpg\|miniaturadeimagen\|Fanal en el moll de Sopot, [[Polonia]]]]
	[[Archiu:Lamppost bgiu.jpg\|thumb\|Post d'allumenació en sis llànties]]		[[Archiu:Lamppost bgiu.jpg\|thumb\|Post d'allumenació en sis llànties]]
	[[Archiu:Cambio de farolas.jpg\|thumb\|~~Cambi~~ de llànties en una ~~ciudat~~ per a reduir el consum]]		[[Archiu:Cambio de farolas.jpg\|thumb\|Canvi de llànties en una ciutat per a reduir el consum]]
	[[Archiu:Lampara solar.jpg\|thumb\|Llàntia d'allumenat públic solar]]		[[Archiu:Lampara solar.jpg\|thumb\|Llàntia d'allumenat públic solar]]
	[[Archiu:Vellisca (Cuenca) fuente con farola (RPS 27-09-2014).png\|miniaturadeimagen\|Fanal sobre font]]		[[Archiu:Vellisca (Cuenca) fuente con farola (RPS 27-09-2014).png\|miniaturadeimagen\|Fanal sobre font]]
Llínea 34:		Llínea 34:

	==Formes i tecnologies d'allumenat públic==		==Formes i tecnologies d'allumenat públic==

			==Vore també==

			* [[Fanal]]

Jose2 en 19:02 8 set 2018

2018-09-08T19:02:59Z

Teniente: /* Començ i auge */

2018-09-08T15:03:17Z

Començ i auge

← Revisió anterior		Revisió de 15:03 8 set 2018
Llínea 13:		Llínea 13:

	==Començ i auge==		==Començ i auge==
	Despuix del control del fòc per part dels humans un dels seus usos va ser l'allumenament. Aixina va poder usar-se per mig d'antorches per a allumenar alguns llocs. Com este sistema era dificultós i poc durador varen ~~ser~~ apareixent ~~lluminaries~~ en diferents olis i meches que permetien allumenar durant més temps i de forma més cómoda. Han segut trobades llànties de terracota en les zones planes de Mesopotamia datades entre el 7000 i el 8000 a. C. i unes atres de coure i bronze en [[Egipte]] i [[Pèrsia]] propenques al 2700 a. C.		Despuix del control del fòc per part dels humans un dels seus usos va ser l'allumenament. Aixina va poder usar-se per mig d'antorches per a allumenar alguns llocs. Com este sistema era dificultós i poc durador varen anar apareixent lluminàries en diferents olis i meches que permetien allumenar durant més temps i de forma més cómoda. Han segut trobades llànties de terracota en les zones planes de Mesopotamia datades entre el 7000 i el 8000 a. C. i unes atres de coure i bronze en [[Egipte]] i [[Pèrsia]] propenques al 2700 a. C.

	Les primeres ordenances sobre allumenat públic que es coneixen daten del sigle XVI. En [[França]], venien obligats els veïns (1524) a penjar una llum en la porta de les seues cases i fins a 1558 no es varen colocar ~~farols~~ en els cantons dels carrers. En 1662, l'abat Laudati Carraffe va organisar un cos de vigilància nocturna encarregat d'encendre'ls i apagar-los. En 1667, el tinent de policia Le Reynie va reformar i va fixar l'allumenat públic. Un dels seus successors, Sartines, va introduir l'ocupació de reflectors o reverbros i en 1818 va ser adoptat el gas, estenent-se en general despuix a totes les ciutats importants del món.		Les primeres ordenances sobre allumenat públic que es coneixen daten del sigle XVI. En [[França]], venien obligats els veïns (1524) a penjar una llum en la porta de les seues cases i fins a 1558 no es varen colocar fanals en els cantons dels carrers. En 1662, l'abat Laudati Carraffe va organisar un cos de vigilància nocturna encarregat d'encendre'ls i apagar-los. En 1667, el tinent de policia Le Reynie va reformar i va fixar l'allumenat públic. Un dels seus successors, Sartines, va introduir l'ocupació de reflectors o reverbros i en 1818 va ser adoptat el gas, estenent-se en general despuix a totes les ciutats importants del món.

	La primera utilisació de l'allumenat de gas per a l'allumenament públic va ser en 1807, quan Frederick Albert Winsor va allumenar un dels costats del carrer Pall Mall de Londres, despuix de millorar el sistema que anys abans havia investigat el francés Philippe Lebon.		La primera utilisació de l'allumenat de gas per a l'allumenament públic va ser en 1807, quan Frederick Albert Winsor va allumenar un dels costats del carrer Pall Mall de Londres, despuix de millorar el sistema que anys abans havia investigat el francés Philippe Lebon.

	Els primers fanals de gas requerien que un fanaler recorreguera els carrers al capvespre per a anar encenent-les manualment, pero anys despuix es varen començar a amprar dispositius d'encés automàtic que capcionaven la ~~llama~~ en activar-se el pas de gas. Els primers fanals varen ser fabricades pels [[àraps]].		Els primers fanals de gas requerien que un fanaler recorreguera els carrers al capvespre per a anar encenent-les manualment, pero anys despuix se varen començar a amprar dispositius d'encés automàtic que capcionaven la flama en activar-se el pas de gas. Els primers fanals varen ser fabricades pels [[àraps]].

	Els primers fanals elèctrics empleats, eren del tipo arc elèctric, inicialment les veles elèctriques, ''veles Jablochoff'' o ''veles Yablochkov''' desenrollades pel rus Pavel Yablochkov en 1875. Es tractaven de llànties d'arc elèctric en electrodos de carbó que ampraven corrent alterna, que garantisava que els electrodos ardiren de forma regular. Les ''veles Yablochkov'' varen ser usades per primera volta per a allumenar els grans almagasens Grand Magasins de Louvre, en París en els anys 1880. Poc despuix varen ser instalades de forma experimental en el pont Holborn Viaduct i el carrer Thames Embankment de Londres. Més de 4000 d'estes llànties estaven en us en 1881, encara que per llavors ya s'havien desenrollat millores en les llànties d'arc diferencial per part de Friederich von Hefner‑Alteneck de l'empresa alemana Siemens & Halske. En els Estats Units va ser ràpida l'adopció de l'allumenat d'arc. En 1890 havia instalades ~~al voltant de~~ 130000.		Els primers fanals elèctrics empleats, eren del tipo arc elèctric, inicialment les veles elèctriques, ''veles Jablochoff'' o ''veles Yablochkov''' desenrollades pel rus Pavel Yablochkov en 1875. Se tractaven de llànties d'arc elèctric en electrodos de carbó que ampraven corrent alterna, que garantisava que els electrodos ardiren de forma regular. Les ''veles Yablochkov'' varen ser usades per primera volta per a allumenar els grans almagasens Grand Magasins de Louvre, en París en els anys 1880. Poc despuix varen ser instalades de forma experimental en el pont Holborn Viaduct i el carrer Thames Embankment de Londres. Més de 4000 d'estes llànties estaven en us en 1881, encara que per llavors ya s'havien desenrollat millores en les llànties d'arc diferencial per part de Friederich von Hefner‑Alteneck de l'empresa alemana Siemens & Halske. En els Estats Units va ser ràpida l'adopció de l'allumenat d'arc. En 1890 hi havia instalades vora 130000.

	La ciutat de Timișoara, en [[Romania]], fon la primera de l'Europa continental en contar en allumenat públic per electricitat. El 12 de novembre de 1884 va instalar 731 llànties.		La ciutat de Timișoara, en [[Romania]], fon la primera de l'Europa continental en contar en allumenat públic per electricitat. El 12 de novembre de 1884 va instalar 731 llànties.

	La localitat de Comillas ([[Cantàbria]]) va ser la primera localitat espanyola en dispondre de llum elèctrica en els seus carrers en 1881, com atesten les cròniques de l'época durant l'estiu regio d'~~Alfonso~~ XII, invitat pel Marqués de Comillas, i la celebració d'un Consell de Ministres en la vila.		La localitat de Comillas ([[Cantàbria]]) va ser la primera localitat espanyola en dispondre de llum elèctrica en els seus carrers en 1881, com atesten les cròniques de l'época durant l'estiu regio d'Alfons XII, invitat pel Marqués de Comillas, i la celebració d'un Consell de Ministres en la vila.

	La llum d'arc elèctric tenia dos grans inconvenients. Emet una llum intensa i gran solsida de calor, encara que útil per a zones industrials com les drassanes, era incómoda per als carrers de les ciutats. Ademés requerix molt manteniment pel ràpit desgast dels electrodos de carbó. A finals del sigle XIX, en el desenroll de llànties incandescents barates, lluentes i fiables, les de llum d'arc varen quedar en desús per a l'allumenat públic, permaneixent per a usos industrials.		La llum d'arc elèctric tenia dos grans inconvenients. Emet una llum intensa i gran solsida de calor, encara que útil per a zones industrials com les drassanes, era incómoda per als carrers de les ciutats. Ademés requerix de molt de manteniment pel ràpit desgast dels electrodos de carbó. A finals del sigle XIX, en el desenroll de llànties incandescents barates, lluentes i fiables, les de llum d'arc varen quedar en desús per a l'allumenat públic, permaneixent per a usos industrials.

	A principis del Sigle XX,en 1905,la llàntia fluorescent es va usar breument despuix de la llàntia incandescent en allumenat públic, principalment degut a que no és una font puntual de llum, encara quan són més eficients que les llànties incandescents.		A principis del Sigle XX,en 1905,la llàntia fluorescent se va usar breument despuix de la llàntia incandescent en allumenat públic, principalment degut a que no és una font puntual de llum, encara quan són més eficients que les llànties incandescents.

	Posteriorment,en els anys 1950 es va desenrollar la llàntia de vapor de mercuri d'alta pressió, que és una llàntia d'arc elèctric la descàrrega ~~del~~ qual ocorre dins d'un gas baix alta pressió, per #lo que es va ~~cridar~~ HID, per les seues sigles en anglés ''High Intensity Discharge'', també es coneixen com DAI, Descàrrega en Alta Intensitat. No va tindre el èxit que s'esperava,no es varen usar generalment.En estes llànties per la degradació dels components interns~~, es~~ pert intensitat lluminosa ràpidament, pero és una font puntual de llum. Posterior a la llàntia de vapor de mercuri,en els anys 1970 es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, que emet una llum monocromàtica,una década despuix en els anys 1980 es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi d'alta pressió, la llum de la qual és de color àmbar, pero té un índex de rendiment de color una miqueta major, és una font de llum més puntual i d'un tamany menor que la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, lo que facilita el seu maneig i permet un millor disseny de les ~~lluminaries~~,esta és una de les fonts de llum d'allumenat ~~publique~~ actuals mes eficients, esta llàntia entra dins de la categoria HID o DAI.		Posteriorment,en els anys 1950 es va desenrollar la llàntia de vapor de mercuri d'alta pressió, que és una llàntia d'arc elèctric la descàrrega de la qual ocorre dins d'un gas baix alta pressió, per lo que es va nomenar HID, per les seues sigles en anglés ''High Intensity Discharge'', també es coneixen com DAI, Descàrrega en Alta Intensitat. No va tindre l'èxit que s'esperava, no es varen usar generalment. En estes llànties per la degradació dels components interns se pert intensitat lluminosa ràpidament, pero és una font puntual de llum. Posterior a la llàntia de vapor de mercuri, en els anys 1970 es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, que emet una llum monocromàtica, una década despuix en els anys 1980 es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi d'alta pressió, la llum de la qual és de color àmbar, pero té un índex de rendiment de color una miqueta major, és una font de llum més puntual i d'un tamany menor que la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, lo que facilita el seu maneig i permet un millor disseny de les lluminàries, esta és una de les fonts de llum d'allumenat public actuals mes eficients, esta llàntia entra dins de la categoria HID o DAI.

	==Formes i tecnologies d'allumenat públic==		==Formes i tecnologies d'allumenat públic==

LLUITEM x VALÉNCIA en 08:37 8 set 2018

2018-09-08T08:37:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:37 8 set 2018
Llínea 23:		Llínea 23:
	Els primers fanals elèctrics empleats, eren del tipo arc elèctric, inicialment les veles elèctriques, ''veles Jablochoff'' o ''veles Yablochkov''' desenrollades pel rus Pavel Yablochkov en 1875. Es tractaven de llànties d'arc elèctric en electrodos de carbó que ampraven corrent alterna, que garantisava que els electrodos ardiren de forma regular. Les ''veles Yablochkov'' varen ser usades per primera volta per a allumenar els grans almagasens Grand Magasins de Louvre, en París en els anys 1880. Poc despuix varen ser instalades de forma experimental en el pont Holborn Viaduct i el carrer Thames Embankment de Londres. Més de 4000 d'estes llànties estaven en us en 1881, encara que per llavors ya s'havien desenrollat millores en les llànties d'arc diferencial per part de Friederich von Hefner‑Alteneck de l'empresa alemana Siemens & Halske. En els Estats Units va ser ràpida l'adopció de l'allumenat d'arc. En 1890 havia instalades al voltant de 130000.		Els primers fanals elèctrics empleats, eren del tipo arc elèctric, inicialment les veles elèctriques, ''veles Jablochoff'' o ''veles Yablochkov''' desenrollades pel rus Pavel Yablochkov en 1875. Es tractaven de llànties d'arc elèctric en electrodos de carbó que ampraven corrent alterna, que garantisava que els electrodos ardiren de forma regular. Les ''veles Yablochkov'' varen ser usades per primera volta per a allumenar els grans almagasens Grand Magasins de Louvre, en París en els anys 1880. Poc despuix varen ser instalades de forma experimental en el pont Holborn Viaduct i el carrer Thames Embankment de Londres. Més de 4000 d'estes llànties estaven en us en 1881, encara que per llavors ya s'havien desenrollat millores en les llànties d'arc diferencial per part de Friederich von Hefner‑Alteneck de l'empresa alemana Siemens & Halske. En els Estats Units va ser ràpida l'adopció de l'allumenat d'arc. En 1890 havia instalades al voltant de 130000.

	La ciutat de Timișoara, en Romania, fon la primera de l'Europa continental en contar en allumenat públic per electricitat. El 12 de novembre de 1884 va instalar 731 llànties.		La ciutat de Timișoara, en [[Romania]], fon la primera de l'Europa continental en contar en allumenat públic per electricitat. El 12 de novembre de 1884 va instalar 731 llànties.

	La localitat de Comillas (Cantàbria) va ser la primera localitat espanyola en dispondre de llum elèctrica en els seus carrers en 1881, com atesten les cròniques de l'época durant l'estiu regio d'Alfonso XII, invitat pel Marqués de Comillas, i la celebració d'un Consell de Ministres en la vila.		La localitat de Comillas ([[Cantàbria]]) va ser la primera localitat espanyola en dispondre de llum elèctrica en els seus carrers en 1881, com atesten les cròniques de l'época durant l'estiu regio d'Alfonso XII, invitat pel Marqués de Comillas, i la celebració d'un Consell de Ministres en la vila.

			La llum d'arc elèctric tenia dos grans inconvenients. Emet una llum intensa i gran solsida de calor, encara que útil per a zones industrials com les drassanes, era incómoda per als carrers de les ciutats. Ademés requerix molt manteniment pel ràpit desgast dels electrodos de carbó. A finals del sigle XIX, en el desenroll de llànties incandescents barates, lluentes i fiables, les de llum d'arc varen quedar en desús per a l'allumenat públic, permaneixent per a usos industrials.

			A principis del Sigle XX,en 1905,la llàntia fluorescent es va usar breument despuix de la llàntia incandescent en allumenat públic, principalment degut a que no és una font puntual de llum, encara quan són més eficients que les llànties incandescents.

			Posteriorment,en els anys 1950 es va desenrollar la llàntia de vapor de mercuri d'alta pressió, que és una llàntia d'arc elèctric la descàrrega del qual ocorre dins d'un gas baix alta pressió, per #lo que es va cridar HID, per les seues sigles en anglés ''High Intensity Discharge'', també es coneixen com DAI, Descàrrega en Alta Intensitat. No va tindre el èxit que s'esperava,no es varen usar generalment.En estes llànties per la degradació dels components interns, es pert intensitat lluminosa ràpidament, pero és una font puntual de llum. Posterior a la llàntia de vapor de mercuri,en els anys 1970 es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, que emet una llum monocromàtica,una década despuix en els anys 1980 es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi d'alta pressió, la llum de la qual és de color àmbar, pero té un índex de rendiment de color una miqueta major, és una font de llum més puntual i d'un tamany menor que la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, lo que facilita el seu maneig i permet un millor disseny de les lluminaries,esta és una de les fonts de llum d'allumenat publique actuals mes eficients, esta llàntia entra dins de la categoria HID o DAI.

			==Formes i tecnologies d'allumenat públic==

LLUITEM x VALÉNCIA en 08:33 8 set 2018

2018-09-08T08:33:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:33 8 set 2018
Llínea 16:		Llínea 16:

	Les primeres ordenances sobre allumenat públic que es coneixen daten del sigle XVI. En [[França]], venien obligats els veïns (1524) a penjar una llum en la porta de les seues cases i fins a 1558 no es varen colocar farols en els cantons dels carrers. En 1662, l'abat Laudati Carraffe va organisar un cos de vigilància nocturna encarregat d'encendre'ls i apagar-los. En 1667, el tinent de policia Le Reynie va reformar i va fixar l'allumenat públic. Un dels seus successors, Sartines, va introduir l'ocupació de reflectors o reverbros i en 1818 va ser adoptat el gas, estenent-se en general despuix a totes les ciutats importants del món.		Les primeres ordenances sobre allumenat públic que es coneixen daten del sigle XVI. En [[França]], venien obligats els veïns (1524) a penjar una llum en la porta de les seues cases i fins a 1558 no es varen colocar farols en els cantons dels carrers. En 1662, l'abat Laudati Carraffe va organisar un cos de vigilància nocturna encarregat d'encendre'ls i apagar-los. En 1667, el tinent de policia Le Reynie va reformar i va fixar l'allumenat públic. Un dels seus successors, Sartines, va introduir l'ocupació de reflectors o reverbros i en 1818 va ser adoptat el gas, estenent-se en general despuix a totes les ciutats importants del món.

			La primera utilisació de l'allumenat de gas per a l'allumenament públic va ser en 1807, quan Frederick Albert Winsor va allumenar un dels costats del carrer Pall Mall de Londres, despuix de millorar el sistema que anys abans havia investigat el francés Philippe Lebon.

			Els primers fanals de gas requerien que un fanaler recorreguera els carrers al capvespre per a anar encenent-les manualment, pero anys despuix es varen començar a amprar dispositius d'encés automàtic que capcionaven la llama en activar-se el pas de gas. Els primers fanals varen ser fabricades pels [[àraps]].

			Els primers fanals elèctrics empleats, eren del tipo arc elèctric, inicialment les veles elèctriques, ''veles Jablochoff'' o ''veles Yablochkov''' desenrollades pel rus Pavel Yablochkov en 1875. Es tractaven de llànties d'arc elèctric en electrodos de carbó que ampraven corrent alterna, que garantisava que els electrodos ardiren de forma regular. Les ''veles Yablochkov'' varen ser usades per primera volta per a allumenar els grans almagasens Grand Magasins de Louvre, en París en els anys 1880. Poc despuix varen ser instalades de forma experimental en el pont Holborn Viaduct i el carrer Thames Embankment de Londres. Més de 4000 d'estes llànties estaven en us en 1881, encara que per llavors ya s'havien desenrollat millores en les llànties d'arc diferencial per part de Friederich von Hefner‑Alteneck de l'empresa alemana Siemens & Halske. En els Estats Units va ser ràpida l'adopció de l'allumenat d'arc. En 1890 havia instalades al voltant de 130000.

			La ciutat de Timișoara, en Romania, fon la primera de l'Europa continental en contar en allumenat públic per electricitat. El 12 de novembre de 1884 va instalar 731 llànties.

			La localitat de Comillas (Cantàbria) va ser la primera localitat espanyola en dispondre de llum elèctrica en els seus carrers en 1881, com atesten les cròniques de l'época durant l'estiu regio d'Alfonso XII, invitat pel Marqués de Comillas, i la celebració d'un Consell de Ministres en la vila.

← Revisió anterior		Revisió de 19:02 8 set 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Newandoldstreetlights.jpg\|thumb\|Allumenat públic nou y antic.]]		[[Archiu:Newandoldstreetlights.jpg\|thumb\|Allumenat públic nou i antic]]
	[[Archiu:Paris Notre Dame19042017.jpg\|miniaturadeimagen\|Allumenat, Paris]]		[[Archiu:Paris Notre Dame19042017.jpg\|miniaturadeimagen\|Allumenat, [[Paris]]]]
	[[Archiu:Muelle de Jurata, Península de Hel, Polonia, 2013-05-24, DD 06.jpg\|miniaturadeimagen\|Fanal en el moll de Sopot, Polonia.]]		[[Archiu:Muelle de Jurata, Península de Hel, Polonia, 2013-05-24, DD 06.jpg\|miniaturadeimagen\|Fanal en el moll de Sopot, [[Polonia]]]]
	[[Archiu:Lamppost bgiu.jpg\|thumb\|Post de allumenació en sis llànties.]]		[[Archiu:Lamppost bgiu.jpg\|thumb\|Post d'allumenació en sis llànties]]
	[[Archiu:Cambio de farolas.jpg\|thumb\|Cambi de llànties en una ciudat per a reduir el consum.]]		[[Archiu:Cambio de farolas.jpg\|thumb\|Cambi de llànties en una ciudat per a reduir el consum]]
	[[Archiu:Lampara solar.jpg\|thumb\|Llàntia d'allumenat públic solar.]]		[[Archiu:Lampara solar.jpg\|thumb\|Llàntia d'allumenat públic solar]]
	[[Archiu:Vellisca (Cuenca) fuente con farola (RPS 27-09-2014).png\|miniaturadeimagen\|Fanal sobre font.]]		[[Archiu:Vellisca (Cuenca) fuente con farola (RPS 27-09-2014).png\|miniaturadeimagen\|Fanal sobre font]]


	L'allumenat públic és el servici públic consistent en l'allumenament de les vies públiques, parcs públics, i demés espais de lliure circulació que no es troben a càrrec de cap persona natural o jurídica de dret privat o públic, diferent del municipi, en l'objectiu de proporcionar la visibilitat adequada per al normal desenroll de les activitats.		L''''allumenat públic''' és el servici públic consistent en l'allumenament de les vies públiques, parcs públics, i demés espais de lliure circulació que no es troben a càrrec de cap persona natural o jurídica de dret privat o públic, diferent del municipi, en l'objectiu de proporcionar la visibilitat adequada per al normal desenroll de les activitats.

	Per lo general l'allumenat públic és un servici municipal que s'encarrega de la seua instalació i manteniment, encara que en carreteres o infraestructures vials importants correspon esta tasca al govern central o regional.		Per lo general l'allumenat públic és un servici municipal que s'encarrega de la seua instalació i manteniment, encara que en carreteres o infraestructures vials importants correspon esta tasca al govern central o regional.

	==Començ i auge==		==Començ i auge==
	Despuix del control del fòc per part dels humans un dels seus usos va ser l'allumenament. Aixina va poder usar-se per mig d'antorches per a allumenar alguns llocs. Com este sistema era dificultós i poc durador varen anar apareixent lluminàries en diferents olis i meches que permetien allumenar durant més temps i de forma més cómoda. Han segut trobades llànties de terracota en les zones planes de Mesopotamia datades entre el 7000 i el 8000 a. C. i unes atres de coure i bronze en [[Egipte]] i [[Pèrsia]] propenques al 2700 a. C.		Despuix del control del fòc per part dels humans un dels seus usos va ser l'allumenament. Aixina va poder usar-se per mig d'antorches per a allumenar alguns llocs. Com este sistema era dificultós i poc durador varen anar apareixent lluminàries en diferents olis i meches que permetien allumenar durant més temps i de forma més cómoda. Han segut trobades llànties de terracota en les zones planes de [[Mesopotamia]] datades entre el 7000 i el 8000 a. C. i unes atres de [[coure]] i [[bronze]] en [[Egipte]] i [[Pèrsia]] propenques al 2700 a. C.

	Les primeres ordenances sobre allumenat públic que es coneixen daten del sigle XVI. En [[França]], venien obligats els veïns (1524) a penjar una llum en la porta de les seues cases i fins a 1558 no es varen colocar fanals en els cantons dels carrers. En 1662, l'abat Laudati Carraffe va organisar un cos de vigilància nocturna encarregat d'encendre'ls i apagar-los. En 1667, el tinent de policia Le Reynie va reformar i va fixar l'allumenat públic. Un dels seus successors, Sartines, va introduir l'ocupació de reflectors o reverbros i en 1818 va ser adoptat el gas, estenent-se en general despuix a totes les ciutats importants del món.		Les primeres ordenances sobre allumenat públic que es coneixen daten del [[sigle XVI]]. En [[França]], venien obligats els veïns ([[1524]]) a penjar una llum en la porta de les seues cases i fins a l'any [[1558]] no es varen colocar fanals en els cantons dels carrers. En l'any [[1662]], l'abat Laudati Carraffe va organisar un cos de vigilància nocturna encarregat d'encendre'ls i apagar-los. En [[1667]], el tinent de policia Le Reynie va reformar i va fixar l'allumenat públic. Un dels seus successors, Sartines, va introduir l'ocupació de reflectors o reverbros i en l'any [[1818]] va ser adoptat el gas, estenent-se en general despuix a totes les ciutats importants del món.

	La primera utilisació de l'allumenat de gas per a l'allumenament públic va ser en 1807, quan Frederick Albert Winsor va allumenar un dels costats del carrer Pall Mall de Londres, despuix de millorar el sistema que anys abans havia investigat el francés Philippe Lebon.		La primera utilisació de l'allumenat de gas per a l'allumenament públic va ser en [[1807]], quan Frederick Albert Winsor va allumenar un dels costats del carrer Pall Mall de [[Londres]], despuix de millorar el sistema que anys abans havia investigat el francés Philippe Lebon.

	Els primers fanals de gas requerien que un fanaler recorreguera els carrers al capvespre per a anar encenent-les manualment, pero anys despuix se varen començar a amprar dispositius d'encés automàtic que capcionaven la flama en activar-se el pas de gas. Els primers fanals varen ser fabricades pels [[àraps]].		Els primers fanals de gas requerien que un fanaler recorreguera els carrers al capvespre per a anar encenent-les manualment, pero anys despuix se varen començar a amprar dispositius d'encés automàtic que capcionaven la flama en activar-se el pas de gas. Els primers fanals varen ser fabricades pels [[àraps]].

	Els primers fanals elèctrics empleats, eren del tipo arc elèctric, inicialment les veles elèctriques, ''veles Jablochoff'' o ''veles Yablochkov''' desenrollades pel rus Pavel Yablochkov en 1875. Se tractaven de llànties d'arc elèctric en electrodos de carbó que ampraven corrent alterna, que garantisava que els electrodos ardiren de forma regular. Les ''veles Yablochkov'' varen ser usades per primera volta per a allumenar els grans almagasens Grand Magasins de Louvre, en París en els anys 1880. Poc despuix varen ser instalades de forma experimental en el pont Holborn Viaduct i el carrer Thames Embankment de Londres. Més de 4000 d'estes llànties estaven en us en 1881, encara que per llavors ya s'havien desenrollat millores en les llànties d'arc diferencial per part de Friederich von Hefner‑Alteneck de l'empresa alemana Siemens & Halske. En els Estats Units va ser ràpida l'adopció de l'allumenat d'arc. En 1890 hi havia instalades vora 130000.		Els primers fanals elèctrics empleats, eren del tipo arc elèctric, inicialment les veles elèctriques, ''veles Jablochoff'' o ''veles Yablochkov''' desenrollades pel rus Pavel Yablochkov en l'any [[1875]]. Se tractaven de llànties d'arc elèctric en electrodos de carbó que ampraven corrent alterna, que garantisava que els electrodos ardiren de forma regular. Les ''veles Yablochkov'' varen ser usades per primera volta per a allumenar els grans almagasens Grand Magasins de Louvre, en París en els anys 1880. Poc despuix varen ser instalades de forma experimental en el pont Holborn Viaduct i el carrer Thames Embankment de Londres. Més de 4000 d'estes llànties estaven en us en l'any [[1881]], encara que per llavors ya s'havien desenrollat millores en les llànties d'arc diferencial per part de Friederich von Hefner‑Alteneck de l'empresa alemana Siemens & Halske. En els Estats Units va ser ràpida l'adopció de l'allumenat d'arc. En l'any [[1890]] hi havia instalades vora 130000.

	La ciutat de Timișoara, en [[Romania]], fon la primera de l'Europa continental en contar en allumenat públic per electricitat. El 12 de novembre de 1884 va instalar 731 llànties.		La ciutat de Timișoara, en [[Romania]], fon la primera de l'[[Europa]] continental en contar en allumenat públic per electricitat. El [[12 de novembre]] de [[1884]] va instalar 731 llànties.

	La localitat de Comillas ([[Cantàbria]]) va ser la primera localitat espanyola en dispondre de llum elèctrica en els seus carrers en 1881, com atesten les cròniques de l'época durant l'estiu regio d'Alfons XII, invitat pel Marqués de Comillas, i la celebració d'un Consell de Ministres en la vila.		La localitat de Comillas ([[Cantàbria]]) va ser la primera localitat espanyola en dispondre de llum elèctrica en els seus carrers en l'any 1881, com atesten les cròniques de l'época durant l'estiu regio d'[[Alfons XII]], invitat pel Marqués de Comillas, i la celebració d'un Consell de Ministres en la vila.

	La llum d'arc elèctric tenia dos grans inconvenients. Emet una llum intensa i gran solsida de calor, encara que útil per a zones industrials com les drassanes, era incómoda per als carrers de les ciutats. Ademés requerix de molt de manteniment pel ràpit desgast dels electrodos de carbó. A finals del sigle XIX, en el desenroll de llànties incandescents barates, lluentes i fiables, les de llum d'arc varen quedar en desús per a l'allumenat públic, permaneixent per a usos industrials.		La llum d'arc elèctric tenia dos grans inconvenients. Emet una llum intensa i gran solsida de calor, encara que útil per a zones industrials com les drassanes, era incómoda per als carrers de les ciutats. Ademés requerix de molt de manteniment pel ràpit desgast dels electrodos de carbó. A finals del [[sigle XIX]], en el desenroll de llànties incandescents barates, lluentes i fiables, les de llum d'arc varen quedar en desús per a l'allumenat públic, permaneixent per a usos industrials.

	A principis del ~~Sigle~~ XX,en 1905,la llàntia fluorescent se va usar breument despuix de la llàntia incandescent en allumenat públic, principalment degut a que no és una font puntual de llum, encara quan són més eficients que les llànties incandescents.		A principis del [[sigle XX]],en l'any [[1905]],la llàntia fluorescent se va usar breument despuix de la llàntia incandescent en allumenat públic, principalment degut a que no és una font puntual de llum, encara quan són més eficients que les llànties incandescents.

	Posteriorment,en els anys 1950 es va desenrollar la llàntia de vapor de mercuri d'alta pressió, que és una llàntia d'arc elèctric la descàrrega de la qual ocorre dins d'un gas baix alta pressió, per lo que es va nomenar HID, per les seues sigles en anglés ''High Intensity Discharge'', també es coneixen com DAI, Descàrrega en Alta Intensitat. No va tindre l'èxit que s'esperava, no es varen usar generalment. En estes llànties per la degradació dels components interns se pert intensitat lluminosa ràpidament, pero és una font puntual de llum. Posterior a la llàntia de vapor de mercuri, en els anys 1970 es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, que emet una llum monocromàtica, una década despuix en els anys 1980 es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi d'alta pressió, la llum de la qual és de color àmbar, pero té un índex de rendiment de color una miqueta major, és una font de llum més puntual i d'un tamany menor que la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, lo que facilita el seu maneig i permet un millor disseny de les lluminàries, esta és una de les fonts de llum d'allumenat public actuals mes eficients, esta llàntia entra dins de la categoria HID o DAI.		Posteriorment, en els [[anys 1950]] es va desenrollar la llàntia de vapor de mercuri d'alta pressió, que és una llàntia d'arc elèctric la descàrrega de la qual ocorre dins d'un gas baix alta pressió, per lo que es va nomenar HID, per les seues sigles en anglés ''High Intensity Discharge'', també es coneixen com DAI, Descàrrega en Alta Intensitat. No va tindre l'èxit que s'esperava, no es varen usar generalment. En estes llànties per la degradació dels components interns se pert intensitat lluminosa ràpidament, pero és una font puntual de llum. Posterior a la llàntia de vapor de mercuri, en els [[anys 1970]] es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, que emet una llum monocromàtica, una década despuix en els [[anys 1980]] es va desenrollar la llàntia de vapor de sodi d'alta pressió, la llum de la qual és de color àmbar, pero té un índex de rendiment de color una miqueta major, és una font de llum més puntual i d'un tamany menor que la llàntia de vapor de sodi de baixa pressió, lo que facilita el seu maneig i permet un millor disseny de les lluminàries, esta és una de les fonts de llum d'allumenat public actuals mes eficients, esta llàntia entra dins de la categoria HID o DAI.

	==Formes i tecnologies d'allumenat públic==		==Formes i tecnologies d'allumenat públic==