Altar de Pèrgam - Historial de revisions

Lluísm en 15:41 22 ago 2025

2025-08-22T15:41:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:41 22 ago 2025
Llínea 7:		Llínea 7:

	[[Image:Great Altar of Pergamon.jpg\|thumb\|center\|900px\|Panoràmica del altar en el Museu de Pèrgam de Berlin]]		[[Image:Great Altar of Pergamon.jpg\|thumb\|center\|900px\|Panoràmica del altar en el Museu de Pèrgam de Berlin]]

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Coca antoñina en 16:34 26 jul 2022

2022-07-26T16:34:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 26 jul 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	L'edifici no és un temple, pero provablement l'altar d'un temple. Se creu que el Temple d'[[Atenea]] fon la seua referencia de cult.<ref>[http://www.dw-world.de/dw/article/0,,3800830,00.html «La odisea del gran altar de Pérgamo» (en español). Deutsche Welle (17 de novembre de 2008)]</ref> Atra possibilitat es que ací [[Zeus]] i Atenea foren venerats per igual.<ref>[http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:9R3RSLWtJHwJ:www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01305064299460840534802/014084.pdf+Altar+de+P%C3%A9rgamo+zeus+atenea&hl=es&pid=bl&srcid=ADGEESgxNbjVDQmM-7OHjsnEEXFk_XdZpykOUt0PRmRtXkcayLJugkUgkS8bbjFRSx6vlefn1JWaTuqLZueqsth3z0Ai-KCAYPV7qabNNHZSEbCMDG8_recmUOVlKyqix1Dl7gG9axl1&sig=AHIEtbROvObwHXxavF9qOUCRpYY2570pTQ «Antigua. Historia y Arqueología de las civilizaciones» (en español) pág. 246.]</ref>		L'edifici no és un temple, pero provablement l'altar d'un temple. Se creu que el Temple d'[[Atenea]] fon la seua referencia de cult.<ref>[http://www.dw-world.de/dw/article/0,,3800830,00.html «La odisea del gran altar de Pérgamo» (en español). Deutsche Welle (17 de novembre de 2008)]</ref> Atra possibilitat es que ací [[Zeus]] i Atenea foren venerats per igual.<ref>[http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:9R3RSLWtJHwJ:www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01305064299460840534802/014084.pdf+Altar+de+P%C3%A9rgamo+zeus+atenea&hl=es&pid=bl&srcid=ADGEESgxNbjVDQmM-7OHjsnEEXFk_XdZpykOUt0PRmRtXkcayLJugkUgkS8bbjFRSx6vlefn1JWaTuqLZueqsth3z0Ai-KCAYPV7qabNNHZSEbCMDG8_recmUOVlKyqix1Dl7gG9axl1&sig=AHIEtbROvObwHXxavF9qOUCRpYY2570pTQ «Antigua. Historia y Arqueología de las civilizaciones» (en español) pág. 246.]</ref>

	Descobert en [[1871]] per l'ingenier alemà [[Carl Humann]], l'altar fon transportat i reconstruït en [[Berlin]] en [[1886]], en virtut d'un acort de [[1879]] entre [[Alemanya]] i l'[[Imperi ~~Otomà~~]]. En l'actualitat pot contemplar-se el gran fris d'escultures en la ciutat alemana de ~~Berlín~~, en el [[Museu de Pèrgam]]. L'estructura exposta en Alemanya mesura 35.64 m d'ample per 33.4 m de profunditat; l'escala frontal albarca 20 m d'ample.		Descobert en [[1871]] per l'ingenier alemà [[Carl Humann]], l'altar fon transportat i reconstruït en [[Berlin]] en [[1886]], en virtut d'un acort de [[1879]] entre [[Alemanya]] i l'[[Imperi otomà]]. En l'actualitat pot contemplar-se el gran fris d'escultures en la ciutat alemana de Berlin, en el [[Museu de Pèrgam]]. L'estructura exposta en Alemanya mesura 35.64 m d'ample per 33.4 m de profunditat; l'escala frontal albarca 20 m d'ample.

	[[Image:Great Altar of Pergamon.jpg\|thumb\|center\|900px\|Panoràmica del altar en el Museu de Pèrgam de ~~Berlín~~]]		[[Image:Great Altar of Pergamon.jpg\|thumb\|center\|900px\|Panoràmica del altar en el Museu de Pèrgam de Berlin]]

	== Referències ==		== Referències ==
Llínea 15:		Llínea 15:

	[[Categoria:Arqueologia]]		[[Categoria:Arqueologia]]
	[[Categoria:Arquitectura de l'antiga Grècia\| ]]		[[Categoria:Arquitectura de l'antiga Grècia]]
			[[Categoria:Berlin]]

Jose2: Text reemplaça - ' l'historia ' a ' l'història '

2018-09-03T11:13:54Z

Text reemplaça - ' l'historia ' a ' l'història '

← Revisió anterior		Revisió de 11:13 3 set 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Berlin - Pergamonmuseum - Altar 02.jpg\|thumb\|250px\|L'Altar de Pèrgam]]		[[Image:Berlin - Pergamonmuseum - Altar 02.jpg\|thumb\|250px\|L'Altar de Pèrgam]]
	L''''Altar de Pèrgam''' és un monument religiós de l'[[época helenística]] construït originalment en l'[[acròpolis]] de [[Pèrgam]], a principis del regnat d'[[Eumenes II]] (197-159 a. C.). Els seus [[friso]]s monumentals, que representen una [[Gigantomaquia]] i l'~~historia~~ de [[Tèlef]], són una de les obres mestres de l'[[Escultura de l'Antiga Grècia\|escultura grega antiga]] i representen la culminació del "barroc helenistic".		L''''Altar de Pèrgam''' és un monument religiós de l'[[época helenística]] construït originalment en l'[[acròpolis]] de [[Pèrgam]], a principis del regnat d'[[Eumenes II]] (197-159 a. C.). Els seus [[friso]]s monumentals, que representen una [[Gigantomaquia]] i l'història de [[Tèlef]], són una de les obres mestres de l'[[Escultura de l'Antiga Grècia\|escultura grega antiga]] i representen la culminació del "barroc helenistic".

	L'edifici no és un temple, pero provablement l'altar d'un temple. Se creu que el Temple d'[[Atenea]] fon la seua referencia de cult.<ref>[http://www.dw-world.de/dw/article/0,,3800830,00.html «La odisea del gran altar de Pérgamo» (en español). Deutsche Welle (17 de novembre de 2008)]</ref> Atra possibilitat es que ací [[Zeus]] i Atenea foren venerats per igual.<ref>[http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:9R3RSLWtJHwJ:www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01305064299460840534802/014084.pdf+Altar+de+P%C3%A9rgamo+zeus+atenea&hl=es&pid=bl&srcid=ADGEESgxNbjVDQmM-7OHjsnEEXFk_XdZpykOUt0PRmRtXkcayLJugkUgkS8bbjFRSx6vlefn1JWaTuqLZueqsth3z0Ai-KCAYPV7qabNNHZSEbCMDG8_recmUOVlKyqix1Dl7gG9axl1&sig=AHIEtbROvObwHXxavF9qOUCRpYY2570pTQ «Antigua. Historia y Arqueología de las civilizaciones» (en español) pág. 246.]</ref>		L'edifici no és un temple, pero provablement l'altar d'un temple. Se creu que el Temple d'[[Atenea]] fon la seua referencia de cult.<ref>[http://www.dw-world.de/dw/article/0,,3800830,00.html «La odisea del gran altar de Pérgamo» (en español). Deutsche Welle (17 de novembre de 2008)]</ref> Atra possibilitat es que ací [[Zeus]] i Atenea foren venerats per igual.<ref>[http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:9R3RSLWtJHwJ:www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01305064299460840534802/014084.pdf+Altar+de+P%C3%A9rgamo+zeus+atenea&hl=es&pid=bl&srcid=ADGEESgxNbjVDQmM-7OHjsnEEXFk_XdZpykOUt0PRmRtXkcayLJugkUgkS8bbjFRSx6vlefn1JWaTuqLZueqsth3z0Ai-KCAYPV7qabNNHZSEbCMDG8_recmUOVlKyqix1Dl7gG9axl1&sig=AHIEtbROvObwHXxavF9qOUCRpYY2570pTQ «Antigua. Historia y Arqueología de las civilizaciones» (en español) pág. 246.]</ref>

Chabi en 08:44 29 set 2016

2016-09-29T08:44:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:44 29 set 2016
Llínea 15:		Llínea 15:

	[[Categoria:Arqueologia]]		[[Categoria:Arqueologia]]
			[[Categoria:Arquitectura de l'antiga Grècia\| ]]

Posmo en 21:20 12 feb 2015

2015-02-12T21:20:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:20 12 feb 2015
Llínea 10:		Llínea 10:
	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Pergamon Altar}}

	[[Categoria:Arqueologia]]		[[Categoria:Arqueologia]]

Posmo en 15:11 4 set 2014

2014-09-04T15:11:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:11 4 set 2014
Llínea 4:		Llínea 4:
	L'edifici no és un temple, pero provablement l'altar d'un temple. Se creu que el Temple d'[[Atenea]] fon la seua referencia de cult.<ref>[http://www.dw-world.de/dw/article/0,,3800830,00.html «La odisea del gran altar de Pérgamo» (en español). Deutsche Welle (17 de novembre de 2008)]</ref> Atra possibilitat es que ací [[Zeus]] i Atenea foren venerats per igual.<ref>[http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:9R3RSLWtJHwJ:www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01305064299460840534802/014084.pdf+Altar+de+P%C3%A9rgamo+zeus+atenea&hl=es&pid=bl&srcid=ADGEESgxNbjVDQmM-7OHjsnEEXFk_XdZpykOUt0PRmRtXkcayLJugkUgkS8bbjFRSx6vlefn1JWaTuqLZueqsth3z0Ai-KCAYPV7qabNNHZSEbCMDG8_recmUOVlKyqix1Dl7gG9axl1&sig=AHIEtbROvObwHXxavF9qOUCRpYY2570pTQ «Antigua. Historia y Arqueología de las civilizaciones» (en español) pág. 246.]</ref>		L'edifici no és un temple, pero provablement l'altar d'un temple. Se creu que el Temple d'[[Atenea]] fon la seua referencia de cult.<ref>[http://www.dw-world.de/dw/article/0,,3800830,00.html «La odisea del gran altar de Pérgamo» (en español). Deutsche Welle (17 de novembre de 2008)]</ref> Atra possibilitat es que ací [[Zeus]] i Atenea foren venerats per igual.<ref>[http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:9R3RSLWtJHwJ:www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01305064299460840534802/014084.pdf+Altar+de+P%C3%A9rgamo+zeus+atenea&hl=es&pid=bl&srcid=ADGEESgxNbjVDQmM-7OHjsnEEXFk_XdZpykOUt0PRmRtXkcayLJugkUgkS8bbjFRSx6vlefn1JWaTuqLZueqsth3z0Ai-KCAYPV7qabNNHZSEbCMDG8_recmUOVlKyqix1Dl7gG9axl1&sig=AHIEtbROvObwHXxavF9qOUCRpYY2570pTQ «Antigua. Historia y Arqueología de las civilizaciones» (en español) pág. 246.]</ref>

	Descobert en [[1871]] per l'ingenier alemà [[Carl Humann]], l'altar fon transportat i reconstruït en [[~~Berlín~~]] en [[1886]], en virtut d'un acort de [[1879]] entre [[Alemanya]] i l'[[Imperi Otomà]]. En l'actualitat pot contemplar-se el gran fris d'escultures en la ciutat alemana de Berlín, en el [[Museu de Pèrgam]]. L'estructura exposta en Alemanya mesura 35.64 m d'ample per 33.4 m de profunditat; l'escala frontal albarca 20 m d'ample.		Descobert en [[1871]] per l'ingenier alemà [[Carl Humann]], l'altar fon transportat i reconstruït en [[Berlin]] en [[1886]], en virtut d'un acort de [[1879]] entre [[Alemanya]] i l'[[Imperi Otomà]]. En l'actualitat pot contemplar-se el gran fris d'escultures en la ciutat alemana de Berlín, en el [[Museu de Pèrgam]]. L'estructura exposta en Alemanya mesura 35.64 m d'ample per 33.4 m de profunditat; l'escala frontal albarca 20 m d'ample.

	[[Image:Great Altar of Pergamon.jpg\|thumb\|center\|900px\|Panoràmica del altar en el Museu de Pèrgam de Berlín]]		[[Image:Great Altar of Pergamon.jpg\|thumb\|center\|900px\|Panoràmica del altar en el Museu de Pèrgam de Berlín]]

Jose2 en 08:45 14 jul 2014

2014-07-14T08:45:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:45 14 jul 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Berlin - Pergamonmuseum - Altar 02.jpg\|thumb\|250px\|L'Altar de Pèrgam]]		[[Image:Berlin - Pergamonmuseum - Altar 02.jpg\|thumb\|250px\|L'Altar de Pèrgam]]
	L''''Altar de Pèrgam''' és un monument religiós de l'[[época helenística]] construït originalment en l'[[acròpolis]] de [[Pèrgam]], a principis del regnat d'[[Eumenes II]] (197-159 a. C.). Els seus [[friso]]s monumentals, que representen una [[Gigantomaquia]] i l'historia de [[Tèlef]], ~~son~~ una de les obres mestres de l'[[Escultura de l'Antiga Grècia\|escultura grega antiga]] i representen la culminació del "barroc helenistic".		L''''Altar de Pèrgam''' és un monument religiós de l'[[época helenística]] construït originalment en l'[[acròpolis]] de [[Pèrgam]], a principis del regnat d'[[Eumenes II]] (197-159 a. C.). Els seus [[friso]]s monumentals, que representen una [[Gigantomaquia]] i l'historia de [[Tèlef]], són una de les obres mestres de l'[[Escultura de l'Antiga Grècia\|escultura grega antiga]] i representen la culminació del "barroc helenistic".

	L'edifici no es un temple, pero provablement l'altar d'un temple. Se creu que el Temple d'[[Atenea]] fon la seua referencia de cult.<ref>[http://www.dw-world.de/dw/article/0,,3800830,00.html «La odisea del gran altar de Pérgamo» (en español). Deutsche Welle (17 de novembre de 2008)]</ref> Atra possibilitat es que ací [[Zeus]] i Atenea foren venerats per igual.<ref>[http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:9R3RSLWtJHwJ:www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01305064299460840534802/014084.pdf+Altar+de+P%C3%A9rgamo+zeus+atenea&hl=es&pid=bl&srcid=ADGEESgxNbjVDQmM-7OHjsnEEXFk_XdZpykOUt0PRmRtXkcayLJugkUgkS8bbjFRSx6vlefn1JWaTuqLZueqsth3z0Ai-KCAYPV7qabNNHZSEbCMDG8_recmUOVlKyqix1Dl7gG9axl1&sig=AHIEtbROvObwHXxavF9qOUCRpYY2570pTQ «Antigua. Historia y Arqueología de las civilizaciones» (en español) pág. 246.]</ref>		L'edifici no és un temple, pero provablement l'altar d'un temple. Se creu que el Temple d'[[Atenea]] fon la seua referencia de cult.<ref>[http://www.dw-world.de/dw/article/0,,3800830,00.html «La odisea del gran altar de Pérgamo» (en español). Deutsche Welle (17 de novembre de 2008)]</ref> Atra possibilitat es que ací [[Zeus]] i Atenea foren venerats per igual.<ref>[http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:9R3RSLWtJHwJ:www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01305064299460840534802/014084.pdf+Altar+de+P%C3%A9rgamo+zeus+atenea&hl=es&pid=bl&srcid=ADGEESgxNbjVDQmM-7OHjsnEEXFk_XdZpykOUt0PRmRtXkcayLJugkUgkS8bbjFRSx6vlefn1JWaTuqLZueqsth3z0Ai-KCAYPV7qabNNHZSEbCMDG8_recmUOVlKyqix1Dl7gG9axl1&sig=AHIEtbROvObwHXxavF9qOUCRpYY2570pTQ «Antigua. Historia y Arqueología de las civilizaciones» (en español) pág. 246.]</ref>

	Descobert en [[1871]] per l'ingenier alemà [[Carl Humann]], l'altar fon transportat i reconstruït en [[Berlín]] en [[1886]], en virtut d'un acort de [[1879]] entre [[Alemanya]] i l'[[Imperi Otomà]]. En l'actualitat pot contemplar-se el gran fris d'escultures en la ciutat alemana de Berlín, en el [[Museu de Pèrgam]]. L'estructura exposta en Alemanya mesura 35.64 m d'ample per 33.4 m de profunditat; l'escala frontal albarca 20 m d'ample.		Descobert en [[1871]] per l'ingenier alemà [[Carl Humann]], l'altar fon transportat i reconstruït en [[Berlín]] en [[1886]], en virtut d'un acort de [[1879]] entre [[Alemanya]] i l'[[Imperi Otomà]]. En l'actualitat pot contemplar-se el gran fris d'escultures en la ciutat alemana de Berlín, en el [[Museu de Pèrgam]]. L'estructura exposta en Alemanya mesura 35.64 m d'ample per 33.4 m de profunditat; l'escala frontal albarca 20 m d'ample.

Posmo: Pàgina nova, en el contingut: «L'Altar de Pèrgam L''''Altar de Pèrgam''' és un monument religiós de l'época helenística...».

2014-07-13T13:23:15Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|L'Altar de Pèrgam L''''Altar de Pèrgam''' és un monument religiós de l'época helenística...».

Pàgina nova

[[Image:Berlin - Pergamonmuseum - Altar 02.jpg|thumb|250px|L'Altar de Pèrgam]]
L''''Altar de Pèrgam''' és un monument religiós de l'[[época helenística]] construït originalment en l'[[acròpolis]] de [[Pèrgam]], a principis del regnat d'[[Eumenes II]] (197-159 a. C.). Els seus [[friso]]s monumentals, que representen una [[Gigantomaquia]] i l'historia de [[Tèlef]], son una de les obres mestres de l'[[Escultura de l'Antiga Grècia|escultura grega antiga]] i representen la culminació del "barroc helenistic".

L'edifici no es un temple, pero provablement l'altar d'un temple. Se creu que el Temple d'[[Atenea]] fon la seua referencia de cult.<ref>[http://www.dw-world.de/dw/article/0,,3800830,00.html «La odisea del gran altar de Pérgamo» (en español). Deutsche Welle (17 de novembre de 2008)]</ref> Atra possibilitat es que ací [[Zeus]] i Atenea foren venerats per igual.<ref>[http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:9R3RSLWtJHwJ:www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01305064299460840534802/014084.pdf+Altar+de+P%C3%A9rgamo+zeus+atenea&hl=es&pid=bl&srcid=ADGEESgxNbjVDQmM-7OHjsnEEXFk_XdZpykOUt0PRmRtXkcayLJugkUgkS8bbjFRSx6vlefn1JWaTuqLZueqsth3z0Ai-KCAYPV7qabNNHZSEbCMDG8_recmUOVlKyqix1Dl7gG9axl1&sig=AHIEtbROvObwHXxavF9qOUCRpYY2570pTQ «Antigua. Historia y Arqueología de las civilizaciones» (en español) pág. 246.]</ref>

Descobert en [[1871]] per l'ingenier alemà [[Carl Humann]], l'altar fon transportat i reconstruït en [[Berlín]] en [[1886]], en virtut d'un acort de [[1879]] entre [[Alemanya]] i l'[[Imperi Otomà]]. En l'actualitat pot contemplar-se el gran fris d'escultures en la ciutat alemana de Berlín, en el [[Museu de Pèrgam]]. L'estructura exposta en Alemanya mesura 35.64 m d'ample per 33.4 m de profunditat; l'escala frontal albarca 20 m d'ample.

[[Image:Great Altar of Pergamon.jpg|thumb|center|900px|Panoràmica del altar en el Museu de Pèrgam de Berlín]]

== Referències ==
<references />

[[Categoria:Arqueologia]]