Alqueria - Historial de revisions

Lluísm en 12:11 12 jul 2025

2025-07-12T12:11:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:11 12 jul 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	La seua definició concisa seria la d'una casa de llabor, en finca agrícola, pero en esta definició trobem tres tipos diferents d'edificació, des d'un conjunt de cases i dependències, a la casa senyorial, burguesa i llauradora.		La seua definició concisa seria la d'una casa de llabor, en finca agrícola, pero en esta definició trobem tres tipos diferents d'edificació, des d'un conjunt de cases i dependències, a la casa senyorial, burguesa i llauradora.

	==Orige==		== Orige ==
	És una construcció que segons algunes fonts té orige migeval, i que s'emmarca en un tipo d'assentament i una forma de poblar el territori, que conseguirà enorme desenroll en l'entorn de [[Valéncia]] despuix de la creació de la [[taifa de Valéncia]] ([[sigle XI]]). La qaryah seria, puix, una unitat bàsica de producció familiar o clan, pertanyent a una circumscripció administrativa -amal o yuz-, ubicada al seu torn baix la protecció d'un hisn o castell. Si be no podem menysprear la seua similitut en la [[Vila romana\|vila romana]].		És una construcció que segons algunes fonts té orige migeval, i que s'emmarca en un tipo d'assentament i una forma de poblar el territori, que conseguirà enorme desenroll en l'entorn de [[Valéncia]] despuix de la creació de la [[taifa de Valéncia]] ([[sigle XI]]). La qaryah seria, puix, una unitat bàsica de producció familiar o clan, pertanyent a una circumscripció administrativa -amal o yuz-, ubicada al seu torn baix la protecció d'un hisn o castell. Si be no podem menysprear la seua similitut en la [[Vila romana\|vila romana]].

	==Reconquista==		== Reconquista ==
	Posteriorment a la conquista cristiana, l'alqueria islàmica evoluciona segons el gust i necessitats dels pobladors [[Aragó\|aragonesos]], que introduïxen l'esquema de planta basilical, mantenint el pati com núcleu articulador i de transició, com estància íntima i domèstica a l'aire lliure. L'abundant mà d'obra morisca, que va continuar residint en el [[Regne de Valéncia]] despuix de la conquista cristiana, fa possible la continuïtat dels modos i pràctiques constructives ([[tapia\|tàpies]], [[estuc]]s, [[taulellet]]s.), que estan presents en molts dels elements i que varen sobreviure sent assimilats arquitectònicament: [[cavalleriça\|cavallerices]], coberts, anexos, [[corral]]s, cambres, [[cisterna\|cisternes]], [[pou]]s, bancs, vores, [[parral]]s.		Posteriorment a la conquista cristiana, l'alqueria islàmica evoluciona segons el gust i necessitats dels pobladors [[Aragó\|aragonesos]], que introduïxen l'esquema de planta basilical, mantenint el pati com núcleu articulador i de transició, com estància íntima i domèstica a l'aire lliure. L'abundant mà d'obra morisca, que va continuar residint en el [[Regne de Valéncia]] despuix de la conquista cristiana, fa possible la continuïtat dels modos i pràctiques constructives ([[tapia\|tàpies]], [[estuc]]s, [[taulellet]]s.), que estan presents en molts dels elements i que varen sobreviure sent assimilats arquitectònicament: [[cavalleriça\|cavallerices]], coberts, anexos, [[corral]]s, cambres, [[cisterna\|cisternes]], [[pou]]s, bancs, vores, [[parral]]s.

Llínea 15:		Llínea 15:
	Actualment sobreviuen unes poques construccions d'aquella época, com l'[[Alqueria del Moro\|Alqueria dels Moros]], junt en el Camí Vell de [[Burjassot]], l'[[Alqueria del Rei]] i l'[[Alqueria Fonda]], pròximes a la ciutat.		Actualment sobreviuen unes poques construccions d'aquella época, com l'[[Alqueria del Moro\|Alqueria dels Moros]], junt en el Camí Vell de [[Burjassot]], l'[[Alqueria del Rei]] i l'[[Alqueria Fonda]], pròximes a la ciutat.

	==Esplendor foral==		== Esplendor foral ==
	Influenciades ~~pel~~ corrent italianisant, renaixentiste i classiciste que importa l'entorn cortesà d'[[Alfons el Magnànim]], es desenrolla un segon tipo d'alqueries històriques, sent algunes de les més representatives (de les que es conserven) les que encontrem en el [[Pla de Sant Bernat]] com l'[[Alqueria del Pi]].		Influenciades per la corrent italianisant, renaixentiste i classiciste que importa l'entorn cortesà d'[[Alfons el Magnànim]], es desenrolla un segon tipo d'alqueries històriques, sent algunes de les més representatives (de les que es conserven) les que encontrem en el [[Pla de Sant Bernat]] com l'[[Alqueria del Pi]].

	Este és el model dominant de la casa rural que ha arribat fins als nostres dies. La coexistència d'estructures islàmiques, tardo-gòtiques i proto-renaixentista, gràcies a l'economia de mijos, senzillea i claritat formal, varen possibilitar la seua continuïtat en el temps.		Este és el model dominant de la casa rural que ha arribat fins als nostres dies. La coexistència d'estructures islàmiques, tardo-gòtiques i proto-renaixentista, gràcies a l'economia de mijos, senzillea i claritat formal, varen possibilitar la seua continuïtat en el temps.
Llínea 30:		Llínea 30:
	En la rica [[horta valenciana]], en l'entorn de les alqueries, trobem tot tipo de construccions agrícoles, hidràuliques i domèstiques que ha caracterisat durant sigles el païsage valencià: [[Aqüeducte romà\|Aqüeductes romans]], [[Sénia\|sénies]], [[séquia\|séquies]] i canalisacions àraps, fonts pre-romàniques, [[pont]]s, [[bancal]]s, heretats, hortes, [[barraca\|barraques]], alqueries i masies que són hui fonamentals pera entendre l'evolució de les tècniques de producció forestal i agropecuària, i de les formes de viure de la societat agrícola valenciana.		En la rica [[horta valenciana]], en l'entorn de les alqueries, trobem tot tipo de construccions agrícoles, hidràuliques i domèstiques que ha caracterisat durant sigles el païsage valencià: [[Aqüeducte romà\|Aqüeductes romans]], [[Sénia\|sénies]], [[séquia\|séquies]] i canalisacions àraps, fonts pre-romàniques, [[pont]]s, [[bancal]]s, heretats, hortes, [[barraca\|barraques]], alqueries i masies que són hui fonamentals pera entendre l'evolució de les tècniques de producció forestal i agropecuària, i de les formes de viure de la societat agrícola valenciana.

	==~~Decliu~~==		== ecliu ==
	El desenroll industrial, i l'imparable alvanç de la ciutat, ha portat a que hui a soles queden en peu unes poques edificacions.		El desenroll industrial, i l'imparable alvanç de la ciutat, ha portat a que hui a soles queden en peu unes poques edificacions.

	Durant l'últim sigle, moltes d'estes construccions, varen assumir el paper de finques de recreació o estiuenques, i ya entrat el [[sigle XX]], l'expansió de les ciutats, ha accelerat la decadència, si be algunes d'elles seguixen hui en dia en us.		Durant l'últim sigle, moltes d'estes construccions, varen assumir el paper de finques de recreació o estiuenques, i ya entrat el [[sigle XX]], l'expansió de les ciutats, ha accelerat la decadència, si be algunes d'elles seguixen hui en dia en us.

	==Alqueries més importants de la Comunitat Valenciana==		== Alqueries més importants de la Comunitat Valenciana ==
	* [[Alqueria de Barrinto]]		* [[Alqueria de Barrinto]]
	* [[Alqueria de Canet]]		* [[Alqueria de Canet]]

Lluísm: /* Alqueries més importants de la Comunitat Valenciana */

2024-09-15T17:03:20Z

Alqueries més importants de la Comunitat Valenciana

← Revisió anterior		Revisió de 17:03 15 set 2024
Llínea 40:		Llínea 40:
	* [[Alqueria de Falcó]]		* [[Alqueria de Falcó]]
	* [[Alqueria de Felix]]		* [[Alqueria de Felix]]
	* [[Alqueria del Foraster]]
	* [[Alqueria de Julià]]		* [[Alqueria de Julià]]
	* [[Alqueria de l'Aigua Fresca]]		* [[Alqueria de l'Aigua Fresca]]
			* [[Alqueria de Tallarròs]]
	* [[Alqueria de Voro]]		* [[Alqueria de Voro]]
	* [[Alqueria del Masserof]]
	* [[Alqueria del Duc]]		* [[Alqueria del Duc]]
			* [[Alqueria del Foraster]]
	* [[Alqueria del Magistre]]		* [[Alqueria del Magistre]]
			* [[Alqueria del Masserof]]
	* [[Alqueria del Moro]]		* [[Alqueria del Moro]]
	* [[Alqueria del Pi (Alfafar)]]		* [[Alqueria del Pi (Alfafar)]]

Lluísm en 16:53 15 set 2024

2024-09-15T16:53:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:53 15 set 2024
Llínea 50:		Llínea 50:
	* [[Alqueria del Pi (Alfafar)]]		* [[Alqueria del Pi (Alfafar)]]
	* [[Alqueria del Pi (Poble Nou)]]		* [[Alqueria del Pi (Poble Nou)]]
			* [[Alqueria Fonda]]
	* [[Alqueria Fortificada del Trinquet]]		* [[Alqueria Fortificada del Trinquet]]
	* [[Alqueria Fortificada Torre dels Pares]]		* [[Alqueria Fortificada Torre dels Pares]]

Lluísm: /* Alqueries més importants de la Comunitat Valenciana */

2024-09-15T16:40:43Z

Alqueries més importants de la Comunitat Valenciana

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 15 set 2024
Llínea 48:		Llínea 48:
	* [[Alqueria del Magistre]]		* [[Alqueria del Magistre]]
	* [[Alqueria del Moro]]		* [[Alqueria del Moro]]
	* [[Alqueria del Pi]]		* [[Alqueria del Pi (Alfafar)]]
			* [[Alqueria del Pi (Poble Nou)]]
	* [[Alqueria Fortificada del Trinquet]]		* [[Alqueria Fortificada del Trinquet]]
	* [[Alqueria Fortificada Torre dels Pares]]		* [[Alqueria Fortificada Torre dels Pares]]

Lluísm en 18:35 21 abr 2024

2024-04-21T18:35:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:35 21 abr 2024
Llínea 65:		Llínea 65:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	*[[Mas]]		* [[Mas]]
	*[[Barraca]]		* [[Barraca]]
	*[[Miramar (arquitectura)]]		* [[Miramar (arquitectura)]]
	*[[Riurau]]		* [[Riurau]]

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==
	*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090628/valencia/paisaje-rural-valenciano-alqueria-20090628.html El païsage rural valencià: l'alqueria]		{{Commonscat\|Alquerías / Alqueries}}

			* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20090628/valencia/paisaje-rural-valenciano-alqueria-20090628.html El païsage rural valencià: l'alqueria]

	[[Categoria:Arquitectura]]		[[Categoria:Arquitectura]]
	[[Categoria:Arquitectura valenciana]]		[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
	[[Categoria:Alqueries]]		[[Categoria:Alqueries]]

Jose2: /* Alqueries més importants de la Comunitat Valenciana */

2022-07-20T10:28:29Z

Alqueries més importants de la Comunitat Valenciana

← Revisió anterior		Revisió de 10:28 20 jul 2022
Llínea 40:		Llínea 40:
	* [[Alqueria de Falcó]]		* [[Alqueria de Falcó]]
	* [[Alqueria de Felix]]		* [[Alqueria de Felix]]
	* [[Alqueria de Foraster]]		* [[Alqueria del Foraster]]
	* [[Alqueria de Julià]]		* [[Alqueria de Julià]]
	* [[Alqueria de l'Aigua Fresca]]		* [[Alqueria de l'Aigua Fresca]]

Jose2: /* Alqueries més importants de la Comunitat Valenciana */

2022-07-19T19:17:51Z

Alqueries més importants de la Comunitat Valenciana

← Revisió anterior		Revisió de 19:17 19 jul 2022
Llínea 36:		Llínea 36:

	==Alqueries més importants de la Comunitat Valenciana==		==Alqueries més importants de la Comunitat Valenciana==
			* [[Alqueria de Barrinto]]
	* [[Alqueria de Canet]]		* [[Alqueria de Canet]]
	* [[Alqueria de Falcó]]		* [[Alqueria de Falcó]]
			* [[Alqueria de Felix]]
			* [[Alqueria de Foraster]]
	* [[Alqueria de Julià]]		* [[Alqueria de Julià]]
	* [[Alqueria de l'Aigua Fresca]]		* [[Alqueria de l'Aigua Fresca]]
			* [[Alqueria de Voro]]
	* [[Alqueria del Masserof]]		* [[Alqueria del Masserof]]
	* [[Alqueria del Duc]]		* [[Alqueria del Duc]]

Valencian: /* Esplendor foral */

2022-07-18T16:02:36Z

Esplendor foral

← Revisió anterior		Revisió de 16:02 18 jul 2022
Llínea 24:		Llínea 24:
	En [[Alfara del Patriarca]] trobem una alqueria, reedificada damunt una anterior, a on s'introduïx la planta en torre en cantó i un coberta d'influència flamenca arrematada en [[capitell]], que recorda les [[torres de Valsain]], coronada en una galeria renaixentiste traçada en arcs de mig punt sobre les fàbriques nues i soportant imponents cornises, oferix clares similituts formals en el [[palau dels Valeriola]] i en el [[colege del Corpus Christi]] construïts per l'arquebisbe [[Juan de la Ribera]] i de la mateixa época.		En [[Alfara del Patriarca]] trobem una alqueria, reedificada damunt una anterior, a on s'introduïx la planta en torre en cantó i un coberta d'influència flamenca arrematada en [[capitell]], que recorda les [[torres de Valsain]], coronada en una galeria renaixentiste traçada en arcs de mig punt sobre les fàbriques nues i soportant imponents cornises, oferix clares similituts formals en el [[palau dels Valeriola]] i en el [[colege del Corpus Christi]] construïts per l'arquebisbe [[Juan de la Ribera]] i de la mateixa época.

	Este tipos de casa adopta l'arquitectura culta de la cort, en esta época apareixen noves estructures: torres, [[Miramar\|miramars]], llògies, com les que veem en les alqueries del [[Alqueria del Magistre\|Magistre]], [[Alqueria de Sant Josep\|de Sant Josep]], [[Alqueria de Julià\|de Julià]], [[Alqueria de Parcent\|de Parcent]], [[Alqueria de Sant Vicent\|de Sant Vicent]]...		Este tipos de casa adopta l'arquitectura culta de la cort, en esta época apareixen noves estructures: torres, [[Miramar (arquitectura)\|miramars]], llògies, com les que veem en les alqueries del [[Alqueria del Magistre\|Magistre]], [[Alqueria de Sant Josep\|de Sant Josep]], [[Alqueria de Julià\|de Julià]], [[Alqueria de Parcent\|de Parcent]], [[Alqueria de Sant Vicent\|de Sant Vicent]]...

	Moltes d'estes alqueries, païsages i atres mostres d'arquitectura rural, varen ser ilustrades per a [[Felip II]], per [[Van Der Wijngaerde]] en l'any [[1563]] en les seues perspectives de Valéncia.		Moltes d'estes alqueries, païsages i atres mostres d'arquitectura rural, varen ser ilustrades per a [[Felip II]], per [[Van Der Wijngaerde]] en l'any [[1563]] en les seues perspectives de Valéncia.

Valencian: /* Reconquista */

2022-07-18T16:01:46Z

Reconquista

← Revisió anterior		Revisió de 16:01 18 jul 2022
Llínea 9:		Llínea 9:

	==Reconquista==		==Reconquista==
	Posteriorment a la conquista cristiana, l'alqueria islàmica evoluciona segons el gust i necessitats dels pobladors [[~~aragonés~~]]os, que introduïxen l'esquema de planta basilical, mantenint el pati com núcleu articulador i de transició, com estància íntima i domèstica a l'aire lliure. L'abundant mà d'obra morisca, que va continuar residint en el [[Regne de Valéncia]] despuix de la conquista cristiana, fa possible la continuïtat dels modos i pràctiques constructives ([[tapia\|tàpies]], [[estuc]]s, [[taulellet]]s.), que estan presents en molts dels elements i que varen sobreviure sent assimilats arquitectònicament: [[cavalleriça\|cavallerices]], coberts, anexos, [[corral]]s, cambres, [[cisterna\|cisternes]], [[pou]]s, bancs, ~~voreres~~, [[parral]]s.		Posteriorment a la conquista cristiana, l'alqueria islàmica evoluciona segons el gust i necessitats dels pobladors [[Aragó\|aragonesos]], que introduïxen l'esquema de planta basilical, mantenint el pati com núcleu articulador i de transició, com estància íntima i domèstica a l'aire lliure. L'abundant mà d'obra morisca, que va continuar residint en el [[Regne de Valéncia]] despuix de la conquista cristiana, fa possible la continuïtat dels modos i pràctiques constructives ([[tapia\|tàpies]], [[estuc]]s, [[taulellet]]s.), que estan presents en molts dels elements i que varen sobreviure sent assimilats arquitectònicament: [[cavalleriça\|cavallerices]], coberts, anexos, [[corral]]s, cambres, [[cisterna\|cisternes]], [[pou]]s, bancs, vores, [[parral]]s.

	El [[Llibre del Repartiment]] oferix un registre de la repoblació de les alqueries musulmanes, facilitant-nos senyes sobre la seua importància, la seua extensió i dels seus cultius ([[oliva\|olivarers]], [[raïm\|vinyes]], [[taronja\|tarongers]], etc.)		El [[Llibre del Repartiment]] oferix un registre de la repoblació de les alqueries musulmanes, facilitant-nos senyes sobre la seua importància, la seua extensió i dels seus cultius ([[oliva\|olivarers]], [[raïm\|vinyes]], [[taronja\|tarongers]], etc.)

Valencian: Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage'

2022-06-23T16:04:57Z

Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage'

← Revisió anterior		Revisió de 16:04 23 jun 2022
Llínea 26:		Llínea 26:
	Este tipos de casa adopta l'arquitectura culta de la cort, en esta época apareixen noves estructures: torres, [[Miramar\|miramars]], llògies, com les que veem en les alqueries del [[Alqueria del Magistre\|Magistre]], [[Alqueria de Sant Josep\|de Sant Josep]], [[Alqueria de Julià\|de Julià]], [[Alqueria de Parcent\|de Parcent]], [[Alqueria de Sant Vicent\|de Sant Vicent]]...		Este tipos de casa adopta l'arquitectura culta de la cort, en esta época apareixen noves estructures: torres, [[Miramar\|miramars]], llògies, com les que veem en les alqueries del [[Alqueria del Magistre\|Magistre]], [[Alqueria de Sant Josep\|de Sant Josep]], [[Alqueria de Julià\|de Julià]], [[Alqueria de Parcent\|de Parcent]], [[Alqueria de Sant Vicent\|de Sant Vicent]]...

	Moltes d'estes alqueries, ~~paisages~~ i atres mostres d'arquitectura rural, varen ser ilustrades per a [[Felip II]], per [[Van Der Wijngaerde]] en l'any [[1563]] en les seues perspectives de Valéncia.		Moltes d'estes alqueries, païsages i atres mostres d'arquitectura rural, varen ser ilustrades per a [[Felip II]], per [[Van Der Wijngaerde]] en l'any [[1563]] en les seues perspectives de Valéncia.

	En la rica [[horta valenciana]], en l'entorn de les alqueries, trobem tot tipo de construccions agrícoles, hidràuliques i domèstiques que ha caracterisat durant sigles el païsage valencià: [[Aqüeducte romà\|Aqüeductes romans]], [[Sénia\|sénies]], [[séquia\|séquies]] i canalisacions àraps, fonts pre-romàniques, [[pont]]s, [[bancal]]s, heretats, hortes, [[barraca\|barraques]], alqueries i masies que són hui fonamentals pera entendre l'evolució de les tècniques de producció forestal i agropecuària, i de les formes de viure de la societat agrícola valenciana.		En la rica [[horta valenciana]], en l'entorn de les alqueries, trobem tot tipo de construccions agrícoles, hidràuliques i domèstiques que ha caracterisat durant sigles el païsage valencià: [[Aqüeducte romà\|Aqüeductes romans]], [[Sénia\|sénies]], [[séquia\|séquies]] i canalisacions àraps, fonts pre-romàniques, [[pont]]s, [[bancal]]s, heretats, hortes, [[barraca\|barraques]], alqueries i masies que són hui fonamentals pera entendre l'evolució de les tècniques de producció forestal i agropecuària, i de les formes de viure de la societat agrícola valenciana.